Guerra dels Trenta Anys: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 83.50.59.38. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
|||
Línia 46:
[[Fitxer:Joseph Heintz d. Ä. 003.jpg|thumb|Ferran II, Sacre Emperador Romà i [[Rei de Bohèmia]]. La seva intolerància de la causa protestant, va ser la primera causa de la guerra]]
[[Mateu I, emperador romanogermànic|Mateu I]] tancà la cort de [[Praga]], on deixà un consell format per 10 representants, dels quals 7 d'ells eren catòlics, i la traslladà a [[Viena]], limitant l'autonomia de Praga i posaran més funcionaris alemanys. Però el que més molestarà als bohemis és que el rei deixarà terreny real als catòlics per construir-ne esglésies. La comissió permanent de la Dieta va enviar delegats a Viena però Mateu no els va fer cas i a Praga els deu representants del Consell insistiren a dissoldre la comissió de la Dieta.
En [[1618]] la destrucció de dues esglésies protestants, ordenada pels representants de l'emperador a Praga, va provocar la rebel·lió dels nobles txecs que s'apoderin del palau real i va tenir lloc la [[defenestració de Praga]], en la que dos ministres imperials i el seu secretari van ser llançats per una finestra de palau, tot i que sense greus danys per a ells. Després els nobles revoltats es van apoderar de la ciutat amb el suport de la població, van expulsar als jesuïtes i van iniciar converses amb l'emperador amb la intenció de salvaguardar els seus privilegis. Després de la revolta de Praga, van seguir mesos de tibants negociacions i preparatius militars entre els nobles txecs i el vell emperador Mateu. La mort d'aquest va precipitar els esdeveniments.
| |||