Viquipèdia

Cavalleria: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m bot: - obres. És tracta + obres. Es tracta
m bot: - es diferència dels + es diferencia dels
Línia 87:
 
==== Contrast entre l'ideal cavalleresc i la realitat del món feudal ====
El cavaller del ''roman'' de Chrétien de Troyes es diferènciadiferencia dels herois dels Cantars de gesta en que té un temps propi que no és el de la col·lectivitat i no és immutable. Un temps individual en què busca, a través de l’aventura, la seua transformació, la seua identitat, és a dir, l’aventura genera el seu nom.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Carmona|nom=Fernando|títol=Narrativa románica a finales de la Edad Media: historia y tradición|url=|edició=1982|llengua=|data=|editorial=Editum. Ediciones de la Universidad de Murcia|lloc=|pàgines=58|isbn=978-84-86031-05-3}}</ref> Però el ''roman'' continua oferint als lectors un passat mític que oculta el present, segons E. Kölher, un ideal que emmascara la realitat. I la realitat és que al llarg dels segles XII i XIII es produeix una transformació que posa en crisi l’harmonia entre el poder econòmic i la jerarquia social d’aleshores.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Erich|nom=Köhler|títol=La aventura caballeresca. Ideal y realidad en la narrativa cortés|url=|edició=1990|llengua=|data=|editorial=Vallcorba editor, S.A.|lloc=|pàgines=|isbn=84-7769-023-5}}</ref>
 
La reactivació econòmica donarà pas a la creació d’una nova classe, la [[Burgesia|burgesa]], la qual va assolint cada vegada més poder econòmic i polític, mentre que la noblesa de sang s’empobreix i veu una via d’eixida als seus deutes en la venda de terres als burgesos rics. Alhora, les necessitats de reclutament de nous cavallers per enfrontar les innumerables lluites, dona pas a l’aparició d’una nova cavalleria que sorgeix en bona part dels funcionaris de cada senyor, els quals reben com a pagament nous feus a canvi d’una lleialtat vassallàtica. Els ritus de formació i de fidelitat es repeteixen en la literatura cavalleresca. A finals del segle XII i principis del XIII la cavalleria comença a voler-se mantenir inaccessible i els “nous cavallers” a voler defensar la seua posició, en principi d’inferioritat per sang, amb un convencionalisme exagerat que tindrà la seua manifestació, real o fictícia, plenament cavalleresca.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Beltrán|nom=Rafael|títol=TIRANT LO BLANC: Evolució i Revolta en la novel·la de cavalleries|url=|edició=1983|llengua=|data=|editorial=Institució Alfons el Magnànim. Diputació de València.|lloc=València|pàgines=21,22,46,56-58|isbn=}}</ref>
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Cavalleria»