Diferència entre revisions de la pàgina «Muralla medieval i moderna de Barcelona»

m (Revertides les edicions de 83.56.23.240. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
{{AP|Baluard}}
[[Fitxer:Barcelona 1690-1695.JPG|right|thumb|Mapa de la ciutat de Barcelona de l'any 1694 realitzat amb finalitats militars per l'autor N. de Fer (1646-1720). S'aprecien el traçat de la muralla moderna amb els seus baluards]]
L'evolució de les armes de foc, en concret dels canons i les [[bombardaBombarda (arma)|bombardes]], determinà que, en menys de dos-cents anys, s'hagués de modificar en gran mesura la forma de construir les fortificacions. La primera notícia d'una arma de foc a Barcelona fou durant la [[Batalla naval de Barcelona (1359)|Batalla naval de Barcelona]] de [[1359]]: la [[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona|Pere el Cerimoniós]] fa esment de com la nau major que defensava la ciutat d'una flota castellano-genovesa, va disparar dues bombardes que feren fugir els agressors.<ref name="Cronica">[[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona]]</ref> Quasi dos-cents anys més tard, ençà el segon quart del segle XVI, es va fer necessària una nova configuració de llenç murat barceloní, per tal de suportar l'impacte de projectils molts més efectius i destructius. Per compensar l'increment d'aquesta potència dels trets es va haver d'incrementar notablement el gruix dels murs, i reduir-ne l'alçada per oferir una superfície d'impacte menor. Un problema a solucionar urgentment eren les torres, les quals oferien un objectiu molt llaminer pels canons. Inicialment es va optar per les torres circulars, que semblaven resistir millor els impactes, però aquesta solució resultà inefectiva. La resposta a aquest problema es va trobar en la construcció dels baluards: terraplens avançats al llenç murat, de planta poligonal, i que es construïen en els angles sortints del traçat de la muralla, i mai sense superar l'alçada d'aquesta. El vall es va veure modificat, deixant de ser una rasa més o menys ampla, convertint-se en un gran espai completat amb una contraescarpa o talús previ al terreny inclinat (glacis) que ascendia vers la muralla, per permetre crear un angle favorable per a la defensa.
 
La [[Muralla de Mar|muralla de mar]] fou el tram escollit per construir els primers baluards. Les obres en aquest sector es van iniciar l'any 1358,<ref>{{Ref-llibre | títol=Història de la Universitat de Barcelona: I simposium, 1988 |url=http://books.google.cat/books?id=DCMuXvhTkhIC&pg=PA718&dq=muralla+de+mar+1358&hl=ca&sa=X&ei=DrUbUrjQNsS57Ab1hIGIAQ&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=muralla%20de%20mar%201358&f=false | editorial=Edicions Universitat Barcelona |data=1990 |pàgines=718 |isbn=8478751661}}</ref> però no fou fins a finals del segle XV quan es va decidir tancar en la seva totalitat aquest front. Els constants temporals que colpejaven aquest tram de muralla, foren un altre motiu de preocupació per part del Consell de Cent, ja que periòdicament malmetien i destruïen punts d'aquesta fortificació, i eren necessàries reparacions constants per refer-la o enfortir-la més. La duració d'aquests treballs es perllongaren encara més amb la construcció d'aquests nous baluards. Segons les Rúbriques els treballs de fortificació de la façana marítima s'iniciaren el 1513 amb la construcció del [[baluard de Llevant]] i continuaren l'any 1527 amb el [[Baluard de Migdia de Barcelona|baluard de Migdia]], i el 1540 el de ponent, també anomenat [[Baluard de Sant Ramon]] o de la plaça del Vi. Aquests treballs van comportar la desaparició de quatre illes de cases del carrer de les Polleres, fet que va fer augmentar el cost i el temps, degut a la seva expropiació i enderroc.
118.858

modificacions