El sacerdot alemany Franz Xavier Kraus sostenia el 1908 que «un ultramuntà és qui posa la idea de l'Església sobre la de religió»<ref>A "Spektatorbrief", II, citat a l'article ''Ultramontanismus'', "Realencyclopädie. für protestantische Theologie und Kirche", ed. 1908, citat a [http://www.enciclopediacatolica.com/u/ultramonta.htm «Ultramontanismo»] {{es}}, Enciclopedia Católica</ref>
S'atribueix com triomf de l'ultramontanismeultramuntanisme la confirmació del [[Syllabus Errorum]] i la resolució del [[Concili Vaticà I]] que va establir la [[infal·libilitat pontifical]] i la jurisdicció universal suprema del [[papa]] sobre els catòlics del món. Aquest s'ha vinculat de manera interpretativa amb el [[franquisme]], l'[[antifeminisme]], l'[[antisemitisme]] i l'[[anticomunisme]]. En general assumeix una posició reticent enfront de la democràcia i els drets dels ciutadans, si no contrària. Als països en què la majoria de la població és catòlica, l'ultramontanisme es vincula amb la [[Conservadorisme|ideologia conservadora]] i anti[[ciència|cièntifica]].<ref>[[Nicolás Salmerón y Alonso|Nicolás Salmeron]], «Prólogo», a J. G. DRAPER, ''Historia de los conflictos entre la religión y la ciencia'', Madrid, Imprenta de Aribau y Ca, 1876, pàgina LII, citat per Jordi Bohigas i Maynegre, [http://www.tdx.cat/handle/10803/81746 «»], ''"Per Déu i per la Ciència". L'Església i la ciència a la Catalunya de la Restauració (1874-1923)'', Girona, Universitat de Girona, 2011,pàgina 73</ref>
