Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{autoritat}}
mCap resum de modificació
Línia 4:
Des de jove, Coromines havia mantingut un contacte molt pròxim amb gent d'arreu del país que parlaven un llenguatge ric. Les converses amb pagesos, muntanyencs i gent de mar li van permetre d'aprofundir el coneixement de la riquesa del català.
 
Més que en mots nous, aprofundeix en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l'ambient de les paraules. El caràcter crític hi apareix més encara pot serpotser que en el seu primer diccionari [[castellà]]. Els aspectes històric i [[dialectologia|dialectològic]] hi sorgeixen amb un relleu particular. L'objectiu final n'és sempre l'[[etimologia]]. Comparat amb el diccionari castellà, els aspectes reservats a la llengua parlada moderna hi omplen una mesura força més gran, i també s'hi ha estat més generós en les citacions de texts pròpiament literaris. És molt ric, encara, en dades toponímiques. Tots dos diccionaris, el [[català]] i el castellà, s'ajuden i es remeten sovint l'un a l'altre.<ref name="AELC"/>
 
Un dels trets fonamentals de l'obra és el seu abast d'estudi plurilingüístic, és a dir, que sovint hi trobem ben estudiat també el lèxic [[occità]], l'[[aragonès]] i el d'altres [[llengües romàniques]] i [[llengües germàniques|germàniques]]. I com el seu títol indica és «complementari» d'altres obres com el [[Diccionari català-valencià-balear]], perquè complementar i millorar els immensos materials d'aquest diccionari històric i dialectal ha estat un dels objectius de l'obra.<ref>[http://www.escriptors.cat/autors/corominesj/pagina.php?id_sec=1339 «Joan Coromines - Pòrtic».] [[Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]] (AELC).</ref><ref>[http://www.escriptors.cat/autors/corominesj/pagina.php?id_sec=1340 «Joan Coromines - Biografia».] [[Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]] (AELC).</ref>