Roger de Llúria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 77.224.41.75. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 20:
| escutpeu = Escut de Roger de Llúria.png
| parents =
}}
'''Ruggero di Lauria i d'Amichi''' (més conegut per '''Roger de Llúria''', '''Roger de Lòria''' o '''Roger de Luria'''<ref>El topònim italià és Lauria, amb la tonicitat sobre la i. En català medieval es deia Lloria o Lluria, sovint escrit amb una sola L inicial que probablement es pronunciava palatal i així és com l'anomenen els seus contemporanis catalans a la [[Crònica de Bernat Desclot]] i la [[Crònica de Ramon Muntaner]]. La manca d'accent gràfic en català medieval va conduir al canvi en l'accentuació.</ref>) (Lauria-[[Basilicata]] o Scalea-[[Calàbria]], [[17 de gener]] del [[1250]] - [[València]], [[19 de gener]] del [[1305]]) fou un militar d'origen [[Basilicata|lucanès]] educat a la cort dels reis d'Aragó a [[Barcelona]] on va arribar en el seguici de la reina [[Constança de Sicília]], la muller de [[Pere III d'Aragó|Pere III d'Aragó «el Gran»]]. Fou el més famós i victoriós almirall de l'[[Armada Reial del senyor rei d'Aragó|Armada Reial]] durant el regnat de Pere el Gran. Està enterrat als peus del sepulcre d'aquest sobirà al [[Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus]].
== Orígens familiars ==
El seu pare fou el cavaller lucanès Ricardo di Lauria, senyor de Loria i gran privat de [[Manfred I de Sicília]], i la seva mare fou Na Isabella d'Amichi, coneguda per [[Bella d'Amichi]], dama de companyia de la reina [[Constança de Sicília]].
[[fitxer:024 Roger de Llúria, de Joaquim Ros i Sabaté.jpg|thumb|left|''Roger de Llúria'', de [[Joaquim Ros i Sabaté]], al carrer homònim que té dedicat a Barcelona]]
El seu germà fou [[Joan de Lloria i d'Amichi]], fou pare de Roger, Beatriu, Constança i Hilariaeu amb el seu matrimoni amb Margarita de Lancia. Del segon matrimoni amb Saurina d'Entença van nàixer Carles, Robert, Berenguer i Margarida.
== Matrimoni i descendents ==
Roger de Llúria es va casar dos cops:<ref> Enciclopèdia Catalana: [http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0038056.xml Llinatge de Llòria]</ref><ref> Enciclopèdia Catalana: [http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0024175.xml Saurina d'Entença i de Montcada]</ref>
* [[1273]]. ∞ Margherita Lancia, germana de [[Conrad Llança]]. Fills:
** {{mida|1}}. [[Beatriu de Lloria i Lancia]], casada amb [[Jaume II de Xèrica]] i mare d'Alfons, que adoptà el nom d'Alfons Roger de Lloria
** {{mida|2}}. [[Jofredina de Lloria i Lancia]] (+ 1331), casada amb [[Ot I de Montcada i de Pinós]], 4t baró d'Aitona
** {{mida|3}}. [[Rogeró de Lloria i Lancia]], Senyor de Tortora i Aieta; mort prematúrament als 22 anys
** {{mida|4}}. [[Hilària de Lloria i Lancia]] (c.[[1285]]- c.[[1343]]), Senyora de Lloria, Maratea, Ravello, Nicotera i Scalea; muller d'Enrico Sanseverino i mare de [[Ruggero Sanseverino i Lauria]]
* [[1285]] ∞ [[Saurina d'Entença i de Montcada]], germana de [[Berenguer d'Entença i de Montcada]] (aquell qui es va unir a la [[Companyia Catalana d'Orient]] de [[Roger de Flor]]). Fills:
** {{mida|5}}. [[Joan de Lloria i d'Entença]], magistrat
** {{mida|6}}. [[Carles de Lloria i d'Entença]] (c.[[1292]]-[[1310]]), Senyor de Lloria del [[1308]] al [[1310]]
** {{mida|7}}. [[Margarida de Lloria i d'Entença]] (c.[[1294]]-c.[[1343]]), casada amb Bernat de Vilaragut i Sarrià.
** {{mida|8}}. [[Nicolau de Lloria i d'Entença]], Senyor de Taormina
** {{mida|9}}. [[Constança de Lloria i d'Entença]], Senyor de Taormina
** {{mida|10}}. [[Roger Berenguer de Lloria i d'Entença]] (? - c.[[1328]]), Senyor de Lloria, Lagonegro, Ravello, Maratea, Castelluccio, Rotonda, Papasidero e Laveno el [[1305]]; Senyor de Scalea i Mileto el [[1310]]
** {{mida|11}}. [[Robert de Lloria i d'Entença]] (mort abans que el pare)
==Biografia==
[[Fitxer:Batalla-golf-napols-roger-lluria-carles-salerno-anjou.jpg|thumb|[[Batalla del golf de Nàpols]]. Obra de [[Ramon Tusquets i Maignon]], 1885.<br> ''"Roger de Llúria: cap peix gosarà alçar-se sobre el mar, si no porta un escut o un senyal del rei d'Aragó en la cua"'']]
[[Fitxer:Roger de Lluria Tarragona.jpg|thumb|Estàtua de Roger de Llúria situada a [[Tarragona]].]]
[[Fitxer:Monumento Ruggiero di Lauria.jpg|thumb|Estàtua de Roger de Llúria situada a Lauria ([[Basilicata]]).]]
Veritable artífex de la preeminència marítima a la mediterrània per part de la [[Corona d'Aragó]]. [[Almirall]] de l'[[estol]] [[Catalunya|català]] que comandà brillantment durant tot el regnat de [[Pere III d'Aragó|Pere III d'Aragó "el Gran"]]. Se li va concedir el [[comtat de Cocentaina]] (esdevenint-se així el primer comte de Cocentaina) com a premi per la seua trajectòria militar, i va obtenir la senyoria sobre l'illa de [[Gerba]] arran de l'[[Expedició a Tunis]] de [[1282]].
===Expedició a Tunis===
{{principal|Expedició a Tunis}}
===Almirall de la flota===
Hauria estat nomenat almirall de la flota després que el rei en [[Pere III d'Aragó]] destituís l'anterior almirall, el seu fill bord [[Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau)|Jaume Pere]], perquè aquest desobeí les seves ordres en la incursió a Calàbria.
===Guerra de Sicília===
{{principal|Guerra de Sicília (1282-1289) }}
El [[8 de juny]] de [[1283]] va enfrontar-se a l'armada [[Dinastia d'Anjou|angevina]] dels [[almirall]]s [[provença]]ls Cornut i Bonví en el [[Combat de Malta]], evitant el desembarcament angeví a [[Sicília]].<ref>[[Jordi Bolòs i Masclans|Bolòs, Jordi]]: ''Diccionari de la Catalunya medieval (s. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2000]]. ISBN 84-297-4706-0, plana 163.</ref> El [[5 de juny]] de [[1284]]<ref>Històries de Catalunya, [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/personatges/per107076813.htm ''Roger de Llúria'']</ref> va tenir lloc la [[batalla del golf de Nàpols]], en la que el seu estol fou atacat prop de [[Nàpols]] per l'angeví sota el comandament de [[Carles II d'Anjou]] «el coix», i després d'un primer contacte Roger va fingir retirar-se cap a [[Castellammare di Stabia|Castellamare]] però es va atutar en sec i iniciar el combat enmig de les aigües del [[golf de Nàpols]] per destruir a la flota angevina.
No és estrany, doncs, la seva prepotència quan rotundament pronuncià aquesta cèlebre frase: "Que a partir d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó".
{{cita|Ne sol hom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament [[galera]], ne [[lleny|leny]], mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si '''o porta hun escut''' o '''senyal del rey d'Arago''' en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia.<ref>[[#DESCLOT|Desclot, Bernat]]: cap. 166</ref>|Frase de '''Roger de Llúria''' a la|[[Crònica de Bernat Desclot|Crònica de Bernat Desclot; cap CLXVI]]}}
| |||