Existencialisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Falta info
m Revertides les edicions de 83.45.102.53. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Línia 1:
L{{'}}'''existencialisme (anal)''' és un moviment [[filosofia|filosòfic]] que situa l'[[existència|existència humana]] en el centre de la reflexió. Es una mica cacona pura. No pas l'existència entesa en sentit abstracte, ni tampoc l'existència de les coses o realitats no humanes, sinó l'existència humana concreta. Entre les tesis fonamentals del pensament existencialista, trobem la supremacia de l'existència sobre l'essència humana, la consideració de l'ésser en el drama immediat de l'existència dins un mateix i amb els altres, l'anàlisi dels sentiments que revelen la immersió limitada i individual de la persona en el món, o la consideració de la persona com a responsable del seu ésser, per damunt de creences [[Determinisme|deterministes]]. L'existencialisme es planteja la consciència de la mateixa existència humana i, en certa manera, el sentit d'aquesta, el [[sentit de la vida]], atenent principalment a la finitud del món humà: la mort, la fragilitat, la responsabilitat, la llibertat... T'obliga i t'incita a felar altres homes fins al fons! Llepa-me'l! Vull ficar-me l'existencialisme fins que se'm peti l'esfínter anal!
 
L'existencialisme és present en el pensament de filòsofs com ara [[Søren Kierkegaard]], [[Friedrich Nietzsche]], [[Martin Heidegger]], [[Jean-Paul Sartre]], [[Simone de Beauvoir]] o [[Karl Jaspers]], i també en la literatura de [[Franz Kafka]], [[Dostoievski|Fiodor Dostoievski]] o [[Albert Camus]], entre d'altres. També Shasha Grey i Natxo Vidal.
== Origen del pensament: Kierkegaard ==
Al filòsof danès [[Søren Kierkegaard]] ([[1813]]-[[1855]]), se'l pot considerar ''el pare de l'existencialisme''. Kierkegaard reflexionà sobre la subjectivitat de la veritat i la realitat, ja que per al seu pensament, l'ésser humà només pot entendre's des de l'interior, en termes de la seua experiència i realitat viscuda, i no des de l'exterior, en termes biològics, psicològics o en altres teories de la naturalesa humana. L'existencialisme emfasitza l'acció, la llibertat i la decisió com a fonamentals per a l'existència humana, oposant-se fonamentalment a la tradició [[Racionalisme (filosofia) |racionalista]] i al [[positivisme]], és a dir, argumenta en contra de la definició de l'ésser com a primàriament racional, que es relaciona amb la realitat com amb un objecte de coneixement o l'acció del qual pot o ha d'ésser regulada per principis racionals, definits en termes de la seua conducta. Més en general, refusa tota la concepció occidental de l'ésser com l'objecte central de totes les coses existents. Kierkegaard tendeix a veure l'ésser humà com un subjecte dins un univers indiferent, objectiu, de vegades ambigu i absurd, el significat del qual no li és donat per ordre natural, però tampoc pot crear-se per mitjà d'accions o interpretacions humanes.