Unió Sud-africana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - entre uns altres, + entre altres, |
mCap resum de modificació |
||
Línia 77:
==Història==
{{AP|Història de Sud-àfrica}}
El 31 de maig de [[1902]] finalitza la [[Segona Guerra Bòer]], mitjançant el [[Tractat de Vereeniging]] pel qual els [[bòers]] van reconèixer la sobirania britànica i aquests es van comprometre a reconstruir el país destrossat pels estralls de la guerra. Durant els anys següents a la guerra, els britànics es van dedicar a reconstruir el país, particularment les mines de [[Witwatersrand]] que produïen un terç del total d'or que s'extreia al món. Els britànics van seguir amb el seu pla d'unir als diferents estats a Sud-àfrica. Després de diversos anys de negociacions, el 31 de maig de 1910, just deu anys després de la fi de la segona guerra bóer, la Llei de la Unió va ser aprovada, unint la [[Colònia del Cap]], [[Colònia de Natal]], [[Colònia del Transvaal|Transvaal]] i l'[[Estat Lliure d'Orange]] en un sol estat anomenat Unió Sud-africana. En aquesta unió tot el territori estaria sota l'administració britànica, concedint-se certa autonomia als [[afrikaners]]. Els territoris de [[Basutolàndia]] (actualment [[Lesotho]]), [[Betxuanalàndia]] (actualment [[Botswana]]), [[Swazilàndia]] i [[Protectorat de Rhodèsia|Rhodèsia]] (actualment [[Zimbabwe]]) van continuar sota el domini dels britànics.
L'anglès i el neerlandès foren declarats idiomes oficials. L'[[afrikaans]] no va ser reconegut com a oficial fins al [[1925]]. A pesar de les campanyes dels negres i [[coloured]] per a obtenir dret al vot, aquest dret es va mantenir solament per als blancs i únicament els blancs podien ser membres del parlament. El primer Govern del nou estat va ser presidit pel general [[Louis Botha]], i com a vicepresident el General [[Jan Smuts]]. Ambdós pertanyien al [[Partit Nacional de Sud-àfrica]] i seguien un línia política que afavoria als britànics i a la segregació racial. Altres bòers més radicals van desertar el partit per a formar-ne altre de nou anomenat Partit Nacionalista. Aquests últims advocaven pels interessos dels afrikaners, el desenvolupament paral·lel dels dos grups de blancs i la independència de la [[Gran Bretanya]].
Línia 84:
==Constitució==
===Principals característiques===
A diferència de [[Canadà]] i [[Austràlia]], d'acord amb l'[[Acta de Sud-àfrica de 1909]] la Unió va ser un [[estat unitari]] més que una [[federació]], on cada parlament colonial fou abolit i reemplaçat pels consells provincials. Es va crear un Parlament [[bicameral]], compost per una [[Assemblea]] i un [[Senat]], sent els seus membres electes i elegits sobretot per la minoria blanca. Durant el transcurs de la Unió les immunitats van canviar en diverses ocasions sovint per a satisfer les necessitats del circumstancial govern. La supremacia parlamentària estava afermada i excepte per a salvaguardes processals les corts no podien intervenir en les decisions o a les polítiques del parlament.
===Capitals===
A causa dels desacords sobre on havia d'emplaçar-se la [[capital]] de la Unió, es va arribar al compromís que es repartiria una part dels avantatges de la capital en cada província: l'administració s'assentaria a [[Pretòria]] (Transvaal), la seu del Parlament estaria a [[Ciutat del Cap]] (Província de Cap), la Càmera d'Apel·lacions estaria a [[Bloemfontein]] (Estat Lliure d'Orange), i a [[Pietermaritzburg]] (Natal) se li va donar una compensació financera. Aquest acord en definitiva segueix fins als nostres dies, amb la major part dels òrgans de l'Estat -amb les notòries excepcions del Tribunal Constitucional i la Comissió de Drets Humans (ambdós a [[Johannesburg]]), el Tribunal de Cassació i la Comissió de Serveis Judicials (ambdós a Bloemfontein) i el Parlament (Ciutat del Cap)- localitzats a Pretòria. No obstant això l'única referència en l'actual Constitució sud-africana és que Ciutat del Cap és la seu del Parlament.
===Relacions amb la Corona===
La Unió va romandre sota la Corona Britànica com un domini autogovernat de l'[[imperi Britànic]], i més tard de la [[Comunitat Britànica de Nacions]]. La monarquia estava representada a Sud-àfrica per un [[Governador General de la Unió Sud-africana|Governador General]], mentre que el poder efectiu era exercit pel [[Primer Ministre]] (que era el [[Cap de Govern]]). [[Louis Botha]], un antic general bòer, va ser designat primer com Primer Ministre de la Unió, encapçalant una coalició que representava les comunitats blanques [[afrikaners]] i angloparlants. Les acusacions criminals davant les corts eren exercides en nom de la Corona (citada en la forma ''Rex v Acusat'') i els oficials de govern prestaven serveis en nom de la Corona. Durant la duració de la Unió la titularitat reial del monarca va ser modificada en definitiva creant la posició de [[Reina de Sud-àfrica|Rei de Sud-àfrica]].
===Idiomes===
Originàriament segons una clàusula de la Constitució, el [[neerlandès]] era un [[idioma oficial]] juntament amb l'[[anglès]], però va ser reemplaçat ''de facto'' per l'[[afrikaans]] en 1926, mentre que oficialment van coexistir el neerlandès i l'afrikaans legalment fins a l'any 1960.
===Els dies finals de la Unió i el seu llegat===
Després d'un [[referèndum]] celebrat el [[5 d'octubre]] de 1960, en el qual els blancs van votar a favor d'una república, la Unió va convertir en la República de Sud-àfrica el [[31 de maig]] de [[1961]] i va abandonar la [[Comunitat Britànica de Nacions]] davant la condemna de les seves polítiques d'[[apartheid]]. Posteriorment el Parlament sud-africà va sancionar una Constitució que abolí l'Acta de Sud-àfrica. Les característiques de la Unió van ser traslladades amb canvis molt petits a la recién formada República. La decisió de transformar la Unió en una República fou decidida en el referèndum per un marge estret. La decisió juntament amb la insistència de Sud-àfrica en l'adhesió a la seva política de l'apartheid va causar la seva expulsió ''de facto'' de la Comunitat Britànica de Nacions de Nacions (Sud-àfrica va abandonar l'associació quan es va decidir que no li permetrien romandre en els termes que ella desitjava).
===Segregació===
L'Acta de Sud-àfrica va tractar la raça en dues previsions específiques: en primer lloc va establir que el vot de la Colònia de Cap funcionés sense consideracions racials (encara que a causa de restriccions soci-econòmiques cap veritable expressió política dels africans era possible). En segon lloc va fer dels "afers nadius" una matèria del govern nacional. Per tant va anar de pràctica establir un Ministre d'Afers Nadius.
Linha 99 ⟶ 105:
==Motius per a la unificació==
En acabar la [[Segona Guerra Bòer]] el 1902, les quatre colònies estaven per primera vegada sota una bandera comuna i el més significatiu obstacle per a la unificació que impedís anteriors plans ja no existia. Conseqüentment, el llargament anhelat desig de molts administradors colonials d'establir una estructura unificada es va fer immediatament possible. La temptativa anterior més notable probablement hagi estat el projecte de Federació de Lord Carnaveron.
===Unió duanera i aranzels comercials===
La qüestió dels aranzels comercials havia estat una font permanent de conflicte entre les diverses unitats polítiques d'Àfrica del Sud. El nus de la crisi essencialment es devia al fet que el Transvaal era un estat sense sortida al mar que es ressentia per la seva dependència dels seus veïns, així com les despeses en els quals incorria per duana portuària i ferroviària. La Colònia de Cap era excessivament depenent de les rendes de duana com una font d'ingressos fiscals i posteriorment competia directament tant amb Natal com amb Àfrica Oriental Portuguesa ([[Moçambic]]). En el moment d'unificació la major part de la càrrega destinada a l'àrea de [[Witwatersrand]] obstaculitza per Lourenço Marques (ara [[Maputo]], a Moçambic) degut en gran part a la distància relativa i la política de reduir la seva dependència de l'Imperi britànic. La Unió Duanera Sud-africana va néixer en 1906, però van existir diversos problemes amb els acords en particular perquè el Transvaal es resistia a deixar-se dominar per la Unió. Després de la unificació, la Unión Duanera Sud-africana va seguir existint incloent als altres territoris britànics (els [[Protectorat]]s i [[Protectorat de Rhodèsia|Rhodèsia]])
==La Unió Sud-africana i Rhodèsia del Sud==
En 1922 la colònia [[Protectorat de Rhodèsia del Sud|Rhodèsia del Sud]] va tenir la possibilitat (en última instància rebutjada) d'entrar a la Unió mitjançant un referèndum. El referèndum va resultar del fet que cap a 1920 el control per la [[Companyia Britànica d'Àfrica del Sud]] a Rhodèsia del Sud ja no era practicable i calia alguna forma de 'govern responsable'. Una manera de Govern Responsable afavorit dintre de Rhodèsia del Sud, entre altres, (sobretot an [[Matabelelàndia]]) era l'ingrés a la Unió de Sud-àfrica. Abans del referèndum de Rhodèsia del Sud es va efectuar una visita a Ciutat del Cap on el Primer Ministre de Sud-àfrica, [[Jan Smuts]], finalment va oferir termes que va considerar raonables i que el govern del Regne Unit va trobar acceptables. Encara que l'opinió entre el govern de Regne Unit, el govern sud-africà i la Companyia Britànica d'Àfrica del Sud afavorís l'opció de la unió (i cap va tractar d'interferir en el referèndum), quan es va fer el referèndum els resultats van ser el 59,40% a favor del Govern Responsable per a una colònia separada i el 40,60% en favor de la incorporació a la Unió Sud-africana.
| |||