Un chien andalou: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 83.59.151.14. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
S'han afegit els paràgrafs d'Antecedents i la Sinopsi |
||
Línia 54:
Si a Cadaqués s'havia iniciat el tàndem cinematogràfic format per Buñuel i Dalí, també serà el lloc on es clourà, el 1930. Un film familiar segella la col·laboració, ''Menjant garotes'', filmat en un dinar amb el pare i la germana de Dalí, un muntatge que remet tant a ''Un chien andalou'' com a ''L'âge d'or''.<ref name="gencat1307"/>
== Antecedents ==
El 1924 Lluís Buñuel marxa cap a París per unir-se al moviment surrealista. El film ''Las tres luces'', de Fritz Lang, el va orientar definitivament cap al món del cinema. Va treballar com a assistent de Jean Epstein a ''Les Aventures de Robert Macaire'', ''Mauprat'' i ''La caiguda de la casa Usher'', i amb Jacquest Feyder a ''Carmen''. D’altra banda, també va escriure sobre el cinema a ''La Gaceta Literaria'' i a ''Les Cahiers d’art'', a més de publicar diversos textos sobre el tema i alguns guions que no van acabar de veure la llum. ''Avaricia'', de Erich von Stroheim; ''Metrópolis'', de Fritz Lang i ''La passió de Joana d’Arc'', de Carl Theodor Dreyer van ser les pel·lícules que més el van influir.[https://es.wikipedia.org/wiki/Especial:FuentesDeLibros/978-84-9815-967-7]
== Sinopsi ==
La pel·lícula comença amb la frase “Érase una vez”. Un home afila una navalla d’afaitar mentre mira la lluna. I de la mateixa manera que aquesta és esqueixada per un núvol, la navalla secciona l’ull d’una dona.
La següent imatge comença amb el rètol “Ocho años después”. Un home vestit de monja va en bicicleta pel carrer. En una distracció, el ciclista cau i es dóna un cop al cap amb la vorera. Una dona corre a ajudar-lo i el porta a casa seva. Allà, posa la roba de l’home sobre el llit, com si recompongués la seva imatge, mentre ell veu com surten formigues del forat que té a la mà. Aquestes formigues acaben convertint-se en pèl de les axil·les, un eriçó de mar, i finalment un grup de persones que envolten una dona andrògina que jau a terra amb la mà tallada. Després de recollir la mà i guardar-la en una caixa, el cos de la dona és atropellat per un cotxe i queda inert a l’asfalt.
La visió d’aquesta imatge excita sexualment l’home, que comença a perseguir la dona i a acariciar-li els pits i les natxes a ritme de tango. Ella intenta fugir i atrapa la mà de l’home, de la qual tornen a sortir formigues, en tancar la porta de l’habitació. La dona apareix en una altra sala amb el mateix home, vestit amb les seves robes extravagants.
Es veu un nou rètol: “Hacia las tres de la madrugada”. Un home amb aparença autoritària ordena al ciclista que llenci la roba per la finestra i el castiga posant-lo de cara a la paret i carregant-li els braços amb llibres, que acaben convertint-se en revòlvers amb els quals tiroteja el seu doble.
La dona entra a l’habitació i veu una papallona a la paret amb el tors semblant a una calavera (''Acherontia atropos'') i també a l’home, que en comptes de boca té pèl d’axil·les. Ella obre la porta i apareix en una platja per on passeja un home jove.
Finalment apareix una nova frase sobre el cel: “En primavera”. Es veu un paisatge desèrtic, amb l’home i la dona enterrats fins al pit, “cecs, amb els vestits esqueixats, devorats pels rajos del sol i per un eixam d’insectes”. [http://tecuentolapelicula.com/peliculassz/unperroandaluz.html]
== Altres dades ==
| |||