Revisió del 19:01, 10 març 2017 modifica Enrique ruiz torrentsss (discussió \| contribucions) 1 edit he canvia la informacio de la pagina principal Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 21:06, 10 març 2017 modifica desfés Manlleus (discussió \| contribucions) Autopatrullats 100.862 edits Es desfà la revisió 18223023 de Enrique ruiz torrentsss (Discussió) Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula de polític ~~c vcxcvxcv~~ \| color_capçalera = lightsteelblue \| nom = Borrell II \| nom_naixement = <!-- Nom de bateig, nom complert o nom oficial --> \| data_naixement = [[927]]<!-- {{Data naixement\|YYYY\|MM\|DD}} o {{Data naixement i edat\|YYYY\|MM\|DD}} --> \| lloc_naixement = \| data_defuncio = [[992]]<!-- {{Data defunció i edat\|yyyy\|mm\|dd\|yyyy\|mm\|dd}} primer data de defunció i després la data de naixement--> \| lloc_defuncio = \| causa_defuncio = \| sepultura = \| nacionalitat = \| imatge = \| peu = <!-- peu de foto --> \| conjuge = [[Letgarda de Tolosa]] \| pares = [[Sunyer I de Barcelona\|Sunyer I]] i<br />[[Riquilda de Tolosa]] \| fills = [[Ramon Borrell]] ([[972]]-[[1017]])<br /> [[Ermengol I d'Urgell]] ([[975]]-[[1011]])<br /> [[Ermengarda de Barcelona]] (c.980-[[1030]])<br /> [[Riquilda de Barcelona]] (? -[[1041]]) \| prefix_honorific = \| alies = <!-- Nickname, àlies, etc. --> \| partit_politic = \| ocupacio = \| alma_mater = \| religio = \| residencia = \| signatura = \| mida_signatura = <!-- ample de signatura, si es vol diferent de 125px --> \| notes = <!-- Per compatibilitat amb "Infotaula Monarca", --> \| etiqueta_dinastia = <!-- Tipus de dinastia: Casa reial / Nissaga / Dinastia / Casta .. --> \| dinastia = <!-- nom de la nissaga o dinastia familiar --> \| escutpeu = <!-- situa l'escut dinàstic al final de la infotaula --> \| titol_personal = <!-- Dades per cada càrrec ocupat. Només són obligatoris: "càrrec" i "inici" --> \| carrec = [[Comte de Barcelona]], [[Comte de Girona\|Girona]] i [[Comte d'Osona\|Osona]] \| inici = [[947]]<!-- {{Data inici\|AAAA\|MM\|DD}} --> \| final = [[992]]<!-- {{Data inici\|AAAA\|MM\|DD}} --> \| predecessor = [[Sunyer I de Barcelona\|Sunyer I]] \| successor = [[Ramon Borrell]] \| junt_a = \| nominat = \| designat = \| oponents = <!-- Hi ha vuit repeticions addicionals d'aquests paràmetres per a altres càrrecs del personatge, amb un número del 2 al 8 al final del nom de cada paràmetre --> \| carrec2 = [[Comte d'Urgell]] \| inici2 = [[948]]<!-- {{Data inici\|AAAA\|MM\|DD}} --> \| final2 = [[992]]<!-- {{Data inici\|AAAA\|MM\|DD}} --> \| predecessor2 = [[Sunifred II d'Urgell]] \| successor2 = [[Ermengol I d'Urgell]] \| junt_a2 = \| nominat2 = \| designat2 = \| oponents2 = }} {{Comtes de Barcelona\|Casa_Barcelona=Borrell II}} '''Borrell II''' ([[927]] - [[992]]) va ser [[comte de Barcelona]], [[Comte de Girona\|Girona]], [[Comte d'Osona\|Osona]] ([[947]]-92) i [[comte d'Urgell]] ([[948]]-92). És el segon Borrell de Barcelona perquè el seu oncle [[Guifré II de Barcelona]] també tenia el nom de Borrell, raó per la qual aquest també se'l coneix per '''Borrell I de Barcelona'''. == Família== Fill de [[Sunyer I de Barcelona\|Sunyer I]] i de la seva segona muller, [[Riquilda de Tolosa]]. <center>{{ahnentafel-compact5 \|style=font-size: 90%; line-height: 110%; \|border=1 \|boxstyle=padding-top: 0; padding-botom: 0; \|boxstyle_1=background-color: #fcc; \|boxstyle_2=background-color: #fb9; \|boxstyle_3=background-color: #ffc; \|boxstyle_4=background-color: #bfc; \|boxstyle_5=background-color: #9fe; \|1= Borrell II \|2= [[Sunyer I de Barcelona]] \|3= [[Riquilda de Tolosa]] \|4= [[Guifré I de Barcelona]] \|5= [[Gunilda d'Empúries]] \|6= [[Ermengol de Roergue]] \|7= Adelaida \|8= [[Sunifred I d'Urgell]] \|9= Ermessenda \|12= [[Odó I de Tolosa]] \|13= [[Gersinda d'Albi]] \|24= 24. [[Ramon I de Tolosa]] \|25= 25. [[Berta de Reims]]}} </center> El [[968]] Borrell II es va casar amb [[Letgarda de Tolosa]], filla del [[duc d'Aquitània]] [[Raimon III]]. Van tenir 2 fills i 2 filles: * [[Ramon Borrell]] ([[972]]-[[1017]]), [[comte de Barcelona]], casat amb [[Ermessenda de Carcassona]]. * [[Ermengol I d'Urgell]] ([[975]]-[[1011]]), [[comte d'Urgell]] * [[Ermengarda de Barcelona]] (c.980-[[1030]]),<ref>{{Ref-llibre\|cognom = Ruiz Domènec\|nom = José Enrique\|títol = Quan els vescomtes de Barcelona eren\|url = http://www.fundacionoguera.com/libros/39.vescomtes%20tot%2006.pdf\|edició = \|llengua = \|data = 2006\|editorial = Fundació Noguera\|lloc = Barcelona\|pàgines = pàg. 80\|isbn = 84-9779-475-3}}</ref> casada amb el [[vescomte]] [[Geribert de Barcelona]] * [[Riquilda de Barcelona]] (? -[[1041]]), casada amb el vescomte [[Udalard I de Barcelona]] Després de la mort de Letgarda es va tornar a casar, vers el [[980]], amb [[Aimeruda d'Alvèrnia]], filla del [[comte d'Alvèrnia]] [[Raimon d'Alvèrnia]]. == Vida política == Al contrari que el seu pare, va ser un comte molt més diplomàtic que no pas militar. Va procurar mantenir sempre relacions cordials amb els seus dos poderosos veïns: els [[francs]], al nord i els [[musulmans]], al sud. Va intercanviar ambaixades amb [[califat de Còrdova\|Còrdova]] (centre del poder musulmà) i signà un tractat de pau amb el Califa [[Al-Hàkam II]]. Va ser un protector de les ciències i la cultura. Invità el famós monjo [[Gerbert d'Orlhac]], que uns anys més tard arribaria a [[Papa]] amb el nom de [[Silvestre II]], a residir al comtat, perquè ampliés estudis. ===L'intent de restauració de l'arxidiòcesi de la Tarraconense=== El bisbe de Vic [[Ató de Vic\|Ató]] i Borrell volien que l'Església restituís la província episcopal Tarraconense per tal d'agrupar les diòcesis catalanes de manera separada de l'[[arquebisbat de Narbona]], d'on depenien en aquell moment.<ref name="Diccionari">[[#Mestre\|Mestre, 1998]]: p. 75, entrada: "Ató"</ref><ref name="GEC">«[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0005986 Ató]». ''L'Enciclopèdia.cat''. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.</ref> L'operació tenia una clara intencionalitat política, ja que un arquebisbat català estaria sota la influència directa dels comtes de Barcelona, i això realçaria encara més el seu poder respecte als altres comtats catalans i de la resta de la [[Septimània]].<ref name="HPSCdPC159">[[#HPSCdPC\|B. de Riquer (dir.), 1998]]: p. 159</ref> Ja feia temps que el context tant polític com social de la vida catalana cada vegada s'allunyava més del domini franc de la ''[[Francia Occidentalis]]''.<ref name="HPSCdPC159"/> La reivindicació dels dos magnats era concretament sobre les diòcesis d'Elna, Vic, Barcelona, Girona i Urgell, i Tarragona quedava pendent de la seva futura conquesta.<ref name="Diccionari"/> Per aquest motiu el [[970]] van viatjar els dos a Roma per entrevistar-se amb el Papa [[Joan XIII]], qui va aprovar el projecte el [[971]] nomenant Ató com a primer arquebisbe de Vic,<ref name="Diccionari"/> i promulgant 5 [[Butlla\|butlles]] a la vegada.<ref name="GEC"/> Però el projecte va acabar a causa de l'assassinat d'Ató poc després de tornar de Roma, el [[971]] (o fins i tot el 972).<ref name="GEC"/> Tot i que es desconeix l'autoria del fet, amb tota probabilitat fou una acció dels contraris de la independència eclesiàstica i l'augment del poder barceloní.<ref name="Diccionari"/><ref name="HPSCdPC159"/> En qualsevol cas, després d'Ató, Vic tornà a tenir tan sols un bisbe, [[Fruià]], el qual fou nomenat seguint el procediment tradicional: consagrant-se bisbe de Vic a Narbona i després demanant a Roma la confirmació de la seva elecció.<ref name="HPSCdPC159"/> === Ràtzies d'Almansor === Malgrat tot els seus esforços, sota el seu mandat els territoris de la [[Marca Hispànica]] van sofrir un greus atacs del cabdill [[Califat de Còrdova\|andalusí]] [[Almansor]] o Al-Mansur: la campanya del [[982]] el va dur a Catalunya on va conquerir el castell de Munt Fariq (el [[Castell del Far]])<ref>Dolors Bramon [http://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/viewFile/70422/86528 El castell Vell de Llinars citat en una crònica àrab d'un autor anònim medieval magribí]</ref> de camí a Girona. De retorn va conquerir [[Òdena]] (''Wutina''), en una nova expedició el [[984]], de retorn de [[Sepúlveda]], va passar pel comtat de Barcelona. Almansor va [[Destrucció de Barcelona\|arrasar Barcelona]] i molts dels seus ciutadans van ser fets presoners el [[985]] en una important [[ràtzia]] <ref>[http://www.iec.cat/butlleti/pdf/116_butlleti_feliu.pdf Gaspar Feliu i Montfort, ''La presa de Barcelona per Almansor: història i mitificació'']</ref> després de derrotar Borrell a la [[batalla de Rovirans\|batalla de Rovirans o Matabous]]<ref>{{ref-llibre\|cognom=Coll i Alentorn \|nom=Miquel \|enllaçautor=Miquel Coll i Alentorn \|títol= Història, Volum 3\|url=http://books.google.cat/books?id=xxeCPuOYLzkC&pg=PA232&dq=batalla+de+Matabous&hl=ca&ei=4LYsTajDOcHNswaMu9HeBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFAQ6AEwCQ#v=onepage&q=batalla%20de%20Matabous&f=false \|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat \|lloc= \|data=1992 \|pàgines=p.230 \|isbn=84-7826-361-6 }}</ref> ===Trencament del pacte de vassallatge amb el Rei de França i naixement de Catalunya=== Les peticions d'ajuda del comte Borrell van ser ignorades pel rei franc [[Lotari I de França]] que en aquells moments s'enfrontava als seus propis problemes al [[Comtat de Verdun]]. Com a conseqüència d'això i com a resultat d'un creixent desarrelament dels comtes barcelonins respecte als seus antics senyors, el [[988]] Borrell II es va negar a renovar el [[pacte de vassallatge]] amb el nou rei francès, [[Hug Capet]], i va instaurar la independència de fet dels territoris sota el seu poder. Amb aquest acte, [[Catalunya]] va néixer [[de facto]]. == Títols i successors == L'any [[947]], en retirar-se el seu pare a la vida monacal, va accedir al govern dels comtats de [[comtat de Barcelona\|Barcelona]], [[comtat de Girona\|Girona]] i [[comtat d'Osona\|Osona]] conjuntament amb el seu germà [[Miró I de Barcelona\|Miró]].<ref>{{ref-llibre\|cognom=Vilalta Aserra \|nom=Enric \|títol=A la marca extrema, en terra de solitud \|url=http://books.google.cat/books?id=V4vMna_qOfQC&pg=PA69&dq=borrell+mir%C3%B3+947&hl=ca&sa=X&ei=_7oMT8ykPMeyhAemv6WPBA&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=borrell%20mir%C3%B3%20947&f=false \|editorial=L'Abadia de Montserrat \|data=2010 \|pàgines=p.69 \|isbn=8498833469 }}</ref> Fins al [[966]] va compartir aquesta tasca amb el seu germà [[Miró I de Barcelona]]. El [[948]] va heretar el [[comtat d'Urgell]] en morir el seu oncle [[Sunifred II d'Urgell]]. A partir del [[988]] va compartir el govern amb els seus fills [[Ramon Borrell]] i [[Ermengol I\|Ermengol]], que van començar a governar sols a partir de [[30 de setembre]] de [[992]], dia en què Borrell II morí. A part dels títols comtals hereditaris, emprava els títols honorífics de ''marquès'' i ''duc de la Gòtia'',<ref name="enciclopedia">[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0011541&BATE=Borrell%20II%20de%20Barcelona Enciclopèdia Catalana: Borrell II de Barcelona]</ref> ''dux Gothicae'' (''Borrelli ducis Gothicae'') ([[971]]),<ref>[https://books.google.cat/books?id=v5nCBAAAQBAJ&lpg=PA33&dq=hibereo%20duc&hl=ca&pg=PA33#v=onepage&q&f=false Cataluña en sus orígenes. La Marca Hispánica, una frontera entre dos mundos.]</ref> així com el títol de "príncep de Gothlandia" amb connotacions de sobirania ([[972]]).<ref>Fita Colomé, Fidel[http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=24039 ''El principado de Cataluña. Razón de este nombre.''], Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 40 (1902), pág. 261.</ref> Quan arribà el decisiu any [[987]], quan Borrell II demanà auxili al rei franc [[Hug Capet]] per valer el pacte de vassallatge, el cronista de la cort franca Richer el qualificà de ''duc de la Hispània Citerior'', un títol que Borrell II mai no utilitzà per a si mateix; davant la ineficàcia de l’auxili franc el pacte de [[vassallatge]] quedà trencat. Vers el març del [[988]] Borrell II s'intitulava ''gratia Dei hibereo duci atque marchiso'' («per la gràcia de Déu duc ibèric i marquès») i hom no coneix cap precepte reial franc per a la Gòtia posterior al 986.<ref name="enciclopedia"/> Això no obstant però, en tots els documents de la [[Gòtia]] es continuaran datant els documents oficials per la data del regnat dels reis francs —i no per l'[[Era Hispànica]]—, una pràctica que continuaria fins que el llinatge dels comtes de Barcelona esdevingueren reis d'Aragó. * A [[28 de juliol]] del [[960]]: ''Ego Borrellus gratia Dei chomes et marchio''<ref>[http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=001303 Arxiu Jaume I: El comte Borrell dóna al seu fidel Isarn el castell de La Roqueta, en terme de Fontanet, comtat de Manresa]</ref> * A [[23 d'abril]] del [[986]]: ''Sig+num Borrellus, gratia Dei commes et marchio''<ref>[http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=001306 Arxiu Jaume I: El comte Borrell atorga la carta de poblament del castell de Cardona]</ref> * A [[20 de desembre]] del [[986]]: ''Ego Borrello, comite [..] + Borrello, comite, marchione,, qui ista comutacione firma ''<ref name="https">[https://www.yumpu.com/la/document/view/13992200/160-984-abril-9-carta-precaria-otorgada-por-juan-abad-de-san-/49]</ref> * A [[10 de març]] del [[988]]: ''Ego Borrello, gratia Dei, hibereo duci atque marchiso [..] + Borrello, gratia Dei comes marachiso''<ref name="https"/> {{s-start}} {{Gov llin\|[[Casal de Barcelona]]\|\|[[927]]\|\|[[992]]\|}} {{Gov reg\|}} \|- {{Gov pre\| rows=1 \| abans=[[Sunyer I de Barcelona]] \|nota=(pare)}} {{Gov tit\| títol=[[Comtat de Barcelona\|Comte de Barcelona]] \|detallcorona= [[Comtat de Barcelona]], [[Comtat de Girona]], <br/> [[Comtat d'Osona]], [[Comtat de Manresa]] \| llista=[[Llista de comtes de Barcelona]] \|anys=947–992}} {{Gov pos \| rows=1 \| després= [[Ramon Borrell I de Barcelona]] \|nota=(fill)}} \|- {{Gov pre\| rows=1 \| abans=[[Sunifred II d'Urgell]] \|nota=(oncle)}} {{Gov tit\| títol=[[Comtat d'Urgell\|Comte d'Urgell]]\| llista=[[Llista de comtes d'Urgell]] \|anys=948–992}} {{Gov pos \| rows=1 \| després= [[Ermengol I d'Urgell\|Ermengol I d'Urgell<br />"el de Còrdova"]] \|nota=(fill)}} {{end}} == Referències == {{Referències\|2}} ==Bibliografia referenciada== * {{ref-llibre\|cognom=Mestre i Campi \|nom=Jesús (director)\|títol=Diccionari d'Història de Catalunya \|editorial=Edicions 62\|data=1998 \|pàgines=1.147 p\|isbn=84-297-3521-6\|ref=Mestre}} * {{ref-llibre\| cognom= de Riquer i Permanyer\| nom= Borja (director) \| títol = Història: Política, Societat i Cultura dels Països Catalans Volum 2 La formació de la societat feudal segles VI-XII\| pàgines = 426 p.\| editorial = Enciclopèdia Catalana \| isbn = 84-7739-980-8 \| data = 1998 \|ref=HPSCdPC}} == Bibliografia == * [[Crònica de Bernat Desclot\|Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats]]: [http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/09253955300271973232268/ima0031.htm Com En Borrell, compte de Barchelona, hac bataylla ab sarrahins, e morí ...] * [[Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona]]: [http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12937840889076063087624/ima0059.htm Qui tracta com en Borrell fou lo quart comte de Barcelona] * Manuel Rovira i Solà, ''[http://books.google.cat/books?id=DSr07WjdIEUC&pg=PA33&dq=sant+cugat+985&hl=ca&ei=V7YsTdv4PIfssgabnYGHCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCQQ6AEwAA#v=onepage&q=sant%20cugat%20985&f=false Notes documentals sobre la presa de Barcelona per al-Mansur (985)]'' * [[Crònica de Sant Joan de la Penya\|Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona]] [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12826843118066070754624/p0000003.htm#I_34_ Del conde Borrel] {{an}} * [[Crónica d'Aragón]] [http://lubna.uv.es:83/z_12_92/z_12_92_fich_19.html De Don Borrell conde quarto] {{es}} * {{GEC\|0011541}} {{Commonscat}} {{Autoritat}} [[Categoria:Comtes de Barcelona del casal de Barcelona]] [[Categoria:Comtes de Girona]] [[Categoria:Comtes d'Osona del casal de Barcelona]] [[Categoria:Comtes d'Urgell de la primera dinastia]]

Borrell II: diferència entre les revisions