Etxauri: diferència entre les revisions

|mancomunitatetiqueta_geografia2 = [[Merindades de Navarra|Merindad]] | nom_geografia2 = [[Merindad de Pamplona]]

Generalment s'ha considerat que el topònim prové del [[basc]] i està compost per ''etxa'' (variant de ''etxe'', casa) i ''uri'' (vila o poble en [[euskera]]); significant per tant ''poble de les cases''. Filòlegs com [[Julio Caro Baroja]] o [[Ricardo Ciérbide]] van donar aquesta explicació a aquest topònim. Mikel Belasko en la seva obra ''Diccionari etimològic dels noms dels pobles, viles i ciutats de Navarra'' alerta que aquesta explicació presenta un important inconvenient, ja que ''uri'' o ''uli'' és un terme comú de la toponímia a Biscaia, Àlaba i La Rioja, on es parla o es va parlar el [[biscaí|dialecte occidental de l'euskera]], però és gairebé inexistent a Navarra, on solament es dóna aquest cas i altre en la [[Lana (Navarra)|Vall de Lana]] en la frontera amb Àlaba (Ulibarri). La paraula equivalent a ''uri'' en els dialectes navarresos de l'euskera és ''hiri''. Per això Belasko considera que el topònim pot tenir altre origen diferent al que sembla evident.

Tradicionalment el topònim s'ha escrit '''Echauri''', però des de [[1992]] l'únic nom oficial és '''Etxauri''', adaptació del nom tradicional a l'ortografia moderna de la llengua basca. El gentilici prové de l'euskera i és ''echauriarra'' o ''etxauriarra'', depenent de si s'escriu amb ortografia castellana o basca.

S'han trobat algunes petjades de diverses [[cultura|cultures]] [[prehistòria|prehistoricas]]. EL document escrit més antic data de l'any 1055-1069 i en ell apareix el nom d'"Etxauri". Fou residència del [[rei]] en l'[[edat mitjana]] i la [[catedral de Pamplona]] tenia algunes pertinences allí. Va estar en mans de la [[noble]]sa, fins que amb la reforma administrativa de [[1846]], el poble, que al costat d'altres nou pobles formaven la vall d'[[Etxauribar]], li fou concedit un ajuntament.