Liber Maiolichinus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
Línia 202:
Aurea sed comitis cuspis datur altera dextre,
(97) Que vibrata feros prosternat et Hismahelitas.</poem>
 
 
<poem>(303) Undique discurrens rector ''Catalanicus hostes''
Dissipat, et socios ortatu divite firmat.
Ampurie fortes equites et Rusilienses,
(306) Subsidiando duci, dant plurima funera Mauris.</poem>
|
|col2=<poem>(85) Había visto el rey balear que los que sacudían
Linha 216 ⟶ 222:
mas el conde se le da otro dardo con destreza,
(97) que postra al fiero de los ismaelitas.</poem>
|llengua1={{la}} '''Liber Quintus'''
|llengua2={{es}} '''Llibre Cinquè'''
}}
 
 
{{citació|<poem>(303) Undique discurrens rector Catalanicus hostes
<poem>(303) Discurriendo por todas partes el caudillo del ''ejército catalán'',
Dissipat, et socios ortatu divite firmat.
Ampurie fortes equites et Rusilienses,
(306) Subsidiando duci, dant plurima funera Mauris..</poem>
|
|col2=<poem>(303) Discurriendo por todas partes el caudillo del ejército catalán,
dispersa a los enemigos y anima a los suyos con elocuente arenga.
Los fuertes caballeros de Ampúrias y del Rosellón
Linha 233 ⟶ 232:
}}
 
 
{{citació|<poem>(303) Undique discurrens rector Catalanicus hostes
{{citació|<poem>(46) ''Catalanicus heros''
Dissipat, et socios ortatu divite firmat.
Illius in medio quo sit tutissimus extat,
Ampurie fortes equites et Rusilienses,
Namque vigor Latius dextra levaque sedebat,
(306) Subsidiando duci, dant plurima funera Mauris..</poem>
(49) Hospiciumque ducis retro vallabat et ante.</poem>
|
|col2=<poem>(30346) DiscurriendoEl por todas partes el caudillo del ejército''héroe catalán,''
tendido a ambas orillas de mar, observaba una y otra puerta,
dispersa a los enemigos y anima a los suyos con elocuente arenga.
y la juventud latina acampaba a la derecha y a la izquierda,
Los fuertes caballeros de Ampúrias y del Rosellón
(30649) secundandoprotegiendo a sual duque, hacen grandepor estragodetràs eny lospor morosdelante.</poem>
|llengua1={{la}} '''Liber QuintusSextus'''
|llengua2={{es}} '''Llibre CinquèSisè'''
}}
{{citació|<poem>(325) Hostis bella magis quam curam pacis agebat,
Et comes Ampurie nec non C''atalanicus heros''
Ad patrios remeare lares properando petebant.
Causa recedendi quenam vel qualiter esset,
Nuntia carta fuit Baleam transmissa Diana.
Illa Mohabitam molitum prelia regem,
Et vastata satis narraverat optima terre,
A Barchinone muris nichil esse relictum
Usque Terragonam quod lautum visibus esset,
Omnibus inque locis Mauros referebat et ignem
Rura, domos, segetes, fructus pariter populatos.
Post multum dampni quod gens vesana peregit,
Et Tramaricem captam dixere liture.
Fidus erat comiti qui cartam duxerat istam,
Et tamen hec fuerant aliter quam fama tulisset.
Nam Barchinonam prefatus venerat hostis,
Castraque Iudeo sua fecerat ardua colle.
 
Urgelli comitem, comitem quoque Sardanieque
Dicunt, et reliquos regionis ab usque Girunda
Electos equites, quibus assunt prelia ludus,
Agmine collecto crudeles Hismahelitas
Mirando pepulisse modo, Domino faciente,
Innumeras acies pauci pugnando fugarunt,
Eque fugam versis multi cecidere, venirent
Ad supradicti donec deserta Salodi.
Captos constat equos plures, predamque potentem
Barchinonensis populus perduxit in urbem.
Nec Tramaricem captam ceu dixerat ille.
Damna quidem fuerant, sed commoda plura fuerunt.
Hanc comitis causam, qua posceret ille recessus,
Diximus; ad reliquos nos ordo convocat actus.
At comitem patres miti monuere relatu
Ut desistat ab his, communia pacta per ipsum
Intemerata rogant et iuramenta manere.
Ille, licet causam quam patres dicere veram
Noverat, a lucris se non subtraxit avaris.
Pacta reformantur, Barchinonensia damna
Ut reparata forent. Dictis statuere supremis
Condere tecta patres gravidis hyemalibus apta
Temporibus, retroque iubent castella trahenda.
(365) Incrementa parant belli.</poem>
|
|col2=<poem>(325) El enemigo se dedicaba mas a la guerra que a procurar la paz;
y el conde de Ampurias como también el ''héroe catalán''
se preparaban prestos para volver a sus patrias.
La causa de volverse fue una carta
enviada a Baleares desde Denia.
En ella se decía que el rey almorávide había declarado
la guerra y devastado lo mejor de la tierra.
Había llegado a los muros de Barcelona
y desde Tarragona el incendio
discurría por todas partes y los moros saqueaban
campos, casas, mieses y frutos.
Y que además de los muchos daños causados
Tamarit habái sido capturada.
El que había traído la carta era de la confianza del conde;
y con todo la carta decía otros de lo que era la fama
y que el enemigo se había presentado delante de Barcelona,
y se había acampado en la colina proxima.
 
 
Dicen que el conde de Urgel y el de Cerdaña
y los demás escogidos caballeros de la parte de Gerona
sobre cuyas tierras recaia la guerra,
habían rechazado admirablemente a los crueles
ismaelitas formando un ejército reunido.
Que favorecido del Señor,
pocas habían puesto en fuga, a innumerables tropas,
y que en la retirada habían perecido muchos,
hasta llegar a los desiertos de Salou antes nombrado.
 
Consta que habían sido cogidos muchos caballos,
pero se asegura que la caballería y la infantería catalana
habían recobrado la importante presa,
y que Tamarit no había sido conquistada, como
la primera carta decía.
 
Verdaderamente habían sido muchos los perjuicios, pero mas
fueron las ventajas. Hemos dicho que esta fue la causa
por que el conde pedía su marcha. el buen orden nos llama
a los demas hechos.
 
Los padres amonestan buenamente al conde que desista
de este pensamiento; ruégale que no quiera romper los pactos hechos
entre sí, y que permanezcan firmes los juramentos.
El, si bien conocía que la razón que alegaban los padres
era verdadera, con todo no quiso quedar perjudicado.
en seguida se reformaron los pactos, acordando en último
que serian reparadas las peérdidas de las tierras del Pirineo.
 
Mandan los jefes construir tiendas a proposito para los duros
tiempos de invierno, y retirar los castillos. Preparan refuerzos para la guerra.</poem>
|llengua1={{la}} '''Liber Sextus'''
|llengua2={{es}} '''Llibre Sisè'''
}}