'''Aretes III Filohel·len ''' (—en [[àrab:]] Harithath,''al-Hàrith''; grecen i[[Grec llatí: Aretas,antic|grec]] '''{{polytonic|Αρέτας}})'''; en [[llatí]] '''Aretas'''— fou un rei delsnabateu nabateusd'[[Aràbia Pètria]] ([[87 aC]]-[[62 aC]]), contemporanicoetani del [[Judea|rei de Judea]] d'[[Alexandre Janeu]]. Va conquerir [[Damasc]] el [[85 aC]] a invitació, suposadament delsconvidat seuspels mateixosseus habitants. Abans del [[65 aC]] [[Hircà II|Hircà de Judea]] va fugir a la cort d'Aretes, que enaquell aquestmateix any va envair [[Judea]] per reposar-lo al tron i va assetjar [[Jerusalem]], però [[AristobulAristòbul II de Judea|Aristòbul]] va aconseguir la intervenció dels romans (els llegats de [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu Magne]], Scaurus[[Escaure]] i Gabinius[[Gabini]]) que el van obligar a retirar-se. Convertida Síria en província, Pompeu es va dirigir contra Aretes ([[64 aC]]) que es va sotmetre a Roma temporalment. Després de la sortida de Pompeu de Judea, el seu llegat ScaurusEscaure, va continuar la lluita contra Aretes, altre cop hòstilhostil, però no va aconseguir arribar a la seva capital [[Petra d'Aràbia|Petra]], si bé va saquejar el país i el rei nabateu va haver de pagar un tribut de 300 talents. Altres comandants romans van prosseguir la lluita contra Aretes i els seus successors però el regne va romandre fins que fou conquerit per [[Trajà]] el [[106]]. Aretes va morir el [[62 aC]] i alen morir encara conservava Damasc.
