Viquipèdia

Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m per a que categoritzi on toca
m bot: - portat a que tres + portat que tres
Línia 62:
Tot i que la situació a Hongria continuava sent caòtica i el [[1044]] Pere Orseolo moriria a mans dels rebels pagans, va ser succeït per un altre membre de la [[dinastia Arpad]] [[Andreu I d'Hongria]] que va acceptar la supremacia de l'emperador i continuà defensant el cristianisme.
 
Després de combatre insurreccions a la Lorena, Enric es va desplaçar cap a Itàlia. La situació a Roma era caòtica degut a la corrupció de la cúria, que havia portat a que tres papes estiguessin vius simultàniament: El papa [[Benet IX]] havia estat expulsat per una revolta popular. Gràcies als suborns fets per la seva poderosa família, el papa [[Silvestre III]] va arribar al papat, però en fou expulsat quan tornà Benet IX. Però Benet, sense cap vocació pel càrrec i desitjant de casar-se, cedí el papat a [[Gregori VI]] a canvi d'una important suma de diners. Les coses es complicaren quan Benet va voler tornar a recuperar el càrrec, de manera que amb Silvestre, hi hagué tres papes rivals: un amb la seu a [[Basílica de Sant Pere del Vaticà|Sant Pere del Vaticà]], un a [[Basílica de Santa Maria Major|Santa Maria Major]], i un tercer a [[Basílica de Sant Joan del Laterà|Sant Joan del Laterà]].
 
En un concili a Sutri, Enric va imposar l'elecció d'un nou papa per acabar amb el cisma. Va escollir a l'alemany [[Climent II]], el primer acte del qual va serl coronar-lo emperador i investir-lo patrici dels romans, amb el poder de nomenar papes que fins aleshores havia ostentat la noblesa romana. Enric no va trigar a fer ús de la nova atribució, ja que Climent moria l'any següent. Tots els papes que va nomenar Enric per succeir-lo eren alemanys i reformistes.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_III_del_Sacre_Imperi_Romanogermànic»