Mol·luscs: diferència entre les revisions

Els '''mol·luscs''' (Mollusca) constitueixen un [[fílum]] d'animals [[invertebrat]]s. Es coneixen unes 93.000 [[espècies]] vivents, fet que el fa el [[fílum]] [[biologia marina|marí]] més nombrós, conté un 23% de tots els [[organisme]]s marins anomenats. Els representants d'aquest fílum viuen en un rang d'[[hàbitat]]s molt ampli incloent el medi marí, l'[[aigua dolça]] i l'entorn terrestre. Els mol·luscs són un grup molt diversificat, en mida, en anatomia estructural, comportament i hàbitat. La ciència que estudia els mol·luscs rep el nom de [[malacologia]].

 

 

La paraula "mol·lusc" prové del [[llatí]] ''molluscus'', de ''mollis'', tou.<ref>{{GDLC|mol·luscs|consulta=24 de març de 2014}}</ref> Al seu torn ''Molluscus'' era una adaptació del τᾲ μαλάκια, "la cosa tova", d'[[Aristòtil]], que va aplicar a la [[sèpia]].<ref>{{ref-llibre | capítol =Mollusca | títol=Shorter Oxford English Dictionary | editor=Little, L., Fowler, H.W., Coulson, J., and Onions, C.T.| editorial=Oxford University press | any=1964}}</ref>

 

== Diversitat ==

Dues de les classes comunaments reconegudes són conegudes només a partir de fòssils<ref name="PonderWinstonLindberg" />

 

 

 

Hi ha proves convincents que els [[gastròpodes]], els [[cefalòpodes]] i els [[bivalves]] aparegueren durant el [[Cambrià]] (fa entre {{Geonici/Cambrià}} i {{Geofinal/Cambrià}} milions d'anys). Tanmateix, encara hi ha una forta polèmica tant sobre l'origen dels mol·luscs a partir del grup ancestral dels [[lofotrocozou]]s com sobre la seva diversificació en les formes vivents i [[fòssils]] ben conegudes.

 

Encara es debat si alguns fòssils de l'[[Ediacarià]] i el [[Cambrià inferior]] pertanyen realment al grup dels mol·luscs. S'ha descrit ''[[Kimberella]]'', de fa uns 555 milions d'anys, com a «similar als mol·luscs»,<ref name="Fedonkin1997">{{ref-publicació|autor= Fedonkin, M. A. |coautors= Waggoner, B. M. |any= 1997 |títol= The Late Precambrian fossil Kimberella is a mollusc-like bilaterian organism |publicació= Nature |volum= 388 |exemplar= 6645 |pàgina= 868 | doi = 10.1038/42242 | bibcode=1997Natur.388..868F |llengua= anglès}}</ref><ref name="FedonkinEtAl2007NewDataOnKimberella">{{ref-publicació|títol=New data on Kimberella, the Vendian mollusc-like organism (White Sea region, Russia): palaeoecological and evolutionary implications |autor=Fedonkin, M. A., Simonetta, A. i Ivantsov, A. Y. |publicació=Geological Society, London, Special Publications |any=2007 |pàgines=157–179 | doi=10.1144/SP286.12 | url=http://www.geosci.monash.edu.au/precsite/docs/workshop/prato04/abstracts/fedonkin2.pdf |consulta=2008-07-10 |volum=286 |bibcode = 2007GSLSP.286..157F |llengua= anglès}}</ref> però altres científics es limiten a definir-la com a «probable [[bilateri]]».<ref name="Butterfield2006">{{ref-publicació|autor= Butterfield, N. J. |any= 2006 |títol= Hooking some stem-group "worms": fossil lophotrochozoans in the Burgess Shale |publicació= BioEssays |volum= 28 |exemplar= 12 |pàgines= 1161–6 | doi = 10.1002/bies.20507 | pmid = 17120226 |llengua= anglès}}</ref><ref name=Sigwart2007>{{ref-publicació|autor1= Sigwart

|autor2= Sutton |nom2= M. D.

El debat sobre si ''[[Wiwaxia]]'', de fa uns 505 milions d'anys, era un mol·lusc encara és més intens. La controvèrsia se centra en si el seu aparell bucal era una mena de [[ràdula]] o una estructura similar a la que tenen els cucs [[poliquet]]s.<ref name="Butterfield2006" /><ref name="CaronScheltemaSchanderRudkin2006">{{ref-publicació|autor= Caron, J. B. |coautors= Scheltema, A., Schander, C. i Rudkin, D. |data= 13 juliol 2006 |títol= A soft-bodied mollusc with radula from the Middle Cambrian Burgess Shale |publicació= Nature |volum= 442 |exemplar= 7099 |pàgines= 159–163| doi = 10.1038/nature04894 | url = http://www.nature.com/nature/journal/v442/n7099/pdf/nature04894.pdf |consulta= 7 agost 2008 | pmid = 16838013 | bibcode=2006Natur.442..159C |llengua= anglès}}</ref> Nicholas Butterfield, que classifica ''Wiwaxia'' com a no-mol·lusc, escrigué que alguns [[microfòssil]]s més antics (de fa 515–510 milions d'anys) són fragments d'una autèntica ràdula similar a la dels mol·luscs,<ref name="Butterfield2008EarlyCambrianRadula">{{ref-publicació|autor=Butterfield, N. J. |títol=An Early Cambrian Radula |publicació=Journal of Paleontology |data= Maig 2008|volum=82 |exemplar=3 |pàgines=543–554 | doi=10.1666/07-066.1 | url=http://findarticles.com/p/articles/mi_qa3790/is_200805/ai_n25501673/pg_1?tag=artBody;col1 |consulta=20 agost 2008}}</ref> cosa que sembla contradir la idea que les ràdules dels mol·luscs ancestrals estaven mineralitzades.

 

 

Algunes anàlisis han arribat a la conclusió que els helcionèl·lids foren els primers [[gastròpodes]].<ref>{{ref-publicació|publicació=Journal of Paleontology

|editorial=Brooks / Cole |edició=7a ed.| isbn=0-03-025982-7 |any=2004 |pàgines=300–343

}}</ref><ref name="FrýdaNützelWagner2008">{{ref-llibre|cognom=Frýda|nom=J.|coautors=Nützel, A. i Wagner, P. J.|títol=Phylogeny and evolution of the Mollusca|editor=Ponder, W. F. i Lindberg, D. R.|pàgines=239–264|capítol=Paleozoic Gastropoda|editorial=California Press|any=2008|isbn=0-520-25092-3|url=http://books.google.com/?id=nm0IZAQQ6S0C&pg=RA1-PA239&dq=earliest+gastropod+fossil#v=onepage&q=earliest%20gastropod%20fossil|consulta=4 novembre 2009 |llengua= anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Kouchinsky|nom=A.|any=2000|títol=Shell microstructures in Early Cambrian molluscs|publicació=Acta Palaeontologica Polonica|volum=45|exemplar=2|pàgines=119–150|url=http://app.pan.pl/archive/published/app45/app45-119.pdf|consulta=4 novembre 2009 |llengua= anglès}}</ref>

 

Durant molt de temps es cregué que ''[[Volborthella]]'', representada per fòssils de fins a més de 530 milions d'anys d'antiguitat, era un cefalòpode, però el descobriment de fòssils més rics en detalls demostrà que no secretava la closca, sinó que la construïa a partir de [[diòxid de silici]] (sílice), i que la closca no estava dividida en diversos compartiments per [[septe]]s com els dels cefalòpodes fòssils amb closca o els ''[[Nautilus]]'' d'avui en dia. La classificació de ''Volborthella'' és incerta.<ref>{{ref-llibre|autor=Hagadorn, J. W. i Waggoner, B. M. |any= 2002 |pàgines=135–150 |citació=The Early Cambrian problematic fossil Volborthella: New insights from the Basin and Range | editor=Corsetti, F. A.|títol=Proterozoic-Cambrian of the Great Basin and Beyond, Pacific Section SEPM Book 93|editorial=SEPM (Society for Sedimentary Geology) | url=http://www3.amherst.edu/~jwhagadorn/publications/volb.pdf |consulta= 1 octubre 2008 |llengua= anglès}}</ref> Actualment es creu que ''[[Plectronoceras]]'', del [[Cambrià superior]], és el fòssil més antic que pertany sense cap mena de dubte a un cefalòpode. Això és degut al fet que la seva closca tenia septes i un [[sifuncle]], una tira de teixit que ''Nautilus'' utilitza per expulsar l'aigua dels compartiments que evacua en créixer i que es pot observar en les closques d'[[ammonit]]s fòssils. Tanmateix, tant ''Plectronoceras'' com altres cefalòpodes primitius reptaven pel fons marí en lloc de nadar, car la seva closca contenia «llast» en forma de dipòsits de pedres al que es pensa que és la part inferior, a més de ratlles i taques al que es creu que és la part superior.<ref>{{ref-llibre|autor=Vickers-Rich, P., Fenton, C. L., Fenton, M. A. i Rich, T. H. |títol=The Fossil Book: A Record of Prehistoric Life |editorial=Courier Dover Publications |any= 1997 | isbn=0-486-29371-8 |pàgines=269–272 |llengua= anglès}}</ref>

 

== Referències ==

== Vegeu també ==

* [[Forèsia]]