Escúter: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - a com a roda anterior + a roda anterior |
m ampliacio |
||
Línia 362:
Acabada la Segona Guerra Mundial, a [[Itàlia]] la Vespa de Piaggio esdevingué l'estàndard per als escúters, i ha estat així durant més de 60 anys. Patentada a l'abril de [[1946]], feia servir disseny i materials d'aviació. L'escúter de 98 cc de D'Ascanio presentava diversos conceptes radicals de disseny, entre els quals una elegant estructura. La palanca del canvi se situà al manillar per a facilitar la conducció i el motor, prop de la roda posterior, prescindint així de [[corretja de transmissió]]. El suport convencional de la forquilla fou reemplaçat per un braç similar al d'un avió de transport per a facilitar el canvi del [[pneumàtic]]. El bastidor de formes elegants protegia el conductor del vent i la brutícia de la carretera, i s'assemblaven ben poc a les incòmodes i sorolloses motocicletes clàssiques. Les rodes més petites i una distància més curta entre eixos en millorava la maniobrabilitat a través de carrers estrets i trànsit congestionat. Combinant els millors elements de disseny automotriu, aeronàutic i motociclista, la Vespa es va convertir ràpidament en una icona del disseny i l'economia. El nom li ve, segons es diu, del comentari que va fer el president de Piaggio en veure el prototip: «Sembra una vespa» ("Sembla una [[vespa]]").
Pocs mesos després de l'aparició de la Vespa, el [[1947]], [[Innocenti]] va presentar l'escúter [[Lambretta]], iniciant una duradora rivalitat amb Piaggio. Aquest escúter fou dissenyat per Innocenti, el seu director general Giuseppe Lauro i l'enginyer Pierluigi Torre. Presentat al [[Saló de l'Automòbil de París]] d'aquell any, el model 'A' de Lambretta sortí a la venda el 23 de desembre de 1947 i en només un any se'n van vendre 9.000 unitats. Era eficient, oferia una autonomia de 68-76 km/litre en un moment en què la benzina estava severament racionada. Tenia una velocitat màxima d'uns 72 km/h amb un motor refrigerat per aire de 123 cc. El nom de la Lambretta li ve de Lambrate, el barri de [[Milà]] on hi havia la fàbrica. Els primers dissenys de Lambretta tenia transmissió per [[Junta de Cardan|cardan]] i mancaven de suspensió posterior; els dissenys posteriors empraven diversos sistemes de transmissió i suspensió fins que es van estabilitzar amb un motor muntat al basculant amb transmissió per cadena.<ref name="ClassicMoto79
====Alemanya====
Línia 683:
|pàgines=40
|url=http://books.google.com/books?id=7r3PSgAACAAJ}}</ref> que va donar lloc a la pel·lícula homònima de [[1979]].
Mes tard i a traves de les dècades, les diferents subcultures juvenils nascudes a Anglaterra i des del Punk i els Skin Head, passant pels mes estrictes anomenats Scooter Boys, i d'entre d'altres els Suede Heads, Hard Mods, Boot Boys, Rude Boys i altres, han fet de l'escúter un mitjà de transport i un vehicle identitari creant una tribu urbana pròpia i alhora heterogènia en la seva composició, però sempre destacant l'escúter, que arriba a presentar modificacions i personalitzacions de tot tipus, des de mecàniques a les mes estrictament estètiques.
És habitual l'associació d'aquests en diferents clubs on a mes de tenir l'escúter com a motiu gregari, també s'hi inclouen altres aspectes comuns com la música, els seus estils, i l'estètica tan en el vehicle, en que es fa referencia al mon musical, com també en d'altres com el mon del cinema o marques emblemàtiques, discografiques dedicades etc. com també en la vestimenta i aspecte personal.
== Referències ==
| |||