Sanà: diferència entre les revisions

|opció_nom2 etiqueta_capital3 = [[Àrea metropolitana|Àrea<br /> metropolitana]]

|opció2 capital3 = 2.167.961 habitants (2004)

El mot ''sanà'' podria voler dir 'plaça ben fortificada'; es creu que deriva del ''[[sabeu]]'', però també podria derivar del femení àrab ''asna''. Sanà és una de les ciutats més antigues de la [[península d'Aràbia]] i data d'època preislàmica: segons la tradició, va ser fundada per [[Sem (bíblic)|Sem]], un dels tres fills de [[Noè]]. El seu primer nom hauria estat ''Azal''. Al [[segle II]], era la guarnició més important de les terres altes del [[Regne de Sabà]] i es creu que era un lloc sagrat o d'accés limitat per alguna raó. El palau de Ghumdan és esmentat a les inscripcions. Va estar sota poder [[Etiòpia|etíop]] al [[segle VI]], quan Abraha hi va construir una gran basílica bizantina, que fou destruïda quan el Iemen es va convertir a l'[[islam]] al [[segle VII]]. Del segle VII i VIII, gairebé només se saben els noms dels governadors del califat.<ref> llista a M. al-Maadj, ''The Yemen in early Islam 9-233/630-847, a political history'', Londres 1988 </ref> Del 847 al 997, fou dominada pel [[yufírides]] (procedents de [[Shibam]]), al final dels quals va seguir un període d'anarquia, del 1047 al 1099 pels [[sulàyhides]] (profatimites, fins poc després de la mort del ''dai'' Saba ibn Ahmad el 1198), del 1099 al 1173 pels hamdànides del Iemen o [[Banu Hamdan]] de [[Yam]] (també ismaïlites), representats per tres famílies (Banu Hàtim, Banu l-Lulayb i una segona branca dels Banu Hàtim); del 1173 al 1230 pels [[aiubites del Iemen|aiubites]] (encara que en alguns moments la van perdre contra els Banu Hamdan, i després els [[zaidites del Iemen]]), i del 1230 al 1381 pels [[rassúlides]], però amb llargs períodes en mans dels zaydites. Des del 1381 fins al 1546 va estar en mans dels imams zaidites.