Estat Islàmic: diferència entre les revisions

| nom = Estat Islàmic<br/>الدولة الإسلامية<br/>''Adad-dawlaDawla al-islāmiyyaIslāmiyya''

* Des de [[1999]] com [[Jama'atJamaat alat-Tawhid walwa-l-Jihad]]

* Des de [[2004]] com [[Al -Qaeda ena l'Iraq]]

'''Estat Islàmic''' (en—en [[àrab]] '''الدولة الإسلامية''', ''Adad-dawlaDawla al-islāmiyyaIslāmiyya''— o '''Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant''' ('''ISIL''') —en àrab '''الدولة الاسلامية في العراق والشام''', ''ad-Dawla al-Islāmiyya fī l-ʿIrāq wa-x-Xām''—, també conegut com a '''Daeix''', '''Dàïx'''<ref>{{Ref-web|url=http://einesdellengua.blogspot.com/2015/11/lestat-del-daix.html|títol=Eines de llengua - L'estat del Dàïx|consulta=13 juny 2016|llengua=|editor=|data=}}</ref> o '''Daesh'''<ref>{{ref-web|url=http://esadir.cat/Nomspropis/Entitats/Internacional/EI|consulta=17 juliol 2016|títol=Inici > Noms propis > Entitats > Internacional > Daesh|editor=ésAdir}}</ref> (per—per la sigla de l'àrab '''داعش''', ''dā'ix'', <small>IPA:</small> [[Ajuda:IPA|[ˈdaːʕiʃ]]]), o '''Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant''' ('''ISIL''')—, és un grup armat [[Islamisme polític|islamista]] que opera a [[Síria]] i a l'[[Iraq]], on ha autoproclamat la fundació d'un [[califat]], i que té aspiracions territorials sobre tot el '[[Aix-Xam|Llevant àrab]]' ([[Líban]], [[Síria]], [[Iraq]], [[Jordània]]) per a incloure-hi totes les poblacions [[àrabs]] que van quedar separades amb el repartiment entre [[França]] i el [[Regne Unit]] després de la [[Primera Guerra Mundial]]. Ha arribat a dominar ''[[de facto]]'' un gran territori entre el nord-est de [[Síria]] i el nord-oest de l'[[Iraq]]. El juny del 2014 va entrar a [[Mossul]], la segona ciutat de l'[[Iraq]], i, segons sembla, va desencadenar persecucions i matances ètniques contra les minories religioses de la zona, especialment els [[yazidisme|yazidites]] i els [[cristianisme|cristians]].

Aquest grup anteriorment havia estat anomenat ''Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant'' i havia format part de l'organització ''[[Al-Qaeda]] a l'Iraq''. L'ISIL ha participat activament en la [[Guerra civil siriana]] i en la [[Insurgència iraquiana després de 2011]]. Va sorgir com una organització terrorista propera a Al-Qaeda per fer front a la invasió de l'Iraq (2003), sent dirigida per [[Abu Musab al Zarqaui]]. Després de la seva mort, el nou cap, Rashid al-Baghdadi, sota la tutela d'[[Osama bin Laden]], es va expandir per les governacions d'Ambar, [[Nínive]], [[Kirkuk]] i en gran part de [[Saladí]], així com en menor mesura [[Babilònia]], Diala i [[Bagdad]]. Durant aquest temps es va proclamar com a Estat Islàmic de l'Iraq, i la seva caserna general es trobava a la ciutat de [[Baquba]].

Estat Islàmic de l'Iraq va ser responsable de la mort de milers de civils iraquians, així com de membres del govern iraquià i els seus aliats internacionals. A causa del suport militar dels [[Estats Units]] al govern de [[Nuri al-Maliki]], el grup va sofrir diversos revessos, inclosa la mort de Rashid al Baghdadi, però l'organització es va renovar durant la [[Guerra civil siriana]], passant a ser coneguda com a Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (en àrab: الدولة الاسلامية في العراق والشام, al-Dawla al-Islāmīja fī en Anar-ʻāq wa-al-Shām; EIIL) o sotapel el seu acrònim àrab daeix (en [[àrab]]: داعش, Dāʻesh)Daeix. El següent i actual cap, Bakr al-Baghdadi, va tallar els llaços amb Al-Qaeda i va declarar, el 2014, la independència del seu grup i la seva sobirania sobre l'[[Iraq]] i [[Síria]], autoproclamant-se [[califa]] amb el nom d'Ibrahim.

El grup ha canviat el seu nom en múltiples ocasions des de la seva formació. L'organització va emergir el 2004 amb el nom de ''Yama'Jamaat at al-Tawhid walwa-Yihad''l-Jihad (‘Comunitat«Comunitat del Monoteisme i lael Yihad’Jihad») però el va canviar a l'octubre de 2004 per ''TanzimTandhim Qa'idatQaidat al-YihadJihad fi -Bilad al-Rafidayn'' (‘Organització«Organització de la Base dedel laJihad Yihada al País dels Dos Rius’Mesopotàmia», TQJBR), coneguda col·loquialment com «al-Qaeda a l'Iraq».<ref>[http://www.ucdp.uu.se/gpdatabase/gpcountry.php?id=77&regionSelect=10-middle_east# Uppsala Conflict Data Program Conflict Encyclopedia, Iraq], General One-sided violence Information, Actor information, Consultat el 5 d'abril de 2015</ref>

Al gener de 2006, el grup es va unir amb altres grups independents i es va dir «Consell de la Shura''Xura'' dels Muyahidins»''Mujahidins'', i a l'octubre d'aquest any va canviar el seu nom a ''Dawlat al-'Iraq al-Islamiyya'', ‘Estat«Estat Islàmic de l'Iraq’Iraq». A l'abril de 2013, el grup va passar a ser l'«Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant» per reflectir la seva involucracióimplicació ena la guerra civil siriana.<ref>{{ref-notícia|títol=Key Free Syria Army rebel 'killed by Islamist group' |url= http://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-23283079| editorial=BBC |data=12 de juliol de 2013}}</ref>

=== Milícia islamista: ''Yama'atJamaat alat-Tawhid walwa-l-YihadJihad'' (-2003) ===

Yama'atJamaat alat-Tawhid walwa-l-YihadJihad, de vegades abreujat per les seves sigles en anglès com «JTJ» o simplement Tawhid i Jihad, va néixer gràcies a [[Abu Musab al Zarqaui]] i una combinació de simpatitzants islamistes locals al voltant de l'any 2002. Zarqaui va ser un salafista jordà que havia viatjat a l'Afganistan per lluitar en la [[Guerra de l'Afganistan]], però va arribar després de la retirada soviètica i aviat va tornar al seu país natal. Més tard va tornar a l'Afganistan, on va organitzar un campament d'entrenament per a milicians islamistes a prop d'[[Herat]].

Originalment, Zarqaui va crear la seva xarxa amb l'objectiu d'enderrocar al rei de Jordània, al que considerava anti-islàmic segons la [[sharia]], i per això va coordinar a un gran nombre de contactes i afiliats a diversos països. De fet, es pensa que el grup va poder estar involucrat en l'intent de 1999 de bombardejar les celebracions del Nounou mil·lenni (el {{segle|XX}}) a Jordània i als Estats Units. També va ser responsable de l'assassinat del diplomàtic nord-americà Laurence Foley a Jordània el 2002.<ref>{{ref-web|url= http://www.state.gov/r/pa/prs/ps/2004/37130.htm|títol=Foreign Terrorist Organization: Designation of Jama'at al-Tawhid wa'al-Jihad and Aliessis|dataaccés=13 de juliol de 2007|autor=Richard Boucher|data=15 d'octubre de 2004| editor=United States Department of State|urlarxiu=http://web.archive.org/web/20070711131613/http://www.state.gov/r/pa/prs/ps/2004/37130.htm|dataarxiu=11 de juliol de 2007}}</ref>

Després de la [[Guerra de l'Afganistan]], Zarqawi va fugir a l'Iraq, on presumptament va rebre tractament mèdic a Bagdad per una cama ferida. Es creu que va desenvolupar estrets llaços amb [[Ansar al-Islam]], un grup de militants kurdoislamistes en el nord-est del país. Presumptament Ansar estava vinculada al govern del president [[Saddam Hussein]], que haguéshauria pretès utilitzar al grup per derrotar a les forces seculars que lluitaven per la independència del Kurdistan.<ref>{{ref-web|url= http://www.ciss.ca/comment_enemyofmyenemy.pdf|títol=The Enemy of My Enemy: The odd link between Ansar al-Islam, Iraq and Iran|dataaccés=13 de juliol de 2007|format=PDF| editor=The Canadian Institute of Strategic Studies|urlarxiu=http://web.archive.org/web/20070630220700/http://www.ciss.ca/comment_enemyofmyenemy.pdf|dataarxiu=30 de juny de 2007|deadurl=no}}</ref> El consens dels oficials d'intel·ligència, no obstant això, va concloure que no hi havia cap relació entre Zarqaui i Saddam, i que de fet el president veia a Ansar al-Islam com una amenaça que havia d'espiar. L'''Informe del Senat sobre la Intel·ligència de l'Iraq abans de la guerra'' va concloure el 2006 que Saddam Hussein fins i tot va intentar, sense èxit, localitzar i capturar a al-Zarqaui i que el règim no tenia cap relació amb ell.

El 17 d'octubre de 2004 el grup es va unir oficialment a [[Al-Qaeda]], llavors sota la tutela d'[[Osama Bin Laden]].<ref>{{ref-notícia|títol=Zarqawi pledges allegiance to Osama|url= http://www.dawn.com/2004/10/18/top7.htm |data=18 d'octubre de 2004|url_arxiu=http://web.archive.org/web/20071229020549/http://www.dawn.com/2004/10/18/top7.htm |dataarxiu=29 de desembre de 2007 |agència=Agence France-Presse | editorial=Dawn |dataaccés=13 de juliol de 2007}}</ref> En una carta de juliol de 2005 a un altre membre de l'organització, [[Ayman al-Zawahirí]], Zarqawi va assenyalar un pla per continuar la [[Guerra de l'Iraq]] i crear un Estat Islàmic (Califatcalifat), mitjançant l'extensió de la guerra als països veïns i forçant la participació d'Israel. Així doncs, es van portar els atacs a altres països, com a Egipte, on van matar a 88 persones el 2005 en l'atemptat de Sharm[[Xarm el-SheijXeikh]].

Al gener de 2006, Al-Qaeda va crear una organització paraigua, el Consell de la Shura''Xura'' dels Muyahidins''Mujahidins'', per intentar unificar a tots els insurgents sunnites de l'Iraq. No obstant això, les seves tàctiques violentes i el seu fonamentalisme extrem van fer que el pla fracassés.<ref>{{ref-notícia|cognom1=DeYoung|nomeni1=Karen|cognom2=Pincus|nom2=Walter |títol=Al-Qaeda in Iraq May Not Be Threat Here |url= http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/03/17/ar2007031701373.html |periòdic=The Washington Times |data=18 de març de 2007}}</ref> Malgrat això l'organització va créixer i va congregar a milers de combatents, la qual cosa li va permetre dur a terme desenes d'atemptats terroristes, arribant fins i tot a atacar al Consell de Representants de l'Iraq (Parlament).<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/6553063.stm Insurgents claim Baghdad attack], ''[[BBC]]'', 13 d'abril de 2007</ref>

Al-Qaeda a l'Iraq va aconseguir sobreviure recaptant diners a través d'activitats com segrestos, robatoris de cotxes i assalts a camions carregats de petroli. A més, des de 2007 va començar a demandardemanar impostos als no musulmans (yizia''[[jizya]]'') i matant a membres de les famílies riques que no pagaven.<ref>{{ref-notícia|cognom=Andoni |nom=Lamis |títol=On whose side is Al-Qaeda? |url= http://weekly.ahram.org.eg/2007/842/op6.htm |periòdic= [[Al-Ahram]] |data=24 d'agost de 2007}}</ref> D'acord a les fonts d'intel·ligència dels Estats Units, el grup havia evolucionat a una espècie de "«banda criminal mafiosa"».<ref>{{ref-notícia|cognom=Samuels |nom=Lennox |títol=Al-Qaeda Nostra|url= http://www.newsweek.com/id/138085 | editorial= [[Newsweek]] |data=20 de maig de 2008}}</ref>

Sota el lideratge d'Abu Bakr al-Baghdadi, capitost de l'organització des de l'any [[2010]], el grup va saber aprofitar la conjuntura de la [[Guerra civil siriana]] i expandir-se per gran part del territori del país,<ref>{{ref-publicació |cognom=Birke |nom=Sarah |títol=How al-Qaeda Changed the Syrian War |publicació=New York Review of Books |data=27 de desembre de 2013 |url= http://www.nybooks.com/blogs/nyrblog/2013/dec/27/how-al-qaeda-changed-syrian-war/?insrc=hpss&utm_source=sailthru&utm_medium=email&utm_term=mideast%20Brief&utm_campaign=Mideast%20Brief%201-3-2013 |cita=Since its appearance last April, ISIS has changed the course of the Syrian war. It has forced the mainstream Syrian opposition to fight on two fronts. It has obstructed aid getting into Syria, and news getting out. And by gaining power, it has forced the US government and its European allies to rethink their strategy of intermittent support to the moderate opposition and rhetoric calling for the ouster of Syrian president Bashar al-Assad. After months of shunning Islamist groups in Syria, the Obama administration has now said it may need to talk to the Islamist Front, a new coalition of hard-line rebel groups, in part, because they might prove a buffer against the habiti extremi ISIS. Ryan Crocker, a former top US State Department official in the Middle East, has told The New York Times that American officials, left with few other options, should quietly start to reengage with the Assad regime. In December, US and Britain suspeneu senar-lethal assistance to rebel groups in northern Syria after one base fell into Islamist hands.}}</ref> i declarant-se finalment a l'abril de 2013 com a ''Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant'' (en al·lusió al [[llevant mediterrani]]).<ref>{{ref-notícia|url= http://www.globalpost.com/dispatch/news/afp/130409/qaeda-iraq-confirms-syrias-nusra-part-network |títol=Qaeda in Iraq confirms Syria's Nusra is part of network |agencia=Agence France-Presse |data=9 d'abril de 2013 |dataaccés=9 d'abril de 2013}}</ref>

En la seva lluita pel control territorial es va enfrontar a les forces governamentals lleials a [[BasharBaixar al-AssadÀssad]], així com als rebels: als seculars de l'[[Exèrcit Lliure de Síria]]<ref>{{ref-notícia|url= http://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-25606370|títol=Al-Qaeda-linked Isis under attack in northern Syria| editorial=BBC|data=4 de gener de 2014|dataaccés=10 de gener de 2014|llengua=anglès}}</ref> i del [[Front dels Revolucionaris de Síria|Front dels Revolucionaris]],<ref name="mcclatchydc">{{ref-web|url= http://www.mcclatchydc.com/2014/01/06/213669/al-qaida-rebels-leave-mass-grave.html|títol=Al Qaida rebels leave mass greu behind as they desert base in Syria| editor=McClatchy|data=6 de gener de 2014|dataaccés=8 de gener de 2014|llengua=anglès}}</ref><ref name="aawsat">{{ref-web|url= http://www.aawsat.net/2014/01/article55327081|títol=Syrian opposition and ISIS continue Idlib battle|dataaccés=13 de gener de 2014|data=12 de gener de 2014| editor=Asharq Al-Awsat|llengua=anglès}}</ref> als nacionalistes [[kurds]] i a altres forces islamistes com el [[Front Islàmic]]<ref name="mcclatchydc"/><ref name="aawsat"/> o el [[Jabhat Fateh al-Sham|Front Al-Nusra]]. Davant d'aquesta situació, [[Al-Qaeda]] va decidir desentendre's per complet de la xarxa i va declarar, en un comunicat, que no els donaven ordres ni els assessoraven.<ref>{{ref-notícia|url= http://internacional.elpais.com/internacional/2014/02/03/actualidad/1391460476_371148.html |títol=Al-Qaeda se separa per complet del grup yihadista ISIS a Síria |data=3 de febrer de 2014 |periòdic=El País}}</ref>

Als territoris sota el seu control va instituir la [[Shariaxaria]]. [[Amnistia Internacional]] va informar de «tortures i execucions sumàries» que van ocórrer en «centres de detenció secrets de l'ISIS».<ref>{{ref-web|url= http://www.amnesty.org/en/news/syria-harrowing-torture-summary-killings-secret-isis-detention-centres-2013-12-19|títol=Syria: Harrowing torturi, summary killings in secret ISIS detention centris|dataaccés=3 de gener de 2014|obra=19 de desembre de 2013| editor=Amnistia Internacional}}</ref> L'Estat Islàmic va detenir a sirians per crims com fumar cigarrets, incórrer en l'[[adulteri]] (sexe fora del matrimoni) i per enfrontar-se a la forma de governar de l'EI o per pertànyer a un grup armat rival.<ref>{{ref-web|url= http://www.amnesty.org/en/news/syria-harrowing-torture-summary-killings-secret-isis-detention-centres-2013-12-19|títol=Syria: Harrowing torturi, summary killings in secret ISIS detention centris|dataaccés=3 de gener de 2014|obra=19 de desembre de 2013| editor=Amnistia Internacional|cita=Some of those held by ISIS are suspected of theft or other crimes; others are accused of "crimes" against Islam, such as smoking cigarettes or zina, sex outside marriage. Others were seized for challenging ISIS's rule or because they belonged to rival armed groups opposed to the Syrian government. ISIS is also suspected of abducting and detaining foreign nationals, including journalists covering the fighting in Syria.}}</ref> També van detenir a dotzenes de periodistes estrangers i treballadors humanitaris.<ref>{{ref-publicació |cognom=Birke |nom=Sarah |títol=How al-Qaeda Changed the Syrian War |publicació=New York Review of Books |data=27 de desembre de 2013 |url= http://www.nybooks.com/blogs/nyrblog/2013/dec/27/how-al-qaeda-changed-syrian-war/?insrc=hpss&utm_source=sailthru&utm_medium=email&utm_term=mideast%20Brief&utm_campaign=Mideast%20Brief%201-3-2013 |cita=Women have been told to cover up, smoking banned, and girls and boys segregated in school. Minorities have been hounded out of the city, and foreign journalists and aid workers are no longer welcome: dozens are currently in ISIS captivity.}}</ref> El desembre de 2013 el grup controlava els quatre pobles fronterers d'Atmeh, [[Al-Bab]], Azaz i Yarablus[[Jarablus]], permetent controlar l'entrada i sortida entre [[Síria]] i [[Turquia]].<ref>{{ref-publicació |cognom=Birke |nom=Sarah |títol=How al-Qaeda Changed the Syrian War |publicació=New York Review of Books|data=27 de desembre de 2013 |url= http://www.nybooks.com/blogs/nyrblog/2013/dec/27/how-al-qaeda-changed-syrian-war/?insrc=hpss&utm_source=sailthru&utm_medium=email&utm_term=mideast%20Brief&utm_campaign=Mideast%20Brief%201-3-2013 |cita=In August ISIS fighters led the rebel capturi of Minbegh, an airbase close to Aleppo. And the group has kicked out other rebel militias to gain control of Atmeh, al-Bab, Azaz, and Jarablus, four border towns that serve as the gateways to the outside for northern Syria and which are now known as mini-emirates. According to Syrian rebels, aid workers, and civilians I spoke to, they are using such strategic towns to control who and what ca move in and out of Syria}}</ref>

Paral·lelament, al gener de 2014, durant uns enfrontaments a Ambar[[Al-Anbar|Anbar]] (l'Iraq), diversos militants de l'EI van prendre el control de la ciutat de [[Faluja]] i parts de [[Ramadi]].<ref>{{ref-web|url= http://www.usatoday.com/story/news/world/2014/01/04/al-qaeda-iraq-fallujah-ramadi/4317125/|títol=Al-Qaeda militants in Iraq seize much of Fallujah: The fighting is the worst violence since O.S. forces left l'Iraq at the end of 2011|cognom=Michaels|nom=Jim|data=4 de gener de 2014| editor=USA TODAY}}</ref> El 3 de gener de 2014, l'EI va proclamar un [[estat islàmic]] a [[Faluja]].<ref>{{ref-web|url= http://www.voanews.com/content/iraqi-city-in-hands-of-alqaidalinked-militants/1823591.html|títol=Iraqi City in Hands of Al-Qaida-Linked Militants|dataaccés=4 de gener de 2014|data=4 de gener de 2014| editor=Voice of America}}</ref>