Revisió del 22:59, 18 març 2017 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.315 edits m bot: - equival a que: + equival a: ← Edició anterior		Revisió del 03:41, 25 març 2017 modifica desfés Kippelboy (discussió \| contribucions) Autopatrullats 124.465 edits Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Edició següent →
Línia 3: El '''fonema''' (del grec φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del [[so]], és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret. Cada llengua té un nombre finit de fonemes, que actuen com a unitats mínimes per distingir significats entre paraules. Així en [[català]] la S sorda /s/ i sonora /z/ són fonemes, ja que distingeixen per exemple les paraules rosa (flor) i rossa (de cabells clars), mentre que en [[castellà]] aquesta distinció és una simple variant i no un fonema. Els fonemes es poden transcriure emprant l'[[alfabet fonètic internacional]] (API -per les seves sigles en [[anglès]]-), i constitueixen l'objecte d'estudi principal de la [[fonètica]], una de les branques de la [[filologia]]. Els fonemes no són sons amb entitat física, sinó abstraccions mentals o ~~abstraccions~~ formals dels sons de la parla. En aquest sentit, un fonema pot ser representat per una família o [[classe d'equivalència]] de sons (tècnicament anomenats [[Fon (fonètica)\|fons]]), que els parlants associen a un so específic durant la producció o la percepció de la [[parla]]. Així per exemple en català el fonema /d/ [+obstruent, +alveolar, +sonor] pot ser articulat com oclusiva [d] a principi de paraula o després de nasal o pausa llarga, però és pronunciat com una consonant aproximant [δ] entre vocals o entre vocal i líquida, així /dada/ es pronuncia [daδa] on el primer i tercer so difereixen en el grau d'obstrucció encara que són similars en una sèrie de trets, els propis del fonema. == Antecedents i idees relacionades ==

Fonema: diferència entre les revisions