Mitologia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: s'enten > s'entén
Cap resum de modificació
Línia 60:
Generalment, no es consideren els relats que envolten l'origen i desenvolupament de religions com el [[cristianisme]], [[judaisme]] i [[islam]]isme com a [[cròniques]] literals de fets, sinó com a representacions figuratives o [[símbol|simbòliques]] dels seus sistemes de valors. Tot i així, de la mateixa manera, moltes persones —entre elles, [[ateu]]s, [[agnòstic]]s, o creients d'algunes d'aquestes mateixes religions—, empren les paraules ''mite'' i ''mitologia'' per a poder caracteritzar com a falses o dubtoses, les històries que apareixen en una o més religions, o en les diferents religions de què són creients. D'aquesta manera, els individus que pertanyen a la majoria de les religions vigents en l'actualitat s'ofenen quan es pren la seva [[fe]] com un conjunt de mites, ja que, per a ells, això equival a dir que la seva religió pot ser interpretada com una mentida, cosa que va en contra de les seves creences. Un exemple d'això s'observa en relació als relats de la Bíblia segons diversos grups cristians; els creients d'aquests grups no consideren, generalment, que alguns dels seus relats siguin de caràcter mitològic, i que tan sols es fa servir aquesta paraula per a referir-s'hi en un sentit pejoratiu.
 
Tanmateix, la majoria de la gent està d'acord que cada religió engloba un conjunt de mites que s'han desenvolupat al voltant de les seves escriptures religioses; ja que, en si, la paraula ''mite'' es refereix a fets que no poden ser verificats de manera objectiva. D'aquesta manera, es considera que es pot parlar de [[judaisme|''[[mitologia jueva'']]'', [[cristianisme|''mitologia cristiana'']] o [[islam|''mitologia islàmica'']], per referir-nos als elements mítics que hi ha dins d'aquestes creences. Tot això, sense haver de parlar de la veracitat dels principis de la fe o de les diferents versions de la seva història, ja que la creença de la qualsevol religió com una cosa [[veritat|verdadera]] és una competència de la fe i de les creences de cada persona, i no és el camp d'estudi de la mitologia.
 
Un exemple d'això s'observa en els [[sacerdot]]s i els [[rabins]] dels moviments jueus i cristians més liberals d'avui en dia, a més dels neopagans, que no tenen problemes per a admetre que els seus texts religiosos contenen mites. Així, consideren els seus texts sagrats com a veritats religioses, revelades per la inspiració divina, però mostrades en el llenguatge del gènere humà. Tot i així, com succeeix en tantes qüestions, d'altres no hi estan d'acord amb aquesta manera de pensar. Per tant, cal usar la paraula ''mitologia'' per a referir-nos a les històries que, encara que poden pertànyer o no a la [[realitat]], revelen veritats i visions fonamentals sobre la naturalesa humana, sovint gràcies a l'ús dels [[arquetip]]s. A més, els relats que analitza la mitologia expressen els punts de vista i les creences d'un país, una època, una [[cultura]] o una religió que els van originar.