Insectes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de Salvus23456ygvbjuytrd. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 13:
* [[Dicondylia]]
}}
Els '''insectes''' (classe dels '''insecta''') són la [[classe (biologia)|classe]] predominant dels [[artròpodes]]. Estan classificats dins el [[subfílum]] o [[superclasse]] dels [[hexàpodes]] juntament amb els [[proturs]], els [[col·lèmbols]] i els [[diplurs]].<ref>Vegeu la classificació que es presenta en aquest mateix article.</ref> Els insectes són animals [[invertebrats]] i molts han desenvolupat la capacitat de volar. Són la forma de vida predominant en nombre d'espècies a la [[Terra]] i n'han colonitzat amb èxit tots els ambients tret dels mars, que molt abans de l'aparició dels insectes ja estaven poblats per altres grups d'artròpodes.
N'hi ha més d'un milió d'espècies<ref name="Chapman">{{ref-llibre |autor=Chapman, A. D. |any=2006 |títol=Numbers of living species in Australia and the World |pàgines=60pp |editorial=Canberra: [[Australian Biological Resources Study]] |isbn= 978-0-642-56850-2 |url=http://www.deh.gov.au/biodiversity/abrs/publications/other/species-numbers/index.html}}</ref><ref>[http://www.iucnredlist.org/info/tables/table1 IUNC]</ref><ref>[http://www.globalchange.umich.edu/globalchange2/current/lectures/biodiversity/biodiversity.html Threats to Global Biodiversity] (Accés el desembre de 2007</ref> conegudes, més que la resta de grups d'animals en conjunt; realment, n'hi podria haver de sis a deu milions.<ref name="Chapman">{{ref-llibre |autor=Chapman, A. D. |any=2006 |títol=Numbers of living species in Australia and the World |pàgines=60pp |editorial=Canberra: [[Australian Biological Resources Study]] |isbn=978-0-642-56850-2 |url=http://www.deh.gov.au/biodiversity/abrs/publications/other/species-numbers/index.html}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Vojtech Novotny, Yves Basset, Scott E. Miller, George D. Weiblen, Birgitta Bremer, Lukas Cizek & Pavel Drozd |any=2002 |títol=Low host specificity of herbivorous insects in a tropical forest |publicació=[[Nature]] |volum=416 |pàgines=841–844 |doi=10.1038/416841a}}</ref><ref>{{ref-llibre|autor=Erwin, Terry L. |any=1997 |títol=Biodiversity at its utmost: Tropical Forest Beetles |pàgines=27–40}} A: {{ref-llibre |autor=Reaka-Kudla, M. L., D. E. Wilson & E. O. Wilson (editors) |títol=Biodiversity II |editorial=Joseph Henry Press, Washington, D.C.}}</ref> Hi ha descrites, aproximadament, 350.000 espècies de [[coleòpters]], 120.000 de [[lepidòpters]], 120.000 de [[dípters]], 110.000 d'[[himenòpters]], 82.000 d'[[hemípters]], 20.000 d'[[ortòpters]] i 5.000 d'[[odonats]].
Els insectes són, a més de molt diversos, extremament abundants: s'estima que hi ha 200 milions d'insectes per cada ésser humà. Només de formigues, es calcula que a la Terra n'hi viuen almenys mil bilions (10<sup>15</sup>). En un dels ecosistemes més rics en diversitat, la [[selva amazònica]], s'estima que hi ha unes 60.000 espècies i 3,2 x 10<sup>8</sup> individus per [[hectàrea]]; en un [[acre (unitat de superfície)|acre]] de sòl [[Anglaterra|anglès]] hi ha gairebé divuit milions de coleòpters.<ref name="Brusca">Brusca, R. C.; Brusca, G. J., 2005. ''Invertebrados'', 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.</ref>
La ciència que estudia els insectes s'anomena [[entomologia]], nom que prové del terme [[grec]] ''έντομον'' "insecte" (etimològicament "en seccions").
[[Fitxer:Lucanus cervus.jpg|thumb|<center>''Lucanus cervus''<br /> un insecte pterigot]]
== Anatomia externa ==
El cos dels insectes està format per tres regions principals o [[tagma|tagmes]]: el [[cèfalon|cap]], el [[tòrax (artròpodes)|tòrax]] i l'[[abdomen (artròpodes)|abdomen]], recobertes per un exosquelet quitinós.
=== Exosquelet ===
{{principal|Cutícula (artròpodes)}}
L'[[exosquelet]] és una [[cutícula (artròpodes)|cutícula]] [[quitina|quitinosa]] que recobreix el cos dels insectes i altres artròpodes. L'exosquelet conté components rígids i resistents que compleixen un conjunt de funcions: protecció, excreció, suport, alimentació, percepció; en els insectes terrestres, actua també com una barrera per a evitar la dessecació. Segons el registre fòssil, l'exosquelet va aparèixer per primera vegada durant el [[Cambrià]], fa uns 550 milions d'anys, i la seva evolució ha estat clau per a la [[radiació adaptativa]] i la conquesta de gairebé tota mena de [[nínxol ecològic|nínxols ecològics]] per part dels artròpodes en general i dels insectes en concret.
=== Cap ===
El cap o [[cèfalon]] és la regió anterior del cos; conté els [[ulls compostos]], les [[antena (biologia)|antenes]] i les [[peces bucals]]. Hi ha formes del cap considerablement vàries entre els diversos insectes, però en la majoria de casos és fortament esclerotitzada (dura) i forma una estructura compacta denominada càpsula cefàlica.
El cap dels insectes està subdividit per sutures en diverses [[esclerites]] més o menys diferenciades, que varien en nombre entre els diferents grups. Típicament hi ha una sutura en forma de "Y" invertida que s'estén al llarg de la part dorsal i anterior del cap i es bifurca per sobre de l'[[ocel (anatomia)|ocel]] formant dues sutures divergents, que s'estenen cap avall pels costats anteriors del cap. La part dorsal d'aquesta sutura (la base de la "Y") és la sutura coronal i les dues branques anteriors són les sutures frontals.
D'altra banda, el cap dels insectes està constituït per una regió pre-oral i una regió post-oral. La regió pre-oral conté els ulls compostos, [[ocel (anatomia)|ocels]], antenes i àrees facials, incloent-hi el [[labre]]. La part post-oral conté la [[mandíbula (artròpodes)|mandíbula]], les [[mandíbula (artròpodes)|maxil·les]] i el [[llavi (artròpodes)|llavi]].
==== Ulls ====
[[Fitxer:Dragonfly eye 3811.jpg|thumb|150px|[[Ulls compostos]] d'un [[odonat]].]]
La majoria d'insectes tenen un parell d'[[ull compost|ulls compostos]] relativament grans, situats dorsolateralment al cap. La superfície de cada ull compost està formada per un cert nombre d'àrees circulars o hexagonals denominades [[ommatidi]]s, en un nombre que oscil·la entre uns pocs i uns milers; cada ommatidi és una única unitat visual. Cada ommatidi consisteix en una lent i un [[rabdòmer]], que és un grup de cèl·lules receptores visuals posades en paral·lel o lleugerament girades; són capaces de distingir entre la presència i l'absència de [[llum]] i, en alguns casos, poden distingir els [[colors]], però en general, tenen una baixa resolució d'imatge. La imatge que percep un artròpode és el conjunt de senyals dels múltiples ommatidis orientats en direccions diferents. Tanmateix, l'ull compost és capaç de detectar moviments ràpids, veu un ampli abast d'[[angle sòlid]] i, en alguns casos, percep la [[polarització òptica|polarització]] de la llum.
Hi ha dos tipus bàsics d'ulls compostos:
* [[Ull d'aposició]]: el típic ull d'aposició té una [[lent]] que enfoca la llum provinent d'una direcció sobre el rabdòmer, mentre que la llum provinent d'altres direccions s'absorbeix a les parets fosques de l'ommatidi. Un altre tipus d'ull d'aposició es troba als [[estrepsíter]]s, en els quals cada lent forma una imatge, i les imatges es combinen en el cervell. Aquest ull s'anomena ull de superposició neuronal o ull esquizocroal compost.
* [[Ull de superposició]]: en els insectes, n'hi ha dos tipus:
** [[Ull de superposició refractant]]: té una obertura entre la lent i el rabdòmer i manca de paret. Cada lent reflecteix la llum en un angle igual a l'angle al qual la rep. El resultat és la formació de la imatge a la meitat del radi de l'ull, on hi ha situades les testes dels rabdòmers. Aquest tipus d'ull es troba normalment en insectes nocturns.
** [[Ulls de superposició parabòlica]]: es troben en insectes com els [[efemeròpter]]s; cada faceta de la superfície de l'ull conté una superfície parabòlica que rep la llum d'un reflector i l'enfoca sobre una matriu de sensors.
Hi ha algunes excepcions dels casos anteriors. Alguns insectes tenen el que s'anomena un [[ull compost de lent simple]], que és un cas intermedi entre l'ull compost de superposició i l'ull de lent simple que es troba en els animals d'ulls simples.
A més dels ulls composts, la majoria dels insectes tenen tres ulls simples o [[ocel (anatomia)|ocel]]·les situats a la part superior del cap, entre els ulls compostos.
==== Antenes ====
{{principal|Antena (biologia)}}
Les antenes són apèndixs mòbils multiarticulats. Existeixen en nombre parell en els insectes adults i la majoria de les [[larves]]. Estan formades per un nombre variable d'[[artell]]s denominats antenòmers. La funció de les antenes és eminentment sensorial; la funció tàctil és la principal, gràcies als pèls tàctils que recobreixen gairebé tots els antenòmers; també tenen funció olfactiva, gràcies a àrees olfactives en forma de plaques plenes de porus microscòpics distribuïdes sobre la superfície d'alguns antenòmers terminals; també tenen funció auditiva, i de vegades funció prensora durant la [[copulació]] per subjectar a la femella. Estan formades per tres parts, sent les dues primeres úniques i uniarticulades, mentre que la tercera comprèn un nombre variable d'antenòmers, que es denominen respectivament escap, pedicel i flagel o funicle.
==== Peces bucals ====
{{principal|Peces bucals}}
Són peces mòbils que s'articulen a la part inferior del cap, destinades a l'alimentació; trituren, roseguen o masteguen els aliments sòlids o durs i absorbeixen líquids o semilíquids. Les peces bucals són les següents:
* [[Labre]] (llavi superior o llavi simple): és una [[esclerita]] imparella de forma variable que es pot moure cap amunt i cap avall; és el sostre de la boca i s'articula amb el clipi. A la seva part ventral o interna es troba l'epifaringe, que està lleument esclerotitzada; la seva funció és gustativa.
* [[Mandíbula (artròpodes)|Mandíbules]]: són dues peces simples, disposades lateralment sota el llavi superior, articulades, resistents i esclerotitzades. La seva funció és mastegar, triturar o lacerar els aliments. En alguns adults poden faltar, sent totalment absents o [[vestigial]]s en tots els [[lepidòpters]] i [[efemeròpters]].
* [[Maxil·la|Maxil·les]]: en nombre de dues, estan situades darrere de les mandíbules. Són peces auxiliars que col·laboren en l'alimentació. La hipofaringe és una estructura prominent; està localitzada sobre el mentó o ''mentum'', i té una funció gustativa. S'assembla a una llengua. Cadascuna de les maxil·les presenta un [[palp maxil·lar]].
* [[Llavi (artròpodes)|Llavi]] (''labium''): estructura imparella resultant de la fusió de dos [[apèndix (artròpodes)|apèndixs]]; està situada sota les maxil·les i presenta dos petits [[palp]]s labials. Forma la base de la boca.
[[Fitxer:Robal.png|500px|thumb|center|Anatomia d'un insecte. A.- [[cèfalon|Cap]]; B.- [[Tòrax (artròpodes)|Tòrax]]; C.- [[Abdomen (artròpodes)|Abdomen]]; 1.- [[Antena (artròpodes)|Antena]]; 2.- [[ocel (anatomia)|Ocel]] inferior; 3.- Ocel superior; 4.- [[Ull compost]]; 5.- [[Cervell]]; 6.- Protòrax; 7.- Artèria dorsal (aorta); 8.- [[Tràquea (artròpodes)|Tràquees]]; 9.- Mesotòrax; 10.- Metatòrax; 11.- [[ala (anatomia)|Ales]] anteriors; 12.- Ales posteriors; 13.- [[Estómac]]; 14.- [[Cor]]; 15.- [[Ovari]]s; 16.- [[Intestí]]; 17.- [[Anus]]; 18.- [[Vagina]]; 19.- Cadena ganglionar ventral; 20.- [[Tubs de Malpighi]]; 21.- Tarsòmer; 22.- [[Ungla]]; 23.- [[Tars (artròpodes)|Tars]]; 24.- [[Tíbia]]; 25.- [[Fèmur]]; 26.- [[Trocànter]]; 27.- [[Pedrer]]; 28.- Gangli toràcic; 29.- [[Coxes]]; 30.- [[Glàndula salival]]; 31.- Collar periesofàgic; 32.- [[Peces bucals]]; d'esquerra a dreta: [[labre]], [[mandíbula (artròpodes)|mandíbules]], [[maxil·les]] i [[llavi (artròpodes)|llavi]]]]
==== Tipus principals d'aparells bucals ====
Les [[peces bucals]] dels insectes s'ha anat modificant en diversos grups per a adaptar-se a la ingestió de diferents tipus d'aliments i per diferents mètodes. Aquí se citen els tipus més diferenciats i interessants, escollits per a il·lustrar les diverses formes adoptades per parts [[Homologia (biologia)|homòlogues]], i els diferents usos que tenen. Existeixen molts altres tipus, sovint estats intermedis entre alguns dels aquí citats.
* '''Tipus mastegador'''. En aquest tipus d'aparell bucal els apèndixs són essencialment les mandíbules, les maxil·les i el llavi. Les mandíbules tallen i trituren els aliments sòlids i les maxil·les i el llavi els empenyen cap a l'esòag. L'aparell bucal de tipus mastegador és el més generalitzat entre els insectes i, a partir d'ell, s'han desenvolupat els altres tipus. Aquest punt de vista se sustenta en dues classes de proves importants. En primer lloc, aquest aparell bucal és el més semblant en la seva estructura al dels [[miriàpodes]], per alguns els parents més propers dels insectes. En segon lloc, l'aparell bucal mastegador es troba en gairebé tots els ordres d'insectes com els [[ortòpters]], els [[coleòpters]] i les larves de [[lepidòpters]].
[[Fitxer:Evolution insect mouthparts coloured derivate.png|thumb|250px|[[Radiació adaptativa]] de les peces bucals dels [[insectes]]. A: tipus mastegador, B: tipus cortador-chupador, C: en espiritrompa, D: tipus picador-suctor. '''lr (vermell)''': labre, '''md (verd)''': mandíbules, '''mx (groc)''': maxil·les, '''lb (blau)''': llavi.]]
* '''Tipus tallador-xuclador'''. Aquest tipus d'aparell bucal es troba en els [[tàvec]]s (''[[Diptera]]'', ''[[Tabanidae]]'') i alguns altres dípters; les mandíbules es presenten en forma de fulles esmolades i les maxil·les en forma de llargs estilets. Ambdues tallen i esgarren el tegument dels [[mamífers]], fent fluir la sang de la ferida. Aquesta [[sang]] és recollida per la protuberància esponjosa del llavi i conduïda a l'extrem de la hipofaringe. La hipo i l'epifaringe s'ajusten per a formar un tub a través del qual la sang és aspirada cap a l'esòfag.
* '''Tipus xuclador'''. Un gran nombre de dípters no picadors, entre ells la [[mosca domèstica]], tenen aquest tipus d'aparell bucal adaptat solament per a la ingestió d'aliments líquids o fàcilment solubles en saliva. Aquest tipus és el més similar a l'anterior, però les mandíbules i les maxil·les no són funcionals, i les peces restants formen una probòscide amb un àpex en forma d'esponja ([[label·le]]) que s'introdueix en els aliments líquids que són conduïts cap al canal alimentari per diminuts canals capil·lars existents en la superfície del label·le. El canal alimentari també està format per la hipo i l'epifaringe que formen un tub cap a l'esòfag. Les mosques i altres insectes amb aquest tipus d'aparell bucal poden ingerir també aliments sòlids com el [[sucre]]; per fer-ho, aboquen sobre l'aliment una gota de [[saliva]], que el dissol, i després la solució és succionada cap a la boca.
* '''Tipus mastegador-llepador'''. Aquest tipus d'aparell bucal, adaptat a l'absorció de líquids, es troba a les [[Apis (gènere)|abelles]] i [[vespes]], exemplificat per l'[[Apis mellifera|abella]]. Les mandíbules i el labre són de tipus mastegador i les empren per a subjectar les preses i per a pastar la cera o altres tipus de materials amb què construeixen els seus nius. Les maxil·les i el llavi formen una sèrie d'estructures deprimides i allargades de les quals una d'elles forma un òrgan extensible acanalat, que s'utilitza com una sonda per a arribar als profunds [[nectari]]s de les [[flors]]. Les altres llengüetes de les maxil·les i el llavi formen una sèrie de canals pels quals descendeix la saliva i ascendeix l'aliment.
* '''Tipus picador-xuclador'''. L'aparell bucal de molts grups d'insectes està modificat per a perforar teixits i xuclar sucs, com per exemple els [[hemípters]] (anomenats popularment amb els noms de [[pugó|pugons]], xinxes, [[cotxinilla|cotxinilles]], i [[phthiraptera|polls]] i [[puça|puces]] que xuclen la sang de [[mamífers]] i [[aus]]. En aquest tipus d'aparell bucal, el labre, les mandíbules i les maxil·les són prims i llargs, i es reuneixen per a formar una delicada agulla buida. El llavi forma una beina robusta que manté rígida aquesta agulla. La totalitat de l'òrgan es diu bec. Per a alimentar-se, l'insecte estreny la totalitat del bec contra l'[[hoste (biologia)|hoste]], clava aquesta agulla en l'interior dels seus [[teixit (biologia)|teixits]] i xucla els seus sucs a través de l'agulla fins a l'interior de l'esòfag.
* '''Espiritrompa'''. Els [[lepidòpters]] adults s'alimenten de [[nèctar (botànica)|nèctar]] i altres aliments líquids. Aquests són succionats per mitjà d'una llarga probòscide ([[espiritrompa]]) en forma de tub que desemboca a l'esòfag; està formada a partir de les maxil·les, molt modificades.
=== Tòrax ===
El [[tòrax (artròpodes)|tòrax]] és la regió mitjana del cos i conté les [[pota (artròpodes)|potes]] i les [[ala (zoologia)|ales]] (en alguns insectes adults no hi ha ales i en molts insectes immadurs i en alguns adults no hi ha potes).
El tòrax consta de tres segments, [[protòrax]], [[mesotòrax]], i [[metatòrax]]; cada segment toràcic té típicament un parell de potes i meso i metatòrax un parell de les ales cadascun (quan estan presents); quan hi ha un sol parell d'ales, estan situades en el mesotòrax, excepte en els [[estrepsípters]] que solament conserven les ales metatoràciques; el protòrax mai no té ales.
El tòrax està unit al cap per una regió del coll, membranosa, el cèrvix. Hi ha generalment una o dues [[esclerita|esclerites]] petites en cada costat del coll, les quals lliguen el cap amb el protòrax.
Cada segment toràcic està compost de quatre grups d'esclerites; el '''notum''' o '''not''' dorsalmente, les '''pleures''' als costats i l'esternum ventralmente. Qualsevol esclerita toràcica pot ser localitzat en un segment particular per l'ús de prefixos apropiats: pro-, meso- i meta-. Per exemple, el notum del protòrax es diu pronotum o pronot.
Els notum del mesotòrax i metatòrax estan freqüentment subdividits per sutures en dues o més esclerites cadascun.
La pleura és l'esclerita portadora de les ales; forma un procés alar-pleural que serveix com a sustent per al moviment de l'ala.
A cada costat del tòrax hi ha dos obertures, una entre el protòrax i el mesotòrax i l'altra entre el meso i el metatòrax; són els '''estigmes''', és a dir obertures externes del [[sistema traqueal]].
==== Potes ====
[[Fitxer:Pata insecto.jpg|thumb|150px|'''Pota d'un insecte''' '''1:''' Coxa; '''2:''' Trocànter; '''3:''' Fèmur; '''4:''' Tíbia; '''5:''' Tars ('''5a-i:''' tarsòmers); '''6:''' Ungla]]
Consisteixen típicament en els segments següents:
* '''Coxa''', segment basal
* '''Trocànter''', segment petit, (rarament dos segments), a continuació de la coxa
* '''Fèmur''', primer segment llarg de la pota
* '''Tíbia''', és el segment llarg de la pota
* '''Tars''', una sèrie de petits segments ('''tarsòmers''') després de la tíbia. El nombre de segments tarsals en els insectes varia d'un a cinc. L'últim segment tarsal generalment té un parell d'urpes o ungles i freqüentment una o més estructures en formes de coixí, entre o en la base de les ungles, com són l'[[aroli]] i el [[pulvil·le]], coberts de pèls glandulars que actuen com a petites ventoses, i l'[[empodi]].
==== Ales ====
[[Fitxer:Motion of Insectwing.gif|thumb|150px|left|Anatomia del moviment alar; '''a''': ales; '''b''': articulacions de les ales; '''c''': músculs transversals; '''d''': músculs longitudinals]]
Les ales dels insectes són evaginacions de la paret del cos localitzades dorso-lateralment entre els notums i les pleures. La base de l'ala és membranosa, això fa possible els seus moviments.
Les ales dels insectes varien en nombre, grandària, forma, textura, nerviació, i en la posició en què són mantingudes en repòs. La majoria dels insectes adults tenen dos parells d'ales, situades en el meso i metatòrax com per exemple les papallones, mosques, etc.; alguns, com els [[dípters]], tenen un sol parell (situat en el mesotòrax) i alguns no tenen ales (per exemple, les formes àpteres dels [[pugó|pugons]], [[formigues]] obreres, [[puces]], etc.)
En la majoria dels insectes les ales són membranoses i poden estar cobertes de petits pèls o escates; en alguns insectes les ales anteriors són engrossides, coriàcies o dures i en forma de beina o estoig, estructura coneguda com a [[èlitre]]s ([[coleòpters]]).
La majoria dels insectes són capaços de doblegar les ales sobre l'abdomen quan estan en repòs; són els insectes [[neòpter]]s ("ales noves"); però els grups més primitius, com els [[odonat]]s i [[efemeròpter]]s, no les poden plegar i mantenen les ales esteses cap en fora, o reunides damunt del cos; per aquesta raó reben el nom de [[paleòpter]]s ("ales antigues").
Alguns insectes com [[Gríl·lid|grills]] i [[saltamartí]]ns mascles, són capaços de produir un so característic amb les ales produït per fricció de les dues ales anteriors entre si, o les ales anteriors amb les potes posteriors.
Molts insectes com les [[mosques]] i [[Apis (gènere)|abelles]], mouen les ales tan ràpidament que produeixen un brunzit.
=== Abdomen ===
L'abdomen dels insectes té típicament 11 segments, però l'últim està molt reduït, de manera que el nombre de segments rarament sembla ser més de 10. Els segments genitals poden contenir estructures associades amb les obertures externes dels conductes genitals; en el mascle aquestes estructures es relacionen amb la còpula i la transferència d'[[esperma]] a la femella; i en les femelles estan relacionats amb l'oviposició. En l'extrem de l'abdomen pot haver-hi apèndixs, els ''cercs'', que s'insereixen al segment 10.
== Anatomia interna ==
=== Sistema traqueal ===
{{principal|Sistema traqueal}}
L'aparell respiratori dels insectes està format per [[tràquea (artròpodes)|tràquees]], una sèrie de tubs buits molt ramificats que en el seu conjunt formen en sistema traqueal; els gasos respiratoris circulen a través d'ell. Les tràquees s'obren a l'exterior a través dels '''estigmes''' o espiracles, en principi un parell en cada segment corporal; després van reduint progressivament el seu diàmetre fins a convertir-se en '''traqueoles''' que penetren en els teixits i aporten [[oxigen]] a les cèl·lules. En la respiració traqueal el transport de gasos respiratoris és totalment independent de l'[[aparell circulatori]] pel que, a diferència dels [[vertebrats]], el fluid circulatori ([[hemolimfa]]) no emmagatzema oxigen.
=== Aparell circulatori ===
Com en els altres artròpodes, la circulació és oberta i lacunar, i en els insectes està simplificada. El líquid circulatori és l'[[hemolimfa]] que omple la [[cavitat general]] del cos que per aquesta raó es denomina [[hemocel]] que està subdividida en tres sins (pericàrdic, perivisceral i perineural). El [[cor (artròpodes)|cor]] se situa en posició dorsal a l'[[abdomen (artròpodes)|abdomen]] dintre del sinus pericàrdic; té una vàlvula en cada [[metàmer]] que delimita diversos compartiments o '''ventrículs''', cadascun d'ells amb un parell d'orificis o '''ostíols''' pels quals penetra l'hemolimfa quan el cor es dilata (diàstole). El cor es perllonga cap avant en l{{'}}'''artèria aorta''' per la qual surt l'hemolimfa quan el cor es contreu (sístole); sol ramificar-se per a distribuir l'hemolimfa a la regió cefàlica. Poden existir òrgans pulsàtils accessoris en diferents parts del cos, que actuen com cors accessoris i asseguren l'arribada de l'hemolimfa als punts més distals (antenes, potes).
=== Aparell excretor ===
L'aparell excretor dels insectes està constituït pels [[tubs de Malpighi]]. Són tubs cecs que suren en l'hemocel, d'on capten els productes residuals; desemboquen en la part final del tub digestiu on els residus són evacuats i eliminats amb la femta. Són capaços de reabsorbir aigua i [[electròlit]]s, amb el que juguen un important paper en l'equilibri hídric i [[osmosis|osmòtic]]. El seu nombre oscil·la entre quatre a més de cent. Els insectes són [[uricotèlic]]s, és a dir, excreten principalment [[àcid úric]]. Excepcionalment, els tubs de Malpighi es modifiquen en glàndules productores de [[seda]] o òrgans productors de [[bioluminescència|llum]].
Alguns insectes tenen òrgans excretors addicionals i independents del tub digestiu, com les glàndules labials o maxil·lars, i els [[ronyó d'acumulació|ronyons d'acumulació]] (cossos pericàrdics, [[nefròcit]]s dispersos per l'hemocel, [[oenòits]] epidèrmics i cèl·lules de l'urat).
== Percepció ==
Molts insectes tenen òrgans molt refinats de [[percepció]]; en alguns casos els seus sentits poden percebre estímuls fora del rang de percepció dels sentits humans. Per exemple, les abelles poden veure la [[llum]] [[ultraviolada]] i captar els patrons de [[Polarització òptica|polarització]] de la llum, i les [[arna (insecte)|arnes]] mascle tenen un sentit especialitzat de l'[[olfacte]] que els ajuda a detectar les [[feromones]] de les femelles a molts quilòmetres de distància; les formigues poden seguir en la foscor els rastres olorosos deixades per les seves companyes.
A causa de la petita grandària i la simplicitat del seu [[sistema nerviós]], el processament que puguin fer de les percepcions és molt limitat. Per exemple, en general s'accepta que la visió dels insectes ofereix molt baixa resolució dels detalls, especialment a grans distàncies.
Per una altra part són capaces de donar respostes sorprenentment ràpides enfront d'estímuls específics. Per exemple, el reflex de córrer dels [[escarabats de cuina]] al percebre en els seus cercs posteriors qualsevol moviment d'aire que delata la presència d'un perill al seu al voltant, o el reflex de les [[mosques]] i [[libèl·lules]] d'esquivar obstacles en ple vol a alta velocitat.
== Reproducció ==
[[Fitxer:Plecoptera copula.jpg|thumb|[[Plecòpter]]s aparellant-se]]
[[Fitxer:Mantis egg 2005 Spring 001.jpg|thumb|[[Ooteca]] de [[mantodeu]]]]
La majoria de les espècies d'insectes realitzen una [[reproducció sexual]] típica, tenen sexes separats, morfológicament diferenciats entre si, i han d'aparellar-se per a reproduir-se. No obstant això, existeixen espècies que poden reproduir-se sense còpula i, fins i tot, aquest pot ser el procés predominant de reproducció en diversos grups. Aquestes espècies es denominen [[partenogènesi|partenogenètiques]]; es tracta d'un mecanisme de reproducció força estès en la majoria dels ordres de [[pterigots]]. També, malgrat que molt menys freqüent, existeixen espècies d'insectes que són [[hermafrodites]], és a dir, duen els dos sexes funcionals en el mateix individu (com per exemple ''[[Icerya purchasi]]'' i ''[[Perla marginata]]'').
Un bon exemple d'espècie partenogenética és el de l'[[insecte bastó]] ''[[Dixppus morosus]]''. Els mascles en aquesta espècie són summament escassos i les femelles comencen a pondre ous no fertilitzats quan maduren. Aquests ous es desenvolupen i obren amb normalitat, donant origen a noves femelles. D'aquesta manera una generació de femelles, genéticamente idèntica a l'anterior, succeeix a una altra ininterrompudament. Aquest tipus de partenogènesi, en la qual els òvuls es produeixen sense reducció del nombre [[cromosoma|cromosòmic]] (sense [[meiosis]]) i les femelles donen origen a més femelles, es denomina partenogénesi '''telitòquica''' i és també el mecanisme usual de reproducció entre els [[àfid]]s.
D'una manera diferent, una [[Abella reina|abella]] reina (''[[Apis mellifera]]'') pot pondre ous fertilitzats ([[diploide]]s) dels quals sorgeixen femelles, i ous sense fecundar ([[haploide]]s) dels quals sorgiran mascles (els abellots). Aquest tipus de partenogènesi que es produeix a partir d'òvuls que han sorgit per [[meiosi]] (pel que hi ha reducció del nombre cromosòmico), es denomina '''arrenotòquica'''. Aquest [[sistema de determinació de sexe]] en el qual les femelles són diploides i els mascles són haploides es denomina [[haplodiploïdia]]; combina la reproducció sexual i asexual i es troba força estès entre els [[himenòpters]].
La majoria de les espècies d'insectes ponen [[Ou (biologia)|ous]] (són [[ovípar]]es). No obstant això, hi ha casos en els quals les femelles pareixen les cries, com per exemple en els àfids. Els exemples de [[vivípar|viviparisme]], malgrat ser escassos, són també molt diversos. En alguns casos l'ou s'obre immediatament abans de ser posat; en uns altres, com en la [[mosca tse-tse]], es desenvolupa dintre del cos de la mare i la cria no neix fins a l'estat de [[pupa]]. En alguns insectes paràsits (''[[Strepsiptera]]'', himenòpters paràsits) un sol ou posat de la manera acostumada es divideix repetidament fins a aconseguir una progènie de fins a 2.000 individus, d'igual [[genotip]] i sexe, fenomen conegut com a [[poliembriònia]]; les larves poliembriòniques són sovint [[caníbal]]s, pel que s'assoleixen pocs adults.
Un mètode molt singular de reproducció és el procés conegut com a [[pedogènesi]]. Les larves de ''[[Miaster motralus]]'', per exemple, poden reproduir-se per si mateixes a partir d'ous no fertilitzats existents a l'interior d'una gran [[larva]] viva; les noves larves creixen com a [[paràsits]] dintre seu i quan són madures per a emergir, la larva original mor. Les cries repeteixen el procés, de manera que el nombre de larves continua incrementant-se fins que es transformen en insectes adults.<ref name="Newman" >Newman, L.H. 1971. El mundo de los insectos. Biblioteca Básica Salvat, Salvat Editores, España.</ref><ref name="Dale" >Dale, W. Anatomía y Fisiología de Insectos. Reproducción. Accedido el 12-12-07. [http://www.lamolina.edu.pe/profesores/wdale/anat_fisiol_insect/2/ANATOM%C3%8DA%20FISIOLOG%C3%8DA%20INSECTOS.%20REPRODUCCI%C3%93N.%20VERSI%C3%93N%2001.T15.%20WILLIAM%20E.%20DALE%20PHD..pdf Trabajo en español].</ref>
Els [[Ou (biologia)|ous]] poden ser dipositats en solitari o en grups, de vegades dintre d'una estructura protectora denominada [[ooteca]]. La forma i la grandària dels ous és tan variada com els insectes que els posen. Els ous de les [[papallones]], per exemple, solen presentar intricats dibuixos, amb una superfície coberta de nombrosos marques i nerviacions. Molts insectes ponen els seus ous en les [[Arrel (botànica)|arrels]], o en els [[Brot (botànica)|brots]] i teixits tendres de les [[plantes]], dintre dels grans dels [[cereals]] i, fins i tot, dintre d'altres animals. El lloc on els insectes ponen els ous, si bé variat, no és de cap manera aleatori. L'objectiu d'escollir curosament el lloc de la posta és sempre el mateix: pondre els ous en el lloc on les larves nounates estiguin envoltades d'aliment.
En la majoria dels insectes la vida reproductiva d'una femella és molt breu i tots els ous produïts són posats en ràpida successió en un lapse molt curt de temps. No obstant això, en algunes espècies, especialment en els denominats insectes socials, com [[abella de la mel|abelles]], [[formigues]] i [[tèrmit]]s, la vida reproductora d'una femella dura fins a tres anys. Es calcula que la reina dels tèrmits, per exemple, pon un ou cada dos segons, dia i nit, durant un període de 10 anys. Com en la comunitat és l'únic adult procreador, la població del [[termiter]] minvaria ràpidament sense aquest ritme de fertilitat.<ref name="Newman" >Newman, L.H. 1971. El mundo de los insectos. Biblioteca Básica Salvat, Salvat Editores, España.</ref>
== Metamorfosi ==
[[Fitxer:Ontwikkelstadia wespenpoppen.jpg|thumb|100px|Diferents estadis del desenvolupament postembrionari d'un himenòpter]]
La [[metamorfosi (biologia)|metamorfosi]] és un procés de [[desenvolupament postembrionari]] mitjançant el qual els insectes assoleixen la seva fase adulta ([[imago]]), durant la qual arriben a la maduresa sexual i en els [[pterigots]] es desenvolupen les ales. D'acord al tipus de metamorfosis que experimenten els insectes es classifiquen en:
* [[Ametàbol]]s: els juvenils només es diferencien dels adults per ser més petits i immadurs sexualment.
* [[Hemimetàbol]]s: metamorfosi gradual en la qual les teques alars i els òrgans sexuals es van desenvolupant a poc a poc, si bé les diferents fases juvenils són semblants entre si i l'adult; els canvis en l'última muda són més marcats (aparició d'ales); els juvenils es denominen [[nimfa (biologia)|nimfes]] i no existeix estadi de pupa.
* [[Holometàbol]]s: metamorfosi completa (ou, [[larva]], [[pupa]] i [[imago]]), en la qual els teixits de l'adult s'originen a partir de grups especials de cèl·lules denominades [[disc imaginal|discos imaginals]], durant una fase del cicle de vida coneguda com a pupa.
== Ecologia ==
[[Fitxer:Chenille chevrefeuille.jpg|thumb|Les larves dels lepidòpters consumeixen grans quantitats de fulles. En la imatge apareix l'anell del diable,<ref>[http://www.grec.cat/cgibin/gec3cencp.pgm?PAG=0001&CERCA=Macrothylacia ''Macrothylacia'' a Grec.cat] (accés els 12-03-08)</ref> l'eruga del [[lepidòpter]] [[lasiocàmpid]] ''[[Macrothylacia rubi]]'', devorant una fulla.]]
=== Alimentació ===
El règim alimentari dels insectes és summament variat. A grans trets poden diferenciar-se els següents:
* [[Fitòfag]]s. S'alimenten de tot tipus de productes vegetals i moltes vegades produeixen [[plagues]]; destaquen els menjadors de [[fulles]] ([[filòfag]], com moltes [[erugues]] de [[lepidòpters]], [[ortòpters]] i [[coleòpters]] [[crisomèlids]]) i [[fusta]] on excaven galeries ([[xilòfag]]s, [[corticícoles]], [[lignícoles]], com els [[corc]]s); també n'hi ha de [[granívor]]s (mengen [[cariòpside|gra]] i unes altres [[llavors]], com els [[brúquids]]) o [[carpòfil]]s que mengen [[pol·len]] i [[néctar]] i tenen [[peces bucals]] especialitzades per aquesta finalitat ([[himenòpters]], [[lepidòpters]]). Uns altres mengen [[fruit]]s (larves de lepidòpters, [[dípters]] i coleòpters) o [[Arrel (botànica)|arrels]] ([[rizòfag]]s), i molts [[hemípters]] s'alimenten de la [[arrel (botànica)|saba]], per al que disposen d'un aparell bucal en forma d'estilet que perfora els teixits vegetals. Diverses espècies de dípters i coleòpters són [[micetòfag]]s i viuen sobre [[fongs]], alimentant-se de les seves [[hifes]] i [[Espora fungica|espores]].
[[Fitxer:Carabus auratus with prey.jpg|thumb|left|''[[Carabus auratus]]'' devorant un [[cuc]].]]
* [[Zoòfag]]s. Els [[dieta carnívora|carnívors]] poden alimentar-se de preses vives que ells mateixos capturen ([[depredador]]s, com els [[odonat]]s o els coleópters [[caràbid]]s) o bé dels seus fluids, com la [[sang]] ([[hematòfag]]s, com dípters, i hemípters). En aquesta categoria s'inclouen els [[paràsits]], tant [[ectoparàsit]]s, que s'alimenten des de l'exterior ([[puces]], [[xinxa domèstica|xinxes]]), com els [[endoparàsit]]s, que penetren a l'interior dels seus [[hoste (biologia)|hostes]] ([[estrepsípters]], alguns himenòpters). Cal destacar també algunes espècies amb règims particulars, com ''[[Aethina tumida]]'', petit coleòpter que s'alimenten de [[cera]] i produeix greus destrosses als [[rusc]]s ([[etinosi]]), els coleòpters [[dermèstids]] que mengen [[queratina]] ([[plomes]], [[pèl]], [[llana]], [[banyes]]), o les larves de lepidòpters que devoren [[roba]] feta amb material vegetal.
[[Fitxer:Dungbeetle.jpg|thumb|Escarabat piloter]]
* [[Omnívor]]s. Tenen un règim alimentari variat, prenent tot tipus de productes vegetals i animals.
* [[Sapròfag]]s o [[Detritivorisme|detritívors]]. S'alimenten de [[matèria orgànica]], animal o vegetal, en descomposició. Entre ells destaquen els [[necròfag]]s, que descomponen [[cadàver]]s, els [[saproxilòfag]]s que mengen [[fusta]] en descomposició, i els [[copròfag]]s que reciclen els [[excrement]]s.
=== Relacions interespecífiques ===
[[Fitxer:Melkende ameisen honigtau4.JPG|thumb|left|Formiga cuidant dels seus pugons.]]
Els insectes estableixen relacions molt diverses amb altres organismes, que actuen com [[hoste (biologia)|hostes]], per a aconseguir un benefici. Depenent del tipus de relació, poden distingir-se diversos nivells d'associació, encara que moltes vegades el límit entre ells és difícil d'establir.
Els insectes [[comensal]]s aprofiten l'aliment sobrant o les descamacions, [[muda|mudes]], [[excrement]]s, etc. del seu hoste, al que no perjudiquen. Els [[formiguer]]s i [[termiter]]s allotgen molts insectes comensals, on en general s'alimenten del menjar emmagatzemat; es denominen, respectivament, [[mirmecòfil]]s i [[termitòfil]]s. Els insectes [[foleòfil]]s viuen en caus de [[mamífers]] i els nidícoles en nius d'[[aus]], sent de vegades difícil de precisar si es tracta de comensals o de paràsits.
El [[Mutualisme (biologia)|mutualisme]], en què dues espècies obtenen benefici mutu de la seva relació, està també present entre els insectes; moltes [[formigues]] pasturen [[pugons]], als quals defensen d'altres insectes, i obtenen a canvi un líquid dolç que els pugons secreten. Algunes formigues i tèrmits crien [[fongs]] dins els seus nius, dels quals s'alimenten; els fongs troben un ambient estable i protegit per al seu desenvolupament. La [[pol·linització]] pot també considerar-se com mutualism entre insectes i vegetals.
Molts insectes tenen [[protozous]], [[bacteris]] i [[fongs]] [[simbiont]]s en el tub digestiu, [[tubs de Malpighi]], [[gònades]], [[hemocel]], etc.; els simbionts els faciliten la [[digestió]] de la [[cel·lulosa]] o de la [[sang]] i els proporcionen [[nutrient]]s essencials per al seu desenvolupament, fins al punt que no poden viure sense ells.
[[Fitxer:Pthirus pubis - crab louse.jpg|thumb| Una [[Cabra (paràsit)|cabra]], ectoparàsit dels humans]]
El [[parasitisme]] està també molt estès entre els insectes; en aquest cas, l'hoste surt perjudicat pel paràsit, que pot considerar-se com un depredador molt especialitzat. Els [[ectoparàsit]]s viuen fora de l'hoste i generalment són [[hematòfag]]s (s'alimenten de sang) o [[dermatòfag]]s (s'alimenten de la [[pell]]); hi ha grups sencers d'insectes que són ectoparàsits (puces, [[phthiraptera|polls]], xinxes); cap destacar també els [[paràsit social|paràsits socials]], en què espècies d'himenòpters socials no tenen obreres i es fan adoptar per altres espècies coloniales o reclutan esclaus entre les obreres d'altres espècies ([[formiga esclavista|formigues esclavistas]]). Els [[endoparàsit]]s viuen dintre del cos dels seus hostes on s'alimenten dels seus òrgans o líquids interns; és un fenomen corrent entre les larvas de certs [[dípter]]s, [[coleòpters]] i [[estrepsípters]] i de molts [[himenòpter]]s. L'[[hiperparasitisme]] es dóna quan un insecte parasita a un altre insecte que al seu torn és paràsit. Aquestes relacions tenen gran importància en la regulació de les poblacions d'insectes i s'utilitzen en el [[control biològic]] de plagues.
=== Estratègies defensives ===
[[Fitxer:Wandelndesblatt-01.jpg|thumb|left|Un insecte fulla ([[Phasmatodea]]).]]
La reacció més comuna enfront d'un perill és la fugida. Alguns insectes es defensa produint secrecions repugnatòries (pudentes, irritants, etc., com molts coleòpters i ortòpters), mitjançant actituds intimidatòries (com les [[mantis]] que aixequen les seves potes davanteres i mostren les seves ales posteriors de colors cridaners) o immobilització reflexa. Uns altres inoculen substàncies tòxiques mitjançant les seves [[peces bucals]] ([[hemípters]]) o [[ovipositor]]s modificats (himenòpters). Algunes larves de lepidòpters tenen pèls urticants que es claven a la boca dels seus enemics. Alguns lepidòpters, ortòpters i coleòpters acumulen en els seus teixits substàncies tòxiques, generalment procedents de la seva alimentació.<ref>Blas, M. ''et al''. 1987. ''Artròpodes (II). Història Natural dels Països Catalans, 10''. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 547 pp. ISBN 84-7739-000-2</ref>
[[Fitxer:Hoverfly08.jpg|thumb|100px|Vespa o mosca? Un ''[[Syrphidae]]'' ([[dípter]] inofensivu) que sembla una [[vespa]]]]
Molts insectes tòxics o picadors tenen coloracions vistoses i cridaneres que adverteixen als seus depredadors potencials de la seva perillositat; aquest fenomen és conegut com a [[aposematisme]], i és una estratègia que maximitza l'efectivitat dels mecanismes defensius, ja que molts animals aprenen que aquella combinació de color els va produir una experiència desagradable i tendeixen a evitar-la. Cal destacar que molts insectes inofensius se semblen en forma, color o comportament a insectes perillosos, amb el que enganyen als seus depredadors, que els eviten (per exemple, dípters, lepidòpters i coleòpters que semblen [[vespes]]); aquest fenomen es denomina [[mimetisme|mimetisme müllerià]] i està molt estès entre els insectes.
Els insectes són els mestres indiscutibles de la [[cripsi]], adaptació que consisteix passar inadvertit als sentits d'altres animals. Són extraordinàries les morfologies que imiten objectes de l'entorn, com en els ''[[Phasmatodea]]'' (insectes bastó i insectes fulla) i alguns [[ortòpters]] i [[lepidòpters]] que imiten també a fulles. Molts insectes imiten els colors del seu entorn ([[homocromia]]), el que s'acompanya amb freqüència d'una immobilització reflexa enfront de situacions de perill.
== Importància dels insectes per a l'ésser humà ==
[[Fitxer:Bees Collecting Pollen cropped.jpg|thumb|Un himenòpter carregat de pol·len]]
[[Fitxer:Anopheles stephensi.jpeg|thumb|''[[Anopheles stephensi]]'' xuclant sang]]
[[Fitxer:Potato beetle larvae.jpg|thumb|Larves d'[[escarabat de la patata]] devorant una fulla]]
[[Fitxer:Xyloterus signatus 1 beentree.jpg|thumb|Fusta danyada per un [[escolítid]]]]
[[Fitxer:Chapulines.jpg|thumb|Plats de ''chapulines'' (saltamartins rostides) a la venda en un mercat, [[Tepoztlan]], [[Mèxic]]]]
Els insectes constitueixen una de les classes d'animals que més interrelacions presenten amb les activitats humanes. Des dels insectes útils que ens proveeixen [[mel]] o [[seda]] fins als insectes que són verinosos o transmissors de malalties mortals, existeix una infinitat d'espècies que es troben directament o indirecta associades a l'ésser humà.<ref name="Newman" >Newman, L.H. 1971. El mundo de los insectos. Biblioteca Básica Salvat, Salvat Editores.</ref>
* '''Insectes pol·linitzadors'''. Des de fa milions d'anys les [[plantes]] amb [[flor]] i els insectes han iniciat una associació summament estreta que ha determinat un mecanisme de [[coevolució]] molt singular. Les plantes, per la seva condició d'organismes [[sèsil]]s, necessiten que els seus [[gàmetes]] masculins (els grans de [[pol·len]]) siguin transportats d'una planta a una altra per tal que pugui ocórrer la [[pol·linització]] i, per tant, la generació de nous descendents. En moltíssimes espècies de plantes (denominades [[entomòfiles]], o "amants dels insectes") pertanyents a molt diverses [[família (biologia)|famílias]] aquest transport està a càrrec de diverses espècies d'insectes. La planta necessita atreure els insectes a les seves flors perquè es cobreixin de grans de pol·len, que més tard seran transportats a altres plantes. Per a atreure'ls fan ús d'una varietat de mecanismes, com ara la forma de la [[corol·la]], el color dels [[pètal]]s o [[tèpal]]s i la fragància de les seves flors, si bé el més important és l'aliment que poden proveir-los: el [[nèctar]], utilitzat com "recompensa" per la seva funció. L'extrema diversitat de tipus, colors i aromes de les flors de les [[angiospermes]] és, justament, per la necessitat d'atreure diferents espècies d'insectes pol·linitzadors. La funció de pol·linització dels insectes s'aprofita a l'[[agricultura]], ja que permet la producció de molts cultius, com ara els [[gira-sol]]s i moltes espècies hortícoles i [[fruiter]]es.
* '''Plagues dels grans emmagatzemats'''. Les femelles de moltes espècies d'insectes (com per exemple els [[corc]]s) perforen els [[cariòpside|grans]] dels [[cereals]] ([[blat]], [[blat de moro]], [[arròs]], [[ordi]], etc.) i [[lleguminoses]] ([[cigrons]], [[llenties]], per exemple) per a dipositar-hi els seus ous. Després d'un període d'incubació d'alguns dies, neixen les larves que immediatament comencen a alimentar-se de l'[[endosperma]] i de l'[[embrió]] de les [[llavors]], causant moltes pèrdues econòmiques.<ref name="Velazquez"> [http://www.fao.org/docrep/X5030S/x5030S01.htm#Generalidades%20de%20los%20insectos Velasquez,C. A. & Dell'Orto Trivelli, H. 1983. Distribución e importancia de los insectos que dañan granos y productos almacenados en Chile. FAO, último acceso, 14-12-07. ]</ref>
* '''Insectes que transmeten malalties'''. Moltes espècies d'insectes [[hematòfag]]s (és a dir, que s'alimenten de [[sang]]) són [[vector biològic|vectors]] de [[malaltia infecciosa|malalties infeccioses]] greus per a l'ésser humà, com el [[paludisme]] (transmesa pels mosquits del gènere ''[[Anopheles]]''), la [[malaltia de Chagas]] (transmesa per la [[vinxuca]]), la [[malaltia de la son]] (o [[tripanosomosi africana]]) (el seu vector és la [[mosca tse-tse]]), la [[febre groga]] i el [[dengue]] (el mosquit ''[[Stegomyia aegypti]]''), [[tifus]] (transmès pels [[phthiraptera|polls]] i [[puces]]), [[pesta bubònica]] (puces de les [[rates]]), [[leishmaniosi]] (mosquits ''[[Phlebotomus]]''), [[filariosi]] i [[elefantiasi]] (mosquits ''[[Anopheles]]'', ''[[Culex]]'', ''[[Stegomyia]]'', ''[[Mansonia]]''), etc.<ref>May R. Berenbaum. Bugs in the System. Insects and Their Impact on Human Affairs. (1995) Addison-Wesley Publishing Company, New York. ISBN 0-201-40824-4.</ref>
* '''Plagues per a l'agricultura'''. Des dels orígens de l'[[agricultura]] els insectes han produït greus perjudicis als cultius. Existeixen aproximadament 5.000 espècies d'insectes (com les larves de moltes espècies de [[lepidòpter]]s o els adults dels [[ortòpter]]s) que s'alimenten tant de les fulles, com de les [[tija|tiges]], [[Arrel (botànica)|arrels]], [[flors]] i [[fruit]]s de les espècies conreades. Els danys que ocasionen poden ser indirectes (disminució de la superfície [[fotosíntesi|fotosintètica]], reducció de la capacitat d'extracció d'aigua i nutrients del [[sòl]]), com directes (pèrdua de flors que han de donar fruits o els mateixos fruits). A més, moltes espècies (com els [[àfid]]s) s'alimenten de la [[arrel (botànica)|saba]] de les plantes (un perjudici directe, ja que extreuen els nutrients que haurien de dirigir-se a les fulles i fruits) i també transmeten una gran quantitat de malalties, particularment [[virosi]]s que tendeixen a deprimir encara més el rendiment potencial dels [[conreu]]s. Algunes de les plagues més devastadores han estat la [[fil·loxera]] ([[vinya]]) i l'[[escarabat de la patata]], sense oblidar les plagues de [[acrididae|llagostes]] que periòdicament assolen molts països [[Àfrica|africans]].<ref name="Newman" >Newman, L.H. 1971. El mundo de los insectos. Biblioteca Básica Salvat, Salvat Editores, España.</ref>
* '''Plagues de la fusta i els boscos'''. La producció i recol·lecció de [[fusta]] és una collita a llarg termini i, a causa dels anys que aquesta "collita" triga a madurar, es troba exposada durant molt temps a nombrosos perills, dels quals el més seriós és l'atac dels insectes. Durant el seu creixement els arbres són atacats per dos grans grups d'insectes: els que ataquen les fulles i els que perforen l'escorça o la fusta. Els primers solen ser larves de lepidòpters i himenòpters. El segon grup està constituït per insectes perforadors, en la seva majoria larves de coleòpters, com els [[buprèstids]], [[anòbids]], [[bostríquids]], [[cerambícids]] i [[escolítids]]. Molt nocius són també els [[tèrmits]].<ref name="Newman" >Newman, L.H. 1971. El mundo de los insectos. Biblioteca Básica Salvat, Salvat Editores, España.</ref>
* '''[[Entomofàgia|Insectes com a aliment]]'''. En occident la idea de menjar insectes causa repugnància, si bé la degustació d'altres artròpodes, com la [[llagosta (crustaci)|llagosta de mar]], es considera un festí. No obstant això, en altres regions del globus els insectes serveixen com aliment per a alguns grups humans (costum denominat [[entomofàgia]]) i per a alguns animals domèstics ([[peixos]], per exemple). Aquestes regions del món inclouen [[Àfrica]], [[Àsia]], [[Austràlia]] i [[Amèrica Llatina]].<ref name="comida">Gullan, P. J. & Cranston, P. S. 1994. ''Insects. An Outline of Entomology''. Kluwer Academic Publishers, Boston. ISBN 0-412-49360-8.</ref> Alguns [[isòpters]] són ingerits a [[Angola]], certes espècies d'erugues al [[Camerun]] i, al [[Congo (regió)|Congo]] certes espècies d'insectes són molt apreciades pel seu alt contingut en [[proteïnes]], [[greix]]os, [[niacina]] i [[riboflavina]].<ref>[http://www.food-insects.com/book7_31/Chapter%2019%20C%20and%20E%20Africa%20Angola,%20etc.htm The Human Use of Insects as a Food Resource: A Bibliographic Account in Progress]</ref> A [[Corea del Sud]] hi ha un hospital on serveixen un púding fet a partir d'insectes comestibles.<ref name="K">{{ref-notícia|cognom=Song|nom=Michael|títol=Insect Pudding Snacks May Be What the Doctor Ordered|publicació=Koogle.tv|url=http://www.koogle.tv/flatpages/about-us|consulta=11 març 2016|data=7 març 2016}}</ref>
== Rècords ==
Es considera que els insectes més grans són els [[coleòpters]] del [[gènere (biologia)|gènere]] [[Escarabat Goliat|''Goliathus'']] per la seva grandària d'adult i el seu pes de larva, d'uns 100 g. El més llarg és l'[[insecte bastó]] gegant ''[[Phobaeticus serratipes]]''<ref>
[http://ufbir.ifas.ufl.edu/chap33.htm Branscome, D. 1998. ''Book of Insect Records, Chapter 33, Longest''. University of Florida, Department of Entomology & Nematology]</ref> de 555 [[mm]], i el més petit és l'[[himenòpter]] ''[[Dicopomorpha echmepterygis]]'' de només 139 [[µm]].
L'insecte de major grandària que hagi existit va ser ''[[Meganeura]]'', un [[protodonat]] (similars a les [[Odonata|libèl·lules]] actuals), amb l'envergadura d'una [[àguila]] (75 [[Centímetre|cm]]), que va viure al [[Carbonífer]], fa més de 300 milions d'anys.
== Els primers insectes ==
[[Fitxer:Prachtkäfer aus der Grube Messel.JPG|thumb|Insecte fòssil.]]
Els primers [[hexàpodes]] coneguts són el [[col·lèmbol]] ''[[Rhyniella]]'' i l'insecte ''[[Rhyniognatha]]'', del [[Devonià]] inferior (fa uns 400 milions d'anys); però la [[radiació adaptativa|diversificació]] inicial dels insectes es va produir segurament molt abans, potser al [[Silurià]]; les ales fossilitzades més antigues són del [[Carbonífer]] però, atès que hi ha indicis que ''[[Rhyniognatha]]'' podria haver tingut ales, la [[radiació adaptativa|radiació]] dels insectes alats (''[[Pterygota]]'') deuria ocórrer al Devonià.<ref>[http://www.nhm.ku.edu/ksem/Paleoent/rhyniognatha.html Engel, M. S. & Grimaldi, D. 2004. New light shed on the oldest insect. ''Nature'', 427: 627-630.]</ref><ref>[http://www.cambridge.org/us/catalogue/catalogue.asp?isbn=9780521821490&ss=fro Grimaldi, D.; Engel, M. S. 2005. ''Evolution of the Insects''. Cambridge University Press, Cambridge, etc.] {{ISBN|978-0-521-82149-0}}</ref> En el [[Carbonífer mitjà]] ja existien nombrosos insectes, com els [[Palaeodictyoptera]], [[Diaphanopterodea]] i [[Megasecoptera]], que recorden als [[odonats]] actuals i que en alguns casos van assolir envergadures de 75 cm.
== Taxonomia ==
Els insectes són la classe d'organismes amb major riquesa d'espècies en el planeta (vegeu Taula 1). La classificació dels insectes, com es pot esperar d'un grup tan vast i divers, és intricada i varia segons els autors, i encara no és definitiva.
{| align=center
|---- bgcolor=#999999
|+'''Taula 1.''' Nombre d'espècies d'insectes descrites en els quatre ordres que inclouen major riquesa d'espècies segons diferents autors (pres de WCMC, 1992).<ref>World Conservation Monitoring Centri (WCMC).(1992). Global Biodiversity. Status of the Earth's living resources. Chapman & Hall (Londres) : xix + 585 p. ISBN 0-412-47240-6</ref>
|---- bgcolor=#DDDDDD
| [[Ordre (biologia)|Ordres]] || Southwoood (1978) || Arnett (1985) || May (1988) || Brusca & Brusca (2005)<ref name=Brusca/>
|---- bgcolor=#EEEEEE
| [[Coleòpters]] || 350 000 || 290 000 || 300 000 || 350 000
|---- bgcolor=#EEEEEE
| [[Dípter]]s || 120 000 || 98 500 || 85 000 || 150 000
|---- bgcolor=#EEEEEE
| [[Himenòpter]]s || 100 000 || 103 000 || 110 000 || 125 000
|---- bgcolor=#EEEEEE
| [[Lepidòpter]]s || 120 000 || 112 000 || 110 000 || 120 000
|}
En la següent classificació, de tall tradicional, s'han assenyalat amb un asterisc les agrupacions que probablement siguin [[parafilètic|parafilètiques]], i per tant, sense valor taxonòmic:
[[Fitxer:Silberfischchen.jpg|thumb|<center>''Lepisma saccharina''<br /> un insecte apterigot.]]
* '''(Subclasse) ''[[Apterygota]]'''''[[parafilètic|*]]. Són un grup [[parafilètic]] que inclou els insectes més primitius que en el curs de l'[[evolució biològica|evolució]] mai han estat proveïts d'[[ala (animal)|ales]] ni experimenten [[metamorfosi]] (són [[ametabolia|ametàbols]]). A part d'aquestes dues característiques, clarament [[plesiomorfia|plesiomòfiques]], no comparteixen cap caràcter derivat ([[apomorfia]]) que justifiqui l'existència d'aquest grup com a entitat [[taxonòmica]]. Els grups parafilètics d'aquesta índole no són acceptats per l'actual [[cladística|taxonomia cladística]].
::: Ordre ''[[Archaeognatha]]'' (=''[[Microcoryphia]]'' + ''[[Monura]]'' [[extinció|†]]).
::: Ordre ''[[Zygentoma]]''.
* '''Subclasse ''[[Pterygota]]'''''. Són els insectes alats, que es caracteritzen per presentar ales en el segon ([[mesotòrax]]) i tercer ([[metatòrax]]) segment [[tòrax (artròpodes)|toràcic]]. La presència d'ales sempre va acompanyada d'un reforç de l'[[exosquelet]] (esclerotització) en aquests segments toràcics, els quals usualment es troben units formant una estructura coneguda com a [[pterotòrax]]. Tots realitzen una [[metamorfosi]] més o menys complicada.
:* '''(Infraclasse) ''[[Palaeoptera]]'''''[[parafilètic|*]]. És el grup on han estat tradicionalment inclosos els insectes alats més primitius. La majoria estan [[extints]] i es caracteritzen pel fet que no poden plegar les ales sobre l'[[abdomen (artròpodes)|abdomen]] i ser [[hemimetàbol]]s ([[metamorfosi]] incompleta).
::: Ordre ''[[Ephemeroptera]]'' ([[efímeres]])
::: Ordre ''[[Odonata]]'' ([[libèl·lules]], [[espiadimonis]])
::: Ordre ''[[Diaphanopteroidea]]'' [[extinció|†]]
::: Ordre ''[[Palaeodictyoptera]]'' [[extinció|†]]
::: Ordre ''[[Megasecoptera]]'' [[extinció|†]]
::: Ordre ''[[Archodonata]]'' [[extinció|†]]
:* '''Infraclase ''[[Neoptera]]'''''. Són una agrupació [[taxonòmica]] que inclou a tots els insectes alats que poden plegar les ales sobre l'abdomen.
[[Fitxer:Graphosoma italicum August 2007-2.jpg|thumb|<center>''Graphosoma italicum'', un insecte endopterigot.]]
::* '''(Superordre) ''[[Exopterygota]]'''''[[parafilètic|*]]. Grup [[parafilètic]] que inclou els insectes [[neòpters]] amb [[metamorfosi]] simple o incompleta ([[Hemimetabolia|hemimetàbols]]).
::: Ordre ''[[Blattodea]]'' ([[escarabat de cuina]])
::: Ordre ''[[Isoptera]]'' ([[tèrmit]]s)
::: Ordre ''[[Mantodea]]'' ([[pregadéu]])
::: Ordre ''[[Dermaptera]]'' ([[tisoreta]])
::: Ordre ''[[Plecoptera]]''
::: Ordre ''[[Orthoptera]]'' ([[saltamartí]], [[Gríl·lid|grill]])
::: Ordre ''[[Phasmatodea]]'' ([[insecte bastó]])
::: Ordre ''[[Embioptera]]''
::: Ordre ''[[Zoraptera]]''
::: Ordre ''[[Grylloblattodea]]''
::: Ordre ''[[Mantophasmatodea]]''
::: Ordre ''[[Psocoptera]]'' (polls dels llibres)
::: Ordre ''[[Thysanoptera]]'' ([[trips]])
::: Ordre ''[[Phthiraptera]]'' ([[phthiraptera|polls]])
::: Ordre ''[[Hemiptera]]'' ([[cigala (insecte)|cigala]], xinxa, [[bernat pudent]])
[[Fitxer:CH Caterpillar 2.jpg|thumb|<center>[[Eruga]] de ''Hyles euphorbiae'', un insecte endopterigot.]]
::* '''Superordre ''[[Endopterygota]]'''''. Inclou tots els insectes amb [[metamorfosi]] completa ([[holometàbol]]s). Sens dubte agrupa els ordres amb major nombre d'espècies.
::: Ordre ''[[Raphidioptera]]''
::: Ordre ''[[Megaloptera]]''
::: Ordre ''[[Neuroptera]]'' ([[rei de formigues]])
::: Ordre ''[[Coleoptera]]'' (escarabats veritables)
::: Ordre ''[[Strepsiptera]]''
::: Ordre ''[[Mecoptera]]'' ([[mosca escorpí]])
::: Ordre ''[[Siphonaptera]]'' (puces)
::: Ordre ''[[Diptera]]'' ([[mosquit]]s, [[tàvec]]s, [[mosques]])
::: Ordre ''[[Trichoptera]]''
::: Ordre ''[[Lepidoptera]]'' ([[papallones]], [[arna (insecte)|arnes]])
::: Ordre [[Hymenoptera]] ([[Apis (gènere)|abella]], [[vespa]], [[formigues]])
::: Ordre ''[[Miomoptera]]'' [[extinció|†]]
::: Ordre ''[[Protodiptera]]'' [[extinció|†]]
== Filogènesi ==
Amb l'aparició dels primers estudis basats en dades moleculars i anàlisis combinades de dades morfològiques i moleculars, sembla que l'antiga polèmica sobre [[monofília]] i [[polifília]] dels [[artròpodes]] ha quedat superada, ja que tots ells corroboren que els artròpodes són un grup monofilètic en el qual s'inclouen també els [[tardígrads]] (al [[clade]] se l'ha denominat ''[[Panarthropoda]]''); la majoria també proposen l'existència del clade ''[[Mandibulata]]''. No obstant això, han sorgit noves controvèrsies, sobretot al voltant de dues hipòtesis alternatives mútuament excloents que estan sent debatudes en nombrosos articles sobre filogènia i evolució d'artròpodes: [[atelocerats]] ([[miriàpodes]]+[[hexàpodes]]) (Wheeler)<ref>Wheeler, W. C., 1998. ''Sampling, grounplans, total evidence and the systematics of arthropods''. En: R. A. Fortey & R. H. Thomas (editors): Arthropod Relationships: 87-96. Chapman & Hall, London </ref> (cladograma A) ''versus'' [[pancrustacis]] ([[crustacis]] + [[hexàpodes]]) (Giribert & Ribera)<ref>Giribert, G. & Ribera, C., 1998. The position of arthropods in the animal kingdom: A search for a reliable outgroup for internal arthropod phylogeny. ''Mol. Phylog. Evol''., 9: 481-488.</ref> (cladograma B):
<center><div class="references-small" style="-moz-column-count:2; column-count:2;">
'''A'''
{{Clade
| style= font-size:100%; line-height:100%
| 1= {{clade
|1=''[[Chelicerata]]''
|label2=''[[Mandibulata]]''
|2={{Clade
|1=''[[Crustacea]]''
|label2= ''[[Atelocerata]]''
|2={{Clade
|label1=
|1=''[[Myriapoda]]''
|2=''[[Hexapoda]]''
}}}}}}}}
'''B'''
{{Clade
| style= font-size:100%; line-height:100%
| 1= {{clade
|1=''[[Chelicerata]]''
|label2=''[[Mandibulata]]''
|2={{Clade
|1= ''[[Myriapoda]]''
|label2= ''[[Pancrustacea]]''
|2={{Clade
|label1=
|1=''[[Crustacea]]''
|2=''[[Hexapoda]]''
}}}}}}}}
</div></center>
Com es pot comprovar, les relacions dels hexàpodes (i per tant dels insectes) no estan clares; segons la hipòtesi dels atelocerats, els hexàpodes són més propers als miriàpodes, fet suportat sobretot per les anàlisis morfològiques; segons la hipòtesi dels pancrustacis, els hexàpodes són més propers als crustacis, la qual cosa es deriva especialment d'anàlisis moleculars.
Pel que fa a la filogènia interna dels insectes, el següent [[cladograma]] mostra les relacions entre els diferents [[ordre (biologia)|ordres]] i les probables agrupacions [[monofilètic|monofilètiques]] (basat en Tree of Life<ref>[http://www.tolweb.org/Insecta/8205 Tree of Life, Insecta]</ref> i molt simplificat):
{{userboxtop|toptext= }}
{| align="right" style="background:Transparent; border:solid 0px #503DF9;"
! colspan="4" style="background:#E6D09D"| Classificació
|-
| <div style="width:105%; max-height:600px; overflow:auto;">
|-
{|
| rowspan="4" style="background:#ECF4ED"| '''''[[Insecta]]'''''
| colspan="3" style="background:#ECF4ED"|
{| align="right" class="collapsible collapsed" style="background:Transparent"
! ''[[Monocondylia]]''
|-
| style="border-top: 1px solid black;"| -''[[Archaeognatha]]'' {{mida|85%|- 470}}
|}
|-
| rowspan="3" style="background:#ECF4ED"| '''''[[Dicondylia]]'''''
| colspan="2" style="background:#ECF4ED"|
{| align="right" class="collapsible collapsed" style="background:Transparent;"
! ''[[Apterygota]]''
|-
| style="border-top: 1px solid black;"| -''[[Zygentoma]]''{{mida|85%|<200 }}
|-
| -''[[Monura]]''
|}
|-
| rowspan="2" style="background:#ECF4ED"| '''''[[Pterygota]]'''''
| style="background:#ECF4ED"|
{| align="right" class="collapsible collapsed" style="background:Transparent"
! ''[[Palaeoptera]]''
|-
| style="border-top: 1px solid black;"| -''[[Ephemeroptera]]''{{mida|85%|- 2.500–<3.000}}
|-
| -''[[Odonata]]''{{mida|85%|- 6.500 }}
|}
|-
| style="background:#ECF4ED"|
{| align="right" class="collapsible collapsed" style="background:Transparent"
! ''[[Neoptera]]''
|-
| style="border-top: 1px solid black;"| -''[[Blattodea]]''{{mida|85%| - 3.684–4.000}}
|-
| -''[[Coleoptera]]''{{mida|85%| - 360.000–400.000}}
|-
| -''[[Dermaptera]]''{{mida|85%| - 1.816}}
|-
| -''[[Diptera]]''{{mida|85%| - 152.956}}
|-
| -''[[Embioptera]]''{{mida|85%| - 200–300}}
|-
| -''[[Grylloblattaria]]''{{mida|85%| - 24}}
|-
| -[[Hymenoptera]]{{mida|85%| - 115.000}}
|-
| -''[[Lepidoptera]]''{{mida|85%| - 174.250}}
|-
| -''[[Mantodea]]''{{mida|85%| - 2.200}}
|-
| -''[[Mecoptera]]''{{mida|85%| - 481}}
|-
| -''[[Megaloptera]]''{{mida|85%| - 250–300}}
|-
| -''[[Neuroptera]]''{{mida|85%| - 5.000}}
|-
| -''[[Orthoptera]]''{{mida|85%| - 24.380}}
|-
| -''[[Phasmatodea]]''{{mida|85%| - 2.500–3.300}}
|-
| -''[[Phthiraptera]]''{{mida|85%| - 3.000–3.200}}
|-
| -''[[Plecoptera]]''{{mida|85%| - 2.274}}
|-
| -''[[Siphonaptera]]''{{mida|85%| - 2.525}}
|-
| -''[[Strepsiptera]]''{{mida|85%| - 596}}
|-
| -''[[Trichoptera]]''{{mida|85%| - 12.627}}
|-
| -''[[Zoraptera]]''{{mida|85%| - 28}}
|-
| -''[[Zygentoma]]''{{mida|85%| - 370}}
|-
|}
|}
{| align="right" style="background:Transparent; border:solid 0px #503DF9;"
! colspan="4" style="background:Transparent"|{{mida|85%|[[Cladograma]] dels insectes vius actuals,<ref>{{ref-web|títol=Insecta|url=http://www.tolweb.org/Insecta/8205|obra=|editor=|any=2002|autor=Tree of Life Web Project|consulta=2009-05-12}}</ref> amb el nombre d'espècies de cada grup.<ref name="number">{{ref-llibre|autor=Erwin, Terry L. |any=1997 |títol=Biodiversity at its utmost: Tropical Forest Beetles |pàgines=27–40}}</ref> Encara no està clar si ''[[Apterygota]]'' i ''[[Palaeoptera]]'' són tàxons [[parafilètic]]s.}}
|}
|}
{{Clade|style=font-size:100%;line-height:100%
| label1=[[Insecta]]
| 1={{Clade
|label1=''[[Archaeognatha]]''
|label2=''[[Dicondylia]]''
|1=''[[Machiloidea]]''
|2={{Clade
|1=''[[Zygentoma]]''
|label2=''[[Pterygota]]''
|2={{Clade
|1={{Clade
|1=''[[Ephemeroptera]]''
|2=''[[Odonata]]''
|label3=''[[Neoptera]]''
|3={{Clade
|label1=
|1=''[[Plecoptera]]''
|2=''[[Embiidina]]''
|3=''[[Phasmida]]''
|4=''[[Orthoptera]]''
|5=''[[Mantophasmatodea]]''
|6=''[[Zoraptera]]''
|7=''[[Dictyoptera]]''
|8=''[[Dermaptera]]''
|9=''[[Grylloblattodea]]''
|10={{Clade
|1=''[[Psocodea]]''
|2=''[[Thysanoptera]]''
|3=''[[Hemiptera]]''
|4=''[[Endopterygota]]''
}} }} }} }} }} }} }}
Cal destacar que ''[[Apterygota]]'' (''Archaeognatha'' + ''Zygentoma''), ''[[Palaeoptera]]'' (''Ephemeroptera'' + ''Odonata'') i ''[[Exopterygota]]'' (''Plecoptera'' → ''Grylloblattodea'') apareixen como probables grups [[parafilètic]]s.
== Referències ==
{{referències|2}}
=== Obres generals addicionals ===
<div class="references-small" style="-moz-column-count:2; column-count:2;">
* Barrientos, J. A. (ed.), 2004. ''Curso práctico de entomología''. Asociación Española de Entomología, Alicante, 947 pp. ISBN 84-490-2383-1
* Hickman, C. P., Ober, W. C. & Garrison, C. W., 2006. ''Principios integrales de zoología'', 13ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XVIII+1022 pp. ISBN 84-481-4528-3
* Coronado, R. y Marquez, A. 1972. ''Introducción a la entomología''. Editorial Limusa-Wiley.
* Martul, C. 1986. ''Ciencias Naturales: Zoología y Ecología''. Ediciones Ingelek, S.A.
* Naumann, I. D. (ed,), 1985. ''The Insects of Australia''. Cornell University Press. NY.
* Osuna, E. 1995. ''Morfología del exoesqueleto de los insectos''. Volumen I y II. CDCH. Universidad Central de Venezuela.
* Nieto Nafria, J. M. y Mier Durante, M. P. 1985. ''Tratado de entomología''. Ediciones Omega. Barcelona.
* Wigglesworth, V. B. 1974. ''Insect Physiology'', 7a ed. Chapman and Hall, Londres.
</div>
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |Commons= |Viccionari= insecte |Viquidites= |Viquiespècies= Insecta|Viquillibres= |Viquinotícies= |Viquipèdia= |Viquitexts= |Viquiversitat= }}
<div style="-moz-column-count:2; column-count:2;">
* [http://entomologia.rediris.es/ Comunitat virtual d'entomologia]
* [http://entomologia.net/ El món dels insectes]
* [http://perso.wanadoo.es/jjdeharo/ Entomologia i filogènia]
* [http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd98/Naturales/05/index1.html Introducció a l'entomologia]
* [http://foro-gratis.latin-foros.com/yo-entomologianet Forum sobre entomolgia]
* [http://www.escalofrio.com/n/Ciencia/Entomologia_forense/Entomologia_forense.php Entomologia forense, I]
* [http://cienciaforense.com/Entomologia_Forense.htm Entomologia forense, II]
* [http://www.alrfoto.com/ginsectos.htm Fotos d'insectes]
* [http://www.fotografia-digital.info/foto-de-insectos.html Fotos d'insectes]
* [http://www.ub.es/dpep/meganeura/meganeura.htm Insectes fòssils]
* [http://entomoagricola.wordpress.com/2007/02/25/algunas-noticias-sobre-apicultura Entomologia agrícola]
* [http://www.filatelissimo.com/insectos/ Sagells d'insectes]
* [http://www.insectos.cl Insectes de Xile]
* [http://www.lamarabunta.org/4images/index.php Més de 9000 fotos de formigues]
* [http://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/ Insectarium Virtual - Informació i més de 50.000 fotos d'insectes. S'hi poden pujar fotos i els experts les identifiquen]
* [http://axxon.com.ar/mus/Insectos.htm Insectes d'Argentina i del món]
</div>
=== Per a nens ===
* [http://clic.xtec.net/db/act_es.jsp?id=2025 Col·lecció d'activitats interactives per aprofundir en el coneixement dels artròpodes]
* [http://www.xtec.es/~ajimeno/cn1eso/17invertebratsartropodes/17artropodes.htm Característiques dels artròpodes; text, figures i exercicis]
* [http://www.xtec.es/~malos/projecte/classificacio/hexapodes/hexapodes.htm Característiques dels hexapodes; text, figures i exercicis]
* [http://www.xtec.net/~aporta1/naturaweb/insectes.htm Els insectes; text, fotos i vídeos]
* [http://www.xtec.es/~ccosta25/insectes.htm Els insectes; amb informació sobre els diferents ordres]
=== Societats entomològiques ===
* [http://ichn.iec.cat/SCL/index.htm Societat Catalana de Lepidopterologia]
* [http://carn.ua.es/AEE.html Asociación Española de Entomología]
* [http://www.seea.es/ Sociedad Española de Entomología Aplicada]
* [http://entomologia.rediris.es/sea/ Sociedad Entomológica Aragonesa]
* [http://dialnet.unirioja.es/servlet/revista?clave_revista=7355&tipo_busqueda=CODIGO Sociedad Andaluza de Entomología (boletín)]
* [http://entomologia.rediris.es/aega/ Asociación Entomolóxica Galega]
{{1000 Ciència}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Insectes| ]]
| |||