|
Los toros son cultura no tortura arriba españa los libros no son cultura hay que quemar las bibliotecas
[[Fitxer:Ägyptischer Maler um 1400 v. Chr. 001.jpg|thumb|[[Art de l'antic Egipte]]]]
La '''cultura''' és la [[creativitat|creació]] i realització de [[Valor (axiologia)|valor]]s, [[Norma social|normes]] i [[béns materials]] per l'[[ésser humà]]. La cultura depèn de cada [[societat]], és a dir, del [[període històric|temps]] i de l'espai, o àmbit [[geogràfic]], determinats d'un [[grup]] humà.<ref>{{ref-llibre|cognom=Sobrevilla|nom=David|títol=Idea e historia de la filosofía de la cultura|pàgines=15-16|any=1998|llengua=castellà}}</ref> Inclou sempre una [[ideologia]], i per tant una escala de valors i interessos, sent l'[[art]] i la [[tecnologia]] les seves [[expressió|expressions]] en forma d'aplicació pràctica directa. Es pot estudiar des d'una aproximació [[axiològica]] o [[descriptiva]], que poden oposar cultura i [[societat]] o cultura i [[natura]] respectivament.<ref name=Fina03>{{ref-llibre|cognom=Fina Ribó|nom=Xavier|títol=Referentes teóricos de la gestión cultural|lloc=Barcelona|editorial=Universitat de Barcelona|any=2003|cognom2=Falgueras|nom2=Francesc|editor=UB Virtual|capítol=Tema 2|llengua=castellà|format=paper}}</ref>
Les diferents descripcions de la cultura reflecteixen diferents fonaments [[teòric]]s de [[pensament]]. Tot i això, sol incloure la [[tecnologia]], l'[[art]] i les [[humanitats]], un [[patró]] de tipus de [[coneixement]] preferent, [[tradicions]], [[creença|creences]] i [[conducta|conductes]] que depenen d'un determinat [[pensament simbòlic]] i el conjunt d'[[actitud]]s, [[valors]], objectius i [[pràctica|pràctiques]] que caracteritzen a una [[organització]], grup o societat. Alguns autors reivindiquen un [[universal cultural]]. En algunes societats, es contraposa una anomenada "alta cultura" amb la [[cultura popular]].
Actualment la cultura, segons el [[Consell Nacional de la Cultura i de les Arts]], ha de ser considerada com un [[bé públic]] i com un [[bé preferent]].<ref>[http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/CNCA/documents/arxiu/Informe%20_Anual_CoNCA_2010_Cat.pdf Informe anual sobre l'estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2010] {{PDF}}</ref>
==Etimologia==
"Cultura" prové del [[llatí]] ''cultura'', derivat de ''colere'', 'cultivar' o '[[conreu|conrear]]'.<ref>[http://www.etymonline.com/index.php?term=culture Diccionari etimològic online] {{en}} </ref>
== Arqueologia i antropologia ==
{{AP|Diversitat cultural}}
El concepte de cultura generalment és relacionat amb l'[[antropologia]]. Una de les branques més importants d'aquesta disciplina social s'encarrega precisament de l'estudi comparatiu de la cultura. Potser per la centralitat que la paraula té en la teoria de l'antropologia, el terme ha estat desenvolupat de diverses maneres, que suposen l'ús d'una metodologia analítica basada en premisses que, a vegades, disten molt les unes de les altres.
De manera general, els [[arqueologia|arqueòlegs]] s'enfoquen en la [[cultura material]], mentre que els [[antropologia|antropòlegs]] culturals s'enfoquen en la [[cultura simbòlica]], encara que ambdues disciplines són íntimament relacionades.
Els [[etnòleg]]s i antropòlegs [[Regne Unit|britànics]] i [[Estats Units|nord-americans]] de les acaballes del [[segle XIX]] van reprendre el debat sobre el contingut de cultura. Aquests autors tenien gairebé sempre una formació professional en [[dret]], però estaven particularment interessats en la descripció del funcionament de les societats "exòtiques" amb les quals l'[[Occident]] es trobava aleshores.
Segons l'opinió d'aquests pioners de l'[[etnologia]] i l'[[antropologia social]] (com ara [[Johann Jakob Bachofen]], John Ferguson McLennan, Henry James Sumner Maine i [[Lewis Henry Morgan]]), la cultura era el resultat de l'esdevenir històric d'una societat. Per a aquests escriptors, la [[història de la humanitat]] era fortament deutora de les [[teories]] il·luministes de la [[civilització]] i, sobretot, del [[Charles Darwin|darwinisme]] social de [[Herbert Spencer|Spencer]].
Per a alguns d'ells, la cultura que es basa en una parcelació d'"elements" que són transmesos de [[generació]] en generació, com els [[Valor (axiologia)|valors]], les [[Norma jurídica|normes]], les [[Institució|institucions]] i els [[artefacte]]s:
* Els '''valors''' són les [[idees]] sobre el que és important en la [[vida]], i són el fonament de la resta de la cultura. Els diferents [[llenguatge]]s (artístics, simbòlics, metanarratius, idiomes, etc.) els permeten codificar i transmetre.
* Les '''normes''' són les eines immaterials que serveixen per a crear sistemes ([[organització horitzontal|horitzontals]], de [[dominació (sociologia)|dominació]] o altres) i organitzar les persones i no persones en una determinada societat. Algunes normes que la societat vol que es compleixin tenen l'estatus de "[[llei]]". Algunes normes poden promoure o minvar la llibertat de tots o alguns individus, poden regular el seu poder, l'estètica, la tecnologia, l'habitatge, l'aliment, la criança o la cura, entre d'altres. Poden proposar o assignar diferents [[rols socials]].
* Les '''institucions''' són les estructures de la societat dins les quals els valors i les normes són transmeses.
* Els '''artefactes''' són els aspectes de la cultura [[material]] derivats de les normes i dels valors culturals.
A més, hi ha antropòlegs que entenen la "cultura" com el [[consum]] i els processos per mitjà dels quals es creen els [[béns]] i els donen [[significat]], així com les [[relacions]] i les pràctiques socials amb les quals els [[objecte]]s i els [[processos]] es desenvolupen.
== Concepte de cultura a la història ==
[[Fitxer:Cultura material (Museu Valencià d'Etnologia).jpg|thumb|Col·lecció d'imatges que representen els objectes que poden encabir-se dins de l'estudi de l'[[Etnologia]] i l'[[Antropologia]]. [[Museu Valencià d'Etnologia]].]]
{{AP|Història de la cultura|Cultura animal}}
El [[concepte]] de "cultura" va aparèixer per primera vegada a l'[[Europa]] del [[segle XVIII]] i es referia al símil d'un procés de [[conreu|cultiu]] a una mena de [[creixement personal|creixement]] de la [[persona]], com en l'[[agricultura]] o l'[[horticultura]]. Al [[segle XIX]], el terme va arribar a referir-se primer al [[perfecció|perfeccionament]] de la persona i després al conjunt de conductes i comportaments que es produeixen en una determinada [[comunitat]] i que són transmesos entre els seus individus per [[aprenentatge]].<ref>Kroeber, A.L. i C.Kluckhohn, 1952. ''Culture: A Critical Review of Concepts and Definitions''</ref>
La interpretació del terme durant la [[Il·lustració]], entenent cultura com la condició necessària per a la realització de l'individu autònom xoca amb la visió [[Romanticisme|romàntica]] del terme, en què la cultura és l'expressió de l'esperit del poble. Aquesta dualitat d'interpretacions determina la visió conservadora o progressista de la cultura. Tots dos models estan en crisi a principis del [[segle XXI]].<ref name=Fina03 />
A partir del [[segle XX]], la cultura va esdevenir un concepte central de l'[[antropologia]], estudiant les diferents formes en què les persones viuen en diferents parts del món i la capacitat humana per a classificar i representar experiències amb [[símbol]]s i actuar amb [[imaginació]] i [[creativitat]].
Aquesta capacitat havia estat considerada com a característica única del gènere ''[[homo]]'', fins que primatòlegs com [[Jane Goodall]] identifiquessin aspectes [[cultura animal|culturals entre animals]].
==Ideologies i filosofia sobre la cultura ==
{{AP|Filosofia de la cultura}}
A efecte de les [[ciències socials]], les primeres accepcions modernes de cultura van ser construïdes a finals del [[segle XIX]]. Per aquesta època, la [[sociologia]] i l'[[antropologia]] eren disciplines relativament noves, i la [[filosofia]] duia la pauta en el debat sobre el tema.
Els primers sociòlegs, com ara [[Émile Durkheim]], rebutjaven l'ús del terme. Cal recordar que, en la seva perspectiva, la ciència de la societat havia d'abordar problemes relacionats amb l'[[estructura social]]. Per la seva banda, [[Carles Marx]] havia deixat del costat la qüestió en el seu tractat [[materialisme|materialista]] de la història, en considerar la cultura com un aspecte secundari de la societat, dependent l'esfera [[econòmica]] i determinat per aquesta. Aquest fet no va impedir que, unes dècades més endavant, diversos partidaris de les seves propostes teòriques desenvolupessin una teoria de la cultura de caràcter marxista.
== Classificació ==
La cultura es pot classificar segons diversos criteris:
* Segons la seva definició, la cultura pot ser, per a certs autors:
** Cultura tòpica: consisteix en una llista de tòpics o [[categoria|categories]], tals com l'organització social, religió o economia.
** Cultura [[història|històrica]]: la cultura s'entén com una [[herència]] [[social]] ([[tradició]]), [[sistema]] dels éssers humans per a adaptar-se a l'[[ambient]] o a la [[vida]] en comú.
** Cultura [[ment]]al: la cultura és un complex d'idees, o els hàbits apresos, que inhibeixen [[impuls]]os i distingeixen la [[gent]] dels altres.
** Cultura [[estructura]]l: consisteix en idees, símbols, o [[comportament]]s [[estructura]]ts, modelats o pautats i interrelacionats.
** Cultura [[simbolisme|simbòlica]]: es basa en els significats [[símbol|simbòlics]] que són compartits per una societat (vegeu: ''[[simbolisme]]'').
* Segons la seva extensió, la cultura pot ser:
** [[Cultura universal]]: quan és presa des del punt de vista d'una abstracció a partir dels trets que són comuns en totes les societats del món. Un exemple en seria la [[salutació]] (vegeu: ''[[universal cultural]]'').
** Cultura total: s'entén com la suma de tots els trets particulars d'una mateixa societat.
** Cultura particular: s'entén com un conjunt de pautes compartides per un grup que s'integra en la cultura general i que, al seu torn, se'n diferencia.
* Alguns autors han estimat necessari classificar la cultura segons el que consideren que pot ser el seu grau de "desenvolupament":
** [[Cultura primitiva]]: inclou l'[[art primitiu]].
** [[civilització|Civilitzada]]: cultura que s'actualitza produint nous elements que li permeten el [[desenvolupament]] de la societat.
** [[analfabetisme|Analfabeta]] o prealfabeta: usa el [[llenguatge oral]] i no l'[[escriptura]]. Així, pot incloure la [[tradició oral]], alguns mètodes de ''[[savoir faire]]'', els llenguatges diferents a l'escriptura (com la partitura musical, el llenguatge lògic, el matemàtic, els de programació, els gràfics i les il·lustracions) i totes les obres d'[[arts escèniques]] que no usen un text escrit o que ha estat memoritzats per [[transmissió oral]], a més de molts llenguatges artístics i tecnològics en general.
** [[Alfabet]]a: cultura que ja hi ha incorporat el llenguatge tant [[escriptura|escrit]] com [[llenguatge oral|oral]].
* Segons el seu caràcter dominant:
** [[sentit|Sensitiva]]: cultura que es manifesta exclusivament pels sentits i és coneguda a partir d'aquests.
** [[raó|Racional]]: cultura en què impera la raó i és coneguda pels seus [[producte]]s tangibles.
** [[Idea]]l: cultura construïda per la combinació de la sensitiva i la racional.
* Segons la seva direcció:
** Prefigurativa: aquella cultura [[innovació|innovadora]] que es projecta amb pautes i comportaments nous i que són vàlids per a una nova [[generació]], que no prenen el [[model]] dels [[pare]]s com a guia, però sí com a referent.
** Configurativa: cultura en què el model de [[comportament]] el marca la [[conducta]] [[actualitat|actual]], no del [[passat]]. Els [[individu]]s [[imitació|imiten]] maneres de comportament dels seus éssers propers i en recreen els propis.
** Postfigurativa: aquella cultura que mira al passat per repetir-lo en el [[present]]. Cultura presa dels [[avantpassat]]s sense variacions.
* Segons l'[[estratificació social]]:
** [[Alta cultura]]: recull el [[coneixement]] de l'[[elit]].
** Baixa cultura o [[cultura popular]]: coneixement d'esferes considerades menys [[prestigi]]oses o més [[negoci|comercials]].
== Polítiques culturals ==
{{AP|Política cultural}}
Des de temps antics, l'estat o la forma de govern del moment han intervingut en diversos aspectes de la vida cultural, recolzant públicament les arts, i de fet és un dels responsables del floriment de la [[cultura occidental]]. Ja la democràcia d'Atenes feia encàrrecs a artistes per decorar els edificis públics. Durant l'edat mitjana, fou l'Església qui va assumir aquest rol de patró de les arts, i més endavant, durant el [[Renaixement]], l'art fou promogut tant per [[Papa|papes]] com prínceps, i entrà l'art a formar part també de l'àmbit privat. L'origen de les polítiques culturals actuals es basa en la [[Revolució francesa]], resultat de la consolidació de l'estat nació.<ref name=UBtema1>{{ref-llibre|cognom=Villarroya|nom=Anna|títol=Marcos institucionales y fundamentos de política cultural| lloc=Barcelona|editorial=Universitat de Barcelona|any=2003|consulta=25 desembre 2013|coautors=Joan Subirats i Humet (coord) Eduard Gonzalo i David Roselló|editor=Universitat de Barcelona|llengua=castellà}}</ref><ref>Decret de 2 d'octubre de 1789 de la República de França, que nacionalitza les arts</ref> Aquest canvi va provocar la creació de [[museus]], [[biblioteques]] i [[arxius]], en què l'estat té un rol de [[custodi]] del [[patrimoni cultural]] nacional. Més endavant, durant el segle XIX i sobretot amb l'augment del [[temps lliure]] durant el segle XX, l'estat assumeix sovint un paper actiu en el desenvolupament [[moral]] de la ciutadania, promovent la cultura i les [[obra d'art|manifestacions artístiques]].<ref name=UBtema1/>
El terme "[[política cultural]]" apareix per primera vegada en finalitzar la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], com a conseqüència dels processos de des[[colonització]], les crisis del [[mercat]] [[art]]ístic degudes als nous mitjans de difusió i reproducció de continguts culturals i les demandes de benestar de les classes mitjanes. També es veu com una eina per a cohesionar i fomentar el que es coneix com l'[[Estat del Benestar|''estat del benestar'']]. L'[[acció directa]] de polítiques culturals ajudarà a fer una democratització de l'[[accés a la cultura]].<ref name=UBtema1/>
Segons aquest corrent, l'estat ha de mantenir un [[balanç]] entre ser com més [[neutralitat|neutral]] possible per evitar l'[[intrusisme]] pel que fa a continguts culturals, garantint la [[llibertat d'expressió]], però, alhora, ha de contribuir al "[[desenvolupament]]" de la cultura i actuar com a [[garant]] de l'igual accés a aquesta per part de la ciutadania.<ref>Articles 9 i 33 de la Constitució Italiana</ref><ref name=UBtema1/> Aquest fet va provocar que s'establissin polítiques pròpies (ministeris, conselleries...) per a la cultura, i se separessin d'altres estaments, com per exemple l'[[educació]]. Una de les tècniques de política cultural més freqüent és el foment mitjançant [[subvenció]].<ref name=UBtema1/> Mentre que les [[política social|polítiques socials]] són clarament distributives, sovint es critica que les polítiques culturals estan concentrades als sectors més [[ric|benestants]] de la societat. Les polítiques culturals es qüestionen contínuament: si es promou públicament un projecte cultural i té [[èxit]], es critica que hauria d'haver-se finançat amb diners [[privatització|privats]], i quan no en té, s'objecta que s'haurien d'haver invertit els diners públics en un altre lloc. També es critica sovint el marcat perfil [[ideològic]] i/o [[polític]] d'algunes [[decisió|decisions]] de política cultural.<ref name=UBtema1/>
Al [[segle XXI]], la crisi de l'[[estat del benestar]] afecta també a les polítiques culturals, que s'havien centrat fins al moment més a recolzar l'[[oferta]] de [[producte]]s culturals que no pas a fomentar la seva [[demanda]].<ref name=UBtema1/> Les [[privatització|retallades pressupostàries]] fan que els polítics busquin [[benefici econòmic|rendiments]] que justifiquin les inversions en cultura, alhora que la [[indústria cultural]] s'intenta adaptar com pot als constants [[canvi]]s [[tecnològic]]s i socials, que afecten la manera en què la societat accedeix i [[consum]]eix cultura. Actualment, les polítiques culturals s'orienten a promoure la [[identitat]] i la [[diversitat]] cultural, fomentant la [[creativitat]] i la [[participació ciutadana|participació]].<ref name="EuropaBarrenetxea1999">{{ref-llibre |autor1=Consejo de Europa|autor2=María Belmonte Barrenetxea| títol = Sueños e identidades: una aportación al debate sobre cultura y desarrollo en Europa|url=http://books.google.com/books?id=HWIWAQAAIAAJ| data = 1 juny 1999| editorial = Interarts/Península|isbn=978-84-8307-216-5}}</ref>
=== Protecció de béns culturals===
L'[[UNESCO|Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO)]] ha proposat un pla de [[protecció]] dels [[béns culturals]] del món, amb la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el [[1972]]. Presenta una llista de [[béns]] que pertanyen al ''[[Patrimoni]] [[món|Mundial]]'', més conegut com a [[Patrimoni de la Humanitat]].
== Geografia ==
Sovint, el món es divideix en [[regió cultural|regions]] segons les diferents grans zones d'influència de les diferents cultures, atenent a la [[geografia]], els [[costum]]s, la [[religió]] o la [[política]], entre d'altres. En aquestes zones, hi ha un grau determinant dels mateixos trets culturals que la fan distingible de les zones veïnes.<ref>{{GEC|0160333|àrea cultural}}</ref> Una divisió [[tradicional]] només considerava dos blocs: [[cultura occidental|Occident]] i Orient (la resta), però aquestes àrees es poden matisar molt més:
* Una primera regió seria la formada per '''[[Amèrica del Nord]] i [[Europa occidental]]''',otot i que alguns proposen separar els dos continents. Aquestes zones es caracteritzen per un alt índex d'industrialització i el predomini del [[cristianisme]] i la [[democràcia]]. Es parlen les [[llengües indoeuropees]] majoritàries, sobretot l'[[anglès]]. La literatura canònica i els mitjans de comunicació de masses han exportat aquesta cultura a altres regions mitjançant l'[[imperialisme]].
* '''[[Sud-amèrica]]''' forma una segona regió, fortament influenciada per la primera, però amb més presència de tradicions indígenes -que s'aprecien en rituals i en l'organització social- i amb més contacte amb la natura. Domina el [[castellà]] com a llengua vehicular. Mostra elements de [[cultura africana]] deguts a la primera immigració per l'[[esclavatge]].
* L'anomenada '''''[[Àfrica negra]]''''' és una de les zones més variades culturalment. Les llengües colonials com l'anglès i el francès conviuen amb les autòctones. L'[[animisme]] i l'[[islam]] són les religions predominants. Sobreviuen tradicions tribals i una economia d'intercanvi en algunes zones. Els [[clan]]s i els consells organitzen políticament la vida als pobles, mentre que el govern oficial sol manar a les ciutats, més industrialitzades.
* El '''[[Magrib]]''' és la part del nord d'Àfrica dominada per l'islam. Està a cavall entre la cultura d'[[Orient Mitjà]] i la de la resta del continent (sobretot, per la influència [[berber]]). Les llengües més esteses són l'[[llengua àrab|àrab]] i el francès. Molts països es debaten entre una democràcia parcial i una [[teocràcia]].
* L''''[[Orient Mitjà]]''' comprèn els països àrabs de l'oest d'[[Àsia]] i [[Israel|Israel-Palestina]]. És una zona amb grans desigualtats i inestabilitat, amb domini de l'islam i una vida fortament rural.
* L''''[[Europa de l'Est]]''' i l'antiga àrea d'influència soviètica formen una altra zona cultural, marcada pel passat [[eslaus|eslau]] i per una forta influència de la cultura europea occidental. Predomina el cristianisme amb diferents variants i estan governats majoritàriament per democràcies joves, hereves de la tradició [[comunisme|comunista]] de l'[[URSS]].
* L''''[[Extrem Orient]]''' comprèn les cultures de la [[Antiga Xina|Xina]] i el [[Japó]], que han assimilat en gran mesura els països de l'àrea. Hi predomina el [[budisme]] i la vida rural (excepte al Japó, altament tecnificat). El [[xinès]] és la llengua més parlada del món.
* El '''''[[sud-est asiàtic]]''''' és una denominació per a referir-se a països que estan a cavall entre l'òrbita xinesa i el domini de l'[[Índia]], el subcontinent dominant. Es parlen gran varietat de llengües i es barregen l'islam, el budisme, l'[[hinduisme]] i una sèrie de cultes híbrids. Tenen gran importància les [[casta|castes]] o grups socials, que dicten els costums del que és correcte o no, encara que formalment el poder està en mans de governs democràtics.
* '''[[Oceania]]''' té una forta presència de les cultures [[aborigen|aborígen]]s, que conviuen amb l'occidentalització d'[[Austràlia]] i [[Nova Zelanda]]. Es parla sobretot anglès com a llengua franca i la religió és cristiana o [[politeisme|politeista]]. La natura hi té un fort paper, ja que hi ha comunitats aïllades per l'escassa densitat demogràfica que continuen mantenint un estil de vida tribal.
Els [[estudis culturals]] poden analitzar els trets típics de cada regió o subregió, o estudiar com entren en contacte entre si.
== Dinàmica de la cultura ==
{{AP|Psicologia cultural}}
[[Fitxer:Indig2.jpg|thumb|[[Gravat]] del segle XIX mostrant [[aborígen]]s [[Austràlia|australians]] oposant-se a l'arribada del capità [[James Cook]] el [[1770]], que posteriorment comportaria un fort procés d'[[aculturació]] a la zona]]
Els canvis culturals són els canvis al llarg del temps de tots o d'alguns dels elements culturals d'un [[individu]] o d'una [[societat]]. Aquests canvis es poden classificar segons si el procés és per absorció, imposició o assimilació:
* '''[[Enculturació]]''': és el procés en el qual l'ésser humà, des que és infant, es culturitza. Aquest procés és part de la cultura, i com la cultura canvia constantment, també ho fan la forma i els mitjans amb els quals es culturitza.
* '''[[Aculturació]]''': és un procés que es dóna normalment en moments de conquesta o d'invasió. La cultura invasora s'estén de manera forçosa i imposada. Un exemple de processos d'aculturació és la [[conquesta d'Amèrica]]. El fenomen contrari rep el nom de ''[[deculturació]]'', i consisteix en la pèrdua de característiques culturals pròpies a causa de la incorporació d'altres trets culturals forans. Aquest aprenentatge sovint és forçat per la dominació d'un poble sobre un altre o per processos de [[migració]], i a vegades suposa renunciar a la pròpia cultura per acceptar les normes i idees dominants. El canvi de cultura pot ser, però, voluntari, per rebuig dels propis orígens o admiració a un altre grup humà.
* '''[[Transculturació]]''': és un procés en què s'intercanvien maneres de ser, en què es percep que no existeix una cultura millor que una altra: que totes les cultures es complementen.
* '''[[Inculturació]]''': es dóna quan la persona s'integra a altres cultures, les accepta i dialoga amb la gent d'aquesta determinada cultura.
Un canvi cultural abasta un conjunt molt ample d'esdeveniments, per la qual cosa ha estat motiu d'estudi dels sociòlegs des de l'època de [[Montesquieu]] i [[Adam Ferguson]].<ref>{{GEC|0173552|canvi cultural}}</ref> També va ser un tema tractat pels sociòlegs [[Marxisme|marxistes]], que el van relacionar amb els problemes de les estructures de classe i els processos industrials productius. No fou fins a finals del segle XIX quan es van començar a entendre els processos de difusió d'elements culturals i es va començar a parlar de conceptes com aculturació. Durant el segle XX, es va estudiar la relació entre els canvis culturals i l'expansió de la [[cultura de masses]].
Donat que la cultura no és innata sinó que s'adquireix, necessita un procés gradual d'aprenentatge dels elements que la formen. Aquest aprenentatge sorgeix de manera natural durant la [[socialització]] de l'individu, en què l'infant imita els models propers i segueix les ordres directes que rep o hi reacciona en contra. En la majoria de països, la [[família]] i l'[[escola]] s'encarreguen de transmetre els referents culturals considerats més valuosos i s'ocupen de l'[[educació formal]], és a dir, hi ha una transmissió conscient de determinats valors i conceptes. Alhora, però, altres agents com els mitjans de comunicació, la lectura i les mateixes relacions personals, complementen les vivències de la persona i el seu bagatge cultural. Una altra font important d'adquisició de cultura, la constitueixen els mitjans socials -associacions, agrupacions, grups d'interès-, habitualment formats a l'entorn d'un [[promotor cultural]] o de diversos.
==Vegeu també ==
* [[Turisme cultural]]
== Referències ==
{{Referències|3}}
== Bibliografia ==
{{refbegin}}
* {{ref-llibre
|cognom = Adam
|nom =
|títol = El primate elegido
|any = 1996
|lloc = Barcelona
|editorial = Crítica
}}
* {{ref-llibre
|cognom =Arias
|nom = Jorge Osvaldo
|títol =Instrucciones de la vida. Libre Vida de Vivirla
|any = 1999
|lloc =
|editorial =
}}
* {{ref-llibre
|cognom = Boas
|nom = Franz
|enllaçautor = Franz Boas
|títol = Cuestiones fundamentales en antropología cultural
|any = 1964
|lloc = Buenos Aires
|editorial = Solar/Hachette
}}
* {{ref-llibre
|cognom = Cuche
|nom = Denys
|enllaçautor = Denys Cuche
|títol = La noción de cultura en las ciencias sociales
|lloc = Buenos Aires
|editorial = Nueva Visión
}}
* {{ref-llibre
|cognom = Durkheim
|nom = Émile
|títol = Las reglas del método sociológico
|lloc = Mèxic
|editorial = Colofón
}}
* {{ref-llibre
|cognom =Eliot
|nom = Thomas Stearns
|títol =La unidad de la cultura europea. Notas para la definición de la cultura
|any = 2003
|lloc = Madrid
|editorial = Encuentro
}}
* {{ref-llibre
|cognom = Geertz
|nom = Clifford
|enllaçautor = Clifford Geertz
|títol = La interpretación de las culturas
|lloc = Buenos Aires
|editorial = Gedisa
}}
* {{ref-llibre
|cognom = Girard
|nom = René
|enllaçautor = René Girard
|títol = Los orígenes de la cultura
|any = 2006
|lloc = Madrid
|editorial = Trotta
}}
* {{ref-llibre
|cognom = Gombrich
|nom = Ernst H.
|enllaçautor = Ernst Gombrich
|títol = Breve historia de la cultura
|any = 2004
|lloc = Barcelona
|editorial = Península
}}
* {{ref-llibre
|cognom =González Quirós
|nom = José Luis
|enllaçautor =José Luis González Quirós
|títol =Repensar la cultura
|any = 2003
|lloc = Madrid
|editorial = Eiunsa
}}
* {{ref-llibre
|cognom =Heritier
|nom = Françoise
|títol = Masculin/fémenin: la pensée de la diference
|any = 1996
|lloc = París
|editorial = Odile Jacob
}}
* {{ref-llibre
|cognom =Herskovits
|nom = Melville
|enllaçautor =Melville Herskovits
|títol = El hombre y sus obras
|any = 1952
|lloc = Mèxic
|editorial = Fondo de Cultura Económica
}}
* {{ref-llibre
|cognom =Kluckhonn
|nom = Clyde
|títol =Antropología
|lloc = Mèxic
|editorial = Fondo de Cultura Económica
}}
* {{ref-llibre
|cognom =Lévi-Strauss
|nom = Claude
|enllaçautor =Claude Lévi-Strauss
|títol =Antropología estructural
|any = 1953
|lloc = Buenos Aires
|editorial = Eudeba
}}
* {{ref-llibre
|cognom =Lévi-Strauss
|nom = Claude
|títol =El pensamiento salvaje
|any = 2001
|lloc = Mèxic
|editorial = Fondo de Cultura Económica
}}
* {{ref-llibre
|cognom =Malinowski
|nom = Bronislaw
|enllaçautor =Bronislaw Malinowski,
|títol =Los argonautas del Pacífico Occidental
|lloc = Barcelona
|editorial = Península
}}
* {{ref-llibre
|cognom = Radcliffe-Brown
|nom = Alfred R.
|títol =Estructura y función en la sociedad primitiva
|any = 1975
|lloc = Barcelona
|editorial = Península
}}
* RAPPAPORT, Roy (1998) [1955]: "IX. Naturaleza, cultura y antropología ecológica", en: Shapiro, H.: ''Hombre, cultura y sociedad.'' p. 261-292. Fondo de Cultura Económica. México.
* SAHLINS, Marshall (1992): "Evolución específica y evolución general". En: Bohannan, P y Glazer, M. (comp): ''Antropología. Lecturas''. McGraw-Hill. Madrid.
* {{ref-llibre
|cognom = Schwanitz
|nom = Dietrich
|títol =La Cultura. Todo lo que hay que saber
|any = 2002
|lloc = Madrid
|editorial = Taurus
}}
* {{ref-llibre
|cognom =Sperber
|nom = Dan
|títol =Explaining Culture. A Naturalistic Approach
|any = 1996
|lloc = Oxford
|editorial = Blackwell
}}
* STEWARD, Julian (1992): "El concepto y el método de la ecología cultural". En: Bohannan, P y Glazer, M. (comp): ''Antropología. Lecturas''. [[McGraw-Hill]]. Madrid.
* {{ref-llibre
|cognom = Thompson
|nom = John B.
|títol =Ideología y cultura moderna. Teoría crítica social en la era de la comunicación de masas
|any = 2002
|lloc = Mèxic
|editorial = División de Ciencias Sociales y Humanidades de la Universidad Autónoma Metropolitana - Unidad Xochimilco
}}
* Tylor, Edward B. (1995) [1871]: "La ciencia de la cultura". En: Kahn, J. S. (comp.): ''El concepto de cultura''. Anagrama. Barcelona.
* {{ref-llibre
|cognom = Ward
|nom = Thomas
|títol = La resistencia cultural: la nación en el ensayo de las Américas
|any = 2004
|lloc = Lima
|editorial = Universidad Ricardo Palma
}}
* WHITE, Leslie A. (1992): "La energía y la evolución de la cultura". En: Bohannan, P y Glazer, M. (comp): ''Antropología. Lecturas''. McGraw-Hill. Madrid.
{{refend}}
== Enllaços externs ==
{{Wikimedia|Viquidites=Cultura|Viccionari=cultura}}
* [http://portal.unesco.org/culture/es/ev.php-URL_ID=34603&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html Portal de cultura de la UNESCO] (en castellà).
{{100+1000|Cultura i oci}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Cultura}}
[[Categoria:Cultura| ]]
| 