Fundació Palau: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Façana de la Fundació Palau.JPG|thumb|Façana de la Fundació Palau]]La '''Fundació Palau''' és un centre d'exposicions artístiques ubicat al centre de [[Caldes d'Estrac]], en la comarca delal [[Maresme|Maresme.]] ([[Catalunya]]). Va ser inaugurada el maig del [[2003]], peramb l'objectiu d'exhibir i difondre el fons artístic de la [[col·lecció privada|col·lecció d'art]] aportada per [[Josep Palau i Fabre]], així com els seus arxius i [[biblioteca]]. Revesteix especial importànciaDestaca el seu fons documental i bibliogràfic sobre [[Pablo Picasso]].<ref>{{ref-llibre| cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 43 | isbn=84-393-5437-1}}</ref> La Fundació Palau formaForma part de la [[Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona]] i d'[[Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català]].

El fons de la Fundació Palau està constituït pel doble llegat de [[Josep Palau i Fabre]]. D'una banda, el fons aplegat pel seu pare, [[Josep Palau Oller|Josep Palau i Oller]], que integra un ampli ventall de [[Art de Catalunya|pintura catalana]] del començament del [[segle XX]]. De l'altra, l'aportació del mateix Palau i Fabre, el qual, en l'afany de continuar la tasca col·leccionista del seu pare, va reunir una gran col·lecció d'obres de [[Picasso]], i també d'altres autors contemporanis com [[Perejaume]], [[Miquel Barceló Artigues]] o [[Pepe Yagües]]. Actualment, la Fundació Palau, després del [[Museu Picasso de Barcelona]] és el segon museu de [[Catalunya]] amb més obres de [[Picasso]].<ref><{{ref-web|url=http://www.lavanguardia.com/cultura/20110211/54111915582/picasso-y-palau-i-fabre-en-caldes-d-estrac.html |títol=Picasso y Palau i Fabre, en Caldes d'Estrac |consulta=24 d'agost de 2011 |obra= |editor=[[La Vanguardia]] |data=11/02/2011 |llengua=castellà }}</ref>

[[Fitxer:Vestíbul de la Fundació Palau.JPG|thumb|left|Vestíbul de la Fundació Palau]]La col·lecció permanent de la Fundació Palau s’exposas'exposa a tres sales: [null ''Pintura i escultura catalana''] ''1900-1920'', ''Defensa de l'avantguarda'' i ''Estimat Picasso''. 

LaAquesta sala [nullacull l''Pintura i escultura catalana''] ''1900-1920'' acull l’obraobra de [[Josep Palau Oller]] —pare de Josep Palau i Fabre—, que fou pintor, col·leccionista d’artd'art i dissenyador d’interiorsd'interiors, juntament amb l’obral'obra d’artistesd'artistes coetanis com [[Josep Mompou i Dencausse|Josep Mompou]], [[Isidre Nonell i Monturiol|Isidre Nonell]], [[Manuel Humbert i Esteve|Manel Humbert]] i [[Ismael Smith Marí|Ismael Smith]]. Josep Palau i Fabre va completar la col·lecció amb obres d’artistesd'artistes com [[Joaquim Torres i García|Joaquim Torres-García]], donant així continuïtat a la tasca del seu pare.<ref name="dcp">{{ref-publicació| cognom = Palau | nom = Maria | article = El torn de Palau | consulta = | publicació = [[Revista Presència]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 2016 | data = 15 d'octubre de 2010 | pàgines = p. 58-59 | id =GI-143-1965}}</ref>

Les obres d’aquestad'aquesta sala tenen procedències diverses. Moltes són fruit de l’amistatl'amistat que unia Josep Palau Oller amb artistes de l’èpocal'època. Alguna, com l’obral'obra d’Isidred'Isidre Nonell, fou adquirida directament al taller del mateix artista, mentre que d’altresd'altres foren regals o donacions. També s’inclouens'inclouen obres que s’obtinguerens'obtingueren en galeries d’artd'art de Barcelona. A més dels que ja s’hans'han esmentat, en aquest espai coincideixen artistes com [[Pau Gargallo i Catalán|Pau Gargallo]], [[Ricard Opisso i Sala|Ricard Opisso]], [[Ignasi Mallol i Casanovas|Ignasi Mallol]], [[Manolo Martínez Hugué|Manolo Hugué]] i [[Francesc Xavier Nogués i Casas|Xavier Nogués]]. S’inclouenS'inclouen també obres de cronologia més tardana de [[Joan Rebull Torroja|Joan Rebull]] i [[Joaquim Sunyer i de Miró|Joaquim Sunyer]], considerats fills de la primera generació de [[Noucentisme|noucentistes]]. <ref name="dcp" />

'''''Defensa de l’avantguardal'avantguarda'''''

''Defensa de l'avantguarda'' és l'encapçalament deAquest l’àmbitàmbit expositiu que dóna cabuda als artistes més avantguardistes de la col·lecció, com [[Joan Miró i Ferrà|Joan Miró]], [[Antoni Clavé i Sanmartí|Antoni Clavé]] o [[Juli González i Pellicer|Juli González]], així com d’altresd'altres més actuals, com [[Perejaume]] i [[Miquel Barceló Artigues|Miquel Barceló]]. També s’incorporens'incorporen algunes de les aportacions més significatives de Palau i Fabre a la [[crítica de l’artl'art]], obres fruit de la seva col·laboració amb artistes com [[Albert Ràfols-Casamada|Ràfols Casamada]], i d’altresd'altres que testimonien la seva relació amb pintors com [[Antoni Tàpies i Puig|Antoni Tàpies]] o [[Joan Ponç i Bonet|Joan Ponç]]. <ref name="dcp" />

La sala ''Estimat Picasso'' està integrada per una cinquantena d'obres de Pablo Picasso que Josep Palau i Fabre, al llarg de la seva vida, va anar adquirint o bé va rebre de mans del mateix Picasso, del qual va ser-ne amic durant 25 anys. En aquesta sala es poden contemplar obres d'èpoques i estils ben diversos. De tot aquest conjunt es poden destacar alguns estudis acadèmics realitzats per Picasso. Igualment, hi ha autoretrat de Picasso de caràcter monstruós o bé un petit teatret que l'artista va fer per a la seva filla Maya. També es mostren alguns llibres dedicats per Picasso a Palau i Fabre que testimonien la relació d'amistat entre ells.