|
Флюорографы бу цифровые с доставкой в клинику 12ФК1 или другого типа. Восстановленный вариант флюорографа бу в отличном состоянии. Флюорографические системы с гарантией, установкой, доставкой.
{{llengua| nom =Turc
|altresdenominacions=Türk dili
|pronunciació=
|nomnadiu=Türkçe
|estats= [[Albània]], [[Azerbaidjan]],<ref>{{ref-llibre|autor=Taylor & Francis Group| títol =Eastern Europe, Russia and Central Asia 2004| editorial = [[Routledge]] |any=2003| isbn =978-1857431872| url= http://books.google.cat/books?id=NI1G_9j1AhcC&pg=PT134&dq=1999+census+azerbaijan+turkish&lr=&hl=ca&sig=lhkBOxL4bArgFBJRuOgLYxVfRUA| pàgines=p. 114| consulta=26 març 2008}}</ref> [[Bòsnia i Hercegovina]], [[Bulgària]], [[Croàcia]], [[Xipre]], [[Grècia]], [[Hongria]], [[Iraq]], [[Jordània]], [[Kosovo]], [[Líban]], [[República de Macedònia]], [[Moldàvia]], [[Montenegro]], [[Xipre del Nord]], [[Palestina]], [[Romania]], [[Rússia]], [[Sèrbia]], [[Síria]],<ref>name="Turkish Weekly Aksiyon">{{ref-web|url= http://www.aksiyon.com.tr/detay.php?id=22997 |títol=Syrian Turks}}</ref> [[Turquia]], [[Turkmenistan]], [[Uzbekistan]] i per comunitats d'immigrants a [[Àustria]], [[Bèlgica]], [[França]], [[Alemanya]], [[Itàlia]], [[Països Baixos]], [[Escandinàvia]], [[Suïssa]], [[Regne Unit]], [[Estats Units]] i altres països de la [[diàspora turca]].
|regió= [[Europa]], [[Àsia]]
|parlants=Possiblement 80 milions a tot el món
|rank=22
|família= [[Llengües altaiques|Altaica]] (hi ha debat respecte a això)<br />
[[Llengües turqueses|Turquesa]]<br />
Meridional<br />
Turca<br />
'''Turc'''
|nació= [[Turquia]], [[Xipre]]
|regulat='''Türk Dil Kurumu''' (Institució de la Llengua Turca)
|iso1 = tr
|iso2 = tur
|iso3 = tur
|mapa = MapOfTurkishSpeakers.png|mapa_llegenda=Països amb poblacions turcòfones significatives<br />(cliqueu a la imatge per veure la llegenda)
}}
El '''turc''' (''Türkçe'' [[Alfabet fonètic internacional|AFI]] {{Audio-IPA|Turkce.ogg|[ˈt̪yɾktʃe]}}) és un [[idioma]] que és parlat com a [[primera llengua]] per més de 63 milions de persones arreu del món,<ref name="Languages of the World">{{ref-llibre | cognom =Katzner | nom =Kenneth | títol =The Languages of the World |anyarxiu=1977 |url= http://www.routledge.com/books/The-Languages-of-the-World-isbn9780415250047 | consulta=11 setembre 2008 |edició=3a ed.|any=2002 | editorial =Routledge | isbn =0-415-25004-8 |pàgines=pg 153 |citació=...language of Turkey, spoken by about 60 million...also some 750,000 speakers in Bulgaria, 150,000 in Cyprus, and 100,000 in Greece…in Germany, numbering over 2 million people...}}</ref> i és la [[llengua turquesa]] més parlada. Els seus parlants es troben principalment a [[Turquia]] i [[Xipre]], amb grups més petits a [[Iraq|l'Iraq]], [[Grècia]], [[Bulgària]], la [[República de Macedònia]], [[Kosovo]], [[Albània]] i altres parts de l'[[Europa oriental]]. El turc també és parlat per uns quants milions d'immigrants a l'[[Europa occidental]], particularment a [[Turcs a Alemanya|Alemanya]].
Les arrels de la llengua es remunten a l'[[Àsia central]], i els primers enregistraments escrits daten de fa gairebé 1.200 anys. A l'oest, la influència del [[turc otomà]] (el precursor immediat del turc actual) s'estengué a mesura que s'estenia l'[[imperi Otomà|Imperi otomà]]. El 1928, en una de les [[reformes d'Atatürk]] als primers anys de la [[República de Turquia]], l'[[alfabet turc otomà|alfabet otomà]] fou substituït per una variant fonètica de [[alfabet llatí|l'alfabet llatí]]. Al mateix temps, l'aleshores recentment fundada [[Associació de la Llengua Turca]] començà un esforç per reformar l'idioma, eliminant-ne els [[préstec lingüístic|préstecs]] [[persa|perses]] i [[àrab]]s en favor de variants nadiues i encunyaments a partir d'arrels turques.
Les característiques distintives del turc són l'[[harmonia vocàlica]] i una extensa [[Llengua aglutinant|aglutinació]]. L'ordre bàsic de les paraules en turc és [[Subjecte Objecte Verb|subjecte objecte verb]]. El turc presenta [[distinció T-V]]; es poden utilitzar formes de la segona persona del plural per a referir-se a individus com a forma de respecte. El turc manca de [[classe nominal|classes nominals]] i de [[gènere gramatical|gèneres gramaticals]].
== Classificació ==
{{principal|Llengües turqueses|Llengües altaiques}}
El turc és un membre del subgrup turc, o occidental, de les [[llengües oghuz]], que inclou el [[gagaús]] i l'[[àzeri]]. Les llengües oghuz formen el subgrup sud-occidental de les [[llengües turqueses]], una família lingüística que inclou una trentena de llengües vivents parlades a [[Europa oriental|l'Europa oriental]], [[Àsia central]] i [[Sibèria]]. Alguns lingüistes creuen que les llengües turqueses formen part d'una [[llengües altaiques|família de llengües altaiques]] més gran.<ref name="Ethnologue Altaic">{{ref-web|autor=Gordon, Raymond G., Jr. (ed.)|enllaçautor=Ethnologue|url= http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=90009|títol=Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Language Family Trees - Altaic| consulta=18 març 2007|any=2005}}</ref> Aproximadament, el 40% dels parlants de llengües turqueses són parlats nadius del turc.<ref name="LanguagesOfTheWorld">Katzner</ref> Els trets característics del turc, com [[harmonia vocàlica|l'harmonia vocàlica]], l'[[aglutinació]] i la manca de [[gènere gramatical]], són universals dins la família turquesa i les llengües altaiques.<ref name="LanguagesOfTheWorld"/> Hi ha un grau elevat d'[[intel·ligibilitat mútua]] entre el turc i la resta de llengües oghuz, incloent-hi l'àzeri, el [[turcman]], el [[qashqai]], el [[gagaús]] i el [[turc gagaús balcànic]].<ref name="Language Materials Project">{{ref-web| editor= [[UCLA]] International Institute, Center for World Languages|url= http://www.lmp.ucla.edu/Profile.aspx?LangID=67&menu=004|títol=Language Materials Project: Turkish| consulta=26 abril 2007|mes=Febrer|any=2007}}</ref>
[[Fitxer:Kyzyl orkhon inscription.jpg|thumb|esquerra|80px|Inscripció en [[antic turquès]] amb [[alfabet Orkhon|l'alfabet Orkhon]], aprox. segle VIII. [[Kizil]], [[Rússia]]]]
== Història ==
{{principal|Pobles turquesos|Història dels pobles turquesos}}
Les inscripcions turqueses més antigues conegudes són les dues monumentals [[inscripcions Orkhon]]. Es troben a l'actual [[Mongòlia]] i foren erigides en honor del príncep [[Kul Tigin]] i el seu germà, l'emperador [[Bilge Kağan]]. Daten d'algun punt entre el 732 i el 735 i són un registre primerenc important. Després del descobriment i l'excavació d'aquests monuments i d'algunes lloses de pedra associades per part d'arqueòlegs [[Rússia|russos]] a la regió que envolta la [[vall de l'Orkhon]], entre el 1889 i el 1893, es determinà que l'idioma de les inscripcions era [[turquès antic]] escrit amb l'[[alfabet Orkhon]], que també ha estat anomenat ''runes turqueses'' o ''runiforme'', a causa de la seva semblança exterior amb els [[alfabets rúnics]] [[llengües germàniques|germànics]].<ref name="Ishjatms">Ishjatms</ref>
Amb l'[[expansió turquesa]] durant l'[[alta edat mitjana]] (aprox. segles VI-XI), els pobles de parla turquesa s'estengueren a través de l'[[Àsia central]], cobrint una regió vasta que s'estenia des de [[Sibèria]] fins a Europa i el [[Mediterrani]]. Els [[dinastià seljúcida|seljúcides]] dels [[turcs Oghuz]], en particular, dugueren la seva llengua, el [[llengües oghuz|turquès oghuz]] (avantpassat directe del turc actual) a [[Anatòlia]], al segle XI.<ref name="Findley">Findley</ref> També al segle XI, un [[lingüística|lingüista]] primerenc de les llengües turqueses, [[Mahmud al-Kaixgarí]] del [[khanat Qarakhànida]], publicà el primer diccionari de turc exhaustiu i un mapa de la distribució geogràfica dels parlants de llengües turques, al seu ''Compendi dels dialectes turquesos'' (en turc otomà: ''Divânü Lügati't-Türk'').<ref name="Soucek">Soucek</ref>
=== Turc otomà ===
{{principal|Turc otomà}}
Després de l'adopció de l'[[islam]] vers el 950 per part del [[khanat Qarakhànida]] i els [[seljúcides|turcs seljúcides]], ambdós considerats els avantpassats culturals dels [[Imperi Otomà|otomans]], la llengua administrativa d'aquests estats adquirí un gran conjunt de préstecs lingüístics de l'[[àrab]] i el [[persa]]. La [[literatura turca]] del període otomà, especialment la [[poesia otomana|poesia diwan otomana]], rebé una forta influència del persa, incloent-hi l'adopció de la mètrica poètica i una gran quantitat de paraules importades. La llengua literària i oficial de l'[[imperi Otomà|Imperi otomà]] (aprox. 1299-1922) era una mescla de turc, persa i àrab que diferia considerablement del turc de cada dia parlat en aquest període, i rep el nom de ''[[turc otomà]]''.
=== Reforma lingüística i turc contemporani ===
[[Fitxer:Literacy-1924-Turkey.png|Les taxes d'alfabetisme abans de la reforma lingüística a [[Turquia]] (1927). La taxa d'alfabetisme pujà al 48,4% entre els homes i el 20,7% entre les dones el 1950<ref name=popindex>{{ref-publicació | cognom =Taeuber| nom =Irene B.|any=1958|mes=Abril|article=Population and Modernization in Turkey|publicació=Population Index|volum=24|exemplar=2|pàgina=110|id= {{OCLC|41483131}} | consulta=27 abril 2007|url= http://links.jstor.org/sici?sici=0032-4701%28195804%2924%3A2%3C101%3APAMIT%3E2.0.CO%3B2-Z|laysummary=http://www.jstor.org/journals/00324701.html |laysource=JSTOR|doi=10.2307/2731516}}</ref>|thumb|250px]]
Després de la fundació de la [[República de Turquia]] i la [[#Sistema d'escriptura|reforma de l'escriptura]], l'[[Associació de la Llengua Turca]] (TDK) fou fundada el 1932 sota el patrocini de [[Mustafa Kemal Atatürk]], amb l'objectiu de dur a terme recerques sobre el turc. Una de les tasques de l'associació recentment fundada consistia a iniciar una [[reforma lingüística]] per substituir els [[préstec lingüístic|préstecs]] d'origen àrab i persa amb equivalents turcs.<ref>Vegeu Lewis (2002) per una anàlisi detallada de la reforma lingüística turca.</ref> Prohibint l'ús de paraules importades a la premsa, l'associació aconseguí eliminar uns centenars de mots estrangers de la llengua. Mentre que la majoria de paraules introduïdes en la llengua per la TDK eren encunyades a partir d'arrels [[llengües turqueses|turqueses]], també optà per ressuscitar paraules de l'antic turc que no havien estat utilitzades en segles.
A causa d'aquest canvi sobtat en el llenguatge, la gent gran i la gent jove de Turquia començaren a diferir en el seu vocabulari. Mentre que les generacions nascudes abans de la dècada del 1940 tendeixen a utilitzar els mots antics d'origen àrab o persa, les generacions més joves prefereixen expressions més noves. És especialment irònic el fet que el mateix Atatürk, en el seu llarg discurs al nou [[Gran Assemblea Nacional de Turquia|Parlament]] el 1927, utilitzà un estil de dicció otomana que avui en dia sona tan estranger que ha calgut "traduir-lo" tres vegades al turc modern: primer el 1963, després el 1986, i per última vegada el 1995.<ref>Vegeu Lewis (2002): 2–3 per les dues primeres traduccions. Per la tercera, vegeu {{ref-web|autor=Bedi Yazıcı|url= http://www.nutuk.org/|títol=Nutuk: Özgün metin ve çeviri (Atatürk's Speech: original text and translation)| consulta=28 setembre 2007}}{{tr}}</ref> El debat lingüístic també té un aspecte polític; els grups conservadors tendeixen a utilitzar mots més arcaics en la premsa o en el llenguatge de cada dia.
Les darreres dècades han estat testimonis del treball constant de la TDK per encunyar noves paraules turques per expressar conceptes i tecnologies nous a mesura que entren en l'idioma, principalment de l'anglès. Moltes d'aquestes paraules, especialment els termes de les [[tecnologies de la informació i la comunicació]], han estat àmpliament acceptades. Tanmateix, de vegades, la TDK és criticada per encunyar termes que sonen artificiosos. Alguns canvis anteriors (com ara introduir ''bölem'' en comptes de ''fırka'', 'partit polític') tampoc no foren acceptades pel públic (de fet, ''fırka'' ha estat substituït pel préstec francès ''parti''). Algunes paraules restaurades de l'[[antic turc]] han adoptat un significat especialitzat: per exemple, ''betik'' (que originalment volia dir 'llibre') es fa servir actualment per a dir ''[[llenguatge script|script]]'' en [[informàtica]].
Moltes de les paraules derivades per la TDK coexisteixen amb les seves homòlogues més antigues. Això sol passar quan un préstec canvia el seu significat original. Per exemple, ''dert'', derivat del persa ''dard'' (درد 'dolor'), significa 'problema' o 'dificultat' en turc, mentre que es fa servir la paraula nadiua turca ''ağrı'' per a referir-se al dolor físic. De vegades, el préstec té un significat lleugerament diferent del de la paraula nadiua turca, i dóna peu a una situació semblant a la coexistència de paraules [[llengües germàniques|germàniques]] i [[llengües romàniques|romàniques]] en [[anglès]]. Entre les paraules antigues que han estat substituïdes, hi ha termes de [[geometria]], els [[punts cardinals]], el nom d'alguns mesos i molts noms i adjectius. Alguns exemples de paraules turques modernes i préstecs antics són:
{| class="wikitable" border="1"
|-
! align=left|Turc otomà
! align=left|Turc modern
! align=left|Traducció
! align=left|Notes
|-
|müselles || ''üçgen'' || triangle || Compost de la paraula ''üç'' ('tres') i el substantiu turc molt antic ''gen'' ('tensió', 'costat')
|-
|tayyare || ''uçak'' || avió || Derivat del verb ''uçmak'' ('volar'). Inicialment es proposà que la paraula signifiqués 'aeroport'.
|-
|nispet || ''oran'' || ràtio || Actualment encara es fa servir la paraula antiga juntament amb la nova. La paraula moderna ve del verb [[turc antic]] ''or-'' ('tallar').
|-
|şimal || ''kuzey'' || nord || Derivat del substantiu [[turc antic]] ''kuz'' ('lloc fred i fosc', 'ombra'). La paraula fou restaurada del seu ús en [[turc mitjà]] usage.<ref>{{ref-llibre|autor=Mütercim Asım| títol =Burhân-ı Katı Tercemesi|lloc=Estanbul|any=1799}}{{tr}}</ref>
|-
|teşrinievvel || ''ekim'' || octubre || El substantiu ''ekim'' denota 'l'acció de plantar', en referència a la plantació de llavors de cereals a la tardor, pràctica estesa a Turquia.
|}
== Distribució geogràfica ==
{{principal|Diàspora turca|Turcs a Alemanya}}
===Ús oficial===
El turc és l'idioma oficial de Turquia i de la [[RTNC]]. També és una de les sis llengües de treball de l'[[Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa]] des de 2016.<ref>http://www.hurriyetdailynews.com/Default.aspx?pageID=238&nID=94507&NewsCatID=510</ref>
== Sistema de sons i escriptura ==
{{AP|Alfabet turc}}
El turc actual fa servir un alfabet de 29 lletres, 8 vocals i 21 consonants:
'''a b c ç d e f g ğ h ı i j k l m n o ö p r s ş t u ü v y z'''
Aquestes consonants sonen com en català: b d f m n p t z
* ''c'' sona com ''tj'' en català central o ''j'' en anglès
* ''ç'' sona com ''tx'' en català
* ''g'' sempre oclusiva velar com a ''gat'' en català, palatalitzada en contacte amb vocals anteriors
* ''ğ'' (caràcter ''g amb caron''), actualment gairebé no sona i allarga les vocals contigües, històricament una fricativa velar sonora
* ''h'' sona com ''h'' en alemany o com ''j'' en castellà
* ''j'' sona com ''j'' en català central o en francès, no pas com ''tj'' en català o ''j'' en anglès
* ''k'' palatalitzada en contacte amb vocals anteriors
* ''l'' velaritzada com en català en contacte amb vocals posteriors
* ''r'' sempre suau, com a ''pera'', com la ''r'' italiana
* ''s'' sona sempre com ''ss'' en català
* ''ş'' (caràcter ''s amb diacrític'') sona com ''xeix'' en català, com ''sh'' angles, com ''sch'' en alemany o ''ch'' en francès.
* ''v'' diferent de ''b'', fricativa labiodental sonora, com ''v'' en anglès, francès o en la pronúncia valenciana.
* ''y'' sona com ''i'' consonàntica en català, com a ''iogurt''
Les vocals poden ser anteriors (''eiöü'') o posteriors (''aıou''), altes (''iıuü'') o baixes (''aeoö''), i arrodonides (''ouöü'') o no arrodonides (''aıei'').
* La vocal ''o'' representa la vocal baixa posterior arrodonida (com la ''o'' tancada catalana).
* La vocal ''u'' representa la vocal alta posterior arrodonida (com la ''u'' catalana).
* La vocal ''ö'' representa la vocal baixa anterior arrodonida (com la ''ö'' alemanya o el grup ''eu'' en francès).
* La vocal ''ü'' representa la vocal alta anterior arrodonida (com la ''ü'' alemanya o la ''u'' francesa).
* La vocal ''e'' representa la vocal baixa anterior no arrodonida (com la ''e'' oberta catalana).
* La vocal ''i'' (caràcter ''i amb punt'', majúscula ''İ'') representa la vocal alta anterior no arrodonida (com la ''i'' catalana).
* La vocal ''a'' representa la vocal baixa posterior no arrodonida (com la ''u'' a la paraula anglesa ''sun'').
* La vocal ''ı'' (caràcter ''i sense punt'', majúscula ''I'') representa la vocal alta posterior no arrodonida.
== Harmonia vocàlica ==
La fonologia turca segueix regles d'[[harmonia vocàlica]], que fan variar la vocal de la major part de sufixos segons el tipus de vocals de l'arrel.
La principal regla és que una paraula només pot contenir o bé vocals anteriors (''e i ö ü'') o bé vocals posteriors (''a ı o u''). Per això, molts sufixos gramaticals tenen una forma amb vocal anterior i una altra amb vocal posterior (per exemple, ''Türkiye'de'' —a Turquia— però ''kapı'''da''''' —a la porta—).
A més, una regla secundària fa que les vocals altes (''''ı i'''' ''u ü'') tendeixen a tornar-se les arrodonides corresponents (''üu'') quan estan precedides d'una vocal arrodonida (''ouöü''). Per això, alguns sufixos gramaticals encara tenen dues formes més amb vocals arrodonides (per exemple, ''Türkiye'''dir''''' —és Turquia—, ''kapı'''dır''''' —és la porta—, però ''gün'''dür''''' —és el dia—, ''palto'''dur''''' —és l'abric—').
Les excepcions són nombroses. Cadascuna de les parts de les paraules compostes funcionen independentment pel que fa a l'harmonia vocàlica (per exemple, formes com ''bugün'' 'avui', literalment 'aquest dia'). Alguns sufixos gramaticals són invariables (com ''-iyor''), i hi ha unes poques paraules turques que no segueixen aquestes regles (com ''anne'' 'mare'). En aquests casos, els sufixos harmonitzen amb la vocal final de la paraula.
== Exemples ==
Exemple de turc amb traducció al [[català]]:
{{Unicode|Madde 1: Bütün insanlar hür, haysiyet ve haklar bakımından eşit doğarlar. Akıl ve vicdana sahiptirler ve birbirlerine karşı kardeşlik zihniyeti ile hareket etmelidirler.}}
Article 1:
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
== Vegeu també ==
* [[Literatura turca]]
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
<div class="references-small">
{{col-begin}}
{{col-break|width=50%}}
'''Fonts impreses'''
* {{ref-publicació | cognom=Akalın| nom =Şükrü Haluk|article=Türk Dil Kurumu'nun 2002 yılı çalışmaları (Turkish Language Association progress report for 2002)|publicació=Türk_Dili|volum=85|exemplar=613|issn= 1301-465X |url= http://www.tdk.gov.tr/TR/dosyagoster.aspx?DIL=1&BELGEANAH=2693&DOSYAISIM=calismalar2002.pdf|format=PDF| consulta=2007 març 18|any=2003|mes=Gener}}{{tr}}
* {{ref-publicació | cognom=Bazin| nom =Louis|article=Turcs et Sogdiens: Les Enseignements de L'Inscription de Bugut (Mongolie), Mélanges Linguistiques Offerts à Émile Benveniste|publicació=Collection Linguistique, publiée par la Société de Linguistique de Paris|exemplar=LXX|any=1975|pàgines=37–45}}(en francès)
* {{citar ref|cognom=Brendemoen|nom=B.|citació=Phonological Aspects of Greek-Turkish Language Contact in Trabzon|data=1996|títol=Conference on Turkish in Contact, Netherlands Institute for Advanced Study (NIAS) in the Humanities and Social Sciences, Wassenaar, 5–6 febrer, 1996}} (en anglès)
* {{ref-llibre| cognom =Coulmas| nom =Florian| títol =Writing Systems of the World| editorial =Blackwell Publishers Ltd, Oxford|any=1989| isbn =0631180281}} (en anglès)
* {{citar ref|cognom=Dilaçar|nom=Agop|enllaçautor=Agop Dilaçar|títol=Atatürk ve Yazım|publicació=Türk Dili|volum=35|exemplar=307|url= http://www.dildernegi.org.tr/TR/BelgeGoster.aspx?F6E10F8892433CFFAAF6AA849816B2EFC3C6D81741DBEB05| consulta=19 març 2007|any=1977|issn=1301-465X}}{{tr}}
* {{ref-llibre| cognom =Findley| nom =Carter V.| títol =The Turks in World History| editorial =Oxford University Press|any=2004|mes=Octubre| isbn =0-19-517726-6}} (en anglès)
* {{ref-publicació|autor=Johanson, Lars|article=Discoveries on the Turkic linguistic map| editorial =Swedish Research Institute in Istanbul|any=2001|url= http://www.srii.org/Map.pdf|format=PDF| consulta=18 març 2007}}
* {{ref-llibre|autor=International Phonetic Association|enllaçautor=International Phonetic Association|any=1999| títol =Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet|lloc=Cambridge| editorial =Cambridge University Press| isbn =0-521-65236-7 (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb)|capítol= Turkish|pàgines=155}} (en anglès)
* {{citar ref|cognom=Ishjatms|nom=N.|capítol=Nomads In Eastern Central Asia|títol=History of civilizations of Central Asia| editorial=UNESCO Publishing|any=1996|volum=2|mes=Octubre| isbn =92-3-102846-4}} (en anglès)
* {{ref-llibre| cognom =Katzner| nom =Kenneth| títol =Languages of the World, Third Edition| editorial =Routledge, an imprint of Taylor & Francis Books Ltd.|any=2002|mes=Març| isbn =978-0415250047}} (en anglès)
* {{ref-llibre| cognom =Lewis| nom =Geoffrey|enllaçautor=Geoffrey Lewis (Turkish scholar)| títol =Teach Yourself Turkish| editorial =English Universities Press|any=1953| isbn=978-0340492314 }} (2a edició 1989) (en anglès)
* {{ref-llibre| cognom =Lewis| nom =Geoffrey|enllaçautor=Geoffrey Lewis (Turkish scholar)| títol =Turkish Grammar| editorial =Oxford University Press|any=2001| isbn =0-19-870036-9}} (en anglès)
* {{ref-llibre| cognom =Lewis| nom =Geoffrey|enllaçautor=Geoffrey Lewis (Turkish scholar)| títol =The Turkish Language Reform: A Catastrophic Success| editorial =Oxford University Press|any=2002| isbn =0-19-925669-1}} (en anglès)
* {{ref-llibre| cognom =Nişanyan| nom =Sevan| títol =Sözlerin Soyağacı: Çağdaş Türkçenin Etimoloji Sözlüğü (Diccionari Etimològic del Turc Contemporani)| editorial =Adam Yayınları, Revised and Enlarged 3rd Edition|any=2007| isbn =978-975-418-868-4}}{{tr}}
* {{ref-llibre| cognom =Özsoy| nom =A. Sumru|coautors=Taylan, Eser E. (eds.)| títol =Türkçe'nin ağızları çalıştayı bildirileri (Workshop on the dialects of Turkish)| editorial = [[Boğaziçi Üniversitesi]] Yayınevi|any=2000| isbn =9755181407}}{{tr}}
* {{ref-llibre| cognom =Soucek| nom =Svat| títol =A History of Inner Asia| editorial =Cambridge University Press|any=2000|mes=Març| isbn =978-0521651691}} (en anglès)
* {{ref-publicació|autor= [[Bert Vaux|Vaux, Bert]] |article=Hemshinli: The Forgotten Black Sea Armenians| editorial = [[Harvard University]] |url= http://www.uwm.edu/~vaux/hamshen.pdf|format=PDF| consulta=24 abril 2007|any=2001}} (en anglès)
{{col-break|width=50%}}
'''Fonts en línia'''
* {{ref-web|autor=[http://www.zft-online.de/ Center for Studies on Turkey], [[Universitat d'Essen]] | editor=Turkish Industrialists' and Businessmen's Association|url= http://www.tusiad.org/haberler/basin/ab/9.pdf|títol=The European Turks: Gross Domestic Product, Working Population, Entrepreneurs and Household Data|format=PDF| consulta=06 gener 2007|any=2003}} (en anglès)
* {{ref-web|autor=Gordon, Raymond G., Jr. (ed.)|enllaçautor=Ethnologue|url= http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=90009|títol=Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Language Family Trees - Altaic| consulta=18 març 2007|any=2005}} (en anglès)
* {{ref-web|autor=Gordon, Raymond G., Jr. (ed.)|enllaçautor=Ethnologue|url= http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=kmr|títol=Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Report for language code:kmr (Kurdish)| consulta=18 març 2007|any=2005}} (en anglès)
* {{ref-web|autor=Gordon, Raymond G., Jr. (ed.)|enllaçautor=Ethnologue|url= http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=tur|títol=Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Report for language code:tur (Turkish)| consulta=18 març 2007|any=2005}} (en anglès)
* {{ref-web|url= http://www.tdk.gov.tr/TR/BelgeGoster.aspx?F6E10F8892433CFFAAF6AA849816B2EFB40CE59E171C629F|títol=Güncel Türkçe Sözlük| consulta=21 març 2007|any=2005| editor= [[Associació de la Llengua Turca]]}} {{tr}}
* {{ref-web|url= http://www.nisanyansozluk.com|títol=Turkish Etymological Dictionary online| consulta=11 setembre 2007|any=2006| editor=Sevan Nişanyan}} {{tr}}
* {{ref-web| editor= [[UCLA]] International Institute, Center for World Languages|url= http://www.lmp.ucla.edu/Profile.aspx?LangID=67&menu=004|títol=Language Materials Project: Turkish| consulta=26 abril 2007|mes=Febrer|any=2007}} (en anglès)
* {{citar ref|autor=[http://www.tns-opinion.com/ TNS Opinion & Social]| editorial= [[European Commission]] Directorate of General Press and Communication|url= http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_en.pdf|títol=Special Eurobarometer 243 / Wave 64.3: Europeans and their Languages|format=PDF| consulta=28 març 2007|data=Febrer del 2006}} (en anglès)
* {{ref-web|autor=Turkish Language Association|enllaçautor=Turkish Language Association|url= http://www.tdk.gov.tr/TR/BelgeGoster.aspx?F6E10F8892433CFFAAF6AA849816B2EF2858DA18F4388CDD|títol=Türk Dil Kurumu - Tarihçe (History of the Turkish Language Association)| consulta=18 març 2007}} {{tr}}
* {{ref-web|url= http://www.tdk.gov.tr/TR/BelgeGoster.aspx?F6E10F8892433CFFAAF6AA849816B2EF1A46C5FBFA979D0C|títol=Türkçe Sözlük (2005)'teki Sözlerin Kökenlerine Ait Sayısal Döküm (Numerical list on the origin of words in ''Türkçe Sözlük (2005)'')| consulta=21 març 2007|any=2005| editor= [[Associació de la Llengua Turca]]}} {{tr}}
'''Lectures complementàries'''
* {{ref-llibre| cognom =Eyüboğlu| nom =İsmet Zeki| títol =Türk Dilinin Etimoloji Sözlüğü (Etymological Dictionary of the Turkish Language)| editorial =Sosyal Yayınları, İstanbul|any=1991| isbn =978-975-7384-72-4}} {{tr}}
* {{ref-llibre| cognom =Özel| nom =Sevgi|coautors=Haldun Özen and Ali Püsküllüoğlu (eds.)| títol =Atatürk'ün Türk Dil Kurumu ve Sonrası (Atatürk's Turkish Language Association and its Legacy)| editorial =Bilgi Yayınevi, Ankara|any=1986|oclc=18836678|llengua=turc}}
* {{ref-llibre| cognom =Püsküllüoğlu| nom =Ali| títol =Arkadaş Türkçe Sözlük (Arkadaş Turkish Dictionary)| editorial =Arkadaş Yayınevi, Ankara|any=2004| isbn =975-509-053-3}} {{tr}}
{{col-end}}
</div>
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
{{InterWiki|tr|turc}}
* [http://tr.wikisource.org/wiki/ VikiKaynak], [[Viquitexts]] {{tr}}.
* [http://tr.wikiquote.org/wiki/ Vikisöz], [[Viquidites]] {{tr}}.
* [http://marmaris.org/Marmaris_blog/blogs/common_turkish_phrases/archive/tags/Turkish+Phrases/default.aspx Frases en turc amb vídeos].
* [http://www.dictionarist.com/ Diccionari parlant de turc].
* [http://www.langtolang.com/ Diccionari LangToLang del turc a moltes llengües].
* [http://www.bbc.co.uk/turkish/ BBC Turkish, incloent-hi un servei de ràdio en turc en línia] {{tr}}.
* [http://www.nisanyansozluk.com/ Sözlerin Soyağacı: Diccionari etimològic de turc en línia] {{tr}}.
* [http://www.yeminlisozluk.com/ 250.000 frases pretraduïdes de l'anglès al turc].
* [http://www.ethnologue.org/show_language.asp?code=tur La llengua turca] a ''[[Ethnologue]]'' (en anglès).
* [http://linguistics.concordia.ca/turkishvowels/ Vocals turques: sons i fotografies] (en anglès).
* [http://www.seslisozluk.com/ Sesli Sözlük], diccionari en línia turc, otomà, anglès, castellà, alemany, francès i [[Itàlia|italià]] amb traducció de vocabulari, pronúncies i idiotismes] {{tr}}.
* [http://www.ingilizceturkce.gen.tr Free Online Translation between English and Turkish].
=== Material d'aprenentatge ===
* [http://www.umich.edu/~turkish/langres_tr.html Recursos de turc] a la Universitat de Michigan (en anglès).
* [http://cali.arizona.edu/maxnet/tur/ Lliçons de turc] a la Universitat d'Arizona (en anglès).
* [http://www.turkishclass.com/lessons.php Turkish Language Class] - curs de turc en línia gratuït (en anglès).
* [http://www.freelanguagecourses.com/category/language/turkish/ United States Foreign Service Institute] - curs de turc en línia gratuït (en anglès).
* [http://learningturkish.org.googlepages.com/home.htm LT: LearningTurkish] (en anglès).
* [http://alpy02.brinkster.net/Default.aspx LT: Declinació automàtica dels verbs turcs] (en anglès).
* [http://siteofeducation.angelfire.com/ The Site of Education Turkish Language] (en anglès).
* [http://www.studyturkce.com/ Recursos de turc] (en anglès).
* [http://www.teachyourselfturkish.com/ Apreneu el turc] (en anglès).
* [http://www.aton.ttu.edu/ Fitxers digitals de cançons tradicionals, rondalles i èpiques en turc, de l'Arxiu de Narrativa Oral Turca, al web de la Southwest Collection/Special Collections Library] de la [[Universitat de Texas Tech]] (en anglès).
{{Llenguesturques}}
{{1000 Llengua i literatura}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|turc}}
[[Categoria:Turc| ]]
| 