Suècia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m recupero taula d'estat per no perdre paràmetres manuals, replaced: infotaula geografia política → Taula d'estat AWB
Línia 1:
{{Taula d'estat
{{infotaula geografia política
| preposicio_pais = de
| gentilici = Suec, sueca
Línia 38:
| notes_al_peu = <references group="nb"/>
}}
'''Suècia''' (''Sverige'' en [[suec]] {{pronunciació|suec|Sv-Sverige.ogg}}), oficialment el '''Regne de Suècia''' (''Konungariket Sverige'' en suec), és un [[països nòrdics|país nòrdic]] de la [[península escandinava]] a l'Europa septentrional. Suècia té fronteres terrestres amb [[Noruega]] a l'oest i amb [[Finlàndia]] al nord-est, i està connectat amb [[Dinamarca]] pel [[Pont d'Öresund]] al sud.
 
Amb 450 mil quilòmetres quadrats, Suècia és el tercer país més gran de la [[Unió Europea]] en superfície. Té una població total de 9,2 milions d'habitants. Suècia té una densitat de població de 20 habitants per quilòmetre quadrat, però és molt superior a la meitat meridional del país. Al voltant del 85% de la població viu en àrees urbanes.<ref>Statistics Sweden. ''Yearbook of Housing and Building Statistics 2007''. Statistics Sweden, Energy, Rents and Real Estate Statistics Unit, 2007. ISBN 978-91-618-1361-2. Available online in [http://www.scb.se/statistik/_publikationer/BO0801_2007A01_BR_BO01SA0701.pdf PDF format]</ref> La capital de Suècia és [[Estocolm]], la qual és també la ciutat més poblada, amb 1,3 milions d'habitants, i 2 milions a l'[[àrea metropolitana]]. Les següents ciutats més grans són [[Göteborg]] i [[Malmö]].
 
Suècia és una [[monarquia constitucional]] amb un [[sistema parlamentari]] de govern i una economia altament desenvolupada. Ocupa la primera posició de l'[[Índex de Democràcia]] de [[The Economist]] i la setena de l'[[índex de desenvolupament humà]] de les [[Nacions Unides]]. Suècia ha estat un membre de la [[Unió Europea]] des de l'[[1 de gener]] de 1995.
 
Suècia va néixer com a país independent i unificat durant l'[[Edat mitjana]]. Desenvolupà una administració moderna centralitzada des del regnat del rei [[Gustau I de Suècia|Gustau I]] el segle XVI. El segle XVII el país va estendre els seus territoris i va formar l'[[Imperi Suec]]. La majoria dels territoris conquerits fora de la península escandinava els perdé durant els segles XVIII i XIX. La regió oriental de Suècia, l'actual [[Finlàndia]], va [[Guerra de Finlàndia|ser conquerida]] per Rússia el 1809.<ref name="Monteith">{{ref-llibre|cognom=Monteith |nom=William |títol=Narrative of the conquest of Finland by the Russians in the years 1808-9 |url=http://books.google.cat/books?id=h3g2AAAAMAAJ&pg=PA225&dq=finland+1808&hl=ca&ei=6s0pTaHECM6bOtmn0bQC&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDIQ6AEwAg#v=onepage&q&f=false |editorial= |lloc= |data=1854 |isbn= }}</ref> L'última guerra en què Suècia es va involucrar va ocórrer el 1814, quan Suècia va obligar [[Noruega]] a formar la [[Unió de Suècia i Noruega|unió personal]] amb Suècia, que va dissoldre el 1905. Des de 1814, Suècia ha estat en pau, adoptant una política exterior de neutralitat en temps de guerra.
Línia 51:
== Geografia física ==
[[Fitxer:Lapporten 2.jpg|thumb|El Pas de Lapporten]]
Suècia és situada a l'[[Europa septentrional]], a l'oest del [[mar Bàltic]] i el [[Golf de Bòtnia]], amb una llarga costa. Constitueix la regió occidental de la [[península escandinava]]. A l'occident del país es troben els [[Alps Escandinaus]] o les Muntanyes escandinaves,<ref name=catrelleu>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0064453 Suècia]. Geografia física. El Relleu i la Geologia. L'Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 de març de 2009]</ref> (''Skanderna'' en suec), una serralada que separa Suècia de Noruega, país amb el qual limita a l'oest. Limita al nord-est amb Finlàndia i els estrets de [[estret de Skagerrak|Skagerrak]], [[estret de Kattegat|Kattegat]] i [[estret d'Öresund|Öresund]] al sud-est, i el mar Bàltic a l'est. Amb 449.964 quilòmetres quadrats, Suècia és el 55è país més extens del món, el cinquè més gran d'Europa i el més gran de l'Europa septentrional. La superfície terrestre és lleugerament superior a l'estat nord-americà de [[Califòrnia]].
 
A Suècia es poden distingir tres grans regions geogràfiques i històriques:<ref name=encartaland>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761563138/Sweden.html#s2 Sweden]. Land and Resources. MSN Encarta. [Consulta: 12 de març de 2009]</ref>
Línia 70:
Constitucionalment, el [[parlament suec|Riksdag]] (el Parlament) té l'autoritat suprema de la Suècia moderna. El Riksdag té la responsabilitat d'elegir el [[primer ministre de Suècia|primer ministre]] el qual, al seu torn, designa el govern, és a dir, els ministres. El [[poder legislatiu]] és, per tant, compartit entre el parlament i el govern encapçalat pel primer ministre. El [[poder executiu]] és ostentat pel govern; la [[judicatura]] és independent. Les lleis poden ser proposades pel gabinet o pels membres del parlament. Els membres del parlament són elegits segons el mètode de la [[representació proporcional]] per un mandat de quatre anys. Suècia té quatre texts legals: la [[constitució de Suècia|constitució]], l'[[Acta de la successió reial]], l'[[Acta de la llibertat de premsa]] i la [[Llei fonamental sobre la Llibertat d'Expressió]].
 
La [[Cort Suprema de Suècia]] és la tercera i última instància per a tots els casos civils i criminals. El dret d'apel·lació d'un cas per presentar-lo a la Cort Suprema ha de ser atorgat i llevat d'algunes excepcions, només s'atorga en els casos en què hi ha interès per deixar un precedent. La Suprema Cort està integrada per 16 consellers de justícia o ''justitieråd'' els quals són designats pel govern, però la cort, com a institució, és independent del Riksdag, i el govern no pot interferir en les decisions de la cort.
 
[[Fitxer:Riksdag assembly hall 2006.jpg|thumb|left|El Riksdag]]
El [[Partit Socialdemòcrata Suec]] ha tingut un paper dominant des de 1917, després que els reformistes haguessin conformat llur força i que els revolucionaris abandonessin el partit. Després de 1932 els gabinets han estat dominats pels socialdemòcrates. Només en cinc eleccions (1976, 1979, 1991, 2006 i 2010) el bloc de centredreta ha aconseguit prou escons per al parlament per formar el govern. La participació en les eleccions a Suècia sempre ha estat alta en comparació amb altres estats, tot i que ha declinat en les últimes dècades; en les últimes eleccions (2014) la participació va ser del 85,81%.<ref name=eleccions2014>{{ref-web|url=http://www.val.se/val/val2014/slutresultat/R/rike/index.html|consulta=4 octubre 2014|títol=Valmyndigheten|obra=val.se|editor=val.se}}</ref>
 
L'aplicació de la llei és portada a terme per diverses entitats governamentals. El [[Servei Policial de Suècia]] és una agència de govern encarregada de l'organització de la policia. La [[Força Operativa Nacional de Suècia|Força Operativa Nacional]], és una unitat del Departament d'Investigació Criminal Nacional. Les responsabilitats del [[Servei de Seguretat Suec]] són el [[contraespionatge]], les activitats antiterroristes, la protecció de la constitució i la protecció del poble i dels objectes sensibles.
Línia 79:
=== Comtats i municipis ===
{{AP|Comtats de Suècia}}
Suècia és un [[estat unitari]], actualment dividit en [[comtats de Suècia|vint-i-un comtats]] (en suec ''län''), cadascun dels quals compta una [[Junta Administrativa Comtal]] o ''länsstyrelse'', designat pel govern suec. A cada comtat també hi ha un [[Consells dels comptats de Suècia|Consell]] o ''landsting'', electe directament pel poble.
 
Els comtats foren instituïts el 1634 arran d'una iniciativa del canceller [[Axel Oxenstierna]], que pretenia bastir una administració moderna. Si bé estaven inspirats en les províncies d'una divisió preexistent, llurs fronteres no hi coincideixen plenament.
 
{|
Línia 111:
|}
 
Cada comtat, al seu torn, se subdivideix en diversos [[municipis de Suècia|municipis]] o ''kommuner''; en total, n'hi havia 290 el 2004. El govern municipal de Suècia és similar al d'una alcaldia. Una assemblea municipal legislativa o ''koommunfullmäktige'' d'entre de 31 i 101 membres (sempre un [[nombre senar]]) és electa per [[representació proporcional]] amb llistes de partit cada quatre anys en eleccions concurrents amb les eleccions parlamentàries nacionals.
 
Els municipis també se subdivideixen en un total de 2.512 [[parròquies de Suècia|parròquies]] o ''församlingar''. Aquestes han estat tradicionalment subdivisions de l'[[Església de Suècia]], però encara són importants com a districtes per als censos i eles eleccions.
 
També hi ha divisions històriques, com ara les [[Províncies de Suècia|vint-i-cinc províncies]] i les [[regions de Suècia|tres regions]] que encara tenen un significat cultural important.
Línia 121:
=== Indicadors econòmics ===
[[Fitxer:Sodertornet at night.jpg|thumb|Estocolm]]
Suècia és una [[economia de mercat]] [[economia orientada a les exportacions|orientada a les exportacions]], regulada per l'Estat, amb un sistema de distribució modern, amb comunicacions internes i externes molt desenvolupades i una força laboral capacitada. La [[fusta]], l'[[energia hidràulica]] i el [[ferro]] són els recursos bàsics d'una economia altament orientada al [[comerç internacional]]. El sector de l'enginyeria representa el 50% de la producció i les exportacions. Les [[telecomunicacions]], la [[indústria de l'automòbil]] i la [[indústria farmacèutica]] també són importants. L'[[agricultura]] representa només el 2% del [[Producte interior brut]] i de l'ocupació.
 
A finals de 2007 les vint companyies més grans registrades a Suècia eren [[Volvo]], [[Ericsson]], [[Vattenfall]], [[Skanska]], [[Sony Ericsson Mobile Communications AB]], [[Svenska Cellulosa Aktiebolaget]], [[Electrolux]], [[Volvo Personvagnar]], [[TeliaSonera]], [[Sandvik]] [[Scania]], [[ICA AB]], [[Hennes & Mauritz]], [[Nordea]], [[Preem]], [[Atlas Copco]], [[Securitas]], [[Nordstjernan]] i [[SKF]].<ref>[http://www.largestcompanies.com/default$/lev2-TopList/lev2Desc-The_largest_companies_in_the_Nordic_countries_by%A0turnover%A0%28excl._national_subsidiaries%29/AdPageId-102/list-2/cc-SE/ 20 largest companies in Sweden]</ref> La indústria sueca està predominantment controlada pel sector privat, a diferència d'altres economies occidentals industrialitzades com ara [[Àustria]] i [[Itàlia]].
 
Al voltant de 4,5 milions de residents suecs treballen, dels quals, un terç han obtingut [[educació terciària]]. El PIB per hora treballada és el novè més elevat del món, amb 31 dòlars, comparat amb 22 dòlars a Espanya o 35 als Estats Units.<ref name="oecd2007">[http://www.oecd.org/document/37/0,3343,en_2649_34569_38048997_1_1_1_1,00.html Economic survey of Sweden 2007]</ref> Segons l'[[OCDE]], la liberalització, la globalització i el sector tecnològic han estat claus en la productivitat.<ref name="oecd2007"/> El PIB per hora treballada està creixent 2,5% a l'any per a tota l'economia.<ref name="oecd2007"/> Suècia és líder mundial en les pensions privatitzades i els problemes de pensions són relativament petits en comparació amb altres països de l'Europa occidental.<ref>[http://www.heritage.org/Research/SocialSecurity/bg1381.cfm Pension Reform in Sweden: Lessons for American Policymakers] by Goran Normann, Ph.D. and Daniel J. Mitchell, Ph.D. 29 de juny de 2000. [Consulta: 22 de març de 2009]</ref> El nivell d'impostos, que el 2007 era del 51,5% del PIB, tot i estar disminuint, encara és gairebé el doble dels Estats Units o Irlanda. Els funcionaris públics de l'Estat i els municipis representen un terç de la força laboral de Suècia, molt superior al d'altres països. En total, el PIB ha crescut ràpidament gràcies a les reformes de la dècada de 1990, especialment en la manufactura.<ref name="oecd2005">OECD Economic Surveys: Sweden - Volume 2005 Issue 9 by OECD Publishing</ref>
 
L'índex de competitivitat del [[Fòrum Econòmic Mundial]] del 2008 posiciona Suècia en el quart lloc com a país més competitiu del món.<ref>[http://www.weforum.org/en/initiatives/gcp/Global%20Competitiveness%20Report/index.htm World Economic Forum - Global Competitiveness Report<!-- Bot generated title -->]</ref> Suècia ocupa, a més, la 27a posició de l'[[Índex de Llibertat Econòmica]] del 2008, d'un total de 162 països, o la 14a de 41 països europeus.
 
Els suecs van rebutjar l'[[euro]] per vot popular i Suècia encara conserva la seva pròpia moneda la [[corona sueca]] (SEK). El [[Riksbank]] suec, fundat el 1668, fent-lo un dels bancs més antics del món, està enfocant els seus esforços per a estabilitzar els preus amb una inflació al voltant del 2%. Segons l'OCDE, la inflació mitjana de Suècia ha estat una de les més baixes d'Europa des de mitjans la dècada de 1990, a causa, especialment, de la liberalització i l'aprofitament de la globalització.<ref name="oecd2007"/>
Línia 133:
=== Infraestructura ===
==== Energia ====
El 2006, d'una producció d'electricitat total de 139 TWh, les plantes hidroelèctriques van produir-ne 61 TWh (44%) i les plantes nuclears van produir-ne 65 TWh (47%). L'ús de [[biocombustible]]s van produir 13 TWh (9%) de l'electricitat, i les plantes eòliques van produir-ne 1 TWh (1%). Suècia és un importador net d'energia, amb 6 TWh en total..<ref>[http://www.svenskenergi.se/upload/Statistik/Tidigare%20statistik/Kraftl%C3%A4get%20i%20%C3%A5r/ve_07-01.pdf Kraftläget i Sverige, Vattensituationen]</ref> La [[crisi del petroli de 1973]] va enfortir el compromís suec a disminuir la dependència en els combustibles fòssils importants. Des d'aleshores, l'[[electricitat]] es genera, principalment, en plantes hidroelèctriques o nuclears. L'ús de l'[[energia nuclear]] ha estat limitat. Entre altres raons, l'accident de l'Estació de Generació Nuclear de l'Illa Three Mile als Estats Units va fer que el parlament suec en prohibís la construcció de noves plantes. Els polítics han proposat l'eliminació progressiva de l'ús del petroli a Suècia, així com de l'energia nuclear i, per contra, fer inversions multimilionàries en [[energia renovable]] i eficiència energètica.<ref name="Vidal">Vidal, John. [http://www.guardian.co.uk/oil/story/0,,1704954,00.html Sweden plans to be world's first oil-free economy]. The Guardian, 2/8/06. [Consulta: 13 de febrer de 2007]</ref>
 
==== Transport ====
[[Fitxer:Ny pendeltag stockholm.jpg|thumb|left|Tren de rodalia de l'àrea metropolitana d'Estocolm]]
Suècia té 162.707 &nbsp;km de carreteres pavimentades i 1.428 d'autopistes. Les autopistes connecten Suècia amb [[Dinamarca]]; des del [[Pont d'Öresund]] a [[Estocolm]], [[Göteborg]], [[Uppsala]] i [[Uddevalla]]. Aquesta xarxa d'autopistes encara està en construcció. El sistema de tràfic a Suècia era per l'esquerra, com a Anglaterra, des de 1736. La població rebutjà el canvi al tràfic per la dreta el 1955, però el parlament aprovà el canvi el 1963, el qual es va efectuar el 1967.
 
El transport ferroviari està privatitzat, però tot i que hi ha moltes empreses privades, molts operadors encara pertanyen a l'Estat o als municipis. Els aeroports més gran són l'[[Aeroport d'Estocolm-Arlanda]] (amb 17,91 milions de passatgers el 2007), localitzat a 40 &nbsp;km al nord d'Estocolm, i l'[[Aeroport d'Estocolm-Skavsta]] (amb 2 milions de passatgers). Dues de les companyies portuàries més grans d'Escandinàvia localitzats a Suècia són el [[Port de Göteborg]] i el transnacional [[Port Copenhaguen-Malmö]].
 
== Geografia humana ==
=== Població ===
[[Fitxer:Stockholm Port.jpg|thumb|Port d'Estocolm]]
El 2008, la població estimada de Suècia era de 9.234.209.<ref>Statistics Sweden.[http://www.scb.se/Pages/TableAndChart____25897.aspx Preliminary Population Statistics, by month, 2004–2006]. ''Population statistics'', 1 de gener de 2007. [Consulta: 14 de març de 2008]</ref> La [[densitat de població]] és de 20 persones per quilòmetre quadrat, i és molt superior al sud que no pas al nord. Al voltant del 85% de la població viu en àrees urbanes.<ref>Statistics Sweden. ''Yearbook of Housing and Building Statistics 2007''. Statistics Sweden, Energy, Rents and Real Estate Statistics Unit, 2007. ISBN 978-91-618-1361-2. Disponible en línia en [http://www.scb.se/statistik/_publikationer/BO0801_2007A01_BR_BO01SA0701.pdf format PDF]</ref> La capital, [[Estocolm]], té una població de 800.000 habitants, amb 1,3 de la seva àrea urbana, i 2 milions a la seva [[àrea metropolitana]]. El 2007, el 13,4% de la població d'aleshores (1,23 milions) van néixer a l'estranger.<ref>Statistics Sweden. [http://www.scb.se/Pages/TableAndChart____26040.aspx] Befolkningsstatistik i sammandrag 1960-2007. [Consulta: 9 de febrer de 2009]</ref> Això és a causa de la migració internòrdica, de la immigració laboral en períodes anteriors, i dècades posteriors en rebre refugiats i familiars dels immigrants anteriors. Suècia s'ha transformat d'una nació d'[[emigració]] en acabar la [[Primera Guerra Mundial]] en una nació d'[[immigració]] a partir de la [[Segona Guerra Mundial]]. El 2007, la immigració va arribar al seu nivell màxim des que es tenen registres, amb 99.485 persones que hi van arribar.<ref>Statistics Sweden. [http://www.scb.se/Pages/TableAndChart____26046.aspx] Befolkningsutveckling; födda, döda, in- och utvandring, gifta, skilda 1749 - 2007</ref> Els grups d'immigrants més grans que viuen a Suècia des del 2007 provenen de [[Finlàndia]], de l'antiga [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]], [[Iraq]], [[Polònia]], [[Iran]], [[Dinamarca]], [[Alemanya]], [[Noruega]], [[Turquia]], [[Xile]], [[Líban]], [[Tailàndia]], [[Somàlia]] i la [[República Popular de la Xina|Xina]].<ref>Statistics Sweden. ''Utrikes födda efter region, ålder i tioårsklasser och kön. År 2001-2007''.[http://www.ssd.scb.se/databaser/makro/Visavar.asp?yp=tansss&xu=C9233001&huvudtabell=UtrikesFoddaR&deltabell=02&deltabellnamn=Utrikes+f%F6dda+i+riket+efter+f%F6delseland+och+k%F6n%2E+%C5r&omradekod=BE&omradetext=Befolkning&preskat=O&innehall=UtrikesFodda&starttid=2000&stopptid=2007&Prodid=BE0101&fromSok=&Fromwhere=S&lang=1&langdb=1]. Retrieved 7 February 2009.</ref>
 
La immigració dels països nòrdics va arribar a un màxim de més de 40.000 per any entre 1969 i 1970, quan les regles introduïdes el 1967 van fer més difícil que els immigrants fora de la regió nòrdica s'hi establissin. La immigració dels refugiats i llurs familiars de fora de la regió nòrdica s'han incrementat dràsticament des de finals de la dècada de 1980, i molts dels immigrants provenen d'[[Àsia]] i [[Amèrica]]. Durant la dècada de 1990 una onada d'immigrants important va arribar de l'antiga Iugoslàvia i l'[[Orient Mitjà]].<ref>Nordstrom, p. 353. (Lists Former Yugoslavia and Iran as top two countries in terms of immigration beside "Other Nordic Countries," based on Nordic Council of Ministers ''Yearbook of Nordic Statistics'', 1996, 46–47)</ref>
Línia 160:
=== Religió ===
[[Fitxer:Uppsala Cathedral.JPG|thumb|Catedral d'Uppsala]]
Abans del segle XI, els suecs practicaven el [[paganisme nòrdic]], adorant els [[Aesir]], deus del panteó nòrdic, el temple principal del qual era el [[Temple d'Uppsala]]. Amb l'evangelització cristiana del segle XI, les lleis del país van ser canviades en prohibir l'adoració a cap altra deïtat fins al segle XIX.
 
Després de la [[Reforma Protestant]] del segle XVI, es va efectuar un canvi promogut principalment per l'associat de [[Martí Luter]], [[Olaus Petri]], separant l'Estat de l'Església i abolint l'autoritat dels bisbes catòlics, permetent que el [[luteranisme]] hi prevalgués. Aquest procés es va completar en el [[Sínode d'Uppsala]] de 1593. Després de la Reforma, en un període conegut com l'[[Ortodòxia Luterana]], petits grups de no luterans, especialment neerlandesos [[calvinisme|calvinistes]], [[Església Morava|moraus]] i valones o [[hugonots]] francesos de Bèlgica van tenir un paper significatiu en el comerç i la indústria i van ser tolerats. Els [[samis]] originalment practicaven un tipus de [[xamanisme]], però van ser convertits al luteranisme pels missioners suecs els segles XVII i XVIII.
 
No va ser sinó fins a la liberalització de finals del segle XVII que els practicants d'altres religions incloent-hi el [[judaisme]] i el [[catolicisme]] van poder viure i treballar obertament a Suècia. Fins al 1860 era il·legal que els suecs luterans es convertissin a cap altra religió. En el segle XIX van arribar diverses esglésies lliures i evangèliques i, per a finals del segle XIX, es va estendre la [[secularitat]]. Abandonar l'[[Església de Suècia]] va ser legal després de la llei del dissident de 1860, però només amb la condició d'adherir-se a una altra denominació. El dret de no pertànyer a cap denominació religiosa es va establir en la Llei de la Llibertat de Religió de 1951.
 
En l'actualitat al voltant del 75% dels suecs pertanyen a l'[[Església de Suècia]] ([[luteranisme|luterana]]), però el nombre ha estat disminuint aproximadament 1% per any, i l'assistència a l'església és molt baixa.<ref>[http://www.svenskakyrkan.se/ Church of Sweden], [http://www.svenskakyrkan.se/statistik/xls/medlem_diagram.xls Members 1972–2006, Document d'Excel en suec]</ref> Prop de 275.000 suecs són membres de diverses esglésies lliures (on l'assistència és molt major) i, a més, la immigració ha portat 92.000 catòlics i 100.000 ortodoxos, així com un nombre important de musulmans.
Línia 171:
Fins al segle XIX, i a causa de l'aïllament i la pobresa relativa aleshores, Suècia va tenir un paper molt limitat en la vida artística europea.<ref name=encartaculture/> A causa de la industrialització tardana, els suecs van preservar l'[[artesania]] i mantenen estàndards estètics elevats en el disseny industrial, fins i tot dels productes de producció massiva.<ref name=encartaculture>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761563138_4/Sweden.html#s14 Sweden]. Culture. MSN Encarta. [Consulta: 25 de març de 2009]</ref> A partir de l'última meitat del segle XIX, Suècia va convertir-se en un país influent culturalment en l'àmbit internacional.<ref name=encartaculture/>
 
Suècia té autors de reconeixement mundial, com ara [[August Strindberg]], [[Astrid Lindgren]] i els guardonats amb el [[Premi Nobel]], [[Selma Lagerlöf]] i [[Harry Martinson]]. En total, set autors suecs han estat guardonats amb un Premi Nobel en literatura. Els artistes més suecs més coneguts són els pintors [[Carl Larsson]] i [[Anders Zorn]], i els escultors [[Tobias Sergel]] i [[Carl Milles]]. La cultura sueca del segle XX és, a més, reconeguda com a pionera en els primers anys del cine, amb obres de [[Mauritz Stiller]] i [[Victor Sjöström]]. Posteriorment, els films d'[[Ingmar Bergman]] han estat reconeguts internacionalment.
 
=== Música ===
{{AP|Música de Suècia}}
[[Fitxer:Midsommardans av Anders Zorn 1897, sharp.jpg|thumb|Nit del mig de l'estiu d'[[Anders Zorn]]]]
Suècia té una rica tradició musical, des de les balades folklòriques medievals a la música contemporània. La música del nòrdic precristià s'ha perdut en la història, tot i que se n'han fet recreacions basades en els instruments trobats en ruïnes arqueològiques dels [[víking]]s. Els instruments utilitzats eren la ''[[lur]]'' (un tipus de [[trompeta]]), instruments d'una corda, flautes de fusta i percussions.
 
La música folklòrica sueca té interpretacions tradicionals així com modernes; aquestes últimes incorporen elements de [[rock]] i [[jazz]]. [[Vässen]] és un dels grups més tradicionalistes en fer ús d'un instrument únic tradicional suec conegut com la ''[[nyckelharpa]]''; per contra [[Garmarna]], [[Nordman]] i [[Hedningarna]] incorporen elements més moderns. La música sami, coneguda com a ''[[joik]]'', és un tipus de cant, element de l'espiritualitat animista. La contribució més important de Suècia en la música ha estat, de fet, en el càntic. Els corals, principalment organitzats per l'Església, encara són una activitat social molt popular.<ref name=encartaculture/> Aquesta tradició cultural s'ha derivat, en part, de la importància cultural dels cants folklòrics. De fet, de la població de 9,2 milions, s'estima que entre 500.000 i 600.000 persones canten en cors.<ref>Durant, Colin (2003). ''Choral Conducting: philosophy and practice'', Routledge, p. 46–47. ISBN 0-415-94356-6: ''"Sweden has a strong and enviable choral singing tradition. [..] All those interviewed placed great emphasis on the social identification through singing and also referred to the importance of Swedish folk song in the maintenance of the choral singing tradition and national identity."''. "Suècia té una tradició de càntic coral forta i envejable [...] Tots els entrevistats posen gran èmfasi en la identificació social mitjançant el cant i també van fer referència a la importància del cant folklòric suec en mantenir la tradició del càntic coral i de la identitat nacional"</ref>
Línia 185:
 
=== Literatura ===
El primer text literari de suècia és el [[Rök Runestone]] esculpit durant l'era dels Víkings prop del 800 dC. Amb la conversió al cristianisme, al voltant del 1100 dC, Suècia va entrar a l'[[Edat mitjana]], i els escriptors dels monestirs van preferir fer ús del [[llatí]], per la qual cosa hi ha pocs texts de suec antic d'aquest període. La literatura sueca va florir quan la llengua [[suec]]a es va estandarditzar el segle XVI, estandardització deguda, en gran part, a la traducció de la [[Bíblia]] el 1541, coneguda com la [[Bíblia de Gustav Vasa]].
 
Amb la millora en l'educació i la llibertat secular, durant el segle XVII diversos autors importants van desenvolupar la llengua sueca. Algunes figures prominents dels següents dos segles van ser [[Georg Stiernhielm]], el primer a escriure poesia clàssica en suec; [[Johan Henric Kellgren]], el primer a escriure prosa en un suec fluid; [[Carl Michael Bellman]], el primer escriptor de balades burlesques, i [[August Strindberg]], un escriptor sociorealístic i dramaturg de fama internacional. El segle XX va continuar produint autors importants com ara [[Selma Lagerlöf]], [[Verner von Heidenstam]] i [[Pär Lagerkvist]].
Línia 219:
=== Prehistòria ===
[[Fitxer:Ales stenar bred.jpg|thumb|[[Pedres d'Ale]]]]
La prehistòria de Suècia començà en el període d'escalfament de l'[[Oscil·lació d'Allerød]] al voltant del 12000 aC amb l'aparició de campaments de caçadors de [[ren]]s de la [[cultura Bromme]] al sud de la regió més meridional del país. Aquest període es caracteritzà per la presència de petites bandes de caçadors, recol·lectors i pescadors que feien ús d'eines de pedra. L'agricultura i la domesticació d'animals, l'enterrament monumental, l'ús de destrals de pedra, i la terrisseria decorada són tècniques que arribaren del sud amb la [[cultura Funnelbeaker]] al voltant del 4000 aC. La regió meridional de Suècia era perifèrica al centre cultural danès durant l'[[Era de bronze nòrdica]]. No hi hagué mineria de coure i com que Escandinàvia no posseeix dipòsits d'estany, tots els metalls havien de ser-hi importants, els quals eren fosos en dissenys predeterminats en arribar-hi.
 
Els suecs entraren a la [[protohistòria]] en el llibre ''[[Germania (llibre)|Germania]]'' de [[Tàcit]] el 98 dC, on l'autor esmenta als ''[[suions]]'' o ''svear'', una tribu poderosa que es "distingeix no només per les seves armes i homes ans també per les seves flotes poderoses" amb vaixells amb proes a ambdós extrems. No se sap quins reis (''kuningaz'') governaren els suions, però la [[mitologia nòrdica]] inclou una llarga línia llegendària i semillegendària de reis que daten dels últims segles abans de Crist. Quant a l'escriptura, s'inventà l'[[alfabet rúnic]] el segle II dC, però només n'ha sobreviscut en algunes inscripcions en artefactes, la majoria de noms masculins, els quals, tanmateix, demostren que el poble del sud d'Escandinàvia parlava una llengua protonòrdica aleshores, ancestre del suec i de les altres [[llengües escandinaves]]. Els suions establiren un regne a les regions del [[Llac Mälaran]] al sud-est de Suècia; al mateix temps els ''[[gothar]]'' i altres pobles germànics s'establiren al sud de Suècia.<ref name=encartahistory>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761563138_9/Sweden.html#s37 Sweden]. History. MSN Encarta. [Consulta: 26 de març de 2009]</ref> No es coneixen els detalls de la història sueca abans del segle X.<ref name=encartahistory/>
Línia 226:
{{VT|Era víkinga}}
[[Fitxer:Visby stadtmauer.jpg|thumb|Visby, ciutat medieval de Gotland]]
L'[[era dels víkings]] sueca abasta els segles VIII al XI. Durant aquest període, es creu que els ''svear'' s'expandiren de l'est i incorporaren els ''gothar'' al sud.<ref>The Columbia Encyclopedia, Sixth Edition. 2001–05 [http://www.bartleby.com/65/sw/Sweden.html The Columbia Encyclopedia, Sixth Edition. 2001–05]</ref> Els víkings suecs viatjaren a l'est i al sud, vers [[Finlàndia]] als països bàltics, i els territoris actuals de Rússia, Bielorús, Ucraïna, i el [[Mar Negre]], Anglaterra, [[Islàndia]], [[Groenlàndia]] i fins i tot [[Nord-amèrica]], Àfrica i Àsia.<ref name=encartahistory/>
 
Durant el segle IX arribaren els primers missioners cristians d'Anglaterra i del nord d'Alemanya, però no fou sinó fins al segle XII que el [[cristianisme]] finalment reemplaçà l'antiga adoració a [[Odin (déu)|Odin]], [[Thor]] i els altres déus nòrdics.<ref name=encartahistory/> No se sap quan o com es formà el regne de Suècia, però la llista dels monarques suecs comença amb el primer rei que governà [[Svealand]] i [[Götaland]], [[Eric VI de Suècia|Eric el Victoriós]]. La societat sueca evolucionà durant els següents segles; es bastiren diverses ciutats, es codificaren les lleis, aparegué una classe de soldats i nobles, i el regne s'enfortí.<ref name=encartahistory/> [[Eric X de Suècia|Eric X]] envaí [[Finlàndia]] i convertí la població al cristianisme per la força; el territori finlandès fou subjugat completament durant els dos segles subsegüents. Aquest període es caracteritzà pel conflicte de poder intern i la competència entre els regnes nòrdics. La conquesta de Finlàndia creà conflictes amb els [[rus]], que no tenien cap connexió amb Suècia.<ref>Bagge, Sverre (2005) "The Scandinavian Kingdoms". In ''The New Cambridge Medieval History''. Eds. Rosamond McKitterick ''et al''. Cambridge University Press, 2005. ISBN 0-521-36289-X, p. 724: ''"Swedish expansion in Finland led to conflicts with Rus', which were temporarily brought to an end by a peace treaty in 1323, dividing the Karelian peninsula and the northern areas between the two countries."''</ref>
Línia 235:
[[Fitxer:Gustav II of Sweden.jpg|thumb|left|[[Gustau II Adolf de Suècia]]]]
{{article principal|Imperi Suec}}
Durant el segle XVII, Suècia emergí com a potència europea amb la conquesta de territoris de [[Rússia]] i [[Polònia-Lituània]]. Aquestes victòries militars feren de Suècia el líder del protestantisme fins al seu col·lapse el 1721. La guerra de [[Gustau II Adolf]] contra el [[Sacre Imperi Romanogermànic]] tingué un cost molt elevat; durant la [[Guerra dels Trenta Anys]], un terç de la població de l'Imperi Romanogermànic morí, i l'Imperi perdé la seva posició com a nació poderosa d'Europa. Suècia conquerí aproximadament la meitat dels estats de l'imperi. Gustau Adolf planejava convertir-se en el nou emperador de l'imperi, però, no ho aconseguí en morir el 1632 en la [[Batalla de Lützen (1632)|Batalla de Lützen]]. Després de la [[Batalla de Nördlingen (1634)|Batalla de Nördlingen]], l'únic desastre militar suec, el sentiment prosuec dels estats alemanys decaigué; les províncies alemanyes a poc a poc se separaren del poder de Suècia. Només romangueren com a part de l'Imperi suec tres províncies del nord d'Alemanya: [[Pomerània sueca]], [[Bremen-Verden]] i [[Wismar]].
 
El 1643, sota el regnat de [[Carles X de Suècia|Carles X]], l'exèrcit suec [[Guerra de Torstenson|envaí Jutlàndia]] i el 1644 [[Guerra de Horn|Skåne]]. El 1645, en el [[Tractat de Brömsebro (1645)|Tractat de Brömsebro]], Dinamarca cedí Halland, [[Gotland]], les últimes regions d'[[Estònia]], i diverses províncies de Noruega.<ref>{{ref-llibre|cognom=Wilson |nom=Peter Hamish |títol=The Thirty Years War: Europe's tragedy |url=http://books.google.cat/books?id=XgtpAl8HzjcC&pg=PA691&dq=Br%C3%B6msebro+1645&hl=ca&ei=svMnTcyhOoTAswb23uDcAg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCcQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false |editorial=Penguin Group |lloc=Londres |data=2009 |llengua=anglès |pàgines= p.691|isbn=9780674036345 }}</ref> Suècia aconseguí la seva màxima extensió territorial després del [[Tractat de Roskilde]] de 1658.<ref name="HayesPSH">
Línia 243:
2002-12-08, Project Gutenberg, webpage:
[http://infomotions.com/etexts/gutenberg/dirs/etext04/7hsr110.htm Infomot-7hsr110].
</ref> Durant aquest període ocorregué el Diluvi, la invasió sueca de la [[Mancomunitat de Polònia-Lituània]]. Després de cinquanta anys de guerra constant, l'economia sueca es deteriorà. Fou la tasca del fill de Carles, [[Carles XI de Suècia|Carles XI]] reconstruir l'economia i l'exèrcit. El legat per al seu fill, [[Carles XII de Suècia|Carles XII]] fou un dels millors arsenals del món, i un exèrcit i una flota naval poderoses.
 
Després de la [[Batalla de Narva (1700)|Batalla de Narva]] el 1700, una de les primeres de la [[Gran Guerra del Nord]], l'exèrcit rus fou severament delmat, i Suècia tingué una oportunitat per envair Rússia. Tanmateix, Carles no envià l'exèrcit vers Rússia ans l'envià vers [[Polònia-Lituània]], derrotant el rei polonès August I i els seus aliats saxons en la [[Batalla de Kliszow]] el 1702. Això permeté que el tsar de Rússia rearmés i modernitzés l'exèrcit. Carles decidí envair Rússia, però els russos derrotaren els suecs en la [[Batalla de Poltava]] el 1709. La derrota marcà el principi de la fi de l'Imperi suec.
 
Carles XII provà d'envair [[Noruega]] el 1716, però fou mort a la [[fortalesa de Fredriksten]] el 1718. Els suecs no foren derrotats militarlment a Fredriksten, però l'estructura i l'organització de la campanya contra Noruega es col·lapsa amb la mort del rei, i l'exèrcit se'n retirà. Forçats a cedir grans porcions de territori en el [[Tractat de Nystad]] el 1721, Suècia també perdé la seva posició com a imperi i potència del [[Mar Bàltic]]. Rússia emergé com a imperi aleshores i com a potència europea.
Línia 255:
Entre 1750 i 1850 la població es duplicà. Segons alguns estudiosos, l'emigració massiva a [[Amèrica]] es convertí en l'única manera de prevenir la fam i la rebel·lió; més d'1% de la població emigrà anualment durant la dècada de 1880.<ref name="Einhorn">Einhorn, Eric and John Logue (1989). Modern Welfare States: Politics and Policies in Social Democratic Scandinavia. Praeger Publishers, 1989. ISBN 0-275-93188-9.</ref> Suècia, però, era pobre, i la seva economia era majoritàriament agrícola, mentre que Dinamarca i altres nacions de l'Europa occidental s'industrialitzaven.<ref name=Koblik>Koblik, Steven (1975). Sweden's Development from Poverty to Affluence 1750–1970. University of Minnesota Press. ISBN 0-8166-0757-5.</ref><ref name=Einhorn/> S'estima que entre 1850 i 1910 més d'un milió de suecs immigraren als [[Estats Units]].<ref name=Einhorn/>
 
Malgrat la lenta taxa d'industrialització el segle XIX, molts canvis importants ocorregueren en l'economia agrària gràcies a les innovacions i al creixement poblacional.<ref name=Koblik/> Els canvis agrícoles començaren a tenir un paper crític en el procés polític suec.<ref name=Koblik/> Entre 1870 i 1914, Suècia començà a desenvolupar una economia industrial. El [[Partit Socialdemòcrata Suec]] fou fundat a finals del segle XIX, així com diversos sindicats i cooperatives.<ref name=encartahistory/> Suècia evolucionà cap a una [[democràcia parlamentària]] abans de la [[Primera Guerra Mundial]]. En progressar la [[Revolució Industrial]], s'efectuà una migració massiva cap a les ciutats per treballar a les fàbriques. S'evità una revolució socialista el 1917 i es reintroduí el parlamentarisme i la democratització.
 
Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Suècia es mantingué neutral i continuà el comerç lliure amb les nacions bel·ligerants per la qual cosa els aliats aplicaren un embargo comercial, el qual afectà greument l'economia sueca. Suècia, Noruega i Dinamarca acordaren defensar llur neutralitat i protegir llurs interessos comuns.<ref name=encartahistory/> Quan la [[Segona Guerra Mundial]] semblava imminent, Suècia es preparà militarment per defensar-se. Quan aquesta començà el 1939, Suècia declarà la seva neutralitat, però les forces alemanyes capturaren Noruega i Dinamarca obligant Suècia a permetre l'entrada de tropes i subministrament pel seu territori.<ref name=encartahistory/> Tot i així, Suècia simpatitzava amb els aliats, i permeté l'entrada de més de 200.000 refugiats del govern [[nazi]] i els diplomats suecs a l'exterior salvaren molts d'hongaresos jueus en expedir passaports suecs.<ref name=encartahistory/> Suècia continuà a mantenir la seva neutralitat durant la [[Guerra Freda]]. Participà del [[Programa de Recuperació Europea]] dels Estats Units, però no s'integrà a l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord]] de 1949.