Saint-Barthélemy (Antilles): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m recupero taula d'estat per no perdre paràmetres manuals, replaced: infotaula geografia política → Taula d'estat AWB |
||
Línia 1:
<!--Varietat dialectal:Català nord-oriental--->
{{polisèmia|Saint-Barthélemy}}
{{Taula d'estat
| preposicio_pais = de
| nom_comu = Saint Barthélemy
Línia 53:
El [[1785]], va ser cedida per [[Lluís XVI de França]] al rei [[Gustau III de Suècia]], en canvi de l'accés dels vaixells francesos al port de [[Göteborg]] i als seus magatzems. En homenatge al rei suec, que eximí els habitants de l'illa del pagament d'impostos, la capital de l'illa passà a dir-se ''Gustavia''.
No va ser fins al [[16 de març]] de [[1878]] que els suecs van vendre l'illa a França per 80.000 francs. El tractat de [[10 d'agost]] de [[1877]] preveia l'organització d'un referèndum per demanar l'opinió dels habitants de l'illa sobre el canvi de sobirania. Dels 352 vots emesos, 351 van mostrar-se a favor de tornar a pertànyer a França.<ref>[http://senat.fr/rap/r96-339/r96-3392.html Informe núm. 339 del Senat de la República Francesa]</ref> De nou sota sobirania francesa, l'illa de Saint-Barthélemy va ser incorporada al departament de Guadeloupe l'any [[1946]].
El [[7 de desembre]] de [[2003]], els habitants de l'illa van aprovar en [[referèndum]], amb una participació del 78,71% del cens electoral i amb un 95,51% dels vots emesos a favor, un projecte institucional que fa de llur illa una col·lectivitat territorial d'assemblea única separada del departament i de la regió d'ultramar de Guadeloupe. El nou estatus de ''[[col·lectivitat d'ultramar]]'' es va adoptar oficialment el [[22 de febrer]] del [[2007]].
[[Fitxer:Saint Barthelemy-CIA WFB Map.png|thumb|Mapa de Saint Barthélemy]]
==Geografia física ==
L'illa de Saint-Barthélemy és a 230
És una illa muntanyosa d'uns 21 [[km²]] (25 si hi sumem els seus illots), l'únic terreny pla de la qual està ocupat per l'aeròdrom.
Linha 67 ⟶ 66:
L'illa està envoltada per nombrosos illots : Chevreau, Coco, Fourchue, Frégate, La Tortue, Le Boulanger, Les Grenadins, Pain de Sucre, Pelé, Petit Jean i Toc Vers.
L'illa disposa d'una zona exclusiva econòmica (ZEE) de 4 000
El [[clima]] de l'illa és tropical marítim amb dues estacions. L'estació seca va del mes de [[desembre]] fins al mes de [[maig]], mentre que la humida dura de [[juny]] a [[novembre]]. El [[vent]] més habitual és l'[[alisi]]. La [[temperatura]] mitjana de l'aire és de 28 graus, mentre que la de l'aigua és de 27 graus.
==Geografia humana ==
Segons l'últim cens, l'any [[1999]], la seva [[població]] era de 6 854 habitants. Això suposa una [[densitat de població]] de 326 habitants per quilòmetre quadrat. L'any [[1974]], el cens donà una població de 2 491 habitants. S'estima que el [[2003]], la població de l'illa era de 8 732 habitants.
La capital de l'illa, i alhora principal nucli de població, és la ciutat de Gustavia. Hom hi troba també una dotzena de pobles,<ref>[http://www.antilles-info-tourisme.com/guadeloupe/stbarth.htm Oficina municipal de turisme de Saint-Barthélemy]</ref> entre els quals destaquen: Saint-Jean, Lorient, Petit Cul de Sac, Lurin, Anse des Cayes, Anse des Flamands, Colombier, Marigot i Corossol.
La majoria dels habitants de l'illa són descendents dels colons normands i bretons que s'hi instal·laren durant el [[segle XVII]], i té la particularitat de no tenir població afroamericana, ja que després de l'abolició de l'esclavatge l'any [[1847]], la quasi totalitat de la població negra alliberada i que no posseïa terres per explotar emigrà. Actualment, un 90% de la població és d'origen europeu.
Linha 81 ⟶ 80:
Des de [[1962]] fins al [[22 de febrer]] del [[2007]], els municipis de Saint-Martin i Saint-Barthélemy formaven el tercer districte (''arrondissement''), les Illes del Nord (''les îles du nord'' en [[francès]]), de [[Guadeloupe]] i eren administrades per un sotsprefecte. Aquest tenia la seva residència principal a Saint-Martin, encara que també disposava d'una oficina i d'una segona residència a Saint-Barthélemy. Actualment, com a ''col·lectivitats territorials d'ultramar'', disposen cadascuna d'un prefecte; actualment, el prefecte de Saint-Barthélemy és Jean-Pierre Lacroix.
L'illa de Saint-Barthélemy constitueix un únic [[Cantó francès|cantó]] que anteriorment estava representat en el Consell General de Guadeloupe per un conseller general, càrrec que va ocupar fins al final Michel Magras (no-adscrit d'[[esquerra (política)|esquerra]]), el tinent d'alcalde de Saint-Barthélemy, que va ser escollit per primera vegada el [[1998]] i reelegit l'any [[2004]] amb el 100% dels vots, ja que no s'hi presentava cap altre candidat.
El Consell Municipal està format per 29 membres i és dirigit per l'alcalde. L'actual [[Batlle municipal|batlle]] de l'illa és Bruno Magras, elegit per primera vegada l'any [[1995]] i reelegit el [[2001]], amb gairebé el 65% dels vots emesos a la primera volta de les municipals. Encara que oficialment no pertany a cap partit polític, Bruno Magras s'ha declarat públicament de dretes.<ref>[http://www.fsa.ulaval.ca/personnel/vernag/eh/f/cause/lectures/L'%C3%AEle%20aux%20milliardaires.htm Le Figaro]</ref>
Linha 89 ⟶ 88:
== Transport ==
L'illa disposa d'un petit [[aeroport]] (SBH, segons el codi de la [[IATA]]) utilitzat per només quatre companyies aèries, que ofereixen vols entre Saint-Barthélemy i els aeroports de Guadeloupe, [[Sint Maarten]] (Aeroport Internacional Princesa Juliana, situat a la part neerlandesa de l'illa), Saint-Martin (Aeròdrom de l'Esperança, situat a la part francesa) i Saint-Thomas, a les [[illes Verges nord-americanes]]. La pista de l'aeroport Gustau III és de només 640 metres, per la qual cosa no hi poden aterrar aeronaus amb una capacitat superior a les vint places.
L'altra possibilitat per accedir a l'illa és fer servir els [[ferri]]s que uneixen diàriament el port de Gustavia amb Saint-Martin/Sint Maarten. Amb una freqüència inferior també hi ha ferris que comuniquen Saint-Barthélemy amb l'[[illa de Saba]], a les [[Antilles Neerlandeses]].
Saint-Barthélemy no disposa d'un servei de [[transport públic]] per a realitzar trajectes dins l'illa. Sí que disposa, en canvi, d'una flota de [[taxi]]s.
| |||