Magnó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Infotaula de partícula}} #QQ16 |
m Robot treu tags que no fan res |
||
Línia 6:
<math>M(T) = M_0 (1 - (T/T_C)^{3/2})</math>.
La teoria quantitativa dels magnons, com a ones d'espín quantitzades, va ser desenvolupada per [[Theodore Holstein]], [[Henry Primakoff]] (1940), i [[Freeman J. Dyson|Freeman Dyson]] (1956). Utilitzant el segon formalisme de quantització van demostrar que els magnons es comporten com a quasiparticles feblement interactuants, obeint l'[[Estadística de Bose-Einstein|estadística de Bose–Einstein]] (bosons).
La detecció experimental directa dels magnons, via difusió inelàstica de [[Neutró|neutrons]] dins la [[Ferrita (imant)|ferrita]], va ser aconseguida el 1957 per [[Bertram Brockhouse]]. Des d'aleshores, els magnons han estat detectats en ferromagnets, [[Ferromagnetisme|ferrimagnets]], i [[Antiferromagnetisme|antiferromagnets]]. El comportament dels magnons pot ser estudiat amb una varietat de tècniques de difusió. Els magnons es comporten com un gas de Bose amb [[potencial químic]] nul. Les ones d'espín poden ser excitades amb [[microones]] tot creant magnons addicionals, fora de l'equilibri, que termalitzen en [[Fonó|fonons]]. A una [[densitat crítica]] donada, es forma un condensat, evidenciat per l'emissió de microones monocromàtiques. Aquesta font de microones pot ser controlada amb un camp magnètic aplicat.
| |||