Vallromanes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - 40 Km/h. + 40 km/h.
Composició actual del Consistori
Línia 14:
| lon_g = 2 | lon_m = 18 | lon_s = 8
}}
'''Vallromanes''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] del [[Vallès Oriental]] al límit amb el [[Maresme]], situat a 25 km. del municipi de [[Barcelona]] a Catalunya. Forma part de la [[Regió metropolitana de Barcelona]] i s'estén als vessants nord-occidentals de la [[serra de Sant Mateu]] ([[Turó de Lledó|puig de Lledó]], 493 m alt) a la [[Serralada Litoral]]; el terme comprèn la capçalera de la riera de Vallromanes (que aflueix a la riera de [[Mogent]] per l'esquerra dins el de Montornès), i és drenat també per la riera d'[[Ardenya]] (límit nord-oriental), afluent de la primera. El territori és muntanyós, ocupat en una bona part per matollar i boscs de pins i alzines (562 ha).
 
== Geografia ==
Límits del terme municipal:
 
{{Límits| N= [[Vilanova del Vallès]] | NO= [[Montornès del Vallès]] | O= [[Santa Maria de Martorelles]] | S=     [[Alella]]   [[Teià]] | SE= [[Premià de Dalt]] |E= [[Vilassar de Dalt]] |}}
 
El municipi es troba a 153 [[Metre|m.]] d'[[altitud]] sobre el mar i té una [[superfície]] de 10,7  km². Segons l'[[Institut d'Estadística de Catalunya]], el [[cens de població]], l'any 2012, és de 2.480 habitants, amb una [[densitat de població]] de 232,9 hab/km².
 
Quant al [[gentilici]] dels habitants poden utilitzar-se indistintament les següents denominacions: Vallromanès/esa, Vallromaní/ina i Vallromanenc/a
 
=== Clima ===
La localització al vessant [[septentrional]] de la [[Serralada Litoral]] condiciona el [[clima]]. L'efecte tèrmic de la proximitat del mar queda sensiblement reduït a causa de la interposició de la serralada. Els vents convectius (les marinades), particularment a l'[[estiu]], difícilment arriben a l'altra banda de la [[serralada]], de manera que no hi ha l'efecte assecador i alhora refrescant. Cal pensar que a l'altra banda, a [[Alella]], aquests vents poden arribar als 40 kmKm/h. La menor exposició a la [[radiació solar]] a causa de l'orientació del relleu i l'exposició als vents freds del nord fa que les temperatures hivernals siguin menors. Així doncs, les temperatures al mes de [[gener]] són pràcticament dos graus més baixes que al vessant litoral i la [[Precipitació (meteorologia)|precipitació]] és lleugerament superior, segons dades de l'Atles climàtic de Catalunya.<ref>[http://magno.uab.es/atles-climatic/catala/cartografia.htm Atles climàtic digital de Catalunya (Universitat Autònoma de Barcelona)]</ref>
 
Un altre fet remarcable és el risc de precipitacions intenses: amb intensitats superiors als 100mm. en 24h. per a un període de retorn de 10 anys (segons càlcul hidrològic i determinació dels cabals d'avinguda de les Conques Internes de Catalunya, ACA 2001).
Línia 33:
Tot el [[terme municipal]] està sobre la serralada litoral i no arriba a la [[plana]] del [[Vallès]]. La [[litologia]] dominant són granodiorites la intrusió de les quals va tenir lloc als episodis finals de l'[[orogènia]] herciniana, al final del [[paleozoic]]. La meteorització dels [[granits]] dóna lloc als saulons, uns materials d'elevada [[fertilitat]].
 
Tot el municipi forma part de la [[conca hidrogràfica]] del [[Besòs]].<ref>[http://www.besos.cat/laconca.htm La conca del Besòs (Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs)]</ref> Els principals cursos fluvials del municipi de '''Vallromanes''' són: la [[Rambla|riera]] de Vallromanes, d'uns 6&nbsp;km. de longitud, afluent del riu Mogent; el [[Torrent Torrent_(hidrologia)|torrent]] de les Fontanilles, el torrent d'Ardenya i el de l'Agutzil que aflueixen a la riera de Vallromanes i el torrent del Sot dels Verns que aflueix al torrent de Can Gurri.
 
=== Vegetació ===
Per la seva ubicació geogràfica, '''Vallromanes''' és de ple en la regió biogeogràfica mediterrània amb una notable riquesa d'espècies i diversitat de sistemes naturals. Els sistemes naturals dels vessants del [[solell]] són propis de zones eixutes, de creixement més lent i, en conseqüència, de menor desenvolupament durant el procés de regeneració després de pertorbacions. A les carenes de solell destaca la [[Garrigar|garriga]], però també es poden trobar elements de l'alzinar [[esclarissat]], de la brolla d'estepes i bruc boal, taques d'albada i, fins i tot, clapes de llistonar. Als vessants de solell pot dominar la brolla d'albada, que es pot barrejar amb clapes de garriga, clapes d'estepes, prats d'albellatge, etc.
 
En general, la vegetació d'aquestes orientacions està constituïda principalment per comunitats arbustives i herbàcies, amb algunes clapes arbòries, principalment de [[pi pinyer]]. En aquest context, existeixen nombroses formacions de gran interès, tant per la seva raresa, vulnerabilitat, singularitat i estat de conservació, com els prats d'albellatge -reconeguts d'interès comunitari-, i les brolles, [[garrigues]] i [[màquies]], de gran diversitat florística i faunística.
Línia 42:
Menció especial mereixen les comunitats de ribera, com anteriorment a Can Maioles encara visible a l'extrem del camp de golf d'extrem interès intrínsec per l'acumulació de valors naturals i funcionals, ja que constitueixen una veritable xarxa de connectors biològics, que permeten el manteniment dels fluxos entre les diverses zones del parc. Entre les principals comunitats cal destacar els alocars que encara romanen al llarg de diverses rieres del vessant costaner, i els magnífics boscos de ribera, amb espècies tan significatives com el [[vern]], l'[[avellaner]] i el [[roure]] africà, totes elles incloses entre els hàbitats d'interès comunitaris, i darrers reductes d'aquests [[ecosistemes]].
 
Sens dubte, els alocars representen una de les comunitats més especials de la serra de Marina pel fet que a Catalunya es troben només dues grans taques de distribució de l'alocar (Vinco-Viticetum agni-casti): una a la conca baixa del [[riu Ebre]], i una altra al Nord-est, de la qual les poblacions de la serralada Litoral significarien el límit [[meridional]]. En aquesta comunitat, pròpia de les [[rambles]] mediterrànies, s'hi troba l'[[aloc]] (''Vitex agnus-castus''), el [[magraner]] (''Punica granatum''), l'[[òlbia (planta)|òlbia]] (Lavatera olbia), la [[barretera]] (Petasites fragans) i la vinca grossa ([[Vinca major]]). Actualment, però, molts trams de l'alocar estan força degradats i envaïts pel [[canyar]] i la [[esbarzer|bardissa]] que hi són dominants. Tot i això, es mantenen alguns trams ben conservats, on l'alocar forma franges força amples a banda i banda dels torrents i on es troben alocs de dimensions remarcables. Així, cal esmentar la riera de Canyet (amb uns 200 [[Metre|m.]] d'alocar, amb alocs que presenten soques d'uns 30&nbsp;cm. de diàmetre), i el torrent de Pomar. A [[Sant Jeroni de la Murtra]] es localitza l'alocar millor conservat, amb una longitud d'uns 300 [[Metre|m.]] entre la bassa de Sant Jeroni i l'autopista [[B-20]].
 
Pel que fa a les plantes amb flor, el catàleg és molt més complet. És remarcable la presència d'espècies de caràcter eurosiberià, com el [[vern]] (Alnus glutinosa), el [[grèvol]] (Ilex aquifolium), l'[[evònim]] (Euonymus europaeus), o l'[[auró negre]] (Acer monspessulanum). Onze espècies presenten el seu límit meridional de distribució en aquesta zona, i tres d'elles ([[Ampelodesmos mauritanica]], Anthyllis cytisoides i Solanum rostratum) el septentrional. Així mateix, s'hi localitzen tres [[endemismes]] catalans: Ophrys catalaunica, [[Salvia]] nemorosa ssp. valentina i Sarothamnus catalaunicus.
 
=== Accés per carretera ===
La carretera d'accés a Vallromanes és la [[BP-5002]] que uneix els municipis de [[Granollers]] i d[[el Masnou]]; Vallromanes es troba just al mig d'ambdues poblacions. Des de la carretera [[BP-5002]], el municipi més proper i que limita amb Vallromanes és, en sentit nord-oest, [[Vilanova del Vallès]] i, en sentit sud, el municipi d'[[Alella]], el qual també limita amb Vallromanes.<ref>[http://maps.google.cates/maps?f=q&hl=ca&geocode=&q=vallromanes&ie=UTF8&ll=41.541221,2.298203&spn=0.111525,0.233459&z=12&iwloc=addr&om=1 Mapa de Google]</ref>
 
=== Demografia ===
Línia 54:
 
==Història==
La referència més antiga de Vallromanes es remunta a l'any [[970]], que s'esmenta la casa de Sant Vicenç a ''Valle de Romanas.'' L'església de Sant Vicenç,<ref name="vallromanes">[http://www.vallromanes.cat/cat/content_vila.asp?id_vila=10 Història de Vallromanes (Ajuntament de Vallromanes)]</ref> que és documentada el [[1183]] com a [[Parròquia eclesiàstica|parròquia]], pertanyia al terme del castell de Montornès o de Sant Miquel de Montornès,<ref name="vallromanes"/><ref>[http://www.montornes.cat/ca/municipi/montornes-per-descobrir/castell-de-sant-miquel Castell de Sant Miquel (Ajuntament de Montornès del Vallès)]</ref><ref name="vallromanes"/> al qual també pertanyia la de Sant Sadurní de Montornès.<ref>[http://www.montornes.cat/ca/municipi/montornes-per-descobrir/esglesia-sant-sadurni Església de Sant Sadurní de Montornès (Ajuntament de Montornès del Vallès)]</ref> El castell, documentat des de [[1108]], és situat dalt del [[turó]] del castell de Sant Miquel, al límit amb el municipi de [[Montornès del Vallès]] (la línia divisòria dalt el turó assenyala que les ruïnes del castell són del municipi de Vallromanes, mentre que les de la [[capella (arquitectura)|capella]] de Sant Miquel corresponen a Montornès). Posseïren el castell els Montornès, que a la segona meitat del [[segle XIV]] adquiriren del rei la jurisdicció civil i criminal i el mig imperi, mentre que el senyor rei es reservava el mer imperi i la directa i [[alodial]] senyoria, drets aquests que foren adquirits del rei el [[1390]] per la ciutat de [[Barcelona]]. Fins a la primera meitat del [[segle XV]] els consellers barcelonins reberen queixes dels homes del castell de Montornès contra Pere de Montornès, que tenia el castell en feu de la ciutat de Barcelona. Els [[remences]] s'hi fortificaren el [[1485]]. El [[1505]] el sobirà va vendre en feu (amb retenció del domini alodial i directe) a la universitat de Montornès les rendes del castell i de les parròquies de Montornès. Així, Vallromanes, [[Alella]] i Montornès, pobles que fins aleshores depenien del castell, passaren a ser de reialenc. El [[1632]] Vallromanes i Montornès formaven una [[batlle senyorial|batllia]] (al {{[[segle| XIX|s}}]] aquests pobles constituïen un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà a la primeria del {{[[segle| XX|s}}]]).
El castell de Sant Miquel de Montornès continuà en possessió dels Montornès fins al [[1621]], que passà als Taverner, que esdevingueren a la fi d'aquest segle comtes de Darnius. El [[1718]] el comte de Darnius reedificà l'antiga masia de la Torre Tavernera,<ref name="vallromanes"/> al peu del castell, que esdevindria en endavant residència dels senyors del castell de Montornès, els quals, a la fi del {{[[segle| XVII|s}}]] eren els Fiveller, que heretaren també el títol de comtes de Darnius, i al {{[[segle| XIX|s}}]] ho eren els Martorell. A la fi d'aquest segle la propietat del castell i de la Torre Tavernera pervingué als propietaris actuals, els comtes d'Alba de Liste.
 
Vallromanes formà part de Montornès fins al 1933, quan es constituí en municipi independent. El primer [[Llista d'alcaldes de Vallromanes|alcalde de Vallromanes]] va ser, al [[18 d'agost]] del [[1933]], [[Genís Guàrdia i Roca]].
Línia 71:
 
====Casal de Vallromanes====
Inaugurat al gener de l'any 2007,<ref>{{ref-web|url= [http://www.vallromanes.cat/cat/premsa_det.asp?id_premsa=15&id_ajuntament=11 |arxiuurl= http://web.archive.org/web/20101001020701/http://www.vallromanes.cat/cat/premsa_det.asp?id_premsa=15&id_ajuntament=11 |arxiudata=1 d'octubre de 2010| editor=] Servei de Premsa de l'Ajuntament de Vallromanes|títol=: Inauguració del Casal}}</ref> en els mateixos terrenys on hi havia l'antic casal, a la Rambla de Vallromanes, el qual va haver d'ésser enderrocat per presentar una estructura tan malmesa que, segons l'equip de govern municipal d'aleshores, feia impossible la seva restauració.
 
====Castell de Sant Miquel====
Línia 78:
 
====El Celler de l'Avi====
És una casa senyorial del carrer Vista Alegre, pertanyent a la família d'de Alba i Mogas, que obre les seves portes al públic una vegada a l'any per mostrar fotografies, quadres i col·leccions de diversos objectes històrics de la família i que tenen un gran valor cultural i artístic per al municipi.
 
====Ermita de Sant Andreu====
[[Fitxer:Capella de Sant Andreu Torre Tavernera Vallromanes.jpg|thumb|dretaright|Capella de l'Ermita de Sant Andreu a Torre Tabernera]]L'any [[1696]] hi ha constància que es porten a l'[[ermita de Sant Andreu]] relíquies procedents de [[Roma]], dels santsSants: [[Àngel]], [[Felicià]] i [[Marcel]].<ref name="coneixercatalunya">Font: Antonio Mora Vergés [http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/08/sant-andreu-de-torre-tabernera-o-de.html Sant Andreu de Torre Tabernera o de Castellvell]</ref>
 
A la [[Guerraguerra de Successió Espanyolasuccessió]] en la qualque Catalunya perdré les seves llibertats, els Taverner-Montornès feren costat al pretendent [[Dinastia borbònica|Borbó]], i això va comportar la destrucció de la Torre Tavernera i molt possiblement de la capella annexa de Sant Andreu.
 
L'any [[1718]] Olegario d'Ardena Taberner Montornés, comte Darnius, refarà casa i ermita.<ref name="coneixercatalunya">Font: Antonio Mora Vergés [http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/08/sant-andreu-de-torre-tabernera-o-de.html Sant Andreu de Torre Tabernera o de Castellvell]</ref>
 
Els edificis patiran encara una nova reforma el {{[[segle| XX|s}}]], quan es decideix que acolliran la seu social del Club de Golf de Vallromanes.
 
L'edifici religiós consta d'una sola nau rectangular, coberta amb volta de canó seguit, coronada al costat de llevant per un [[absis]] semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. A la façana de [[sud|migdia]] s'endevina clarament la porta original, encara que ara és tapiada. L'interior està completament enguixat.<ref name="coneixercatalunya"/>
 
Malgrat l'excessiva restauració, Sant Andreu i l'edifici de Torre Tavernera, mereixen una visita.<ref name="coneixercatalunya">Font: Antonio Mora Vergés [http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/08/sant-andreu-de-torre-tabernera-o-de.html Sant Andreu de Torre Tabernera o de Castellvell]</ref>
 
====Església de Sant Vicenç====
Linha 95 ⟶ 97:
 
====La Roca Foradada====
{{principal|Roca Foradada de Vallromanes}}
[[Fitxer:La Roca Foradada, Vallromanes.jpg|thumb|dreta|La Roca Foradada]] La Roca Foradada és la resta arqueològica més antiga de Vallromanes. Es tracta d'un gran bloc de granit de forma arrodonida però irregular, amb un forat al centre no massa gran ni profund on es pot encabir una persona asseguda. Podria pertànyer a l'època [[calcolític]]a (2700-2200 aC). Es troba emboscada a la falda nord del turó del Tàvec, damunt la masia de Cal Cabrit, a tocar del camí que condueix a Can Maimó. Formaria part d'un complex [[megalític]], ja que al seu voltant hi ha tot un seguit de roques grans i ben curioses. En el clar de bosc proper, anomenat la plana de Cal Cabrit (geològicament és una codina) també hi ha un parell de roques mig enterrades. Parlem, doncs, d'unes restes situades en un lloc de pas, un indret estratègic que hauria estat màgic i sagrat per a l'home prehistòric.
 
[[Fitxer:La Roca Foradada, Vallromanes.jpg|thumb|dretaright|La Roca Foradada]] La Roca Foradada és la resta arqueològica més antiga de Vallromanes. Es tracta d'un gran bloc de granit de forma arrodonida però irregular, amb un forat al centre no massa gran ni profund on es pot encabir una persona asseguda. Podria pertànyer a l'època [[calcolític]]a (2700-2200 aC). Es troba emboscada a la falda nord del turó del Tàvec, damunt la masia de Cal Cabrit, a tocar del camí que condueix a Can Maimó. Formaria part d'un complex [[megalític]], ja que al seu voltant hi ha tot un seguit de roques grans i ben curioses. En el clar de bosc proper, anomenat la plana de Cal Cabrit (geològicament és una codina) també hi ha un parell de roques mig enterrades. Parlem, doncs, d'unes restes situades en un lloc de pas, un indret estratègic que hauria estat màgic i sagrat per a l'home prehistòric.
No està gens clara la seva funció o finalitat. Entre les diverses hipòtesis, tenim que podria ser una cova sepulcral artificial, [[Tomba excavada a la roca|un monument funerari excavat a la roca]]; o potser una “gàbia o presó [[neolític]]a” la qual es tancaria mitjançant algun sistema (podem veure que hi ha un rebaix vertical en forma de canal on devien anar els troncs de la "porta"). També diuen que antigament la feien servir com a forn per a coure-hi pa.
 
No està gens clara la seva funció o finalitat. Entre les diverses hipòtesis, tenim que podria ser una cova sepulcral artificial, [[Tomba excavada a la roca|un monument funerari excavat a la roca]]; o potser una “gàbia o presó [[neolític]]a” la qual es tancaria mitjançant algun sistema (podem veure que hi ha un rebaix vertical en forma de canal on devien anar els troncs de la "porta"). També diuen que antigament la feien servir com a forn per a coure-hi pa.
[[Fitxer:Roca_Foradada_de_Can_Gol.JPG|dreta|thumb|Roca foradada de Can Gol]]
 
A uns 4&nbsp;km, a Can Gol (terme de [[La Roca del Vallès]]), hi una roca foradada molt semblant. Se'n coneixen vuit a tota Catalunya. Sempre es troben a pocs quilòmetres de la costa, en la zona litoral o prelitoral. No s'ha fet cap estudi arqueològic profund de la zona de Vallromanes. Lluís Galera afirma<ref>Lluís Galera, [http://www.feec.org/Publicacions/vertex.php Revista ''Vèrtex''] ([1966) </ref> que “és evident que una raça primitiva havia deixat un seguit de fites en els grups granítics, que tan peculiars són, dalt a les serralades que separen el [[Maresme]] del [[Vallès]]… Entre Vallromanes i Can Maimó trobem la primera manifestació d'aquesta estranya cultura en un grup granític conegut per la pedra dels Sacrificis”. Es refereix a un antic conjunt situat 13 [[Metre|m.]] avall de la Roca Foradada que estava format per dos grans blocs, l'un sobre l'altre; el de sobre tenia un cert moviment fins que va caure definitivament a terra quedant del tot capgirat.<ref>Font: Antoni Ibàñez i Ros [http://www.freewebs.com/tonibanez/rocaforadada.htm La Roca Foradada]</ref>
 
====Poblat ibèric====
Són les runes d'un poblat que es troben al peu del Castell de Sant Miquel. S'hi van fer unes excavacions els anys [[1963]]-[[1964|64]] (Estrada, Ripoll, Barberá i Monreal). Segons aquests estudiosos, es tracta d'un poblat molt extens ubicat al sud-est del cim en un ampli replà a 40 [[Metre|m.]] per sota del Castell. Seria molt semblant al del [[castell de Burriac]]. Hauria estat habitat entre el [[250|250 aC]] i el [[100|100 aC]]. Hi ha una gran quantitat de blocs de pedra afilerats que serien els habitacles (s'han identificat quatre llars i un forn). En els sondeigs van trobar molts vestigis d'objectes d'ús domèstic i agrícola, fets de pedra, ceràmica, ferro i bronze. Encara avui, a nivell superficial, apareixen nombrosos fragments ceràmics pertanyents a vasos, àmfores i molins de mà. Fa poc van acabar de restaurar una àmfora ibera trobada aquí dalt. En aquest poblat vivien els [[laietans]] i, probablement, fou un dels primers assentaments humans de la comarca<ref>Font: Antoni Ibáñez Ros [http://El%20Castell%20de%20Sant%20Miquel http://entrellum.blogspot.com/2007/10/el-castell-de-sant-miquel.html El Castell de Sant Miquel]</ref>
 
====Torre Tabernera====
[[Fitxer:Torre Tavernera.jpg|thumb|dretaright|Torre Tabernera]]Torre Tabernera és una mansió senyorial, edificada per l'egregi Olegario D'Ardena Taberner Montornès, comte Darnius, sobre l'antic Castell Vell dels Montornès, que va ser destruït durant la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]], que atorgà la [[Espanya|corona d'Espanya]] a [[Felip V d'Espanya|Felip V de Borbó]]. A la façana principal una inscripció gravada en pedra “VETUS HOC CASTRUM SIVE DOMOS ANTIQUA 1,718”, ens permet fixar la data de l'edificació de la casa.
 
A la façana, com a motiu ornamental, es troben sis [[retaule]]s de 2,60 per 1,50, fets de ceràmica, a l'estil Lluís XIV de principis del [[segle XVIII]]. Aquests sis quadres, se suposa per la numeració que porten, devien estar integrats en una col·lecció de vint, que envoltaven la casa donant-li una exquisitat especial. La importància d'aquesta obra d'art, rau en la seva situació cara a l'exterior, i en el fet que per aquelles dates les representacions ceràmiques es limitaven a imatges de sants, no als propietaris del Palau, com en el cas que ens concerneix.
Línia 117:
 
{{vegeu també|Llista d'alcaldes de Vallromanes}}
L'alcalde, a partir del dia 14 de desembre de 2013, és [[David Ricart i Miró.]], MxV-ERC
 
La composició actual del consistori és d'11 regidors. 35 de [[MxV-EsquerraERC]],<ref name="MxV-EsquerraERC"> [http://locals.esquerra.cat/vallromanes MxV-Esquerra]</ref> 3 d'iVall,<refde name="iVall">[http://www.ivall.catPDECat iVall]</ref> 3 de CiU<ref name="CiUPDEcat"> [http://www.ciu.cat/minisite.php?agpl_ID=164 CiU]</ref> i 2 d'ICV.IVall,<ref name="ICViVall">[http://www.iniciativaivall.cat/vallromanes ICViVall]</ref> L'alcaldia està en mans de MxV-Esquerra mercè a un pacte de govern entre les formacions de MxV-Esquerra i CiU fruit2 de la moció de censura presentada a l'anterior alcaldessa pel fet que aquesta va fer investigar a la seva tinent d'alcalde a través d'un detectiu privatGdV.<ref name="<ICV">[http://www.naciodigitaliniciativa.cat/naciogranollers/noticia/13724/mariluz/munoz/ciu/nova/alcaldessa/vallromanes Article Nació Digital 30/06/12 sobre moció de censura i nomenament de la nova alcaldessaICV]</ref> Els regidors d'IiVall i d'ICV es troben a l'oposició sense representació a l'equip de govern de l'ajuntament.
 
== Referències ==
{{referències|3}}
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |títol=Vallromanes|Commonscat=Vallromanes |Viquidites=Vallromanes}}
* [http://www.vallromanes.cat/ Pàgina web de l'Ajuntament]
* [http://www.inm.es/cgi-bin/locali.cgi?ig=08885 Predicció meteorològica]
Línia 136:
 
{{Municipis del Vallès Oriental}}
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Vallromanes| ]]