Institut Obrer de València: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Inacabat}} L''''Institut Obrer de València''' va ser el primer Institut Obrer creat pel Govern de la Segona República Espanyola a València...». |
|||
Línia 14:
* La remuneració: els estudiants obtenien uns ingressos econòmics com a aportació a les despeses familiars que d'una altra manera, com a fills de la classe obrera, haguessin realitzat treballant.
* Ensenyament laic, científic, actiu.
Va començar així, dins d'un projecte cultural dinàmic,<ref>(''Gaceta de la República'', Decreto de [[23 de noviembre]] de [[1936]])</ref> {{cita| ...un assaig encaminat a aconseguir ràpidament els beneficis de l'ensenyament superior, les millors capacitats que ofereixin la garantia de la seua absoluta lleialtat.||}}
== L'Institut Obrer de València ==
Línia 23:
Les classes començaren l'1 de febrer de 1937 i durant més de dos anys, equivalents a tres semestres complets, van passar per les seues aules alguns dels millors professors d'aquesta època: [[Samuel Gili Gaya]], [[Manuel Núñez de Arenas|Manuel Núñez de Arenas y de la Escosura]], [[Rafael de Penagos]], [[Juan Renau]], [[Rafael Pérez Contel]], [[Francisco Carreño Prieto]], [[Alberto Sánchez Pérez]], [[Ana Martínez Iborra]], [[Enrique Rioja Lo Bianco]], [[Enrique Moliner Ruiz]]… També van visitar l'Institut intel·lectuals de la talla d'[[Antonio Machado]], [[Jacinto Benavente]], [[Ángel Gaos]] o [[León Felipe]]. En la seua convivència quotidiana amb els alumnes, professores i professors van saber transmetre'ls un univers de valors democràtics, amb l'exemple diari de la solidaritat i l'esperit de superació.
L'Institut Obrer de València estava situat en l'actual [[avinguda de Ferran el Catòlic]], en l'antic i conegut edifici dels [[Companyia de Jesús|Jesuïtes]]. En ell van iniciar la seua formació tres convocatòries de les quatre necessàries perquè els alumnes
Aquesta experiència educativa, encara que no va poder ser portada al seu terme, va marcar la formació, la identitat, la personalitat i el rumb de les vides dels alumnes que van tindre el privilegi de passar per les seues aules. La totalitat dels estudiants dels Instituts Obrers de València, Sabadell, Barcelona i Madrid van tindre la mateixa intenció: el desig de canviar el món.
== Continuïtat de l'Institut ==
Van perdre la guerra i la seua memòria va quedar des de [[1939]] proscrita per la dictadura. En [[1975]], un grup d'aquells alumnes es va reunir a València i anys més tard va fundar una associació, l'Associació Cultural Institut Obrer, que en l'actualitat es reuneix en els locals de la centenària [[Societat Coral El Micalet]] de València. Els que foren alumnes, ja octogenaris, la generació perduda, ensenyen i transporten al seu temps i transmeten i apropen amb les seues vivències la veritable història.▼
▲Van perdre la guerra i la seua memòria va quedar des de 1939 proscrita per la dictadura. En 1975, un grup d'aquells alumnes es va reunir a València i anys més tard va fundar una associació, l'Associació Cultural Institut Obrer, que en l'actualitat es reuneix en els locals de la centenària Societat Coral El Micalet de València. Els que foren alumnes, ja octogenaris, la generació perduda, ensenyen i transporten al seu temps i transmeten i apropen amb les seues vivències la veritable història.
La Institució va crear l'any 2009 un grup d'investigació denominat GIACIO, que col·labora amb organitzacions públiques i privades, institucions acadèmiques i investigadors independents.
Linha 35 ⟶ 34:
Des de l'any 2014 l'Associació està presidida per Cristina Escrivá Moscardó, que també coordina el GIACIO.
== Referències ==
| |||