Skanderbeg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint {{Infotaula persona}} #QQ16
m bot: - geníssers. Quant a que romania lleial a Nàpols va + geníssers. Com que romania lleial a Nàpols, va
Línia 18:
El [[1456]] Skanderberg va visitar al rei Alfons a Nàpols. El [[1455]] amb el suport d'uns mil napolitans, va [[Setge de Berat|assetjar Berat]] però fou rebutjat per reforços manats per [[Evrenos]] Isa Beg i la major part dels italians van morir a la batalla ([[26 de juliol]] de [[1455]]). L'any següent va obtenir una suposada victòria sobre els otomans als que hauria causat deu mil morts, però Mois Dibra i Hamza restaven al bàndol otomà i Dibra va cedir als turcs la fortalesa de Modric; sembla que en aquest temps Skanderberg mirava d'apoderar-se dels territoris dels altres caps albanesos. El [[1457]] Croia fou atacada per Isa Beg, probablement el fill del governador Ishal Beg d'Uskub i Skanderberg va respondre atacant el seu campament a Albulena prop de la muntanya Tumenish, on va fer presoner a Hamza. Aquesta victòria fou molt celebrada a Itàlia i el Papa el va nomenar "Capità General de la Mar Sagrada" i li va enviar 500 ducats. El rei Alfons va morir el [[1458]] i el nou rei [[Ferran I de Nàpols|Ferran]] no li va donar el mateix suport, i el va cridar a Itàlia, com a qualsevol vassall, per combatre una revolta.
 
El [[1460]] va reconèixer la sobirania otomana igual ho van fer altres caps albanesos i pactà un [[alto el foc]] de tres anys<ref group="nota">"tregua per tre anni" al document original, de vegades traduït per treva de trenta anys </ref> amb el soldà [[Mehmet II]] pel que s'obligava a participar en les campanyes otomanes, pagar un tribut anual amb cabres i proveir de nois joves pels [[geníssers]]. Quant aCom que romania lleial a Nàpols, va anar a Itàlia el [[1461]] a combatre als rebels tal com se li havia demanat i va tornar a Albània l'[[11 de febrer]] de [[1462]].
 
La treva fou renovada [[27 d'abril]] de l'any [[1463]]. A l'estiu següent l'[[Imperi Otomà]] i [[Venècia]] van entrar en guerra i Skanderberg va veure un nou aliat sòlid en els venecians amb els quals va pactar el [[20 d'agost]] de [[1463]]; tropes venecianes es van establir a Croia; aquesta traïció a la paraula donada va provocar els atacs otomans del [[1464]] i [[1465]] dirigits pel governador d'Ochri, Balaban. Skanderberg va fer operacions de guerrilla; el cap Mois Dibra, que també s'havia revoltat, fou capturat i altres caps van ser també capturats o derrotats. El [[1466]] el sultà [[Mehmet II]] va marxar en persona contra el rebel. Va conquerir sis fortaleses (no s'esmenta el nom) i va construir una nova fortalesa, [[Elbasan]],<ref group="nota">aquesta fortalesa fou construïda en només 25 dies </ref> que asseguraria el control del país. Croia fou assetjada però Mehmet no va seguir al setge que va encarregar al governador Balaban. El desembre de [[1466]] Skanderberg va anar a Itàlia a demanar ajut i es va presentar a [[Roma]] el dia [[12 de desembre]], el Papa li va entregar 5000 ducats i després va dirigir-se a [[Nàpols]].