Fissió nuclear: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 79.144.144.103. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
|||
Línia 8:
A la fissió de l'urani-235 es produeixen uns 925 mega[[watt]]s d'[[energia]]. A cada fissió es desprèn un nombre mitjà de 2,42 neutrons de fissió per a una energia neutrònica de 0,025 electrovolts ([[neutrons lents]]), o 2'07 neutrons de mitjana per a cada fissió (i majors per a energies neutroniques una mica majors). L'energia cinètica dels neutrons obtinguts per fissió és de l'ordre de dos [[electrovolt]]s. Més del 99% dels neutrons produïts són instantanis i la resta són [[neutrons retardats]]. Tanmateix els productes que genera la fissió nuclear són [[Radioactivitat|radioactius]] i continuen actius durant milers d'anys, cosa que fa que el tractament dels [[Residu radioactiu|residus radioactius]] sigui un problema important a considerar. La preocupació per l'acumulació i el tractament dels residus nuclears i també per l'efecte destructiu de les [[Arma nuclear|armes nuclears]] s'oposen als avantatges de l'[[energia nuclear]] obtinguda a [[centrals nuclears]] com a font d'[[energia primària]] i han fet sorgir un debat [[Política|polític]] i [[Societat|social]] sobre la seva conveniència.
== Història
La fissió nuclear en cadena no és habitual a la naturalesa, fins al 1972 es va descobrir aquest fenomen a uns dipòsits de [[mineral]] a [[Oklo]] ([[Gabon]]), tot i que havia estat postulat per Paul Kuroda el [[1956]].<ref>[http://nuclearplanet.com/Kuroda%201956.pdf ''On the physical stability of uranium minerals''] Paul K. Kuroda. Journal of Chemical Physics, vol. 25, pàg. 781–782.(1956)</ref> El físic francès [[Francis Perrin]] va descobrir a la regió d'Oklo setze llocs on fa uns dos milions d'anys s'hauria produït una fissió nuclear autosostinguda a gran escala. Aquest procés s'hauria basat en l'urani natural i la reacció hauria estat moderada per l'[[aigua]] corrent, això va ser possible perquè llavors l'urani natural era més ric que ara en l'isòtop físsil U-235, al voltant del 3%, que avui dia, que conté només un 0,7% i cal que sigui [[Urani enriquit|enriquit]] (fins al 3%) per tal de poder ser utilitzat als reactors nuclears que utilitzen ''aigua lleugera''.
Línia 14:
[[Ernest Rutherford]] va ser el primer a trencar un àtom el [[1917]],<ref>Ernest Rutherford ''Collision of alpha particles with light atoms IV. An anomalous effect in nitrogen'', Philosophical Magazine, 6a sèrie, vol. 37, pàg. 581-587. 1919. [http://web.lemoyne.edu/~giunta/rutherford.html Disponible on-line].</ref> el seu equip va bombardejar [[nitrogen]] amb [[Partícula alfa|partícules alfa]] naturals procedents d'un material radioactiu, observant l'emissió d'un protó amb una energia més gran que la de la partícula alfa. El [[1932]] els seus estudiants [[John Cockcroft]] i [[Ernest Walton]], treballant sota la seva direcció, van intentar de trencar els nuclis amb mitjans artificials, utilitzant un accelerador de partícules per bombardejar [[liti]] amb protons produint dos nuclis d'[[heli]].<ref>J. D. Cockcroft and E. T. S. Walton (30 d'abril del 1932) ''Letters to the Editor: Disintegration of lithium by swift protons'', Nature, vol. 129, pàg. 649. ([http://web.ihep.su/owa/dbserv/hw.part2?s_c=COCKCROFT+1932 Consultable on-line]). Més tard apareixeria un informe més detallat: J. D. Cockcroft and E. T. S. Walton (1 Juliol del 1932) "Experiments with high velocity positive ions. II. The disintegration of elements by high velocity protons," ''Proceedings of the Royal Society of London'', sèrie A, vol. 137, no 831, pàg. 229-242.</ref>
Després que el 1932 el físic [[James Chadwick]] va descobrir els neutrons,<ref>Chadwick va anunciar el seu descobriment a: James Chadwick (27 de febrer del 1932) ''Letters to the editor: Possible existence of a neutron'', Nature, vol. 129, pàg. 312. ([http://web.mit.edu/22.54/resources/Chadwick.pdf Disponible on-line] PDF). Més tard va comunicar la seva troballa amb més detalls a: Chadwick, J. (1932) ''The existence of a neutron'', Proceedings of the Royal Society, Sèrie A, vol. 136, pàg. 692-708 ([http://www.chemteam.info/Chem-History/Chadwick-1932/Chadwick-neutron.html Disponible on-line]); i a: Chadwick, J. (1933) ''The Bakerian Lecture: The neutron'', Proceedings of the Royal Society, Sèrie A, vol. 142, pàg. 1-25.</ref> el [[1934]] [[Enrico Fermi]] i els seus col·legues van estudiar a [[Roma]] els resultats de bombardejar urani amb neutrons, essent els primers a fer-ho però els resultats no van ser interpretats correctament fins alguns anys més tard.<ref>E. Fermi, E. Amaldi, O. D'Agostino, F. Rasetti, i E. Segrè (1934) "Radioacttività provocata da bombardamento di neutroni III," ''La Ricerca Scientifica'', vol. 5, no. 1, pàg. 452-453.</ref> La primera persona que va mencionar la idea de la fissió nuclear va ser [[Ida
Després de la publicació dels treballs de Fermi, a [[Alemanya]] [[Lise Meitner]], [[Otto Hahn]] i [[Fritz Strassmann]] van començar a dur a terme experiments similars. Meitner era una jueva [[Àustria|austríaca]] i el [[1938]] va perdre la seva nacionalitat a causa de l'[[Anschluss]], per això va haver de fugir a [[Suècia]] des d'on va continuar col·laborant per correu i amb reunions amb Hahn a Suècia. Per una causalitat el nebot de Meitner, [[Otto Robert Frisch]], també refugiat, era a Suècia quan va rebre una carta de Hahn descrivint alguns dels productes que resultaven de bombardejar urani amb neutrons, obtenien [[bari (element)|bari]] i no [[radi (element)|radi]] (el bari té al voltant del 60% el [[pes atòmic]] de l'urani). Frisch es va mostrar escèptic sobre la fiabilitat dels resultats però Meitner confiava en la capacitat de Hahn com a químic. [[Marie Curie]] havia separat el bari del radi durant molts anys i les tècniques eren ben conegudes.
| |||