Catolicisme: diferència entre les revisions

Segons el catecisme de l'Església catòlica i la moral cristiana en general,<ref>{{ref-llibre| cognom = Royo Marín | nom = Antonio | títol = Teologia Moral per Seglars I: Moral fonamental i especial. | any = 1979 | editorial = Biblioteca d'Autors Cristians | lloc = Madrid | isbn = 84-220-0441-0 | pàgines = 76-83}}</ref> hi ha actes bons i actes dolents, on un ''acte moralment bo'' suposa al mateix temps la ''bondat de l'objecte'',<ref group="Nota">Es diu objecte de l'acte humà allò que tendeix per la seva pròpia naturalesa, independentment de les circumstàncies que puguin afegir. Per exemple, apoderar-se de l'aliè és l'objecte del robatori.</ref> ''de la fi'',<ref group="Nota">Encara que la moralitat d'un acte depèn del seu objecte propi, la moralitat principal recau sobre el fi de l'agent. Per exemple, l'essencial d'un robatori és treure la cosa aliena (aquest és el seu objecte propi). Però el que roba per tal d'obtenir els diners que necessita per cometre un adulteri és més adúlter que lladre, perquè el robatori és un simple mitjà per arribar a l'adulteri i, pel mateix, aquesta finalitat extrínseca al robatori és més important i principal que la mateixa acció de robar.</ref> i de ''les circumstàncies''.<ref group="Nota">Circumstàncies són les condicions accidentals que modifiquen la moralitat substancial que ja tenia l'acte humà. Per exemple, qui roba sabent diners que estaven destinats a gent necessitada, afegeix al seu pecat de robatori un altre pecat contra la justícia, que clama al cel en aquells desemparats que requerien d'aquests diners.</ref> Una finalitat dolenta corromp l'acció, encara que el seu objecte sigui de seu bo (per exemple: pregar i dejunar "perperquè serla vistgent perus altresvegi").<ref group="Nota">L'evangeli de Mateu 6:1 ho esmenta en boca de Crist: ''Guardeu«Mireu de no fer el que alsDéu ullsvol dels homesnomés perquè la gent us contemplinvegi, doncsja d'unaque altra maneraaixí no tindríeu cap recompensa davantdel elvostre Pare del cel''». Les accions de pregar i dejunar sense més tenen una finalitat intrínseca bona, però la finalitat extrínsec de la vanaglòria afecta la moralitat de l'acte, que perd el seu mèrit davant els ulls de Déu.</ref>