La Vall de Bianya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -històrico-artístic +historicoartístic |
m Robot tanca cometes de la referència |
||
Línia 28:
L'origen del nom no és clar, amb dues hipòtesis principals, una que es decanta més per la forma amb ''V'' i l'altra, per la forma amb ''B'':
* ''Vianya'' vindria del [[llatí]] ''Via Annia''.<ref name="Murlà "/><ref name="Bofarull" /> Aquest nom seria el que els antics romans van donar a la [[calçada romana]] anomenada ara [[Via Romana del Capsacosta]], una ramificació de la [[Via Augusta]]. Des de [[Figueres]] entrava cap a la zona de muntanya, i després de travessar la vall de Bianya pujava des del [[Capsacosta]] cap al coll d'Ares, on es tornava a unir, ja a la [[Gàl·lia]], amb la Via Augusta.<ref>[http://www.turismegarrotxa.com/via-romana-del-capsacosta/via-romana-del-capsacosta_171_ca.html Via Romana del Capsacosta]</ref>
* ''Bianya'' significaria ''dos rius'', fent referència a les [[riera|rieres]] de Sant Ponç d'Aulina i Santa Llúcia de Puigmal, que quan s'uneixen al voltant del nucli de Ca l'Enric reben el nom de riera de Bianya. Això vindria explicat per documents del [[segle XIII]] on apareix la forma ''Bisania'': ''bis'' indicaria repetició i ''ania'' derivaria del [[llatí]] ''amnis'', que significa [[riu]].<ref name="Murlà" /> Tot i això, la documentació anterior a aquest segle no fa servir el prefix ''Bis'', sinó ''Bi''. Segons Josep Calzada, el nom ''Biania'' seria d'origen preromà, probablement [[llengua celta|cèltic]]. Inicialment, el nom es referiria a la riera de Bianya, però hauria acabat donant nom a la vall sencera per on discorre.<ref>CALZADA i Oliveras, Josep (1979): ''De la Bianya, una de les més famoses valls de la Garrotxa. Vianya o Bianya?'' Bol. del Colegio de Médicos, núm. 77 Ir. trim. 1979, pp. 11-12</ref>
Línia 83:
El municipi va adquirir la seva extensió actual l'any [[1970]], quan a través d'un decret, el [[règim franquista]] va annexionar Sant Salvador de Bianya al municipi de la Vall de Bianya (Capsec).<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/1969/04/01/pdfs/A04753-04753.pdf Decreto 514/1969, de 13 de marzo, por el que se aprueba la incorporación voluntaria del Municipio de San Salvador de Vianya al de Vall de Vianya, ambos de la provincia de Gerona.]</ref> El projecte de fusió municipal va ser proposat per la ''Jefatura Provincial del Servicio Nacional de Inspección y Asesoramiento de las Corporaciones Locales'' el [[febrer]] de [[1968]], i en principi incloïa també [[Sant Pau de Segúries]], però les autoritats locals van rebutjar la fusió amb aquest municipi.<ref name="Murlà" /> L'any [[1973]] Montserrat Reixach inicia el seu mandat, esdevenint una de les primeres dones catalanes en ser alcaldessa; el seu mandat va coincidir a més amb la [[transició democràtica espanyola]].<ref name="Murlà" />
El primer alcalde després de la tornada a la democràcia va ser Ernest Nogareda. Per evitar la marxa de bianyencs a altres municipis, durant els anys [[1984]] i [[1985]] s'inicia la construcció de les urbanitzacións de l'Hostalnou de Bianya i Llocalou, respectivament. El [[1993]] s'inaugura el centre cívic de l'Hostalnou, i es va renovar l'edifici consistorial. El [[1994]], a més, es van estrenar els nous túnels del Capsacosta, que van millorar la comunicació de la [[Garrotxa]] amb el [[Ripollès]]. La construcció dels túnels va permetre el descobriment d'una deu, i l'any [[1996]] es va començar un projecte per fases per aprofitar-la.<ref name="Murlà "/> L'any [[2016]] es va finalitzar la totalitat del projecte, dividit en nou fases que van ser executades sota el mandat de tres alcaldes diferents, i que ha permès abastir d'aigua un 90% del municipi amb la deu del Capsacosta.<ref>[http://www.olot.tv/noticies/infraestructures/vall-bianya-conclou-portada-daigues-als-nuclis-masos-disseminats-terme-municipal-despres-20-anys-dactuacions/ La Vall de Bianya conclou la portada d’aigües als nuclis i masos disseminats del terme municipal després de 20 anys d’actuacions.</ref>
== Economia==
| |||