Diner: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 37.14.105.255. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
|||
Línia 46:
* '''Adquisivitat''': Propietat adquisitiva del diner o bé similar. Indica la possibilitat de bescanvi del diner en mercaderies. d'aquesta propietat se'n deriva la definició de '''poder adquisitiu''': Quantitat de béns o serveis que es pot adquirir amb una determinada quantitat de diners. Fluctua inversament a les variacions que experimenten els preus del béns que es volen adquirir.
* '''Poder alliberador''' Facultat d'alliberar deutes que es concedeix al diner. Aquesta capacitat alliberadora és concedida per les autoritats monetàries.
* '''il·lusió monetària''': Reconeixement subjectiu de l'estabilitat del valor del diner sense tenir en compte les variacions del seu poder adquisitiu. Dita il·lusió permet mantenir un preu fix de la unitat monetària fet que conserva també el valor al llarg del temps. Aquesta aparença amaga, però, els efectes de les variacions dels preus dels altres béns. D'aquesta manera, un augment de la renda nacional d'un país no comporta necessàriament un increment de riquesa, ja que aquesta també depèn de la capacitat adquisitiva de la moneda.
== Tipus de diner ==
* Segons la seva tributació:
** '''Diner negre'''. Anomenat també diner brut o diner B. Es refereix al diner obtingut dels guanys fets sense deixar-ne constància en els registres obligatoris per tal de defugir-ne la [[tribut|tributació]] o usar-los en activitats paral·leles o il·lícites. Dit diner té el seu origen en activitats il·legals (fraus comptables, prostitució, droga, robatoris, etc.) o en l'economia submergida,<ref name="SinFraFet">{{ref-llibre|autor = Maria Teresa Espinal i Farré|títol = Diccionari de sinònims de frases fetes|llengua = català|consulta = 19-11-2010|url = http://books.google.fr/books?id=j3Qp3BoJXq0C&pg=PA489&lpg=PA489&dq=%22diner+negre%22+diccionari.cat&source=bl&ots=UD5xLr8HRR&sig=cySj0ElSeVJgvqHGfcXaBHykkyg&hl=ca&ei=3LHmTOm5I5OxhQfFobTgDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CCsQ6AEwAg#v=onepage&q&f=false|any = 2004|editorial = L'Abadia de Montserrat|isbn = 9788484155652|pàgines = p. 489}}</ref> i en són refugis d'aquest els anomenats paradisos fiscals, i els centres ''off-shore'', on s'intenta el ''blanquejament'', és a dir, convertir aquest diner en legal. Els estats en persegueixen els posseïdors d'aquest diner per tal d'obligar-los a tributar.
** '''Diner viu'''. N'és el contrari de l'anterior, és a dir, es tracta del diner comptat, tot entenent com a comptat el diner obtingut dels guanys fets del qual es deixa constància en els registres obligatoris i, en conseqüència, són tributats.
* '''[[Moneda]]''': (entre altres accepcions) Part de l'oferta monetària d'un país composta de bitllets més moneda metàl·lica i que també es denomina efectiu en mans del públic, és a dir, Diner efectiu d'un país que no està en mans del sistema bancari. Per altra banda es defineix com a unitat monetària la unitat estàndard de la moneda (o mitjà oficial de canvi) de cada estat. Sota el règim del patró or, i també mentre foren efectius els [[acords de Bretton Woods]], el valor de la unitat monetària es definia determinant el pes d'or fi a què equivalia. En la pràctica, es fixa la paritat en relació amb el dòlar o la moneda internacional més utilitzada.
* '''Reserves bancàries''': Diner que el [[banc (empresa)|banc]] manté en forma líquida per fer cara a les possibles demandes dels seus dipositants. Les proporcions que aquestes reserves han de representar respecte al total de dipòsits del banc solen ésser fixades per llei o per conveni entre les institucions bancàries i l'estat.
* '''Getó''':<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0111949 Getó], [[Gran Enciclopèdia Catalana]]</ref> Objecte amb valor monetari o sense que té un àmbit de circulació limitat i privat. L'àmbit d'ús d'aquests és molt ampli: fitxes de joc, per a utilitzar telèfons o altres aparells, unitats per a facilitar la comptabilitat, monedes de caràcter privat (eclesiàstic, de cooperatives, etc.).
== Història ==
Linha 62 ⟶ 73:
Segons [[Heròdot]], els [[lidis]] van ser els primers a introduir la utilització de [[moneda|monedes]] d'[[Moneda d'or|or]] i [[Moneda de plata|plata]] com a diner,<ref>Herodotus. ''Histories'', I, 94</ref> avui dia es pensa que les primeres monedes van ser [[Encunyació|encunyades]] entre el [[650 aC]] i el [[600 aC]] .<ref>{{ref-web|url=http://rg.ancients.info/lion/article.html |títol=Goldsborough, Reid. "World's First Coin" |editor=Rg.ancients.info |data=2003-10-02 |consulta=9 de gener del 2011}}</ref>
Els primers metalls utilitzats en les monedes eren l'[[or]] i la [[plata]]. L'ús d'aquests metalls es va imposar, no només gràcies a la seva raresa, bellesa, resistència a la [[corrosió]] i el seu valor econòmic, sinó també a causa dels antics costums religiosos. A [[Babilònia]] els sacerdots, que tenien grans coneixements d'[[astronomia]], va ensenyar a la gent que havia una estreta relació entre l'[[or]] i el [[Sol]] i entre la [[Lluna]] i la [[plata]]. Això va portar a la creença en el poder màgic d'aquests [[metall]]s i dels objectes fets amb ells. L'[[encunyació]] de monedes d'or i la plata es va mantenir durant molts [[segle]]s, aquest tipus de diner es caracteritza pel valor intrínsec de les peces, és a dir el valor comercial del metall utilitzat en la seva fabricació. De manera que una moneda de 20 [[gram]]s d'or s'intercanviava per béns amb un valor equivalent al de l'or que contenia. Les monedes de més valor s'encunyaven en or, mentre que per a les de menor valor s'utilitzava la plata i el coure.
==== Roma ====
| |||