Vesícula seminal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Simplificació de dates |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Esquema de l'aparell genital masculí}}
Les '''vesícules o glàndules seminals'''<ref>{{GEC|0217401|vesícula seminal}}</ref> són unes [[glàndules]] productores del 60% del volum del líquid [[semen|seminal]] situades en l'excavació pelviana. Darrere de la [[bufeta urinària]], davant del [[Recte (anatomia)|recte]] i immediatament per sobre de la base de la [[pròstata]], amb la qual estan unides pel seu extrem inferior.<ref Name="Wilke">{{cite book|title= Anatomy and Physiology of Farm Animals|author1=Rowen D. Frandson |author2=W. Lee Wilke |author3=Anna Dee Fails |year= 2009|publisher= John Wiley and Sons|isbn= 0-8138-1394-8|edition= 7th|chapter= Anatomy of the Male Reproductive System|page= 409|chapterurl= https://books.google.com/books?id=I9ZZkwnFLN0C&pg=PT409|accessdate= 2015-07-28}}</ref>
El conducte de la vesícula seminal i el [[conducte deferent]] formen el conducte ejaculador, que desemboca a la [[uretra]] prostàtica.<ref name=HistologyText>{{cite book|title=Histology: A Text and Atlas, with Correlated Cell and Molecular Biology |edition=6th |year=2010 |author1=Michael H. Ross |author2=Wojciech Pawlina |chapterurl=https://www.inkling.com/read/histology-michael-ross-and-wojciech-pawlina-6th/chapter-22/plate-91-seminal-vesicle |chapter=Male Reproductive System |page=828 |isbn=978-0781772006}}</ref><ref name=GRAYS2005>{{cite book|last1=Drake |first1=Richard L. |last2=Vogl |first2=Wayne |last3=Adam |first3=W.M. Mitchell |others=illustrations by Richard Tibbitts and Paul Richardson |title=Gray's Anatomy for Students |year=2005 |publisher=Elsevier/Churchill Livingstone |location=Philadelphia |pages=407–409 |isbn=978-0-8089-2306-0}}</ref>
Cada vesícula seminal és un [[túbul]] [[lobulat]], revestit per l'[[epiteli]] secretor que secreta un material mucoide ric en [[fructosa]] i altres substàncies nutritives, així com grans quantitats de [[prostaglandina]] i [[fibrinogen]]s, durant el procés d'emissió i d'[[ejaculació]], cada vesícula seminal buida el seu contingut al conducte ejaculador, poc temps després que el conducte deferent buidi els [[espermatozoide]]s. Això augmenta notablement el volum de [[semen]] ejaculat. La fructosa i altres substàncies del líquid seminal tenen un considerable valor nutritiu per als espermatozoides ejaculats fins que un d'ells fecunda l'[[òvul]].<ref>{{cite book|author1=Gary C. Schoenwolf |author2=Steven B. Bleyl |author3=Philip R. Brauer |author4=Philippa H. Francis-West |title=Larsen's Human Embryology |date=November 2014 |publisher=Churchill Livingstone/Elsevier |location=Philadelphia |edition=5th |chapter=Chapter 16: Development of the Reproductive System |pages= |isbn=9781455706846}}</ref>
Es creu que les prostaglandines ajuden de dues maneres a la [[fecundació]]:<ref name=WHEATERS>{{cite book|author1=Barbara Young |author2=James S. Lowe |author3=Alan Stevens |author4=John W. Heath |author5=Philip J. Deakin |others=drawings by Philip J. |title=Wheater's Functional Histology: A Text and Colour Atlas |year=2006 |publisher=Churchill Livingstone/Elsevier |location=Edinburgh |edition=5th |page=355 |isbn=978-0-443-06850-8}}</ref>
: 1. Reaccionant amb el moc cervical femení, per fer-lo més receptiu al moviment dels espermatozous
: 2. Desencadena contraccions peristàltiques invertides del [[úter]] i de les [[trompes de Fal·lopi]] per moure els espermatozoides cap als [[ovari]]s
| |||