[[Fitxer:Anderson_Sophie_Shepherd_Piper_1881.jpg|thumb|El ''pastor flautista'' de [[Sophie Gengembre Anderson]], [[1881]]]]
== Etimologia<ref> Andrés, Ramon (1995): Diccionario de Instrumentos Musicales. Barcelona, Bibliograf. P. 160 i 161</ref> ==
S'han donat diverses hipòtesis sobre la seva etimologia. Una d'elles ho fa derivar del [[llatí]] ''flatulare'', de ''flatus'', que significa buf. D'aquesta hauria pogut derivar ''flatüar'' i la seva metàtesi ''flaütar''. D'aquesta manera, el substantiu flauta seria un derivat del verb flaütar i hauria estat difós per la poesia dels [[trobador]]s, des de la [[llengua d'oc]] a la resta de llengües romàniques. Però també hi ha les formes [[occità|occitanes]] flauja, flajol i flaujar que tenen unes semblances amb el francès flageolet, amb el català [[flabiol]], ... que no poden ser considerades com a casuals i que potser ens parlen d'un creuament entre el llatí tardà ''flatare'' i l'occità ''flaujar''. El mateix Joan Coromines documenta la forma ''flaüta'' l'any 1328 i la forma ''flahuta'' el 1378.<ref>{{ref-llibre|cognom =Corominas |nom= Joan|títol= Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. |lloc=Barcelona |editorial= Curial|volum = Vol. 4 |pàgina= 24}}</ref>
== Classificació de les flautes<ref>Erich M. Von Hornbostel i Curt Sachs. "Classification of Musical Instruments." Traduït per Anthony Baines i Klaus P. Wachsmann. The Galpin Society Journal, volum 14, març 1961, pp. 3-29.</ref> ==
