Acròpolis d'Atenes: diferència entre les revisions

L{{'}}'''Acròpoli d'Atenes''' és l'[[acròpoli]] [[Grècia|grega]] més important. L'Acròpoli era, literalment, la “ciutat alta” i estava present a la majoria de ciutats gregues, amb una doble funció: defensiva i com a seu dels principals llocs de culte.<ref>Devambez, Pierre (1972), pàg. 9 </ref> L'Acròpoli d'[[Atenes]] està situada sobre un turó a uns 165 metres per sobre del nivell de la ciutat. També és coneguda com a ''Cecròpia'' en honor del llegendari home serp, [[Cècrops]], [[rei d'Atenes]].<ref>Apol·lodor, ''Biblioteca Mitològica'', iii.14.1</ref>

[[Fitxer:Venetian siege of Acropolis.jpg|thumb|leftesquerra|[[Setge]] dels venecians a l'Acròpoli d'Atenes el [[1687]]<ref>[http://www.eie.gr/archaeologia/En/chapter_more_8.aspx ''Archaeologia of the city of Athens'']</ref>]]

Una gran part dels edificis arquitectònics de què consta l'Acròpoli es van edificar durant l'època de [[Pèricles]] ([[499 aC|499]]-[[429 aC]]). La plataforma estava envoltada per una muralla construïda pels [[Pelasgs (ètnia)|pelasgs]], que en va substituir una altra d'anterior més primitiva; més tard es va construir un temple, l'[[Hekatómpedon]], que va ser destruït pel rei [[Pèrsia|persa]] [[Xerxes I de Pèrsia|Xerxes]]. Sobre les seves ruïnes Pèricles va aixecar el [[Partenó]] junt amb la resta dels edificis repartits per tot el turó. Va arribar en força bon estat fins al [[segle XVI]], quan a causa de la [[Imperi Otomà|dominació otomana]] el Partenó es va convertir en [[mesquita]], l'[[Erectèon]] en [[harem]] i els [[Propileus]] en polvorí.

Durant el [[Setge d'Atenes (1687)|setge d'Atenes]] del [[1687]], els venecians, sota el comandament del general Francesco Morosini, hi van fer grans destrosses amb les seves bombes i es van repartir com botí part dels seus tresors artístics. A començaments del [[segle XIX]] Lord Elgin va traslladar restes de les [[escultura|escultures]] del Partenó al [[Museu Britànic]] de [[Londres]].<ref> ''Enciclopedia Universal Sopena'' (1967), Barcelona, Ramón Sopena </ref>

Existeixen evidències [[arqueologia|arqueològiques]] de l'ocupació i l'ús del turó de l'Acròpoli a l'[[edat del bronze]], quan s'hi alçava un palau, fa aproximadament 6.000 anys. En aquella època, estava envoltada per un mur gruixut (entre 4,5 i 6 metres) que constava de paraments construïts amb grans carreus de pedres consolidats amb un morter primigeni anomenat ''émplekton''. L'entrada principal mirava cap a l'est. Al nord-oest hi havia una entrada, a la qual s'arribava mitjançant una escala d'aproximadament quinze graons excavats a la roca.<ref>Devambez, Pierre (1972), pàg. 10</ref>

L'Acròpoli fortificada va servir com ciutadella per [[Pisístrat]]. Aquest va ser derrocat el [[510 aC]] per una revolució popular que va tenir el suport dels [[esparta]]ns i se'n van demolir els murs. Al mateix lloc, cap al [[480 aC]] s'hi van refugiar antics habitants d'Atenes durant les [[Guerres Mèdiques]] contra les [[Imperi Persa|tropes perses]], els quals van construir defenses de fusta a les parts fetes malbé de la muralla, que no van aturar les tropes invasores del rei [[Xerxes I de Pèrsia]] en la seva conquesta de l'Acròpoli, amb el saqueig i la crema dels temples més grans. Molt sobrepassats en nombre, sota el comandament del rei espartà [[Leònides I|Leònides]], els grecs van aguantar l'avenç dels perses de Xerxes durant tres dies. La resistència oferta a les [[Batalla de les Termòpiles (480 aC)|Termòpiles]] va donar temps a Atenes i altres ciutats estat de l'[[Hèl·lade]] per preparar-se per la batalla i vèncer definitivament els perses a la [[batalla de Salamina]]. En retornar a Atenes, [[Cimó II]] i [[Temístocles]] van ordenar la reconstrucció dels murs sud i nord.

Es va aplanar el terreny i es van fer les bases per aixecar un altre temple a la part més alta del recinte; els seus fonaments s'han trobat sota els del [[Partenó]]. La seva planta era una mica més estreta i allargada, com era habitual als edificis [[dòric]]s arcaics. L'edifici, projecte de Temístocles, havia de tenir 100 peus de llarg, per la qual cosa va rebre el nom d'''[[Hekatómpedon]]'', però sembla que la construcció es va suspendre i, una vegada desterrat [[Cimó II]], va ser el gran [[Pèricles]] qui va assumir el projecte.<ref> Pijoan, ''Historia del arte - 1'' (1966), pàg. 172 </ref>

Després dels [[Propileus]], dominava el conjunt de l'Acròpoli la gegantina estàtua de [[bronze]] realitzada per [[Fídies]] d'''[[Estàtua d'Atena Prómakhos|Atena Prómakhos]]'' («la que combat en primera línia»), construïda entre el [[450 aC]] i el [[448 aC]]. La base feia 1,50 m d'alt, mentre que l'alçària total de l'estàtua era de nou metres. La divinitat tenia una llança a la mà i un escut gegant al costat esquerre, decorat per [[Mis]] amb imatges de la lluita entre els [[Centaure (mitologia)|Centaures]] i els [[Làpites]].<ref>Pijoan, ''Historia del arte - 1'' (1966), pàg. 174-175 </ref>

A més a més, l'[[Eleusínion]], situat a la base de l'Acròpoli, acollia les [[relíquia|relíquies]] sagrades dels [[Misteris d'Eleusis]].<ref>Kerényi, Karl (2004), ''Eleusis: Imagen arquetípica de la madre y la hija'', Madrid, Siruela, ISBN 84-7844-772-5 </ref>

Al [[segle VII]], l'[[Erectèon]] va ser convertit en [[Església (arquitectura)|església]] [[Imperi Bizantí|bizantina]] i se'n va transformar l'interior.

Posteriorment, amb la [[Batalla del riu Cefís#Conseqüències|dominació catalana]], el [[Partenó]] passà a ser [[Església Catòlica Romana|església catòlica]] amb el nom de Santa Maria de Cetines: [[Pere el Cerimoniós]] manà que fos custodiat nit i dia per una guàrdia especial<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0049144 Article sobre el Partenó a l'Enciclopèdia Catalana en línia]</ref> i el qualifica de «la pus rica joia que al món sia».<ref> [http://books.google.cat/books?id=nrGpXHsfL3UC&pg=PA205&lpg=PA205&dq=%22La+pus+rica+joia+que+al+m%C3%B3n+sia%22&source=web&ots=SyXmqh22LQ&sig=j5uli1dkd_kkr1MgVPKNuC2Glhs&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=1&ct=result Coll i Alentorn, Miquel, ''Història - 1'' (1992)], Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 205</ref> L'últim arquebisbe català que digué missa al Partenó fou [[Antoni Ballester]].<ref>[http://books.google.cat/books?id=5Gm79HuBY0cC&pg=PA463&lpg=PA463&dq=%22Antonio+Ballester%22+Athens&source=web&ots=XE5sVCef6A&sig=lP5y0tkoAIBiSZfcbcBf6jBvW7o&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=3&ct=result#PPA463,M1 Setton, Kenneth M., ''The Papacy and the Levant, 1204-1571'' (1976), «The Catalans and Florentines in Athens»], Darby (PA), Diane Publishing, pàg. 463-464</ref>

Durant l'[[imperi otomà]] ([[1299]]-[[1923]]), els turcs van ocupar [[Grècia]] l'any [[1453]] amb la conquesta d'Atenes, fins a la independència hel·lènica el [[1832]].<ref name="Maggi">Maggi - Troso (2006), pàg. 46</ref> Els [[Propileus]], per la seva banda, van esclatar per un incendi el [[1640]] quan feien la funció de polvorí per al govern turc.<ref>''Enciclopedia Salvat'', volum 1 (1997), Barcelona, Salvat, ISBN 84-345-9708-X </ref>

El temple del [[Partenó]] es va transformar en església [[Cristianisme|cristiana]] durant l'[[edat mitjana]]. Es faria servir també com polvorí durant el setge d'Atenes pels [[Venècia|venecians]]. L'any [[1687]], amb l'explosió d'una bomba, se'n van desplomar moltes columnes de les façanes laterals, que van ser les més afectades. A començaments del [[segle XIX]] se'n van arrencar una gran quantitat d'escultures amb el consentiment del govern otomà, les quals van ser adquirides per l'ambaixador anglès Lord Elgin i venudes el [[1816]] al [[Museu Britànic]].<ref> Pijoan, ''Historia del arte - 1'' (1966), pàg. 176. </ref>

L'Acròpoli té una gran activitat constructora durant la segona meitat del [[segle VI aC]]. [[Atenes]] presenta una ciutat dispersa però dominada per l'Acròpoli, l'''[[Hekatómpedon]]'' es va ampliar i es va realitzar una ''[[stoà]]'' amb un frontó de marbre mostrant un relleu amb les figures quasi independents de la lluita dels déus contra els gegants.<ref> [[Xavier Barral i Altet|Barral i Altet, Xavier]] (1986), pàg. 88-89 </ref>

A les excavacions arqueològiques de l'any [[1866]] es van descobrir en una fossa, excavada segurament durant la invasió persa, catorze imatges de ''[[kore (escultura)|kórai]]'' i ''[[koúros|koúroi]]'' arcaics, entre les quals destaquen el ''[[Moscòfor]]'' i el ''Cap Rampin''. La primera representa un jove portant sobre les espatlles un [[vedella|vedell]] acabat de néixer. Totes les escultures d'aquesta època presenten els ulls en forma d'ametlla i un somriure «arcaic» que tracta d'expressar una plàcida beatitud, i els seus músculs estan realitzats amb una gran elegància. S'ha datat de començaments del [[segle VI aC]], és de marbre, té una alçada de 163 &nbsp;cm i es troba al [[Museu de l'Acròpoli d'Atenes]].<ref>Pijoan, ''Historia del arte - 1'' (1966), pàg. 152</ref>

[[Fitxer:ACMA Trois Grâces.jpg|thumb|leftesquerra|Relleu de les [[Càrites (mitologia)|Tres Gràcies]] ([[segle V aC]]), Museu de l'Acròpoli d'Atenes]]

De les [[Càrites (mitologia)|Càrites]] o Gràcies associades als [[Misteris d'Eleusis]], i que a la [[mitologia grega]] es considerava que eren tres deesses (de la menor a la més gran: [[Aglaia]], [[Eufròsine]] i [[Talia (Càrite)|Talia]]), [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]] va escriure: {{cita|… ''a Atenes, abans de l'entrada a l'Acròpoli, les Càrites eren tres en nombre; al seu costat se celebren misteris que no han de ser revelats a gaire gent.''

I, més endavant, en el mateix llibre diu:

A l'exterior, amb una superfície de 6,54 metres per 30,87 metres, i columnes d'una alçada de 10,43 metres, presenta com tots els temples grecs una escalinata composta de tres graons que envolta completament el basament: els dos primers graons inferiors es denominen [[estereòbata]] i el graó superior, [[estilòbata]].

És un temple d'[[ordre dòric]], projectat de tal manera que es corregeixin les desviacions de la [[perspectiva]], és a dir, totes les línies horitzontals es tornen lleugerament corbes, efecte que va ser descobert per l'arquitecte anglès Penrose l'any [[1847]].<ref>Devambrez, Pierre (1972), pàg. 364-366 </ref> Aquest edifici va romandre intacte fins a l'any [[1687]], quan va quedar mig destruït per una explosió durant la guerra venetoturca.<ref>Richter, Gisela M.A. (1980), pàg. 34</ref> Es creu que les escultures de Fídies estaven realitzades en [[argila]] o [[guix]], perquè després els seus deixebles les passessin a [[marbre]]. El frontó de la façana occidental representa la lluita d'[[Atena]] i de [[Posidó]] per aconseguir el patronat de la ciutat. [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]] diu que les escultures del frontó oriental representaven el naixement d'Atena del cap de [[Zeus]]. De fet, els frontons són coneguts per dibuixos del [[segle XVII]] i per còpies antigues.<ref>Barral i Altet, X. (1987), pàg. 166</ref>

La novetat arquitectònica del Partenó és el [[fris]] interior que recorre el mur de la nau, un lloc que cap edifici dòric havia emprat per decoració. Té una longitud de 160 metres, 105 &nbsp;cm d'alçada i 5,6 &nbsp;cm als llocs de màxima profunditat del [[Baix relleu|relleu]]. Estava realitzat en marbre de la muntanya del [[Pentèlic]], a 19 &nbsp;km de l'Acròpoli. El formaven 378 figures humanes i 245 d'animals representant la processó de les festes de les [[Panatenees]], la lluita dels déus amb els gegants i la centauromàquia, i hi havia policromia: el color de les [[mètopa|mètopes]] era vermell com el dels frisos, el frontó era blau i a les figures se'ls pintaven els ulls i els cabells. De les 92 mètopes originàries dels quatre costats només se'n conserven 19, algunes al temple mateix i altres al [[Museu Britànic]], ja que la majoria van ser destrossades quan el temple es va convertir en església cristiana.<ref>Barral i Altet, X. (1987), pàg. 166-167</ref>

El Partenó allotjava la gran estàtua de la deessa [[Atena Pàrtenos]], que va realitzar Fídies. Aquesta estàtua era d'or i ivori ([[criselefantí|criselefantina]]) i de 15 metres d'alçada amb pedestal. Estava vestida amb el [[peple]] i, damunt, l'ègida; sobre el cap tenia un casc tot cobert amb figures simbòliques i anava armada amb llança i escut en actitud de repòs; en una mà portava la imatge de la Victòria alada, que era de mida natural. L'antic historiador [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]] va fer una descripció de l'estàtua: {{cita| ''La imatge és feta d'ivori i or. Enmig del casc hi ha una figura de l'[[Esfinx]] […] i a banda i banda de l'elm hi ha [[griu]]s esculpits […]. L'estàtua d'Atena s'està dreta, amb el [[peple]] fins als peus, i al pit hi té inserit el cap de [[Medusa (mitologia)|Medusa]] d'ivori. Té una [[Nice (filla d'Estix)|Victòria]] d'aproximadament quatre colzes i, a la mà, una llança; hi ha un escut al costat dels seus peus i, prop de la llança, una serp. Aquesta serp podria ser [[Erecteu]]. A la base de l'estàtua hi ha esculpit el naixement de [[Pandora]]''.<ref>Pausànies, ''Descripció de Grècia'', i.24.5–7</ref>}}

[[Fitxer:Erechtheum porch.jpg|thumb|300px|leftesquerra|''Tribuna de les [[Cariàtides]]'' a l'[[Erectèon]]]]

Fou edificat en temps de [[Pèricles]]; va ser començat l'any [[421 aC]], durant la treva de la [[Pau de Nícies]] a la [[Guerra del Peloponès]], reemplaçant l'antic temple arcaic d'Atena que va ser destruït pels perses durant les [[guerres mèdiques]].

Està format per un edifici central amb planta irregular, adequat al desnivell del terreny, que comprèn dues parts sense comunicació entre elles: a l'est és un santuari dedicat a Atena, amb unes columnes d'[[ordre jònic]]; a l'oest està format per dues capelles amb doble culte: una a [[Erecteu]] i [[Posidó]], i l'altra per [[Hefest]] i [[Butes (fill de Pandíon)|Butes]]. A l'accés a aquestes sales es trobava la font d'aigua salada que suposadament Posidó va fer brollar amb un cop del seu trident durant la disputa amb Atena. Té una gran ''[[stoà]]'' a la part nord, amb columnes, i a la part sud és on es troba la ''Tribuna de les Cariàtides'', amb sis columnes amb figura de dona de 230 &nbsp;cm d'alçada, realitzades per [[Cal·límac (artista)|Cal·límac]], un ajudant de [[Fídies]]. Les que es poden veure ''in situ'' són còpies de les cinc que es troben al Museu de l'Acròpoli i d'una sisena que hi ha al [[Museu Britànic]].<ref> Devambez, Pierre (1972), pàg. 177-178</ref>

[[Fitxer:ACMA 973 Nikè sandale 3.JPG|thumb|La deessa Nike Àptera, representada com Victòria, deslligant-se una sandàlia ([[Atenes]], finals del [[segle V aC]])<ref name="Pijoan, 1966">Pijoan, ''Historia del arte - 1'' (1966), pàg. 182 </ref>]]

L'Erectèon mostrava un [[fris]] que recorria els costats de l'edifici, format per figures de marbre muntades sobre làpides de pedra calcària negra d'[[Eleusis (ciutat)|Eleusis]]. S'ha conservat una làpida de la segona etapa de la seva construcció, on es llegeixen els 130 noms dels treballadors i la seva paga, una [[dracma]] diària, que era la mateixa que la de l'arquitecte.<ref> Richter, Gisela M.A. (1980), pàg. 38 </ref>

Els Propileus eren la gran entrada a l'Acròpoli d'Atenes. Foren construïts a partir de l'any [[437 aC]] per l'arquitecte [[Mnèsicles]], en un terreny molt accidentat. Les sis columnes de l'entrada són [[ordre dòric|dòriques]], tant a la façana davantera com les sis de la part posterior. Bastit amb marbre pentèlic, consta d'un vestíbul de 24 x 18 metres. A l'interior, un mur amb cinc portes el divideix en dues parts; l'occidental, més gran, té dues fileres de tres columnes [[ordre jònic|jòniques]] que formen tres [[nau (arquitectura)|naus]].<ref>Barral i Altet, X. (1986), pàg. 170-171</ref>

És interessant la carcassa del sostre, que es va fer amb bigues de marbre de més de set metres i armant els [[arquitrau]]s que sostenien aquestes bigues amb una barra metàl·lica.<ref> Els teginats del sostre tenien un revestiment de [[lapislàtzuli]] amb estrelles d'or.</ref>

A l'ala nord hi hagué situada la primera [[pinacoteca]] del món: entre les pintures que s'hi exposaven hi havia l'obra del pintor grec [[Polignot]] ([[segle V aC]]), conegut per les descripcions de les seves obres fetes per [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]] i per [[Plini]].<ref>''La Gran Enciclopèdia en català'', volum 16 (2004), Barcelona, Edicions 62, ISBN 84-297-5444-X </ref>

Al costat sud dels Propileus es troba el temple d'Atena Nike ('Atena victoriosa') o Nike Àptera ('Victòria sense ales'). La construcció data de l'any [[421 aC]] i el [[410 aC]]. Aquest monument emplaçat a l'entrada de l'Acròpoli volia simbolitzar que, una vegada sense ales, la deessa no es mouria d'Atenes.<ref>Pijoan, ''Historia del arte - 1'' (1966), pàg. 181</ref>

El [[naos]] consta d'una planta quasi quadrada: 418 &nbsp;cm x 378 &nbsp;cm, amb el [[prónaos]] de quatre columnes i quatre més a l'[[opisthódomos]], totes d'[[ordre jònic]].

El [[fris]] que recorre tot el temple va tenir una decoració al·lusiva a les [[guerres mèdiques]], amb els frontons dedicats a Atena. Al parapet del bastió es va afegir l'any 410 aC una decoració amb grans relleus on s'aprecia l'escola de [[Fídies]], per exemple als plecs de la roba, que s'adapta al cos de les representacions de les Victòries, les quals mostren gests quotidians com ara lligar-se una sandàlia o pujar a un carruatge.<ref>Barral i Alttet, X. (1987), pàg. 171 </ref>

Constava de planta quadrangular amb doble filera de columnes per la sustentació del sostre i un propileu. S'utilitzavaEs feia servir per a les representacions musicals, que van començar l'any [[446 aC]].<ref> Richter, Gisela M.A. (1980), pàg. 44 </ref>

Va ser Pèricles qui va manar construir aquest santuari a la vora de l'Acròpoli per poder retre culte als [[misteris d'Eleusis]]. Es va encarregar de la seva edificació l'arquitecte [[Corebos (arquitecte)|Corebos]]. La planta del santuari és quadrada amb diverses fileres de columnes i el sostre s'elevava en forma de llanterna; han estat les excavacions les que han donat les pautes per reconèixer el basament i la planta de tot l'edifici.<ref> name="Pijoan, ''Historia del arte - 1'' (1966), pàg. 182<"/ref>

[[Fitxer:Theatre of Dionysus 01382.JPG|thumb|leftesquerra|El [[Teatre de Dionís]] sota l'Acròpoli d'Atenes]]

Des de la segona meitat del [[segle V aC]], una de les més importants creacions arquitectòniques és el [[teatre]] i un dels exemples més importants d'aquest tipus d'edificis és el [[Teatre de Dionís]], construït durant el [[segle IV aC]].<ref>DD.AA. (1987), ''Crónica de la humanidad'', Barcelona, Plaza & Janés, pàg. 139, ISBN 84-01-60699-3 </ref>

A l'[[imperi romà|època romana]] van ser diversos emperadors o personatges destacats els que van reformar o realitzar noves construccions a l'Acròpoli d'Atenes. Durant el mandat de [[Claudi]], l'any [[52]] es va fer una reforma de la rampa d'accés.

Durant el [[segle XVIII]] van ser els francesos els qui van organitzar un mercat d'antiguitats a Atenes i aconseguiren transportar una mètopa i una llosa del fris del Partenó a [[París]]. A mitjan aquell segle mateix, la ''Societat de Diletants'' de [[Londres]] va encarregar a l'arquitecte Nicholas Revert i al pintor James Stuart que mesuressin i dibuixessin els edificis i les escultures d'Atenes; el [[1762]], doncs, es va publicar el primer volum de les ''Antiguitats d'Atenes'', amb un gran treball científic i uns grans dibuixos. A començaments del [[segle XIX]] Lord Elgin, ambaixador anglès, va traslladar un gran nombre d'escultures del Partenó a Anglaterra, i després de llargues negociacions les va adquirir el govern l'any [[1816]] per al [[Museu Britànic]] de Londres.

|autor= [[Pierre Devambez|Devambez, Pierre]]

| editorial= Barcelona, Destino

| editorial= Barcelona, Salvat

| editorial= Madrid, Libsa

|autor= [[Xavier Barral i Altet|Barral i Altet, Xavier]]

| editorial= Barcelona, Planeta

| editorial= Barcelona, Destino

<br />

{{ORDENA:Acropoli D'Atenes}} <!--ORDENA generat per bot-->