Revisió del 05:59, 28 maig 2017 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: claretat > claredat ← Edició anterior		Revisió del 06:37, 28 maig 2017 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: fins a que > fins que Edició següent →
Línia 7: Fins el [[1917]], l'Església catòlica estava regida per un conjunt dispers i sense codificar de normes jurídiques, tant espirituals com temporals, conegut com a ''[[Corpus Iuris Canonici]]''. El [[Concili Vaticà I]] ja va fer referència a la necessitat de realitzar una compilació on s'agrupessin i endrecessin totes aquestes normes, s'eliminessin les que ja no estaven en vigència i es codifiquessin, donant-les ordre i claredat. Les compilacions ja fetes per [[Papa Pius IX\|Pius IX]] i [[Papa Lleó XIII\|Lleó XIII]] havien resultat insuficients. Va caldre esperar fins a que [[Papa Pius X\|Pius X]] creés el [[1904]] una Comissió per a la redacció del Codi de Dret Canònic. Després de dotze anys de treballs, va ser [[Papa Benet XV\|Benet XV]] qui va promulgar el Codi el 27 de maig de [[1917]], que no va entrar en vigència fins el 19 de maig de [[1918]]. El Codi de Dret Canònic de 1917 és conegut com a "Codi pius-benedictí", en honor dels seus dos principals impulsors. El nou codi passà a formar un cos únic i autèntic per a tota l'Església catòlica de ritu llatí, creant-se una comissió d'interpretació el mateix any de la seva promulgació que, d'ençà, era la única competent per resoldre els dubtes que poguessin sorgir i els dictàmens de la qual tenen el valor d'una interpretació autèntica sobre qualsevol dels canons del codi.

Codi de dret canònic: diferència entre les revisions