Oposició a la dictadura portuguesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m jerarquia d'encapçalaments |
|||
Línia 30:
Els opositors van participar en les eleccions presidencials de [[1949]] (Norton de Matos), de 1951 (Quintão Meireles) i de [[1951|1958]] ([[Humberto Delgado|Humberto]] Delgado) defensant la democratització. Les eleccions de 1958 van aconseguir sacsejar el poder de l'Estat Nou i van donar força i esperança a l'oposició, encara que el candidat opositor (Humberto Delgado) perdés. El General Delgado va aconseguir reunir entorn d'ell tota l'oposició democràtica i va tenir gran suport popular. Després d'aquesta elecció, el Govern, per a no tindre més sorpreses, va canviar l'acte electoral. En comptes de triar el President de la República per [[Sufragi universal|sufragi directe]], el Govern va crear un col·legi electoral (composts pels partidaris de la Unió Nacional) per a triar-lo (així no hi haurà més eleccions presidencials).
En [[1959]], el General [[Humberto Delgado|Humberto]] Delgado, en la seqüència de la derrota electoral, víctima de represàlies per part del règim salazarista i blanc d'amenaces per part de la policia política, va demanar asil polític en l'Ambaixada de [[Brasil]], sortint després per a l'exili a aquest país.<ref>Sobre aquests fets</ref> Durant el període del seu exili a Brasil va ser àmpliament recolzat per [[Maria Pia de Saxònia-Coburg Gotha i Bragança|D. Maria Pia de Saxe-Coburgo Gotha i Bragança]], a qui es dirigia com "''la Princesa''" o "''la Duquessa''", ella que el va ajudar econòmicament i encara li va oferir una de les seves residències a [[Roma]]
Un dels més cèlebres actes que l'oposició va fer a l'estranger va ser la captura del "paquebot Santa Maria" (1961) per Henrique Galvão, amic i aliat de Delgado. Aquest acte va despertar l'atenció del Món. Aquest paquebot pertanyia a la Companyia Colonial de Navegació, una de les joies de la marina mercant portuguesa.
| |||