Artesa: diferència entre les revisions

No obstant això, hi ha autors com ara Edelmiro Bascuas<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bascuas|nom=Edelmiro|títol=Estudios de hidronimia paleoeuropea gallega|url=|edició=|llengua=Castellà|data=2002|editorial=Universidad de Santiago|lloc=Santiago de Compostel·la|pàgines=|isbn=}}</ref> que discrepen d'aquesta interpretació i vinculen el topònim a la paraula castellana ''artesa,'' que segons la [[Reial Acadèmia Espanyola]] vol dir: <<''calaix quadrilong, sovint de fusta, que pels seus quatre costats s'estreny cap al fons. Serveix per pastar el pa i per a altres usos''>>. Aquests expliquen que el castellà va prendre el mot per tal de designar aquest objecte per la idea de fondalada, d'indret profund, que porta implícitament. Aquesta hipòtesi es veu reforçada per la situació geogràfica del nucli primigeni del poble: en una fondalada entre l'Assegador i el [[Montí]], ambdós terrenys més elevats que Artesa.

Finalment, Maria Teresa Àlvaro<ref>{{Ref-llibre|cognom=Àlvaro|nom=Maria Teresa|títol=Estudi lingüístic de la toponímia rural d'Onda|url=|edició=|llengua=Valencià|data=2015|editorial=Publicacions de la Universitat Jaume I|lloc=Castelló de la Plana|pàgines=|isbn=}}</ref> exposa una tercera possibilitat. Recolzant-se en la teoria per la qual s'afirma que el [[Regne de València]] fou repoblat majoritàriament per aragonesos i catalans vinguts de les terres de [[Lleida]], planteja la hipòtesi que el topònim Artesa fóra ''trasplantat'' pels nouvinguts catalans de la zona d'[[Artesa de Lleida]] i d'[[Artesa de Segre]]. Aquests, tal vegada, substituïren un altre d'anterior, ''Artea'', que és el nom que rep ''Artesa'' al [[Llibre del Repartiment]], i que encara està present als topònims [[Arteas de Arriba]] i [[Arteas de Abajo]], dues pedanies del terme municipal de [[Begís]], a la comarca de l'[[Alt Palància]]. També a la mateixa comarca retrobem aquest topònim ''Artea'' a una zona del terme municipal de [[Pavies]].