Jordi Leon i Royo: diferència entre les revisions

Les primeres nocions musicals les aprengué a casa: el seu avi, Manuel León (Barcelona, 1875-1961) fou un excel·lent intèrpret de [[cornetí]], i el seu pare i el seu oncle tocaven, com a amateurs, el [[fagot]] i el [[violoncel]], respectivament. A partir dels 15 anys va cursar estudis de solfeig, harmonia i diversos instruments de vent al [[Conservatori Municipal de Música de Barcelona]], on obtingué el títol de professor superior d'[[oboè]] amb el mestre [[Domènec Segú]]. Posteriorment va seguir estudis superiors d'harmonia, contrapunt i instrumentació amb el mestre [[Manuel Oltra i Ferrer|Manuel Oltra]], i assistí a les classes de direcció d'orquestra del mestre [[Antoni Ros Marbà]]. També perfeccionà l'estudi de l'oboè a França amb Michel Giot.

Ha dut a terme importants treballs de recerca adreçats al perfeccionament dels instruments catalans i a l'ampliació de llur àmbit de possibilitats. El [[1970]] va iniciar l'estudi del [[flabiol]] amb el mestre [[Narcís Paulís]], i el [[1976]] va donar a conèixer el flabiol com a instrument de concert, posant de manifest unes possibilitats inèdites fins aleshores. El [[1977]] fundà la classe de flabiol i tamborí al Conservatori Municipal de Barcelona i des de [[1989]] és professor d'aquest instrument al [[Conservatori del Liceu]] de la mateixa ciutat. El [[2003]] va publicar un extens ''[[#metode|Mètode]]'' de caràcterper enciclopèdica quel'aprenentatge reculldel laflabiol sevai experiènciael pedagògicatamborí. iParal·lelament totsva elscursar seusestudis coneixementsde a[[tible]] l'entornamb del[[Francesc flabiolElias i elPrunera|Francesc tamboríElias]] i [[Àngel Pont i Montaner|Àngel Pont]].

Ha estat director de la [[cobla Sant Jordi]] des de la seva fundació, el [[1983]], fins al [[1990]] i del [[1993]] al [[2007]]. Amb aquesta formació ha dut a terme una àmplia tasca de divulgació del gran repertori de música de concert per a cobla, amb la recuperació d'obres inèdites o oblidades i nombroses estrenes, que ha interpretat assíduament a les principals sales de concert de Catalunya i dirigint un bon nombre d'enregistraments de gran contingut musical: monogràfics [[Eduard Toldrà i Soler|Toldrà]], [[Ricard Lamote de Grignon i Ribas|Lamote de Grignon]], [[Rafael Ferrer i Fitó|Rafael Ferrer]], [[Josep Serra i Bonal|Josep Serra]] i diverses obres de concert de [[Joaquim Serra]], [[Manuel Oltra]], [[Robert GherardGerhard]], etc. Ha estat sovint sol·licitat com a col·laborador en la direcció d'altres prestigioses cobles.

Més enllà de les seves tasques musicals, destaquen les nombroses conferències arreu de Catalunya sobre els instruments de la cobla i l'evolució musical de la sardana, col·laboracions amb la [[Gran Enciclopèdia Catalana]] i la ''[[Revista Musical Catalana]]'', participació en els treballs d'acústica musical de l'[[Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona]], així com llur l'assessorament a diversos constructors de flabiols i tamborins. Des del [[2004]] és un col·laborador habitual del Departament de Música Tradicional de l'[[Escola Superior de Música de Catalunya]] (ESMUC).

És autor d'algunes composicions de cambra adreçades, generalment, als instruments de vent, com també d'una vintena de sardanes. Per la sardana ''Festiva'' guanyà el [[premi Ceret-Banyoles]] l'any 1987, i ''Ginesta florida'' obtingué l'accèssit al Premi Popular en el certamen [[La Sardana de l'Any]] del 2010. El 2002 l'[[Obra del Ballet Popular]] el distingí amb la medalla al Mèrit Musical.