Flandes francès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
m primeres refs |
||
Línia 1:
{{vegeu|una part del [[comtat de Flandes]] annexionat per [[França]]|Flandes (desambiguació)}}
{{FR|data=abril de 2016}}
'''Flandes francès''' o '''Flandes del Sud''' (en [[neerlandès]] ''Frans-Vlaanderen'' o ''Zuid-Vlaanderen'') és la part del [[Comtat de Flandes]] annexada per [[França]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Deleu|nom=Jozef|títol=Frans-Vlaanderen|url=https://www.worldcat.org/oclc/12983773|llengua=neerlandès|data=1973|editorial=Lannoo|lloc=Tielt|isbn=9789020904352}}</ref>
==Delimitació geogràfica==
Línia 13:
==Història==
La frontera septentrional d'aquesta regió es va fixar després dels [[Tractat de Nimega (1678)]], [[Tractat de Rijswijk|Tractat de Rijswijk (1698)]] i [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]), quan diverses parts dels [[Països Baixos espanyols]] o de les [[Disset Províncies]] van canviar d'estat durant la [[guerra francoholandesa]] i les campanyes expansionistes de [[Lluís XIV]], que somiava de fronteres naturals, fàcils per defendre, com l'[[Escalda (riu)|Escalda]] i els [[Pirineus]]. La regió pertanyia als [[Països Baixos espanyols]] i Lluís XIV va profitar la feblesa de l'exèrcit espanyol per augmentar el seu territori. La fontera va canviar segons la fortuna de les guerres successives. El [[1677]], ciutats dels [[Països Baixos del sud]] com [[Ieper]] i [[Kortrijk]] eren francesos.
==Cultura==
Per la política monolingüística francesa, la zona de parla neerlandesa va reduir-se cap al [[Westhoek]] d'avui on només la gent gran encara parla un dialecte del [[neerlandès]]. Molts habitants es defineixen com flamencs de França, tot i haver el francès com primera llengua. El [[1984]], van intentar de crear un partit polític, el '' Vlaemsche Federalistische Party - Parti Fédéraliste Flamand'' (partit flamenc federalista o VFP-PFF) sense gaire èxit. [[Lilla]] que sempre ha sigut de parla francesa, es presenta sovint com una ciutat flamenca.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ryckeboer|nom=H.|editor=J. Treffers-Daller & R. Willemyns (eds.)|capítol=Dutch/Flemish in the North of France|títol=Language contact at the Romance-Germanic language border|url=https://www.worldcat.org/oclc/51908741|edició=|llengua=anglès|data=2002|editorial=Multilingual Matters|lloc=Clevedon|pàgines=22–35|isbn=9781853596278}}</ref> ▼
▲Molts habitants es defineixen com flamencs de França, tot i haver el francès com primera llengua. El [[1984]], van intentar de crear un partit polític, el '' Vlaemsche Federalistische Party - Parti Fédéraliste Flamand'' (partit flamenc federalista o VFP-PFF) sense gaire èxit. [[Lilla]] que sempre ha sigut de parla francesa, es presenta sovint com una ciutat flamenca.
Tot i això es veu una prudenta revifalla lingüística.
Linha 27 ⟶ 26:
[[Rijsel]] (''Lille''), [[Duinkerke]] (''Dunkerque''), [[Hazebrouck|Hazebroek]] (''[[Hazebrouck]]''), [[Bailleul (Nord)|Belle]] (''Bailleul''), Hondschote (''[[Hondschoote]]''), [[Steenvoorde]], [[Cassel|Kassel]] (''[[Cassel]]''), [[Bergues|Sint-Winoksbergen]] (''[[Bergues]]''), Kales ([[Calais]]), [[Bourbourg|Broekburg]] (''[[Bourbourg]]''), [[Saint-Omer (Pas de Calais)|Sint-Omaars]] (''[[Saint-Omer (Pas de Calais) |Saint-Omer]]''), [[Arràs|Atrecht]] ([[Arràs]]), [[Boeschepe]], Witzand ([[Wissant]]), [[Gravelines|Grevelingen]] (''[[Gravelines]]''), [[Merville|Meregem]] (''[[Merville]]'').
== Referències ==
{{Referències}}
== Enllaços externs ==
Linha 36 ⟶ 38:
{{ORDENA:Flandes Frances}}
[[Categoria:Geografia de França]]
[[Categoria:Neerlandès]]
| |||