Batalla de Poitiers (732): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revisió de la redacció, de les normes tipogràfiques i de la gramàtica: gerundis abusius, etc. |
mCap resum de modificació |
||
Línia 46:
[[Odó el Gran]] havia derrotat decisivament una important força d'invasió el [[712]] a la [[Batalla de Tolosa (712)|batalla de Tolosa]], però les ràtzies àrabs continuaren, i arribaren l'any [[725]] a la [[ciutat d'Autun]] a la [[Borgonya]]. Amenaçat pels àrabs pel sud i pels francs al nord, Odó el Gran s'alià amb [[Uthman ibn Naissa]] (primer [[Llista de valís d'Arbuna|valí d'Arbuna]]), anomenat ''Munusa'' pels francs, l'[[emir]] berber en el que més tard seria [[Catalunya]]. Com a tribut, Odó donà la seva filla Lampade en matrimoni a Uthman per a segellar l'aliança, i les ràtzies àrabs als Pirineus (la frontera sud de n'Odó) s'aturaren.
Tanmateix, l'any següent Uthman es revoltà contra el governador d'[[Al-Àndalus]] [[Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí]], però aquest esclafà ràpidament la revolta, i dirigí després la seva atenció contra l'antic aliat del traïdor, Odó. Segons un [[àrab]] no identificat, "Aquell exèrcit passava per tot arreu com una tempesta desoladora". Odó va reunir el seu exèrcit a [[Bordeus]], però va ser derrotat a la [[batalla de la Garona]] i la ciutat saquejada. Eudes demanà ajut als francs, una ajuda que Carles Martell només li concedí després que Eudes acceptés sotmetre's a l'autoritat franca. El [[732]], la força de ràtzies àrab es dirigia cap al nord vers el [[riu Loira]]. Un possible motiu d'això, segons el segon continuador de [[Fredegard]], eren les riqueses de l'[[abadia]] de [[Sant Martí de Tours]], la més prestigiosa i sagrada d'aquell temps a l'oest d'Europa. En sentir
== Lloc ==
Línia 58:
Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí confià en la superioritat numèrica de la seva cavalleria, i la féu carregar repetidament. Aquesta vegada la fe dels musulmans en llur cavalleria, armada amb les seves [[llança|llances]] llargues i espases, que els havia donat la victòria en batalles anteriors, no estava justificada. En una de les rares ocasions en què la infanteria medieval resistí càrregues de cavalleria, els disciplinats soldats francs resistiren els assalts, malgrat que, segons fonts àrabs, la cavalleria àrab aconseguí trencar l'exterior del quadre franc diverses vegades.
Segons una de les fonts franques, la batalla durà un dia –segons les fonts àrabs,
L'endemà, quan els musulmans no van tornar a la batalla, els francs temeren una emboscada. Només després d'un reconeixement extensiu per part de soldats francs del campament musulmà es va descobrir que els musulmans s'havien retirat durant la nit.
| |||