Batalla de Poitiers (732): diferència entre les revisions

[[Odó el Gran|Eudes o Odó el Gran]], duc d'Aquitània, havia derrotat decisivament una important força d'invasió el [[712]] a la [[Batalla de Tolosa (712)|batalla de Tolosa]], però les ràtzies àrabs continuaren, i arribaren l'any [[725]] a la [[ciutat d'Autun]] a la [[Borgonya]]. Amenaçat pels àrabs pel sud i pels francs al nord, Odó el Gran s'alià amb [[Uthman ibn Naissa]] (primer [[Llista de valís d'Arbuna|valí d'Arbuna]]), anomenat ''Munusa'' pels francs, l'[[emir]] berber en el que més tard seria [[Catalunya]]. Com a tribut, Odó donà la seva filla Lampade en matrimoni a Uthman per a segellar l'aliança, i les ràtzies àrabs als Pirineus (la frontera sud de n'Odó) s'aturaren.

Tanmateix, l'any següent Uthman es revoltà contra el governador d'[[Al-Àndalus]] [[Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí]], però aquest esclafà ràpidament la revolta, i dirigí després la seva atenció contra l'antic aliat del traïdor, Odó. Segons un [[àrab]] no identificat, "Aquell exèrcit passava per tot arreu com una tempesta desoladora". Odó va reunir el seu exèrcit a [[Bordeus]], però va ser derrotat a la [[batalla de la Garona]], i la ciutat saquejada. Eudes, duc d'Aquitània,Odó demanà ajut als francs, una ajuda que Carles Martell només li concedí després que Eudesaquell acceptés sotmetre's a l'autoritat franca. El [[732]], l'exèrcit àrab es dirigia cap al nord vers el [[riu Loira]]. Un possible motiu d'això, segons el segon continuador de [[Fredegard]], eren les riqueses de l'[[abadia]] de [[Sant Martí de Tours]], la més prestigiosa i sagrada d'aquell temps a l'oest d'Europa. En sentir la notícia, el [[majordom de palau]] [[austrasià|austrasià,]] [[Carles Martell|Carles Martell,]] reuní el seu exèrcit d'uns 15.000–75.000 veterans i va marxar cap al sud.