Revisió del 23:15, 6 abr 2017 modifica Jey (discussió \| contribucions) 59.262 edits m Revertides les edicions de Karakorum24. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. ← Edició anterior		Revisió del 22:19, 14 juny 2017 modifica desfés Hectoralos (discussió \| contribucions) 458 edits m vincles Edició següent →
Línia 53: La caiguda de [[Imperi Romà\|Roma]] després de la invasió dels [[vàndals]], i la inestabilitat durant el període [[imperi Bizantí\|bizantí]], van comportar la reconstitució d'alguns dels principats berbers, que es van resistir a l'ocupació dels [[Omeia (llinatge)\|omeies]] musulmans entre els anys 670 i 708. Els personatges més coneguts d'aquest conflicte van ser el rei cristià ~~Kusayla~~[[Kosayla]], que va vèncer Sidi Ocba ibn Nafaa l'any 689, a prop de Biskra, i la reina guerrera Dihya, anomenada "[[Kàhina\|la ~~Kahena~~Kàhina]]" que, al capdavant dels [[berbers]], va infligir, en la Batalla de Meskiana de 693, una severa derrota al cos expedicionari de l'emir Hassan Ibn a Noman, que van retirar-se fins a [[Trípoli (Líbia)\|Trípoli]]. Després de la conquesta musulmana, els ciutadans del territori van adoptar la religió islàmica (per rebre protecció contra els atacs dels nòmades) i, progressivament, van adquirir la llengua [[àrab]]. El mestissatge lingüístic i el contacte entre el [[berber]], el [[fenici]], el [[llatí]], l'[[àrab]], el [[castellà]], el [[turc]] i el [[francès]] va donar lloc a l'àrab algerià (i a l'àrab magrebí en general) que ha evolucionat fins a l'actualitat, així com la llengua [[berber]].

Algèria: diferència entre les revisions