Hengist i Horsa: diferència entre les revisions

[[File:Hengist - John Speed.JPG|thumb|220px|Representació de Hengist en el llibre ''Heptarquia saxona'' de John Speed.Hengist - John Speed]]

Els germans '''Hengist''' (o '''Hengest''') i '''Horsa''' (o '''Hors''') són dos personatges històrics [[Anglosaxonsanglosaxons]] que lideraren els exèrcits dels [[Anglesangles]], [[Saxonssaxons]], [[Frisisfrisis]] i [[Jutsjuts]] a conquerir els territoris de [[Britània]] en el segle V. Hengist és considerat el fundador del [[Regne de Kent]].

Hengist i Horsa apareixen en diverses obres medievals, com la ''[[Historia ecclesiastica gentis Anglorum]]'' de [[Beda]], la ''[[Historia Brittonum]]'' de [[Nennius]], la ''[[Crònica anglosaxona]]'', la ''[[Historia Regum Britanniae]]'' i finalment laen l{{'}}''[[Edda prosaica]]'' de [[Snorri Sturluson]].

Segons aquestes fonts, Hengist i Horsa van arribar a Britània com a mercenaris al servei de [[Vortigern]], rei dels [[Britonsbritons]], fet que sovint és considerat com l'inici de la conquesta anglosaxona de Britània. Horsa va morir en les guerres contra els Britonsbritans però Hengist fou l'avi o potser el pare dels futurs reis de Kent,: [[Oisc de Kent]] i [[Octa de Kent]]. També va tenir una filla de nom [[Rowena]], quique va seduir el rei Vortigern i aparentment va enverinar el fill d'aquest, [[Vortimer]], líder de la resistència britona contra els saxons.

No hi ha gaires detalls sobre la sort de Hengis, excepte en l'obra de [[Geoffrey de Monmouth]], on es narra que fou decapitat per [[Eldol]], Ducduc de [[Gloucester]],.

En [[Anglèsanglès antic]], ''Hengest'' i ''Horsa'' signifiquen respectivament "semental" i "cavall".<ref name=MALLORY135>{{sfn|Mallory (|2005:|p=135)</ref>}} Actualment, al nord d'Alemanya encara es poden trobar [[gablet]]s adornats amb dos cavalls rampants que es refereixen als dos germans.

== Fonts documentals ==

[[File:Beda Petersburgiensis f3v.jpg|thumb|Una pàgina de la ''[[Historia ecclesiastica gentis Anglorum]]''.]]

[[Beda]] escriu que els cabdills dels [[Anglesangles]], [[Saxonssaxons]], i [[Jutsjuts]] que van arribar a Anglaterra eren els germans Hengist i Horsa. Horsa va morir en batalla i va ser enterrat a Kent. Segons Beda, Hengist i Horsa eren els fills de [[Wictgils]], fill de [[Witta]], fill de [[Wecta]], fill del deu [[Odin (déu)|Woden]].;<ref name=SHERLEY-PRICE63>{{sfn|Shirley-Price (||1990:|p=63)</ref>}} També atribueix a Hengist la paternitat d'[[Oisc de Kent]].<ref name=SHERLEY-PRICE113>{{sfn|Shirley-Price (||1990:|p=113)</ref>}}

La crònica conté una entrada corresponent a l'any 449 on es cita que Hengest i Horsa foren convidats a Britània per [[Vortigern]] per ajudar aquest darrer en les guerres contra els [[Pictespictes]]. Hengist i Horsa derrotaren els Pictspictes en diverses ocasions i enviaren un missatge als Anglesangles descrivint "la riquesa dels Britonsbritons i les seves terres" i demanant reforços. La seva demanda fou escoltada i arribaren molts Saxonssaxons, Anglesangles i Jutsjuts. Els Saxonssaxons poblaren [[Essex]], [[Regne de Sussex|Sussex]] i [[Wessex]]. Els Jutsjuts romangueren a [[regne de Kent|Kent]], l'[[Illailla de Wight]] i part del sud de Wessex, mentre els Anglesangles ocuparen l'[[Ànglia de l'Est]], [[Mèrcia]] i terres al nord del riu [[Humber]]. Tots ells quedaren sota el lideratge de Hengist i Horsa, fills de Wihtgils, fill de Witta, fill de Wecta, fill de Woden.<ref name=INGRAM13-14>{{sfn|Ingram (|1823:13-14)</ref>|p=13—14}}

Més tard, en l'entrada de l'any 455, es detalla la [[batalla d'Aylesford]], on Hengist i Horsa lluitaven per Vortigern i on Horsa va caure mort. Hengist va prendre el regne amb el seu fill Esc (Oisc) i el 457 s'enfrontaren contra els Britonsbritons a [[Crayford]] "on eliminaren quatre mil homes". Els Britonsbritons abandonaren Kent i fugiren a Londres. El 465, Hengest i Esc lluitaren contra els gal·lesos a la [[Batallabatalla de Wippedesfleot]],. El 473 és la darrera entrada que menciona Hengist o Horsa, Hengist i el seu fill s'enfrontaren contra els gal·lesos, assolinti assoliren la victòria imés un immens botibotí.<ref name=INGRAM15-16>{{sfn|Ingram (|1823:15-16)</ref>|p=15—16}}

La ''{{lleng|la|Historia Brittonum}}'' narra que durant el regnat de [[Vortigern]] a Britània, arribaren tres vaixells exiliats de [[Germània (regió)|Germània]] i liderats per Hengist i Horsa. Els germans eren fills de Guictglis, fill de Guicta, fill de Guechta, fill de Vouden, fill de Frealof, fill de Fredulf, fill de Finn, fill de Foleguald, fill de Geta, que era fill d'un déu pagà. Vortigern va rebre Hengist i Horsa "com amics" i, els hi va donar l'[[Illailla de Thanet]].<ref name=GUNN18>{{sfn|Gunn (|1819:|p=18)</ref>}} prometent-losi els en va prometre roba i provisions si lluitaven al seu costat. Així fou durant un temps, però el nombre de saxons va anar creixent amb reforços vinguts des de Germània i els Britonsbritons van ser incapaços de mantenir-los per més temps. Llavors, en el darrer contingent de reforços va arribar la filla de Hengist, [[Rowena]], d'extraordinària bellesa i per celebrar-ho Hengist va organitzar una gran festa, convidanta la qual va convidar Vortigern i els seus homes.

[[File:Meeting of Vortigern and Rowena.jpg|thumb|Trobada de [[Vortigern]] i la bella [[Rowena]] .]]

Malgrat totTanmateix, la festa era un parany i Hengist va donar instruccions a la seva filla perquè servisservís molt de vi i cervesa als convidats. Sota els efectes de l'alcohol i la bellesa de Rowena, Vortigern li va prometre a Hengist que li donaria qualsevol cosa a canvi de la seva filla i Hengist va demanar el Regne de Kent.<ref name=GUNN22-23>{{sfn|Gunn (|1819:|p=22–23)</ref>}}

Des de Kent, Hengist va organitzar els Saxonssaxons, que cada dia eren més. Va lluitar contra els [[Escocesosescocesos]] i va conquerir moltes illes fins que l'enfrontament amb els seus antics aliats Britonsbritons fou inevitable. [[Vortimer]], fill de Vortigern, liderava els locals contra Hengist i Horsa, enfrontant-seambdós bàndols s'enfrontaren diverses vegades i amb diversadiferent sort. Horsa va morir en batalla, aixíi també com un segon fill de Vortigern, [[Catigern]]. Quan Vortimer també va morir, presumiblement enverinat per Rowena, va ser clar que els Saxonssaxons tenien les de guanyatguanyar, illavors Hengist va oferir la pau al seu antic aliat i gendre, Vortigern. Per celebrar-ho, es va preparar una festa, però Hengist va ordenar que els seus homes amaguessinportessin armesdagues amagades als peus i al crit de "''nima der sexa''" (treieu l'espasales armes) tots els líders britons foren massacrats, excepte el Reirei.<ref name=GUNN31-32>{{sfn|Gunn (|1819:|p=31–32)</ref>}}Popularment, aquesta història se la coneix amb el nom de ''la nit dels ganivets llargs''.

[[Germà d'Auxerre]], de visita a Britània, va liderar els Britonsbritons contra els pagans, i després de resar durant tres dies i tres nits, un gran foc va caure del cel sobre el castell de Vortigern, cremantel qual va cremar el Reirei, la seva esposa Rowena i altres nobles traïdors.<ref name=GUNN33>{{sfn|Gunn (|1819:|p=33)</ref>}} Malgrat tot, el nombre de Saxonssaxons va seguir augmentant i un cop mort Hengist, el seu fill Ochta[[Octa de Kent|Octa]] el va succeir.<ref name=GUNN34>{{sfn|Gunn (|1819:|p=34)</ref>}}

[[Geoffrey de Monmouth]] va adaptar i expandir els fets narrats en la ''{{lleng|la|Historia Brittonum}}'', però no afegeix res nou fins als fets de la nit dels ganivets llargs.

Després d'aquests fets, Geoffrey incorpora personatges de la llegenda artúrica com el mag [[Merlí]], [[Ambrosi Aurelià]], nou rei dels Britonsbritons que crema viu a Vortigern en el seu castell i derrota Hengist en batalla, i [[Uther Pendragon]], que succeeix el seu germà Aureli en el tron.

Hengist és mencionat breument en el primer llibre d'aquesta obra de [[Snorri Sturluson]] escrita en el segle XIII, on esla dónaqual unarelata relacióhistòries de la mitologia nòrdica, incloent-hi que mentre [[Odin (déu)|Wotan]] es trobava a [[Saxònia]] va deixar els seus tres fills al càrrec de l'àreailla de la Gran Bretanya. Un d'aquests fills era [[Veggdegg]], un gran rei pare de Vitrgils, pare de Vitta, pare de Hengist.<ref name=FAULKES4>{{sfn|Faulkes (|1995:|p=4)</ref>}}

* {{ref-llibre|cognom=Faulkes,|nom= Anthony (1995).|títol= Edda.|editorial= Everyman. ISBN|any=1995|isbn= 0-460-87616-3<br />Gunn, William (1819). Historia Brittonum. London: Printed for John and Arthur Arch, Cornhill}}

* {{ref-llibre|cognom=Hunt,|nom= Tim, ed. (1991).|títol= The Collected Poetry of Robinson Jeffers: 1938–1962.| editorial= Stanford University Press. ISBN|any=1991|isbn= 0-8047-1847-4}}

* {{ref-llibre|cognom=Ingram,|nom= James Henry (1823).|títol= The Saxon chronicle, with an English Translation and Notes, Critical and Explanatory.|lloc= LondonLondres|any=1823}}

* {{ref-llibre|cognom=Mallory,|nom= J. P. (2005).|títol= In Search of the Indo-Europeans.|editorial= Thames & Hudson. ISBN|any=2005|isbn= 0-500-27616-1}}

* {{ref-llibre|cognom=Sherley-Price,|nom= Leo|títol= (1990). Ecclesiastical History of the English People.|editorial= Penguin Classics. ISBN|any=1990|isbn= 0-14-044565-X}}