Sobirania: diferència entre les revisions

La '''sobirania''' és la «suma de [[Potestas|Potestatspotestats]] d'un [[Estat]]», és a dir, el conjunt de [[poder polític|Poderspoders polítics]] ''imprescindibles'' i ''inalienables'' que requereix una societat humana per a constituir-se en [[Estat]].

Per a alguns autors, els elements mínims, però necessaris, perquè una societat humana pugui ser inclosa en la categoria d'Estat són quatre: [[Població]], [[Territori]], Sobirania i [[Reconeixement]] [[Internacionalinternacional]], i entenen que en cas contrari es tracta d'una [[regió]], o d'un [[Poble (localitat)|poble]], o inclús davant d'una [[nació]] en sentit cultural, però no davant d'un Estat.

[[Montesquieu]] determinà en la seva [[Teoria de l'Estat|''Teoria de l'Estat'']] que només quan un poble és capaç d'exercir aquestes [[Potestas|Potestats]] de manera ''exclusiva'' i ''suprema'' —sense estar supeditats a cap altre— aquest poble s'ha constituït en [[Estat]]. Per a Montesquieu les Potestats es redueixen a tres: [[Poder legislatiu|Legislativa]], [[Poder executiu|Executiva]] i [[Poder judicial|Judicial]], per bé que els historiadors assenyalen que la Sobiraniasobirania acaba resultant inviable sense altres dues Potestats més: Defensa[[defensa]] del Territoriterritori i Recursosrecursos econòmics. Aquestes cinc Potestats —poders— són exercits en els estats democràtics per mitjà de les [[Institució|Institucions]], que són les úniques dipositàries de l'«''[[Auctoritas]]''» per exercir aquestes «''[[Potestas]]''» amb l'ús [[legitimitat|legítim]] de la [[coacció]] i de la [[violència]] sobre una Poblaciópoblació en un circumscrit Territoriterritori. D'aquesta manera les Institucionsinstitucions —formades per persones— esdevenen l'encarnació d'una mera abstracció, la Sobirania.

En el món contemporani el quadre d'Institucionsinstitucions que encarnen la Sobirania són les següents: [[Parlament]] (Potestat Legislativalegislativa), [[Govern]] i [[Administració pública|Administració]] (Potestat Executivaexecutiva), [[Jutge|Òrgans Judicials]] (Potestat Judicialjudicial), [[Exèrcit]] (Potestat Defensivadefensiva) i [[Hisenda]] (Potestat Econòmicaeconòmica). Ara bé, cada Estat es constitueix en una determinada Forma política, que pot ser classificada en funció del repartiment de les Potestats que exerceixen les Institucions d'un Estat; així, si una sola institució monopolitza tots els poders s'està davant d'un estat [[Dictadura|dictatorial]], mentre que si hi ha divisió de poders s'està davant d'un [[estat de dret]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2875644 La construcción del estado hispano-godo]</ref>

Etimològicament sobirania prové de «sobirà» i el sufixe -ia, denotant la qualitat d'un ''sobirà''; aquest prové del llatí «''super''» ([[superior|per sobre]]) + «''anus''» (pertinença, procedència, relació) i vol dir «''el que té autoritat per sobre de tots''».<ref>[{{Ref-web|url=http://etimologias.dechile.net/?soberani.a]|títol=SOBERANÍA|consulta=2017-06-21|nom=Valentin|cognom=Anders}}</ref>

La [[interdependència]] dels estats en l'[[edat contemporània]] ha comporta una progressiva cessió de la sobirania cap a organismes supraestatals, com ara el [[Tribunal Internacional de Justícia]], l'[[Organització de les Nacions Unides|ONU]] o la [[Unió Europea]], raó per la qual la definició de sobirania ha desbordat el marc d'un estat i s'estén a la d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder.<ref>{{ref-web

Traduït a llenguatge vulgar, a la [[Democràcia participativa|democràcia]] un col·lectiu decideix sobre si mateix, mentre que a les dictadures una única persona, o un grup reduït d'elles, decideix sobre tot el col·lectiu. Sempre xerrant "en última instància".

Però això no sempre ha estat així. Durant [[segle]]s, la idea que un Estat podia ser sobirà estava sempre relacionada amb la seva capacitat per garantir els interessos dels seus ciutadans. Per tant, si un Estat no podia actuar per a protegir els interessos dels seus ciutadans, no podia ser considerat com un "estat sobirà".<ref>{{ref-publicació|cognom=Bateman|nom=C.G.|data=15 de febrer del 2011|article=Nicaea and Sovereignty: Constantine's Council of Nicaea as an Important Crossroad in the Development of European State Sovereignty|editorial=University of British Columbia|pàgines=54–91|url=http://ssrn.com/abstract=1759006}}</ref>

=== Ideologies democràtiques ===

* Les ideologies '''individualistes''' consideren a l'[[individu]] portador ideal de la sobirania, la qual pot recuperar en tot moment, i que per tant tota [[Construcció social de la realitat|construcció social]] no és més que l'atribució voluntària de competències.

* Les ideologies '''universalistes''' consideren a tota la [[Humà|humanitat]] com a portadora ideal de la sobirania, i per tant com la que hauria de reglamentar l'ordre pel qual ens regim tots. Recordem que aquest ordre pot reconèixer competències a altres entitats.

=== Ideologies dictatorials ===

{{referències}}{{Autoritat}}