Efecte Joule: diferència entre les revisions

L''''efecte Joule''', també anomenat '''llei de Joule''', és la manifestació [[calor|tèrmica]] de la [[Resistència elèctrica (propietat)|resistència elèctrica]]. Si en un [[conductor elèctric]] circula [[corrent elèctric|electricitat]], una part de l'[[energia cinètica]] dels electrons es transforma en calor deguta causa aldel xoc que experimenten els [[electrons]] amb les [[molècules]] del conductor per on circulen, cosa que fa augmentar la [[temperatura]] del conductor. S'anomena així en honor del físic anglès [[James Prescott Joule]].

Els [[sòlid|sòlids]] tenen, generalment, una [[estructura cristal·lina]], en què els [[àtom|àtoms]] o molècules ocupen els [[vèrtex (geometria)|vèrtexs]] de les cel·les unitàries, i de vegades també el centre de la cel·la o de les seves cares. Quan el [[cristall]] és sotmès a una [[diferència de potencial]] (ddp), els electrons són impulsats pel [[camp elèctric]] a través del sòlid, havent de travessari en el seu recorregut han de travessar la densa xarxa d'àtoms que el forma. En el seu camí, els electrons xoquen amb aquests àtoms perdenti perden una part de la seva energia cinètica (velocitat), que és cedida en forma de calor.

Aquest efecte foues definitva definir de la següent manera següent:

:La quantitat d'[[energia calorífica]] produïda per un corrent elèctric és directament proporcional al quadrat de la intensitat del corrent, al temps que aquestaquan circula pel conductor i a la resistència que oposa aquest conductor al pas del corrent.