Contractualisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
refs i intro
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 10:
Tanmateix amb l'adveniment de la [[modernitat]], aquestes concepcions van anar canviant gradualment, fins al naixement, al llarg del segle XVII, d'una corrent determinant per la teoria política: el contractualisme. Tot i que no és una doctrina única i uniforme, i que no és difícil trobar-ne precedents, sí que presenta uns nexes comuns força interessants pel tema que ens ocupa: una mateixa estructura conceptual per analitzar l'origen, la naturalesa i la justificació del poder i l'organització social. Aquesta estructura es basa amb la construcció d'una ficció segons la qual el poder polític és producte d'un pacte que, adoptat a partir d'un estat de naturalesa inicial, funda un ordre social regulat per aquest mateix pacte.
 
Les raons d'aquest canvi han estat àmpliament estudiades i teoritzades; aquí es farà tan sols un breu repàs de les més rellevants , però sobretot ens detindrem a la darrera, ja que és el nucli embrionari del tema que volem desenvolupar.
 
# Els canvis en l'ordre polític que sorgeixen a Europa. L'ordre social de l'[[antic Règim]] es caracteritzava per les relacions comunitàries de dependència. Per exemple la dependència que el vassall ofereix al senyor a canvi de protecció, rentes i treballs a canvi de terres, o obediència a canvi de protecció davant de la competència en el cas dels gremis professionals. El sistema resultant era de caràcter més o menys comunitarista i descentralitzat, tot i la forta tendència a l'acaparament de poder per part dels monarques, procés que es consolidarà a la [[Monarquia absoluta|Monarquia Absoluta]]. Davant d'això, els excedents agrícoles i la seva reinversió en sectors econòmics independents dels gremis tradicionals, va anar donant lloc gradualment a l'aparició d'una nova classe social: la [[burgesia]]. Aquesta es caracteritzava per la seva independència política i econòmica, fet que va començar a fer aflorar nous valors [[Individualisme|individualistes]] dins del pensament de l'època. L'augment, tant en nombre com en riquesa d'aquesta nova classe social va fer que les exigències en el canvi de les estructures polítiques cada cop prenguessin més força. Aquest fet culminà amb la [[Revolució Francesa]] de 1789.