Teoria queer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 1:
{{Barra lateral alliberament sexual}}
La '''teoria ''Queer''''' (de l'[[anglès]] ''queer'': 'estrany' o '[[bord]]<nowiki/>', utilitzat durant molt de temps com a [[eufemisme]] per a referir-se als [[homosexual]]s) és una [[teoria]] sobre el [[Gènere sexual|gènere]] que afirma que l'[[orientació sexual]] i la [[identitat sexual]] o de gènere de les [[persones]] són el resultat d'una [[Construcció social de la realitat|construcció social]] i que, per tant, no existeixen [[rol]]s sexuals [[essència|essencials]] o [[biologia|biològicament]] inscrits en la [[naturalesa]] [[humà|humana]], sinó formes socialment variables de desenvolupar un o diversos rols sexuals.<ref>{{
== Normalitat i anomalia ==
Segons això, la teoria ''Queer'' ('''''TQ''''') rebutja la classificació dels individus en categories universals com "[[homosexual]]", "[[heterosexual]]", "[[home]]" o "[[dona]]", ja que contenen una quantitat enorme de variacions [[cultura]]ls, cap de les quals seria més fonamental o natural que les altres. Contra el concepte clàssic de gènere, que distingia allò "normal" (en anglès, ''straight'') d'allò "anòmal" (''queer''), la '''''teoria Queer '''''afirma que totes les identitats socials són igualment anòmales.<ref>{{
== Contra les classificacions tradicionals ==
Línia 23:
En canvi, el principal impuls per a la '''''TQ''''' vindria dels estudis filosòfics i literaris, mitjançant el grup d'autors associats a l'anomenat ''[[postestructuralisme|moviment post-estructuralista]]''. La noció del [[descentrament del subjecte]] -és a dir, la idea que les facultats intel·lectuals i espirituals de l'ésser humà no són part de la seva herència biològica, encara que es formin en condicions biològiques, sinó el resultat d'una multiplicitat de processos de [[socialització]], mitjançant els quals es constitueixen de manera summament diferenciada les nocions del [[jo]], del [[món]] i les capacitats intel·lectuals per a operar [[Abstracció (filosofia) |abstractament]] amb aquest- va proporcionar l'impuls per a estudiar no sols els [[rol|rols]] socials d'home o dona, sinó també el reconeixement que els individus tenen de la seva condició masculina o femenina mateixa com a productes historicosocials.
La influència més gran en aquest sentit va ser la monumental ''[[Història de la sexualitat]]'', que [[Michel Foucault]] va deixar incompleta en el moment de morir, en la qual es tractaven críticament hipòtesis molt esteses al voltant dels impulsos sexuals, com la distinció entre la suposada [[llibertat]] concedida al desig en l'[[estat de naturalesa]] i la [[repressió sexual]] exercida en les [[civilització|civilitzacions]] avançades.<ref>{{
Per la seva part, els estudis literaris -en especial, els de [[Roland Barthes]], [[Jacques Derrida]], [[Julia Kristeva]] i els seus seguidors- van explorar extensament les formes en què una determinada distribució de tasques, atributs i rols entre els sexes es difon amb texts que simulen proporcionar-ne només una descripció ''de facto''; la distinció que dóna nom a la teoria, per exemple, oposa tàcitament una forma "normal" de sexualitat -la parella heterosexual estable- a d'altres considerades anormals, suggerint que aquestes darreres són inadequades o perjudicials.
=== Evolució fins al fenomen ''queer'': feminisme, lesbianisme ===
Una altra diferència entre els moviments ''queer'' i el moviment [[LGBT]] ([[Lesbiana|lesbianes]], [[gai]]s, [[bisexual]]s i [[transsexual]]s) és que el primer no ha tingut precedent en el [[segle XIX]]. Era, doncs, necessari per als militants gais i lesbianes escollir un model per al seu nou moviment. Per una part, l'èxit dels moviments dels [[afroamericà|negres americans]] els ha resultat atractiu. Per una altra, malgrat que els ''queers'' són, en general, més propers als gais i lesbianes que a les feministes, moltes de les seves arrels ideològiques es troben també en el feminisme americà dels anys 80. Abans d'aquesta data, el feminisme, com altres moviments similars, esperava que el [[progrés]] social es produiria per un canvi de legislació.<ref name="Zielinski">{{
Els arguments per a l'aprovació de legislacions [[progressisme|progressistes]] s'han fonamentat sempre en la comparació entre el grup minoritari en qüestió i el ''ciutadà universal'', és a dir, l'home ric i blanc. Per motius diversos, alguns moviments han començat, des dels anys 70, a oposar-se a aquesta imatge de ''ciutadà universal'', i a valorar la seva pròpia capacitat d'actuació o realització. Aquesta tendència, marcadament postmodernista, ha accelerat la ruptura entre l'home i la dona, i ha essencialitzat el que s'ha acabat constituint en feminisme. Apareix, sobretot, en el ''The Feminine Mystique'', de [[Betty Friedan]], creadora de NOW (''National Organization for Women'', Organització Nacional per a Dones), que ha estat, malgrat tot, acusada d'ignorar totes les dones que no eren blanques o de classe alta.
Línia 49:
{{referències}}
==Lectures==
*{{
*Ahmed, Sara. ''Queer Phenomenology'', 2006
*Butler, Judith. ''Bodies that Matter: On the Discursive Limits of 'Sex''', 1993.
Línia 63:
*Halberstam, Judith. ''In a Queer Time and Place'', 2005
*Jagose, Annamarie. ''Queer Theory'', 1996.
* {{
*Marinucci, Mimi. "Feminism is Queer: the intimiate connection between queer and feminist theory", 2010.
* {{
*Muñoz, José Esteban. ''Disidentifications: Queers of Color and the Performance of Politics'', 1999.
*[[Beatriz Preciado|Preciado, Beatriz]]. "Manifesto Contra-sexual", 2002.
| |||